Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 2009
Després de llegir el fantàstic Jo Confesso, tenia ganes de llegir algun altre llibre de Jaume Cabré per veure si tenia un nivell similar. Les veus del Pamano és la novel·la immediatament anterior i està molt ben considerada també, fins i tot TVC en va arribar a fer una mini-sèrie de dos capítols.
Aquesta és una història d'odis i rancúnies protagonitzada per guanyadors i perdedors de la Guerra Civil en un petit poble del Pirineu lleidatà. Una història sobre com l'oblit i la reconciliació és quasi impossible quan la sang dels caiguts és encara ben present en els records i sentiments dels seus familiars directes, de forma que les terribles cicatrius de la guerra s'acaben estenent a més d'una generació. I finalment, un recordatori de que la memòria històrica molt difícilment pot ser justa i imparcial quan la pretenen escriure els seus propis protagonistes o aquells que hi són d'alguna manera implicats.
Es tracta d'un llibre que m'ha agradat bastant, tot i que el tema de la Guerra Civil el tinc ja segurament massa vist (per exemple hi trobo força paral·lelismes amb Soldados de Salamina). Però l'autor aconsegueix atrapar-te en la seva lectura, amb un estil inconfusible (excel·lent construcció dels personatges, barreja d'èpoques i fins i tot de diàlegs) que per sobre de tot et deixa la inequívoca sensació de que aquest home escriu molt i molt bé.
Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-les-veus-del-pamano-93975.html
Recomanabilitat: Força bo, però si no heu llegit mai a Jaume Cabré recomanaria millor començar amb Jo Confesso.
