Cómo el mundo creó Occidente - Josephine Quinn

Títol: Cómo el mundo creó Occidente
Autor: Josephine Quinn
Editorial: Crítica (Planeta)
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre que em van regalar per Sant Jordi i que no coneixia de res, però que explica perfectament la meva resposta quan em demanen quins llibres em podrien fer gràcia: aquells que jo no triaria pel meu compte, ja que això te l'avantatge que em sol fer obrir nous horitzons enlloc de limitar-se als meus interessos que al final són bastant tancats (ciència ficció, geopolítica, esports...). Doncs bé, aquest és un llibre d'història que a mi segurament no m'hagués cridat especialment l'atenció i en canvi ara me n'alegro molt d'haver-lo llegit!

El llibre sosté la tesi de que les arrels d'allò que anomenem Occident (típicament Europa occidental més els Estats Units) no provenen únicament de la Grècia i Roma clàssiques com es sol dir, si no que hi conflueixen moltíssimes influències de moltes altres civilitzacions i pobles del passat amb qui hi havia una intensa relació comercial i un constant intercanvi d'idees i invents. Segons l'autora, és només a partir del Renaixement que germina aquest focus en el món grecorromà clàssic com a bressol únic de la civilització Occidental, tot menystenint deliberadament l'influència d'altres civilitzacions com el món àrab i les seves profundes aportacions a la ciència, a causa de que l'imperi otomà i els musulmans eren percebuts en aquell moment com l'enemic d'una Europa liderada pel poder de l'esglèsia cristiana.

El llibre m'ha agradat ja que l'he trobat molt informatiu, tota una lliçó d'història sobre l'influència de pobles com els fenicis, la gran civilització mesopotàmia del Creixent Fèrtil, l'imperi persa, els àrabs... Després òbviament jo no hi entenc prou com per dilucidar si la tesi de l'autora és correcta, però certament els arguments que dona semblen prou potents com per almenys apreciar-ne el seu valor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-el-mundo-creo-occidente/412378

Recomanabilitat: Força recomanable, especialment si us interessa la història.

 

Por qué fracasan los paises - Daron Acemoglu y James A. Robinson

Títol: Por qué fracasan los paises
Autor: Daron Acemoglu y James A. Robinson
Editorial: Deusto (Planeta)
Any de publicació: 2012

Aquest és un llibre del que havia sentit a parlar molt, ja que va tenir un gran impacte al seu moment i va disparar la popularitat dels seus autors Acemoglu i Robinson. Es tracta de dos economistes que ja tenien un cert prestigi acadèmic abans de la publicació del llibre, però a qui el seu èxit va popularitzar fins al punt que no és estrany llegir els seus articles al diari encara avui en dia.

Aquest llibre pretén explicar què fa que alguns països tinguin èxit i prosperitat mentre d'altres pateixen pobresa i dificultats, fins i tot en casos on parteixen d'unes condicions de base relativament similars a nivell de situació geogràfica o de recursos naturals. La teoria dels autors és que els factors claus de l'èxit són que el país disposi del que anomenen institucions inclusives tant a nivell polític i econòmic, que permeten a molta gent compartir una part del pastís i ampliar-lo, en contraposició al que anomenen institucions extractives que estan orientades a mantenir a una petita èlit en el poder a costa d'extreure tanta riquesa com es pugui de la resta de la població.

A mi personalment el llibre no m'ha agradat, ja que no m'ha convençut la tesi dels autors. En primer lloc, l'explicació en sí no em sembla pas gaire novedosa, doncs no difereix gaire dels postulats tradicionals del liberalisme econòmic i la globalització que venim vivint des de finals del segle XX, que bàsicament venen a dir què amb més democràcia i més comerç tot s'arregla. I certament tampoc em sembla gaire meritòria la idea de que la corrupció és un fre molt important en el desenvolupament d'un país, cosa que trobo força òbvia, especialment quan arriba als nivells de corrupció institucional generalitzada descrits al llibre.

