Títol: Petit tractat de les grans virtuts
Autor: André Comte-Sponville
Editorial: Columna
Any de publicació: 1995
La filosofia és un tema que m'interessa molt. La veritat és que m'agrada des que era un adolescent, quan m'hi van introduir a l'institut, però és un interès del que sempre m'ha costat parlar-ne degut a la seva inmerescuda imatge elitista. No sé, potser és quelcom del meu entorn, però si li dic a algú que estic llegint un llibre de filosofia, acostumo a rebre mirades incrèdules i atemorides com si es tractés d'una activitat intel·lectualment elevada, inabastable o el que és pitjor, pretensiosa. Al contrari, jo trobo que la filosofia parla sobretot de la vida mateixa, des d'una certa reflexió i pensament, sí, però a un nivell molt més proper del que molta gent s'imagina. Darrerament, gràcies a la sèrie Merlí de TV3, sembla que la filosofia ha despertat un cert interès entre molta gent, i el llibre que avui m'ocupa és un altre exemple de filosofia per a tothom.
Gràcies a la meva parella, que sempre està atenta a tota mena d'activitats culturals, vaig tenir notícia fa un temps de les reunions del GLOF (Grup de Lectura Obert de Filosofia). Es tracta d'un grup de lectors de filosofia que cada any decideixen un llibre a seguir durant el curs, i aleshores fan unes trobades mensuals (a Callús) per comentar-ne la lectura capítol a capítol. La majoria de participants són professors de filosofia de la Catalunya Central, però el grup és obert i s'hi pot afegir qualsevol, sense cap inscripció ni compromís de continuïtat. Nosaltres no hi hem assistit més que quatre o cinc vegades, però quan ho hem fet m'ha semblat una experiència molt enriquidora, amb xerrades molt interessants i de gran nivell (almenys per un mer aficionat com jo).
Aquest Petit tractat de les grans virtuts era el llibre triat per aquest curs 2015-2016. Jo no coneixia de res l'autor, André Comte-Sponville, però és un filòsof francès contemporani molt reconegut. Aquesta obra en concret parla d'una sel·lecció de 18 virtuts, dedicant-n'hi un petit capítol a cadascuna, però no és tracta pas de grans disquisicions acadèmiques sinó que l'autor les presenta en un llenguatge perfectament planer i entenedor pel gran públic.
El llibre m'ha agradat moltíssim, l'autor és molt franc en les seves opinions i això fa que no sempre hi coincideixi, però m'ha fet pensar molt i algunes de les seves reflexions (com el capítol sobre la misericòrdia i el perdó) les he trobades molt encertades.
Més informació: http://iglof.blogspot.com.es/p/blog-page_5.html
Recomanabilitat: Molt recomanable, filosofia de nivell i molt propera.
