El poder de los sin poder - Vaclav Havel

Títol: El poder de los sin poder
Autor: Vaclav Havel
Editorial: Ediciones Encuentro
Any de publicació original: 1978

Aquest llibre és un assaig bastant curt de l'aleshores dissident xec Vaclav Havel, recentment popularitzat pel discurs del president canadenc Mark Carney a Davos. Aquest discurs, considerat una crida d'atenció sobre la fi de l'ordre internacional basat en regles, utilitza la paràbola del venedor al llibre de Havel per instar els líders de potències mitjanes a deixar de fingir que tot segueix com abans, i a començar a dir les coses pel seu nom com a primer pas per a prendre consciència de la nova era i actuar en conseqüència.

La paràbola a la que fa referència Carney apareix només en un petit passatge del llibre. Un venedor de fruita de la Txecoslovàquia comunista penjava cada dia a la seva botiga un cartell que deia "Obrers del món, uniu-vos!", un lema en el que feia temps que havia deixat de creure. Ho feia per inèrcia, ja que algú del partit ho havia demanat, i el venedor preferia no buscar-se problemes, senyalitzant així una aparent conformitat. Però un dia decideix deixar de penjar-lo, i aquest petit gest no és tan insignificant com sembla doncs representa un acte de veritat com a resistència, en un entorn on mantenir la ficció oficial tan sols beneficia la continuïtat del sistema totalitari.

El llibre de Havel va bastant més enllà, es tracta al meu parer d'un assaig eminentment polític sobre la figura de la dissidència en un règim totalitari. Però la veritat és que no m'ha agradat gaire, l'he trobat una mica farragós de llegir i tampoc hi he trobat cap gran argument que em sembles d'especial interès. O sigui que si teniu curiositat per la paràbola del fruiter, em sembla molt més senzill llegir directament el discurs de Carney que tampoc és gaire llarg.

Més informació: https://edicionesencuentro.com/libro/el-poder-de-los-sin-poder/

Recomanabilitat: No recomanable, un assaig polític que no m'ha resultat gaire interessant.
 

La fi de l'alternativa xinesa - Miquel Vila

Títol: La fi de l'alternativa xinesa
Autor: Miquel Vila
Editorial: Tigre de paper
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre molt recent sobre el que no tenia cap referència però que quan el vaig fullejar al panell de novetats de la biblioteca em va cridar l'atenció. L'autor, un jove analista polític de Barberà del Vallès, ofereix un repàs de la història contemporània de Xina, tot centrant-se en l'estratègia de les èlits i en els nous reptes que afronta el país com a conseqüència de la seva modernització.

Si vaig dubtar a tornar a llegir sobre la Xina va ser perquè tenia el llistó molt alt després de la lectura al 2023 del fantàstic llibre de Julio Ceballos que ens ajudava a entendre moltes coses de la Xina des d'una perspectiva interior, la del poble de peu i el seu dia a dia. Afortunadament, aquest llibre que ens ocupa ha resultat ser-ne un gran complement, doncs ofereix una anàlisi de la Xina des de dalt, vista des de la perspectiva dels seus lideratges polítics, i serveix per contextualitzar tots els passos que han anat donant progressivament amb una lògica tant històrica com de política interna.

El llibre m'ha agradat molt, l'he trobat molt interessant i l'he devorat àvidament. Si hi ha alguna cosa que puc criticar és que el títol del llibre em sembla molt poc encertat, és enganyós doncs suggereix que l'autor preveu el final de la Xina com a alternativa global, mentre que el contingut del llibre defensa una idea ben diferent. Si ho entenc bé, l'explicació seria que la Xina ha deixat de ser efectivament una alternativa però perquè a totes llums ja ha esdevingut una realitat indiscutible i que, si bé afronta perills nous com el xoc amb els EEUU, ha vingut per quedar-se com a actor principal en el futur del món.

Més informació:  https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/la-fi-de-l-alternativa-xinesa

Recomanabilitat: Altament recomanable, un notable exercici d'anàlisi sobre la Xina dels segles XX i XXI.

Libre - Lea Ypi

Títol: Libre. El desafío de crecer en el fin de la historia
Autor: Lea Ypi
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2021

Lea Ypi és una professora de teoria política de la London School of Economics que fins ara era una acadèmica més però que s'ha convertit en tot un fenomen editorial per aquest llibre on explica la seva infància, on va viure l'abrupta transició d'Albània des d'una dictadura comunista de llibre cap a una república democràtica però amb gravíssims problemes (reestructuració econòmica, corrupció, emigració...) que van dur al país a un situació de pràcticament fallida.