A més, trobo que aquest és un argument al que li ha fet mal el pas del temps. Allò que a l'any 2012 podia semblar obvi ara ja no ho sembla tant, amb els països occidentals frenant el seu nivell de progrès i involucionant en alguns aspectes. I amb l'elefant a l'habitació que és la Xina, un país que no destaca exactament per les seves institucions inclusives però que en aquesta darrera dècada ha obtingut un èxit massiu no només a nivell de desenvolupament macroeconòmic si no també de millora del benestar dels seus habitants. Més enllà del contingut, la forma en que està escrit tampoc ajuda, doncs al meu parer extrau conclusions massa generals del que passa en països i circumstàncies molt concretes, que semblen triades per afavorir les tesis dels autors.

En resum, un llibre no gaire recomanable que trobo que si s'hagués publicat avui no hauria tingut tant èxit.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-por-que-fracasan-los-paises/67288

Recomanabilitat: No recomanable, no m'ha convençut ni en el fons ni en la forma.

El calibrador de estrellas - Julio Ceballos

Títol: El calibrador de estrellas. Aprendizajes chinos para Occidente en el siglo XXI
Autor: Julio Ceballos
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2025

El primer llibre de Julio Ceballos sobre la Xina em va meravellar fa un parell d'anys, així que quan fa poc vaig tenir notícia de que havia tret un nou llibre, va ser una gran alegria per a mi. Tant és així, que li vaig atorgar el tractament reservat als millors llibres: el vaig comprar immediatament, però vaig decidir esperar una mica abans de llegir-lo, fins a trobar un període de dies en que pogués dedicar-me a la seva lectura sense limitacions de temps (aquells moments en què, si el llibre t'atrapa molt, pots quedar-te llegint fins a les tantes).

A diferència del primer llibre, que reflexionava sobre la vida a la Xina a través de les experiències quotidianes de l'autor, aquest segon llibre adopta un enfocament més pràctic. L'autor identifica una sèrie d'aprenentatges que es poden extreure de l'èxit xinès i que creu que potser podríem adaptar per a aplicar-los al món occidental. No es tracta pas de receptes macroeconòmiques, sinó d'idees i formes de fer eminentment xineses que fins ara potser hem ignorat o menystingut més del compte, tenint en compte l'extraordinari desenvolupament del seu país.

Aquest plantejament dels possibles aprenentatges a extreure de la Xina m'ha semblat tot un encert. Això no treu que en el seu contingut hi ha punts amb els quals estaràs més d'acord i d'altres amb els quals no, per exemple em sembla que faríem bé d'importar l'elevadíssim prestigi que té l'educació en la cultura xinesa i el respecte reverencial cap als mestres, però no trobaria encertat adoptar la seva cultura d'ultra-competitivitat salvatge, que contrasta amb la mentalitat europea d'equilibrar mínimament la vida amb la feina. Tanmateix, crec que farem bé a almenys considerar què és el que han fet de diferent els xinesos per assolir un desenvolupament tan espectacular en només un segle, i si val la pena importar algun d'aquests aprenentatges que l'autor proposa.

El llibre m'ha agradat força. El contingut no sorprèn tant com el del primer llibre però segueix sent interessant i, sobretot, resulta molt entretingut de llegir, gràcies al brillant estil comunicatiu de l'autor, que explica temes complexos de manera molt amena i enriqueix el text amb anècdotes divertides i comprensibles.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-calibrador-de-estrellas/413168

Recomanabilitat: Força recomanable, sobretot si us va agradar el seu primer llibre sobre la Xina.

El mapa cultural - Erin Meyer

Títol: El mapa cultural
Autor: Erin Meyer
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2014

Aquest llibre el vaig trobar per casualitat exposat en una biblioteca i de seguida va captar la meva atenció. Qui no ha afrontat mai alguna situació de malentès cultural? Doncs bé, aquest llibre d'Erin Meyer, experta en gestió intercultural, ens explica quines són les bases d'aquestes diferències i algunes estratègies per a mirar de superar-les en un equip integrat per gent de diferents cultures.

