Cómo el mundo creó Occidente - Josephine Quinn

Títol: Cómo el mundo creó Occidente
Autor: Josephine Quinn
Editorial: Crítica (Planeta)
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre que em van regalar per Sant Jordi i que no coneixia de res, però que explica perfectament la meva resposta quan em demanen quins llibres em podrien fer gràcia: aquells que jo no triaria pel meu compte, ja que això te l'avantatge que em sol fer obrir nous horitzons enlloc de limitar-se als meus interessos que al final són bastant tancats (ciència ficció, geopolítica, esports...). Doncs bé, aquest és un llibre d'història que a mi segurament no m'hagués cridat especialment l'atenció i en canvi ara me n'alegro molt d'haver-lo llegit!

El llibre sosté la tesi de que les arrels d'allò que anomenem Occident (típicament Europa occidental més els Estats Units) no provenen únicament de la Grècia i Roma clàssiques com es sol dir, si no que hi conflueixen moltíssimes influències de moltes altres civilitzacions i pobles del passat amb qui hi havia una intensa relació comercial i un constant intercanvi d'idees i invents. Segons l'autora, és només a partir del Renaixement que germina aquest focus en el món grecorromà clàssic com a bressol únic de la civilització Occidental, tot menystenint deliberadament l'influència d'altres civilitzacions com el món àrab i les seves profundes aportacions a la ciència, a causa de que l'imperi otomà i els musulmans eren percebuts en aquell moment com l'enemic d'una Europa liderada pel poder de l'esglèsia cristiana.

El llibre m'ha agradat ja que l'he trobat molt informatiu, tota una lliçó d'història sobre l'influència de pobles com els fenicis, la gran civilització mesopotàmia del Creixent Fèrtil, l'imperi persa, els àrabs... Després òbviament jo no hi entenc prou com per dilucidar si la tesi de l'autora és correcta, però certament els arguments que dona semblen prou potents com per almenys apreciar-ne el seu valor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-el-mundo-creo-occidente/412378

Recomanabilitat: Força recomanable, especialment si us interessa la història.

 

De las ruinas de los imperios - Pankaj Mishra

Títol: De las ruinas de los imperios
Autor: Pankaj Mishra
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 2012

Els occidentals nascuts a la segona meitat del segle XX, en un entorn relativament benigne i pro-democràtic, sovint obviem el fort ressentiment que altres parts del món, com Àsia, encara senten vers Occident. Aquest ressentiment és conseqüència de les barbaritats comeses pels nostres avantpassats durant la fase colonial del segle XIX i la primera meitat del XX.

Aquest llibre de l'autor indi Pankaj Mishra ajuda a aclarir l'origen d'aquest sentiment, així com a destacar els pensadors pioners que van contribuir a despertar les poblacions de les potències asiàtiques, passant d'una actitud de subjugació a una lluita revolucionària que no només els va conduir a la independència, sinó que també va establir les bases del brillant futur d'aquesta part del món

En aquest assaig, l'autor se centra en la vida i les obres de tres pensadors asiàtics: el persa Jamal al-Din al-Afghani, el reconegut filòsof i poeta indi Rabindranath Tagore, i l'intel·lectual xinès Liang Qichao. Malgrat provenir de països i entorns molt diferents, tots tres comparteixen una profunda decepció pel tracte injust i sovint inhumà que les potències occidentals colonials van infligir als seus països. Això els porta a evolucionar el seu pensament cap a una crida a l'emancipació dels pobles asiàtics com a única via per defensar les seves societats.

El llibre m'ha agradat perquè aborda un tema que sovint no es presenta amb la perspectiva que mereix a les nostres llibreries. En resum, no només és una font d'informació històrica, sinó també una invitació a repensar les nostres percepcions sobre les relacions entre Occident i Àsia. Recomano la seva lectura a aquells que busquen entendre les arrels del ressentiment actual i la importància de l'emancipació dels pobles asiàtics en el context global.

Més informació:  https://www.galaxiagutenberg.com/producto/de-las-ruinas-de-los-imperios-2/

Recomanabilitat: Recomanable pel contingut, tot i que és una obra una mica massa acadèmica.

Lleó l'Africà - Amin Maalouf

Títol: Lleó l'Africà
Autor: Amin Maalouf
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 1986

Lleó l'Africà és l'exitosa novel·la històrica amb la qual es va donar a conèixer Amin Maalouf, escriptor franco-libanès i un intel·lectual de gran prestigi que destaca pel seu pensament humanista i universalista. Havia sentit a parlar moltes vegades d'aquest llibre així que al final el vaig agafar a la biblioteca.

El llibre ens explica de forma novel·lada la vida de Lleó l'Africà, nom cristià tardà de Hassan al-Wazzan, un musulmà nascut a Granada poc abans de l'expulsió del segle XV, i que va acabar al servei del Papa Lleó X convertit en un diplomàtic cosmopolita després d'un llarg periple vital pel nord d'Africà que el va portar de Fes a Egipte fins a entrar en contacte amb l'Imperi Otomà. La història està basada en un personatge real que realment va existir, però sembla que conté alguns episodis inventats per l'autor.

