Las personas más raras del mundo - Joseph Henrich

Títol: Las personas más raras del mundo
Autor: Joseph Henrich
Editorial: Capitan Swing
Any de publicació original: 2020

El terme WEIRD és un acrònim en anglès d'una sèrie d'adjectius que defineixen a una societat de característiques molt concretes (Occidental, Educada, Industrialitzada, Rica i Democràtica) i que a l'hora té un doble sentit doncs el terme weird es refereix a una persona "rara". Comparat amb la resta del món, les societats WEIRD som en realitat una minoria, així que l'autor dedica aquest llibre a explorar la nostra peculiar psicologia i si el seu impacte resulta (de forma més o menys accidental) en una major prosperitat econòmica d'aquestes societats.

Com a exemple d'aquests accidents, l'autor explica algunes decisions lligades amb la religió que acaben tenint conseqüències imprevistes: quan Martí Luter desafia l'església catòlica i diu que tothom ha de llegir la bíblia pel seu compte per entendre la paraula del Dèu cristià sense intermediaris com els capellans i bisbes, això acaba resultant en unes tasses d'alfabetització molt més grans en els països protestants respecte als del seu entorn, factor que a l'hora influeix en el seu major desenvolupament econòmic. De manera similar, quan l'església prohibeix el matrimoni entre familiars propers com ara els cosins, això redueix la influència de les grans tribus familiars i es generen nuclis familiars molt més petits que contribueixen a una mentalitat molt més individualista i indirectament meritocràtica respecte a altres societats: per exemple tries un metge o un advocat no perquè sigui de confiança com és el de la tribú (potser el tiet d'una cosina segona) si no perquè busques el metge o advocat més eficient encara que no tingui cap mena de llaços familiars amb tu. Igualment, t'acostumes a tractar amb desconeguts, de forma que gradualment s'acaben creant una mena d'institucions que ofereixen un mínim de garanties per facilitar la confiança entre gent que no es coneix entre si.

El llibre m'ha agradat però se m'ha fet una mica llarg. M'ha agradat el contingut perquè trobo que planteja idees noves i bastant interessants, però no m'ha agradat gaire el format doncs trobo que és massa acadèmic, amb massa referències i detall sobre multitud d'estudis realitzats, que trobo que no són necessaris per a una obra de divulgació. Igualment, la llargada m'ha semblat excessiva, crec que les mateixes idees es podien haver expressat sense problemes en 200 pàgines menys. Amb tot, es tracta d'un llibre interessant.

Més informació:  https://capitanswing.com/libros/las-personas-mas-raras-del-mundo/

Recomanabilitat: Interessant per les idees que planteja, però no del tot recomanable per ser massa llarg i dens.

Encrucijadas - Jonathan Franzen

Títol: Encrucijadas
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Salamandra (Penguin)
Any de publicació original: 2021

Jonathan Franzen és un autor de qui he sentit a parlar molt bé fa anys, però aquest és el primer llibre que li llegeixo. Aquest llibre no és un dels que el va donar a conèixer si no que és la última novetat que va treure fa un parell d'anys.

Encrucijadas és una novel·la sobre els membres d'una família del Midwest nord-americà a principis dels anys setanta del segle XX. Emmarcada en una època de canvis importants a la societat americana, els personatges protagonistes també travessen les seves pròpies crisis morals i de fe, tot responent-hi de maneres força diferents.

El llibre m'ha agradat molt, és una de les novel·les que més he gaudit llegint en els últims anys, de manera que no només no m'ha importat la seva extensió moderadament llarga (640 pàgines) si no que fins i tot se m'ha fet curta. El que més m'ha agradat del llibre és la extraordinària profunditat amb que dibuixa els personatges, l'autor ens narra cada capítol des de la perspectiva subjectiva de cadascun dels protagonistes (els membres de la família) permetent-nos conèixer a fons tots els seus raonaments i motivacions, de forma que fins i tot les seves decisions més contradictòries i aparentment inexplicables acaben responent a una lògica interna (emocional o racional) que permet almenys explicar-les mínimament. De fet, tot i que alguns protagonistes acaben fent algunes coses deplorables, també els hi has vist la part bona en altres moments així que acabes empatitzant amb tots ells fins a cert punt.