Aquest llibre ja em cridava molt l'atenció perquè m'interessa força tot el que parli dels països de l'Europa de l'est que pertanyien a l'antic bloc soviètic, però un cop llegit haig de dir que ha superat les meves expectatives. El relat aporta una perspectiva molt interessant que ajuda a entendre les dificultats dels països que han fet la transició del model comunista a l'occidental, i on sembla que predomina una sensació de decepció i d'esperances no consumades, perquè la millora en les llibertats democràtiques és apreciada (que no et matin ni empresonin per les teves idees és un gran què) però no ha suposat la gran solució que alguns imaginaven, si no que sovint s'ha imposat una realitat molt menys ideal amb l'afegit de patir per primer cop alguns dels pitjors defectes del sistema capitalista.

Aquest llibre m'ha entusiasmat. Es tracta d'un llibre extraordinari, però no tant per la vessant informativa si no per la gran història humana que hi ha al darrera, amb l'autora explicant tot el que passava però vist des de la perspectiva primer d'una nena (que li atorga una vessant força còmica) i després d'una adolescent, explicant-nos sobretot com era el seu dia a dia, el de la seva família i la gent que l'envoltava. El que trobo meravellós d'aquest llibre és que fa que els personatges cobrin vida, de forma que aconsegueix apropar-te moltíssim a una gent que ha tingut unes vivències molt diferents a les teves, però amb qui tot i així resulta molt fàcil identificar-se gràcies als elements d'humanitat bàsica que tots compartim: el desig de viure tranquils, la preocupació per tirar endavant, l'esforç per adaptar-se a les circumstàncies canviants, etc...

En resum es tracta d'un llibre fantàstic, un dels millors que he llegit en els darrers anys, ja que ha aconseguit a l'hora fer-me riure, emocionar-me, informar-me i fer-me reflexionar. Què més es pot demanar? Una autèntica joia.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/libre/9788433904966/PN_1099

Recomanabilitat: Molt recomanable, extraordinari retrat d'una noia que creix en un canvi d'època força turbulent.

El sentido de la realidad - Isaiah Berlin

Títol: El sentido de la realidad
Autor: Isaiah Berlin
Editorial: Taurus
Any de publicació original: 1996

Aquest llibre és una compilació d'escrits del filòsof Isaiah Berlin. D'origen jueu, va néixer a Letonia però va emigrar amb 12 anys a Anglaterra on va viure la resta de la seva vida, fent de professor a l'universitat d'Oxford i produïnt una extensa obra on destaca el seu pensament sobre la llibertat individual i la història de les idees. Tanmateix això que acabo d'escriure ho he hagut de buscar primer, ja que sí vaig triar aquest llibre va ser perquè no en sabia gaire cosa sobre algú que és considerat un dels intel·lectuals destacats del segle XX.

El llibre és correcte sense més, m'ha agradat al principi però la segona part se m'ha fet més feixuga ja que dedica una gran part a parlar del comunisme com a ideologia, entenible perquè són articles dels anys 50 i 60, però que avui en dia amb tot el que ja s'ha escrit del tema no és el que més m'interessa.

Més informació: https://www.penguinlibros.com/es/libros-de-filosofia/38801-libro-el-sentido-de-la-realidad-9788430618569

Recomanabilitat: Correcte però sense res especialment destacable.

Un caballero en Moscú - Amor Towles

Títol: Un caballero en Moscú
Autor: Amor Towles
Editorial: Salamandra
Any de publicació original: 2016

Aquest és un llibre del que havia llegit molt bones crítiques, i ja coneixia l'autor d'haver llegit el seu primer llibre que a més m'havia agradat. Però em tirava enrere l'argument, ja que tracta d'un aristòcrata rus condemnat al 1922 a viure indefinidament en un hotel, així que em donava la impressió que no seria una novel·la gaire entretinguda. Finalment però, una recomanació de la meva mare m'ha portat a llegir-lo, i haig de dir que l'ha encertat de ple.

El llibre m'ha agradat molt, és una petita joia. Està clar que si el protagonista no pot sortir de l'hotel no hi poden haver grans aventures ni acció trepidant, però tot i així van passant coses, la història va avançant a través de diversos personatges i el llibre no perd interès. A més, està molt ben escrit i molt ben ambientat, així que té l'interès afegit d'aprendre una mica més sobre la URSS d'aquella època. En resum, que el llibre m'ha agradat molt i ha estat tot un plaer haver gaudit durant uns quants dies de la companyia del comte Rostov i la seva colla.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/38367-libro-un-caballero-en-moscu-9788498388985#

Recomanabilitat: Molt bon llibre, lent i reposat però molt agradable i amè de llegir.