L'autora identifica fins a vuit escales on es pot mesurar cada cultura en comparació amb les altres. Per exemple, hi ha cultures que prefereixen una comunicació directa (explícita i clara) i n'hi ha d'altres on importen molt els sobreentesos i les lectures implícites, algunes prefereixen els lideratges ben jeràrquics mentre que altres són molt més igualitàries, etc... Cadascuna d'aquestes escales té diversos graus. Per exemple, els holandesos i els europeus nòrdics es situen a l'extrem del lideratge igualitari, mentre que els americans i anglesos estan més centrats. Els italians o espanyols es troben al costat jeràrquic de la balança, però encara són considerats igualitaris si es comparen amb la majoria de cultures asiàtiques. La Xina i el Japó, en canvi, es troben a l'extrem de la preferència pels lideratges jeràrquics. Tanmateix, un dels punts clau del llibre és que no importa tant on es situen dues cultures dins l'escala, sinó la diferència relativa entre elles. Així, en l'exemple anterior, els xinesos són només una miqueta menys jeràrquics que els japonesos, però aquesta diferència és suficient per generar molts malentesos entre ells.

Segons l'autora no hi ha un patró únic per classificar les cultures. Encara que hi ha força trets comuns dins un grup de cultures similars com per exemple serien les asiàtiques, també existeix una gran variabilitat individual dins d'aquest grup. Per exemple: els japonesos són els més jeràrquics del món, però al mateix temps tenen una preferència molt marcada per les decisions consensuades, molt més que la majoria de cultures de lideratge igualitari. Això vol dir que, aquí, a vegades pots comunicar-te directament amb el cap d'un altre equip saltant-te nivells jeràrquics (cosa que seria impensable al Japó), però a l'hora de decidir comptarà molt més l'opinió del teu cap que la teva, mentre que al Japó el cap intentarà incorporar l'opinió de consens que pugui sorgir del seu equip.
Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, no només m'ha semblat molt interessant pel seu contingut, sinó que està explicat de manera molt clara i amena, ple d'exemples i anècdotes que el fan força divertit de llegir. Tot i que està més enfocat al món laboral i a la gestió d'equips interculturals, estic convençut que ens pot ser molt útil a qualsevol de nosaltres com a simples ciutadans del món. Sens dubte serà una de les meves grans recomanacions d'aquest any.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-mapa-cultural/343539

Recomanabilitat: Molt molt recomanable, un llibre interessantíssim i divertit que ens pot servir a tots.

La fi de l'alternativa xinesa - Miquel Vila

Títol: La fi de l'alternativa xinesa
Autor: Miquel Vila
Editorial: Tigre de paper
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre molt recent sobre el que no tenia cap referència però que quan el vaig fullejar al panell de novetats de la biblioteca em va cridar l'atenció. L'autor, un jove analista polític de Barberà del Vallès, ofereix un repàs de la història contemporània de Xina, tot centrant-se en l'estratègia de les èlits i en els nous reptes que afronta el país com a conseqüència de la seva modernització.

Si vaig dubtar a tornar a llegir sobre la Xina va ser perquè tenia el llistó molt alt després de la lectura al 2023 del fantàstic llibre de Julio Ceballos que ens ajudava a entendre moltes coses de la Xina des d'una perspectiva interior, la del poble de peu i el seu dia a dia. Afortunadament, aquest llibre que ens ocupa ha resultat ser-ne un gran complement, doncs ofereix una anàlisi de la Xina des de dalt, vista des de la perspectiva dels seus lideratges polítics, i serveix per contextualitzar tots els passos que han anat donant progressivament amb una lògica tant històrica com de política interna.