A part de l'interès de l'argument en sí, també m'ha agradat que el llibre planteja alguns conflictes ètics ben interessants que no tenen respostes fàcils (el repartiment just d'una herència, els límits de les relacions familiars, quin punt d'hipocresia hi ha en l'ajuda dels privilegiats als desfavorits...) i que l'autor no pretén resoldre però sí que n'aporta diferents perspectives que condueixen a la reflexió. Com a punt negatiu el final potser podria haver estat millor però no importa gaire doncs en una novel·la així el moll de l'os estava més en la trama que en el desenllaç. En resum, un llibre molt bo i que em fa venir ganes de llegir els altres llibres d'aquest autor.

Més informació: https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/260256-libro-encrucijadas-9788418363634

Recomanabilitat: A mi m'ha encantat, però no sé si és per a tothom.

Gilead - Marilynne Robinson

Títol: Gilead
Autor: Marilynne Robinson
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 2004

A vegades m'acosto a una llibreria amb la intenció de comprar una novel·la aleatòria, idealment una sobre la que no tingui cap referència prèvia i a vegades ni conegui a l'autor, i que acabo triant de manera una mica atzarosa amb la única condició que al llegir-ne la contraportada em cridi una mica l'atenció. Aquesta novel·la Gilead és el resultat d'una d'aquestes excursions.

En aquest llibre un ancià reverend americà que s'acosta al final de la seva vida li escriu una llarga missiva al seu fill de set anys per a que la llegeixi quan hagi mort. L'home hi explica moltes de les seves vivències i fa unes quantes reflexions interessants, sobre la seva família i la gent que ha trobat. En principi no hi conté res que hagués de semblar extraordinari, però curiosament el llibre en el seu conjunt acaba convertint-se en una demostració d'un dels seus arguments principals: que quan es té una llarga vida darrera i sobretot amb la perspectiva d'una mort propera, l'home se n'adona de com n'és d'extraordinari el fet de viure en sí mateix, fins i tot quan la vida es compon de retalls que hom prendria per ben ordinaris.

El llibre m'ha agradat, és un llibre d'aquells que asserena i que et fa pensar sobre la vida amb una mica més de perspectiva.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/gilead/

Recomanabilitat: Recomanable, lectura tranquila i que fa pensar.

Marruecos, el extraño vecino - Javier Otazu

Títol: Marruecos, el extraño vecino
Autor: Javier Otazu
Editorial: La Catarata
Any de publicació original: 2019

Javier Otazu és un periodista que va ser corresponsal de l'agència EFE al Marroc durant 16 anys, i amb aquest llibre pretén explicar-nos algunes coses sobre un país que, tot i ser veí, és encara un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. El llibre em va cridar l'atenció quan el vaig trobar en una llibreria just abans de la pandèmia, i de fet ja me l'havia comprat aquest any abans que passes la crisi de Ceuta, que el va fer encara més interessant.

El llibre m'ha agradat però tampoc l'he trobat massa excepcional. La part amb la que més em quedo és que es tracta d'un país molt marcat per la figura del rei que te un enorme poder, i també per la gran importància de la religió en totes les costums socials, fet que dificulta el progrès en qüestions de llibertats i drets humans (sobretot per a les dones i les minories). De totes maneres, trobo que el llibre potser es centra massa en tots aquests aspectes polítics, pel meu gust hagués preferit que ens expliqués una mica més sobre la vida diària dels marroquins i la seva cultura.

Més informació:  https://www.catarata.org/libro/marruecos-el-extrano-vecino_97085/

Recomanabilitat: Recomanable només pels interessats en el país.

