Todas las historias - Enric González

Títol: Todas las historias
Autor: Enric González
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2018

L'Enric González, de qui ja he parlat en aquest blog és un periodista al que m'agrada molt seguir. Més enllà de que li tinc una forta afinitat i apreci (ei que és perico!), té una qualitat molt rara de trobar en el món del periodisme actual: sovint diu coses que et fan pensar, que no te les esperes, que no quadren amb la imatge que t'has volgut fer d'ell. Aquests dies recordo especialment aquesta columna del 2019 sobre Trump, on feia certes apreciacions que no eren gens comuns de trobar en un columnista d'esquerres però que avui dia ajuden a entendre millor que l'hagi votat molta més gent de l'esperada. Com diu amb una frase demolidora al final de l'article: A veces es saludable que los hechos contradigan nuestros prejuicios.

Aquest volum que ens ocupa avui és en realitat una recopilació de tres llibres diferents: Historias de Londres (1999), Historias de Nueva York (2006) i Historias de Roma (2010). L'autor aprofita la seva estada com a corresponsal en aquestes tres grans ciutats per retratar-nos-les amb tot un seguit d'interessants anècdotes i reflexions, així com certs apunts autobiogràfics que són igual de captivadors que la resta de la narració.

A mi aquest llibre m'ha agradat molt, però sobretot per una raó emocional. A Londres no hi estat mai, així que el primer volum m'ha semblat força informatiu i interessant. A Roma només hi estat de turista un parell de setmanes, però la descripció que en fa m'ha quadrat bastant amb els records que en tenia. Però per mi el llibre més interessant ha estat el de Nova York, on vaig estar vivint uns pocs mesos a la mateixa època que retrata l'autor, durant el canvi de segle. Tinc un gran record d'aquella estada i d'aquella època de la meva vida, així que la lectura d'aquestes pàgines m'ha causat un notable impacte, ja que ha tingut la virtut de fer-me reviure molts d'aquells moments i sensacions. O sigui que no puc ser gens objectiu, realment m'ha arribat al cor.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/todas-las-historias_3916

Recomanabilitat: Força recomanable, com tot el que escriu aquest gran periodista.

Historias del calcio - Enric González

Títol: Historias del calcio
Autor: Enric González
Editorial: RBA Libros
Any de publicació: 2007

L'Enric González és un periodista del qui ja he parlat en aquest blog. Tot i no que no s'ha dedicat mai a la informació esportiva, és un gran aficionat al futbol, de forma que el redactor d'esports d'El País li va demanar que mentre estava de corresponsal a Roma (del 2003 al 2007) li enviés de tant en tant una petita columna parlant sobre el futbol italià. Aquest llibre és simplement el recull d'aquells quatre anys d'articles, amb un subtítol que em sembla molt encertat: Una crónica de Italia a través del fútbol.

D'aquest llibre me n'havia parlat molt bé un amic meu, i també n'havia sentit diverses referències en cercles futboleros, on és molt apreciat. D'altra banda, però, a mi em desagrada bastant el format de recull d'articles en un llibre, és merament qüestió de gustos però sovint els trobo poc autèntics i molts són fets amb fins merament comercials: exprimir la popularitat d'un articulista exitós aprofitant escrits ja publicats. En aquest cas, però, el format és tot un encert: és una temàtica ideal per explicar-la amb petites històries i anècdotes inconnexes, i tot i així en queda un pòsit apreciable que permet apropar-te una mica més a Itàlia i la seva gent.

A mi m'ha agradat bastant, potser no és cap obra mestra com alguns semblava que la pintaven però és un llibre interessant, molt entretingut i divertit de llegir, així que poc més es pot demanar.

Més informació: https://historiasdelcalcio.wordpress.com/historias-del-calcio/

Recomanabilitat: Molt recomanable pels futboleros, amb les limitacions pròpies del format.

Memorias Líquidas - Enric González

Títol: Memorias Líquidas
Autor: Enric González
Editorial: Jot Down
Any de publicació: 2013

Si fa poc vaig llegir a Lluís Foix parlant dels seus anys a La Vanguardia, ara he anat a parat a les memòries de l'Enric González, centrades en la seva llarga etapa professional a El País. Els dos llibres aborden doncs una temàtica força similar, però ho fan des de punts de vista ben oposats.

Foix seria per mi la personificació del seny català aplicada al periodisme: el talant moderat, l'opinió amb discreció, la voluntat conciliadora, els grans temes de la política internacional, el periodisme més proper al sistema, la societat civil... L'Enric González, d'altra banda, no seria exactament la rauxa però sí que representa una actitud més rebel i trencadora: la desconfiança amb els poderosos, el periodisme de carrer, l'opinió sense embuts, una visió escèptica i més aviat pessimista de la vida... Això sí, no em feu triar, per mi ambdós són dos grans periodistes i tan necessaris l'un com l'altre. En qualsevol cas, si realment em féssiu triar a punta de pistola, està clar que em quedaria amb l'Enric González per perico (és més, el Foix perd tota la seva sensatesa quan parla de futbol).

Aquestes memòries de l'Enric González són imprescindibles per qualsevol aficionat al periodisme. El llibre es llegeix molt ràpid i l'interès es manté alt en tot moment, aquest home realment escriu de collons (la seva fama és merescuda). El més interessant és la visió de El País des de dins, sobretot la descripció de l'etapa dels 80-90 que va ser segons diuen el seu punt més alt (avui en dia ha decaigut bastant des dels problemes econòmics i el canvi de propietat). En la vessant negativa, potser l'autor es mostra massa desbocat en els seus atacs a Cebrián, no dic que s'ho mereixi o no perquè no en tinc elements de judici, però sí que transpira massa a "ajuste de cuentas" a nivell personal.

En qualsevol cas, un llibre molt bó, entretingut e instructiu a l'hora.

Més informació: Memorias Líquidas (Jot Down store)  

Recomanabilitat: Recomanable, especialment pels interessats en el periodisme.