El llibre m'ha agradat molt, l'he trobat molt interessant i l'he devorat àvidament. Si hi ha alguna cosa que puc criticar és que el títol del llibre em sembla molt poc encertat, és enganyós doncs suggereix que l'autor preveu el final de la Xina com a alternativa global, mentre que el contingut del llibre defensa una idea ben diferent. Si ho entenc bé, l'explicació seria que la Xina ha deixat de ser efectivament una alternativa però perquè a totes llums ja ha esdevingut una realitat indiscutible i que, si bé afronta perills nous com el xoc amb els EEUU, ha vingut per quedar-se com a actor principal en el futur del món.

Més informació:  https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/la-fi-de-l-alternativa-xinesa

Recomanabilitat: Altament recomanable, un notable exercici d'anàlisi sobre la Xina dels segles XX i XXI.

Observar el arroz crecer - Julio Ceballos

Títol: Observar el arroz crecer. Como habitar un mundo liderado por China
Autor: Julio Ceballos
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2023

Ho diré ras i curt: aquest és el millor llibre que he llegit aquest any, i un dels que més m'ha agradat dels darrers anys. Està escrit per un home que porta setze anys vivint a la Xina i fent negocis, i que ara ha volgut fer aquest llibre per explicar-nos com són els xinesos i com podria ser un món futur liderat per la Xina.

L'autor Julio Ceballos és un expert en internacionalització i estratègies de mercat que des del 2006 assessora a empreses occidentals que volen establir-se a la Xina. El punt principal on fa èmfasi l'autor és que a tots ens convé començar a entendre millor a la Xina i els xinesos, lluny de les caricatures o llocs comuns, ja que es tracta d'un país que té moltes opcions de ser la superpotència del proper segle o com a mínim un país clau en les properes dècades.

Aquest llibre no és un assaig convencional on es mira la Xina des de la vessant exterior (geopolítica o econòmica), si no que ens aporta una enriquidora mirada des de dintre basant-se en les experiències vitals del propi autor, que fa una gran feina explicant-nos com són els xinesos del dia a dia, especialment en l'aspecte humà: com pensen, quins somnis tenen, com veuen el seu país... Tot i això, tampoc deixa de banda la part política sinó que fa un interessant exercici d'intentar explicar les motivacions del seu govern des d'una perspectiva molt diferent a la nostra occidental, que sol avantposar els valors democràtics a altres consideracions. És interessant que sense estar-hi massa d'acord, al mirar-ho d'aquesta manera et fa entendre millor com veuen ells les coses i perquè la majoria de xinesos (segons dius) tenen en conjunt una visió favorable del seu govern tot i les indubtables mancances a nivell de llibertats i drets.

El llibre m'ha agradat moltíssim, l'he trobat excel·lent no només a nivell d'interès informatiu si no que m'ha semblat una lectura molt entretinguda. Una cosa que valoro especialment és que no és una apologia acrítica de la Xina: tot i que l'autor admet que li és impossible ser objectiu i en té una perspectiva força favorable, és d'agrair que es mostra força transparent al respecte i acaba fent un relat que en alguns passatges també descriu algunes de les febleses i problemes d'aquest gran país. I per sobre de tot, el llibre compleix magistralment la seva promesa de fer-nos entendre una mica millor aquests grans desconeguts que per a molta gent són els xinesos.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-observar-el-arroz-crecer/369777

Recomanabilitat: Absolutament recomanable de totes totes, trobo que és interessant per a tothom i a més molt entretingut.

La revancha de los poderosos - Moisés Naím

Títol: La revancha de los poderosos
Autor: Moisés Naím
Editorial: Debate
Any de publicació original: 2022

Després de llegir l'anterior llibre de Moises Naim que em va agradar he seguit una mica més els seus articles als diaris, el trobo un autor interessant que, tot i partir d'una visió molt ortodoxa del món, té la virtut d'oferir anàlisis des de perspectives diferents que sovint et fan pensar.