Mythos - Stephen Fry

Títol: Mythos
Autor: Stephen Fry
Editorial: Anagrama
Any de publicació: 2017

Fa uns quants anys vaig llegir les fantàstiques novel·les Illium i Olympos de Dan Simmons, on es recreaven els events de la Ilíada en un futur alternatiu. Des d'aleshores he tingut curiositat per conèixer més sobre els antics mites grecs, però tampoc volia un llibre massa acadèmic així que al final em vaig decidir per aquest Mythos, una obra divulgativa del polifacètic actor/director/comediant Stephen Fry, a qui recordo sobretot pel seu paper a V de Vendetta.

Aquest llibre ens presenta la mitologia grega d'una forma desenfadada i amb un llenguatge entenedor. Tot i que pugui sorprendre una mica, l'autor és un gran erudit sobre el tema i ho demostra no només en les extenses referències bibliogràfiques si no en la vessant historiogràfica, arribant a explicar-te també els debats acadèmics que surten al voltant de diferents interpretacions o versions d'un mateix mite. En qualsevol cas, l'autor intenta apropar els mites al lector per a que al final el resultat s'assembli més a una novel·la que a una història acadèmica dels mites grecs.

El llibre m'ha semblat correcte però m'ha decebut una mica, pensava que m'enganxaria més. Pel meu gust dedica massa temps a la part inicial (els mites sobre l'origen del món i dels déus) i m'hagués agradat que dediqués més temps a la segona part on apareixen els mites més populars dels quals trobem moltes més al·lusions a la cultura d'avui en dia (Prometeu, Sísif, Pandora, Èdip, Ícar...). Potser ha estat un problema d'expectatives massa altes, però al final he acabat el llibre amb la impressió d'haver-me quedat més o menys com estava.

Més informació:  https://www.anagrama-ed.es/libro/argumentos/mythos/9788433964427/A_533

Recomanabilitat: No massa recomanable, la idea és bona però no acaba d'enganxar.

El professor Bernhardi - Arthur Schnitzler

Títol: El professor Bernhardi
Autor: Arthur Schnitzler
Editorial: TNC/Arola
Any de publicació: 1912

El professor Bernhardi és una obra de teatre que es va representar l'any 2016 al TNC. Es tracta d'una obra d'Arthur Schnitzler que ni tan sols s'havia traduït mai al català o al castellà, fins que fa un parell d'anys el director del TNC Xavier Albertí va decidir portar-la a escena, protagonitzada pel Lluís Homar. En aquell moment no la vaig anar a veure però l'argument em va resultar intrigant, així que al trobar el llibre a la biblioteca vaig decidir llegir-me'l.

L'obra parteix d'un conflicte inicial que es densevolupa en un hospital. Una malalta pateix una septicèmia i està condemnada a una mort inminent, però no només ho ignora sinó que ho viu amb felicitat pensant que no té res greu i que aviat se'n sortirà i es retrobarà amb el seu amant. El capellà catòlic de l'hospital vol passar a donar-li l'extremunció, però el doctor Bernhardi li refusa el pas tot indicant que com a metge la seva responsabilitat és que la dona visqui el seu final amb el mínim d'angoixa. La condició de metge ateu però d'ascendència jueva de Bernhardi acaba desencadenant un conflicte entre medicina i religió que s'acabarà enverinant a causa de la política, en un context d'antisemitisme latent a la Viena d'inicis del segle XX, on els diferents actors implicats no dubtaran a instrumentalitzar el conflicte per perseguir els seus propis interessos.

El llibre m'ha agradat molt, m'ha fet pensar força. Més enllà del conflicte inicial que no és trivial de resoldre, també es planteja un interessant debat ètic arran de la defensa que emprèn Bernhardi, o més aviat del seu rebuig a defensar-se ja que al seu parer la seva actuació com a metge ni tan sols es pot posar en qüestió. D'altra banda el seu cas es converteix en una gran batalla político-mediàtica on ell refusa participar per a no ser instrumentalitzat, i aquí emergeix un altre conflicte entre mantenir una posició ètica pura o bé buscar una posició més pragmàtica.