Aquí no hemos venido a estudiar - Enric Juliana

Títol: Aquí no hemos venido a estudiar
Autor: Enric Juliana
Editorial: Arpa
Any de publicació: 2020

L'Enric Juliana és un periodista al qui segueixo de prop com ja he explicat altres vegades perquè les seves anàlisis acostumen a aportar una perspectiva de més alt nivell, que intenta anar més enllà del soroll de l'actualitat política per a explicar les motivacions diguem-ne estratègiques dels partits, amb més o menys encert però intentant desxifrar el perquè es pren una posició en el context de la lluita electoral. Però aquest llibre que ens ocupa m'ha sorprès perquè a part de no tractar de política contemporània és molt diferent als altres llibres que ha escrit.

L'argument del llibre gira entorn d'una discussió a la presó de Burgos entre un grup de presoners comunistes l'any 1962, un fort debat entre els que demanen accelerar la lluita i diferents accions de protesta per precipitar un final del règim que veuen molt proper i que creuen serà recolzat per la societat des de dins, i els que s'inclinen per una posició de resistència pacient i d'acopi de forces (estudiar tant per formació personal com política) a l'espera d'un millor moment doncs creuen que no tenen prou força per fer caure el franquisme a causa de la conjuntura econòmica (el pla d'estabilització comença a donar els seus fruits) i geopolítica (el context de la guerra freda juga en contra de deixar caure un règim antidemocràtic però anticomunista). Un dels presos que protagonitzaven aquest debat, el militant comunista Manuel Moreno Mauricio, és un home a qui un jove Juliana coneixerà en la Badalona dels anys setanta i que tindrà una influència significativa en ell segons explica l'autor en entrevistes posteriors.

Quan va sortir aquest llibre me'l vaig comprar de seguida pel seu autor, però la temàtica no em cridava especialment l'atenció. Un cop dins però, m'ha resultat una lectura apassionant. Partint de la discussió de la presó, Juliana traça un relat molt ampli on toca una gran varietat de temes: la duresa de les condicions de vida a la presó de Burgos, les diferents estratègies de la dissidència antifranquista en la fase inicial del règim, el pla d'estabilització econòmica que li donaria vida quan trontollava, les posicions de les grans potències sobre l'Espanya franquista, el poder del partit comunista com a força principal de l'antifranquisme, l'evolució del règim soviètic i el seu impacte en les dissidències internes o l'anomenat eurocomunisme, la hibernació del PSOE durant la dictadura i l'ascensió del PSUC, l'impacte de la lluita clandestina en les persones que la protagonitzaven i les seves famílies, etc...

Potser el que més m'ha marcat del llibre és l'interessantísism debat entre dos posicions que tot i oposades, semblen ben comprensibles per tenir cadascuna la seva part de raó: l'esperit més revolucionari i idealista, de l'acció com a única forma de canviar realment les coses enfront d'un règim tan detestable, i l'esperit més gradualista i pragmàtic, partidari d'esperar el millor moment i teixir complicitats amb altres sectors (els moderats del règim i l'església post-conciliar) de cara a construir les bases d'un futura evolució democràctica poc trencadora però més assolible. A més, m'ha semblat que el llibre està excel·lentment documentat, amb referències que van des d'actes de les reunions de Postdam entre Stalin, Churchil i Truman a emissions de la ràdio Pirenaica, sumaris militars i documents de l'arxiu històric del PCE.

El llibre m'ha agradat moltíssim, potser el que més de tots els que he li llegit a l'Enric Juliana. He après moltíssimes coses noves sobre tota aquella època i el moviment antifranquista, molt més complexe del que entenia fins ara. També m'ha semblat molt colpidora l'experiència personal del propi Manuel Moreno Mauricio en particular, que després de la presó patirà una derrota encara més amarga en l'àmbit familiar. Un llibre molt complert on es nota que l'autor s'hi ha bolcat i que significa molt per a ell.

Més informació: https://arpaeditores.com/products/aqui-no-hemos-venido-a-estudiar

Recomanabilitat: Molt recomanable, excel·lent investigació de l'Enric Juliana que posa en relleu uns debats molt importants.