Aquest llibre tracta sobre l'auge dels moviments que amenacen les democràcies liberals des de dins, servint-se d'un còctel de populisme, polarització i postveritats que faciliten l'arribada al poder de líders messiànics, que al final acaben convertint aquestes democràcies en règims il·liberals que només serveixen els seus interessos i sovint deriven en autocràcies. L'autor fa una anàlisi exhaustiva de les diferents manifestacions d'aquest fenomen i dels seus mecanismes per assolir el poder, que comparteixen molts punts en comú tot i venir de posicions ideològiques no necessàriament comunes i en alguns casos fins i tot oposades.

El llibre no l'he gaudit gaire, és una lectura difícil pel seu contingut i que no escolliria normalment per a passar una tarda de diumenge. L'autor fa un exercici que és força important i necessari, però he trobat a faltar més anàlisi no tant de les causes si no de possibles solucions o formes de combatre aquesta deriva, a les que l'autor amb prou feines dedica un capítol al final.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/economia-politica-y-actualidad/275075-libro-la-revancha-de-los-poderosos-9788499929590

Recomanabilitat: Recomanable, no és agradable però aborda un tema crític per al nostre futur.

Entendre el món amb onze pensadors contemporanis - Carles Capdevila

Títol: Entendre el món amb onze pensadors contemporanis
Autor: Carles Capdevila
Editorial: Arcàdia
Any de publicació original: 2015

Aquest és un llibre que recull una sèrie de converses que el periodista Carles Capdevila va mantenir amb onze dels més destacats pensadors dels nostres temps: Baumann, Todorov, Steiner, Sennet... L'autor, traspassat al Juny del 2017 a causa d'una malaltia, va ser un periodista que va tenir una llarga trajectòria en els mitjans de comunicació catalans, amb una especial rellevància en àmbits com l'humor (amb el programa Alguna Pregunta Més de Catalunya Ràdio) i l'educació (amb el programa Eduqueu les criatures). En la seva etapa final va ser director del diari Ara i un dels seus fundadors.

El llibre m'ha agradat bastant, doncs la majoria dels entrevistats són gent de gran nivell i les seves reflexions m'han semblat prou interessants. Els que més m'han agradat han estat Steiner i Todorov, segurament per afinitat, però també n'hi ha d'altres com John Gray amb qui no coincideixo gaire però que amb les seves reflexions també ajuda a estimular el pensament. En resum, un bon llibre per a fer pensar, sense allargar-se innecessàriament.

Més informació: https://www.arcadia-editorial.com/es/llibres/entendre-el-mon-amb-onze-pensadors-contemporanis/

Recomanabilitat: Recomanable, de fàcil lectura.

Así se domina el mundo - Pedro Baños

Títol: Así se domina el mundo
Autor: Pedro Baños
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2017

Quan un amic molt independentista em recomana ferventment un llibre escrit per un coronel de l'exèrcit espanyol, em quedo bocabadat i després de pensar-hi cinc segons només contemplo dues possibles explicacions: o bé aquest coronel s'ha tornat independentista o bé el llibre no té res a veure amb la política nacional i simplement està molt bé. Doncs bé, com podeu endevinar la hipòtesi bona ha estat la segona.

Aquest és un llibre sobre geopolítica i geoestratègia, sobre com els estats exerceixen el seu poder de mil maneres diferents per a perseguir els seus propis interessos, per molt que sovint dissimulin les seves motivacions tot escudant-se en tota mena d'ideals bensonants (llibertat, democràcia, alliberament dels pobles, etc...). Es tracta d'un món, el de les relacions internacionals, ple d'hipocresia i egoisme, però del que cal ser conscients per a entendre millor les motivacions dels estats implicats.

