Títol: La reina al palau dels corrents d'aire
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2007
Els qui m'havien recomanat apassionadament la lectura de la trilogia Millennium m'havien dit que els tres llibres eren molt i molt bons, però que potser el tercer no tenia tanta acció i que era una mica més lent. Al meu parer, però, aquest tercer llibre és tan apassionant i extraordinari com el segon.
La veritat és que m'ha sorprès molt l'altíssima qualitat d'aquesta trilogia. Quan sents a parlar tant i tant d'uns llibres, normalment t'acabes creant unes expectatives que fan que t'acostumi a defraudar. Això no té res a veure amb la qualitat intrínseca del llibre, que pot ser molt bo, sinó que amb tot el que s'ha escrit de Millennium quasi que n'esperes una obra mestra, i suposo que en alguns casos arriba a decepcionar una mica. En el meu cas, però, tot i que em sembli increïble, m'ha passat el contrari: m'ha semblat fins i tot millor del que m'esperava tot i que la gent ja me n'havia parlat meravelles!
Molt ben fet, molt detallat, suficientment complexe, uns personatges molt creïbles i matisats tan els bons com els dolents, una trama suficientment versemblant (fins i tot la part informàtica!), trames paral·leles raonablement interessants... Hi ha molts aspectes positius a extreure de Millennium i suposo que cadascú es queda amb el que l'interessa, però per a mi la principal lliçó seria potser la de ressaltar la gran importància que té l'existència d'un periodisme d'investigació fort i independent en el bon funcionament d'una societat democràtica.
En resum, un fantàstic final per a una trilogia extraordinària que et fa gaudir moltíssim amb la seva lectura.
Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/la-reina-al-palau-dels-corrents-d-aire_11051.html
Recomanabilitat: Molt i molt recomanable, un llibre fantàstic que manté l'altíssim nivell dels anteriors.
1 comentari:
Hola, soc el Boi.
Ostres, quin munt d'erudició!
Jo fa molt temps que tan sols llegeixo novel·la policíaca i poesía, la resta del que es considera literatura "en general" em causa un notable avorriment, amb la sola excepció d'en Pérez Reverte.
Pel que fa al Sr. Larsson em sembla una operació de marketing un pèl sobredimensionada. En altres paraules: el primer llibre em va agradar, el segon em va decebre lleugerament i el tercer se'm queia directament de les mans: és absolutament inversemblant. Sembla escrit a tota pastilla per arribar a temps a la editorial, hi ha personatges molt febles i inconnexes; per a no parlar d'una mossa que reviu desprès de rebre un tret al cervell i ser enterrada. Home, no fotem!
Si el que et van son les trilogíes nòrdiques, et recomano un altre suec, Leif G.W. Persson, que ha escrit tres tomarros amb el títol genèric de "El declive del estado del bienestar" on, d'una forma a mitges clara i a mitges dissimulada, dona a entendre que l'assassinat del primer ministre Olof Palme va ser una acció coneguda i consentida per la policía sueca, molt infiltrada (es veu) d'elements ultra-dretans.
Però si de debò vols anar al veritable origen del boom suec, has de llegir-te les obres dels pioners: Sjöwall & Vahlöö, un matrimoni que (fins que va morir-se el marit) van escriure a quatre mans deu novel·les insuperables.
Publica un comentari a l'entrada