El llibre m'ha agradat, és entretingut i molt informatiu, destacant que ens ofereix una perspectiva diferent d'una etapa històrica que normalment ens ha estat narrada amb uns ulls molt occidentals/cristians. Al mateix temps, tot el sentit de la narració encaixa molt bé amb el pensament universalista de l'autor, que tendeix a relativitzar les diferències identitàries entre les cultures recordant-nos tot allò que tenim en comú. Pel que fa a la part negativa, diria que potser les meves expectatives eren massa altes per un llibre que sí que m'ha agradat però que no m'ha semblat extraordinari.

Més informació:  León el africano (wikipedia)

Recomanabilitat: Un bon llibre recomanable pels amants de la història.

Las personas más raras del mundo - Joseph Henrich

Títol: Las personas más raras del mundo
Autor: Joseph Henrich
Editorial: Capitan Swing
Any de publicació original: 2020

El terme WEIRD és un acrònim en anglès d'una sèrie d'adjectius que defineixen a una societat de característiques molt concretes (Occidental, Educada, Industrialitzada, Rica i Democràtica) i que a l'hora té un doble sentit doncs el terme weird es refereix a una persona "rara". Comparat amb la resta del món, les societats WEIRD som en realitat una minoria, així que l'autor dedica aquest llibre a explorar la nostra peculiar psicologia i si el seu impacte resulta (de forma més o menys accidental) en una major prosperitat econòmica d'aquestes societats.

Com a exemple d'aquests accidents, l'autor explica algunes decisions lligades amb la religió que acaben tenint conseqüències imprevistes: quan Martí Luter desafia l'església catòlica i diu que tothom ha de llegir la bíblia pel seu compte per entendre la paraula del Dèu cristià sense intermediaris com els capellans i bisbes, això acaba resultant en unes tasses d'alfabetització molt més grans en els països protestants respecte als del seu entorn, factor que a l'hora influeix en el seu major desenvolupament econòmic. De manera similar, quan l'església prohibeix el matrimoni entre familiars propers com ara els cosins, això redueix la influència de les grans tribus familiars i es generen nuclis familiars molt més petits que contribueixen a una mentalitat molt més individualista i indirectament meritocràtica respecte a altres societats: per exemple tries un metge o un advocat no perquè sigui de confiança com és el de la tribú (potser el tiet d'una cosina segona) si no perquè busques el metge o advocat més eficient encara que no tingui cap mena de llaços familiars amb tu. Igualment, t'acostumes a tractar amb desconeguts, de forma que gradualment s'acaben creant una mena d'institucions que ofereixen un mínim de garanties per facilitar la confiança entre gent que no es coneix entre si.

El llibre m'ha agradat però se m'ha fet una mica llarg. M'ha agradat el contingut perquè trobo que planteja idees noves i bastant interessants, però no m'ha agradat gaire el format doncs trobo que és massa acadèmic, amb massa referències i detall sobre multitud d'estudis realitzats, que trobo que no són necessaris per a una obra de divulgació. Igualment, la llargada m'ha semblat excessiva, crec que les mateixes idees es podien haver expressat sense problemes en 200 pàgines menys. Amb tot, es tracta d'un llibre interessant.

Més informació:  https://capitanswing.com/libros/las-personas-mas-raras-del-mundo/

Recomanabilitat: Interessant per les idees que planteja, però no del tot recomanable per ser massa llarg i dens.

Adriático - Robert D. Kaplan

Títol: Adriático
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2022

Sempre és una nona notícia quan visites una llibreria i te n'adones que hi ha una nou llibre de Robert D. Kaplan per a llegir, ja que normalment els seus llibres em solen agradar força. No hi ha tants autors dels que vulgui llegir tot el que treuen, però Kaplan és un d'ells gràcies al seu gènere propi a mig camí entre l'assaig geopolític i la literatura de viatges.

L'autor dedica la seva atenció aquesta vegada al Mar Adriàtic, començant el seu viatge pel nord d'Itàlia i recorrent-ne els països de la seva costa: Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Montenegro, Albània i Grècia. Per a Kaplan, l'Adriàtic representa un punt important que durant molt temps va suposar la separació entre Occident i Orient, des dels temps remots de la divisió de l'imperi romà, als més recents de Venècia i l'imperi otomà, però també actualment amb uns països balcànics que exerceixen de punt de fricció i tensió permanent.

El llibre m'ha agradat ja que retorna a les arrels de Kaplan, amb les seves observacions de viatge, lliçons històriques i entrevistes amb personalitats locals que ajuden a comprendre el context i la situació actual de cada país. Una bona lectura que m'ha permet aprendre molt sobre aquesta zona.

Més informació:  https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/adriatico_6960

Recomanabilitat: Recomanable, tan interessant i instructiu com els altres llibres de Kaplan.