El llibre m'ha agradat bastant. Les explicacions de l'autor són bastant interessants, si més no analitza els grans conflictes mundials amb una perspectiva diferent posant sempre en primer terme la motivació egoista dels estats. Personalment aquesta visió em sembla que en ocasions deriva massa en conspiranoica, però en la major part l'autor ofereix un seguit d'arguments prou coherents per a sustentar la seva posició. En la vessant negativa, trobo que a aquest llibre li caldria una mica més d' estructura, hi ha una enorme col·lecció de petits anàlisis i plantejaments però he trobat en falta alguns grans fils argumentals que sostinguin tot el conjunt.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-asi-se-domina-el-mundo/257566

Recomanabilitat: Un bon llibre, especialment si es té interès per la geopolítica

La nueva lucha de clases - Slavoj Zizek

Títol: La nueva lucha de clases
Autor: Slavoj ẐiẐek
Editorial: Anagrama
Any de publicació: 2016

Fa uns dies buscava un llibre per regalar a una persona bastant d'esquerres, i se'm va acudir buscar alguna cosa de Zizek, un filòsof eslovè que s'ha fet bastant popular en els últims anys entre altres coses per un llenguatge molt planer i plagat de referències a la cultura popular (sobretot a Hollywood). Doncs bé, quan llegia les contraportades dels seus llibres per triar-ne un, vaig trobar algunes reflexions interessants i vaig fer-me una nota mental per més endavant mirar de llegir-ne alguna cosa jo també. Tot i que s'associa sovint Zizek amb una ideologia d'esquerres, em va cridar l'atenció que mantenia un pensament propi que en moltes ocasions anava en contra dels dogmes i llocs comuns d'aquesta ideologia.

Aquest llibre, tot i que el títol traduït pot portar a equívocs, tracta bàsicament sobre la resposta a la crisi dels refugiats iniciada l'any 2015 a Europa. Zizek fa una dura crítica de les respostes de la dreta i l'esquerra dogmàtiques (no deixar entrar a ningú o obrir les portes a tothom), i diu que la societat europea està atrapada entre els fanàtics racistes antiimmigració i els fanàtics de la tolerància absoluta fins i tot quan va en contra dels seus valors (llibertat d'expressió, llibertat de la dona...). Zizek remarca que els refugiats no són malvats però tampoc bondadosos pel sol fet de ser-ho, que no cal oblidar que hi ha entre ells elements despreciables a combatre, igual que els trobem també al si de les societats occidentals. Finalment aboga per repensar la situació dient que la clàssica lluita de classes del segle passat s'està reformulant com una batalla entre els que viuen al paradís (les classes mitjanes/altes occidentals, per resumir-ho molt) i els que n'estan exclosos (tant d'aquí com d'allà), i que s'hauria de replantejar en termes d'uns ideals globals comuns (igualtat d'oportunitats, llibertats, solidaritat...) que serveixen tan pels uns com pels altres.

El llibre m'ha semblat correcte, és una reflexió interessant, però trobo que es queda una mica curt. Com passa sovint en aquests casos, és molt més fàcil criticar les respostes errònies a un problema que proposar noves solucions, i aquí diria que trobo a faltar una major concreció de la proposta de l'autor.

Més informació: http://www.anagrama-ed.es/libro/argumentos/la-nueva-lucha-de-clases/9788433964014/A_498

Recomanabilitat: Un llibre correcte per començar a conèixer el pensament de Zizek.

Kaputt - Curzio Malaparte

Títol: Kaputt
Autor: Curzio Malaparte
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 1944

Quan el meu tiet em va regalar aquest llibre fa uns mesos, desconeixia totalment de què anava i qui era aquest autor. Un cop me n'he informat, certament es tracta d'un personatge amb una trajectòria força particular.

Curzio Malaparte és el pseudònim literari de Kurt Erich Suckert, italià de pare alemany, un intel·lectual que va ser un dels grans ideòlegs del feixisme a Italia en els seus començaments. Tanmateix, desenganyat amb Mussolini després de la seva arribada al poder, aviat se'n va distanciar i el seu pensament independent el va dur a la presó en diverses ocasions com a resultat de posicionaments crítics amb Mussolini i més tard Hitler. Tot i així, la seva figura va mantenir un cert estatus de lliurepensador no especialment perillós que li va permetre exercir els oficis de diplomàtic/periodista amb una perspectiva prou singular. Passada la guerra, Malaparte acabaria virant cap a posicions properes als comunistes italians, en qualsevol cas es tracta d'una figura bastant controvertida.

Kaputt és un relat de les vivències de Malaparte durant la Segona Guerra Mundial, que el porten com a corresponsal de guerra a visitar diversos punts del front oriental europeu (Ucrània, Polònia, Rumania, Finlàndia...). El que fa interessant aquesta història és la contraposició de visions sobre el conflicte. Per un costat tenim el contacte de l'autor amb els oficials alemanys i els diplomàtics europeus, que ens aporta la visió de les elits, però d'altra banda l'autor ens acosta les experiències de les gents del carrer, típicament del bàndol perdedor, que pateixen la barbàrie de la guerra en les seves carns. Es tracta d'un llibre cru i dur, que en alguns moments descriu episodis particularment grotescos, però que en conjunt resulta prou interessant per aportar una perspectiva força diferent de la que habitualment llegim sobre aquella guerra.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/kaputt-rustica/

Recomanabilitat: No és una lectura fàcil, pot ser interessant per qui vulgui una perspectiva diferent sobre la Segona Guerra Mundial.

Repensar el mundo - Moisés Naím

Títol: Repensar el mundo
Autor: Moisés Naím
Editorial: Debate
Any de publicació: 2016

Moisés Naím és un escriptor i columnista veneçolà força influent en l'esfera llatinoamericana. Jo no en tenia gaires referències més enllà de la lectura puntual d'algun article als diaris, fins que per Sant Jordi em van regalar aquest llibre seu, i ara al cap de bastants mesos per fi m'he posat a llegir-lo.

La obra que ens ocupa consisteix en una recopilació de columnes publicades durant els darrers anys a diversos diaris, i és per això que m'ha costat decidir-me a llegir-la, perquè a aquest format de recopilació de columnes li tinc bastanta tírria. No només trobo que se n'abusa per la seva facilitat (al reaprofitar textos ja escrits), sinó que sovint desvirtua la naturalesa de l'assaig al mancar d'un fil coherent que doti la lectura d'una certa estructura. Per fortuna, en aquest recopilatori Naím evita els defectes típics de les recopilacions. L'autor no fa un recull complert sinó una selecció dels articles més destacats, i sobretot els agrupa temàticament en onze capítols que permeten mantenir una mínima estructura i continuïtat del discurs, amb un cert aprofundiment dels diversos temes tractats (l'Economia, el poder, el progrès tecnològic, Veneçuela...).

Pel que fa al contingut en sí, la veritat és que m'ha resultat gratament interessant. Naím, tot i ser una figura que es podria qualificar de propera a l'establishment, no es queda en una anàlisi plana i tòpica sobre els diferents temes tractats, sinó que fa un esforç de repensar-los des d'una perspectiva diferent, amb aportacions que ajuden a desenvolupar un criteri més enllà de la primera lectura. L'autor fa èmfasi en la seva tesi central sobre la naturalesa del poder en el món actual: avui en dia costa molt menys d'assolir-lo, però costa més d'exercir-lo que abans, i sobretot costa molt menys perdre'l un cop obtingut. Aquesta tesi està molt més desenvolupada en un altre llibre anomenat El fin del poder, però també transpira en la majoria dels articles de la selecció.

En resum, un llibre que m'ha agradat bastant, a partir d'ara passo a classificar Naím com a un autor que val la pena seguir perquè fa reflexions força interessants.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libro/repensar-el-mundo/ES0147919

Recomanabilitat: Força recomanable, un bon assaig sobre l'estat actual del món i la seva evolució.