Finalment vull apuntar que és el primer cop que llegeixo una obra de teatre escrita en format llibre. Tenia certa curiositat ja que conec gent que ho fa i és una manera diferent de seguir el teatre, però el format no em resultava gaire atractiu. Al principi del llibre m'ha costat una mica ficar-m'hi, atès que es tracta d'una successió de diàlegs entre els personatges sense cap narrador que estructuri el relat, però la veritat és que al final del llibre ja m'hi he acostumat i l'he pogut llegir amb naturalitat.

Més informació: https://www.tnc.cat/ca/el-professor-bernardi

Recomanabilitat: Molt recomanable, si us podeu adaptar al format de obra de teatre llegida.

El Poeta del Poble - Andreu Carranza

Títol: El Poeta del Poble
Autor: Andreu Carranza
Editorial: Destino (Grup 62)
Any de publicació: 2015

Aquest és un llibre sobre la vida de Jacint Verdaguer, Mossèn Cinto, el cèlebre poeta i sacerdot de Folgueroles (plana de Vic) que va escriure algunes de les obres més importants de la literatura catalana.

Em vaig interessar en aquest llibre perquè sabia molt poc sobre la vida i figura de Verdaguer. Em cridava l'atenció per la seva gran popularitat entre la gent i sobretot per aquesta doble vessant seva de capellà i poeta, quelcom que semblava a priori particularment difícil de compatibilitzar, almenys a ulls d'algú del meu temps. Doncs bé, resulta que en el llibre aquesta contradicció entre el calze i la lira (com diu l'autor) és el motor de gran part de la narració.

Potser per les meves expectatives, el llibre m'ha decebut una mica. A nivell històric és força interessant i realment Verdaguer va ser una figura excepcional amb una vida de pel·lícula, però el relat no m'ha acabat d'enganxar del tot en cap moment i se m'ha fet per moments pesat de llegir. Em costa explicar ben bé perquè, realment no tinc cap gran retret o crítica a fer-li, però la seva lectura m'ha deixat una mica fred.

Més informació: El poeta del poble (Grup 62)

Recomanabilitat: No especialment, és molt correcte i serveix per conèixer la història de Verdaguer però no m'ha convençut plenament com a novel·la.

El alma del ateísmo - André Comte-Sponville

Títol: El alma del ateísmo
Autor: André Comte-Sponville
Editorial: Paidos (Planeta)
Any de publicació: 2006

El primer llibre que vaig llegir del filòsof francès André Comte-Sponville em va agradar molt, de forma que fa dies pensava a llegir-ne alguna obra més. El tema de la religió i l'ateisme no m'interessa especialment, però m'agrada molt el plantejament que en fa l'autor.

Els grans defensors de l'ateisme (Richard Dawkins, Hitchens...) solen tenir un discurs bastant agressiu vers la religió, el que sol resultar en posicions antagonistes que no convençen ningú, més que no pas un autèntic debat d'idees. Per això és molt refrescant llegir el discurs de Comte-Sponville, un ateu que es mostra respectuós i tolerant amb les religions i que intenta trobar punts en comú. Per exemple, el filòsof francés diu que en certa manera la creença en l'humanisme, la llibertat o els valors de la democràcia no deixen de ser com una altra mena de religió, i que els seguidors d'aquests valors (a vegades també massa absoluts i idealitzats) no deixem de formar també una mena de comunitat de "creients". Jo, que ara mateix potser em definiria com un "ateu humanista" d'aquests, trobo força encertada aquesta manera de veure-ho.

Comte-Sponville es defineix com un "ateu fidel", en el sentit que tot i que per motius racionals refusa creure en la figura d'un Dèu omnipotent, això no l'impedeix reconèixer que comparteix molts valors morals cristians (compassió, caritat, humilitat...) o budistes (la moderació, el respecte per la natura...) ni tampoc els seus importants llegats en la cultura. Aquest passatge en concret em va agradar especialment, quan explica que el seu ateisme raonat no l'impedeix respectar els qui segueixen una religió:

Me avergonzaría hacer perder la fe a quienes la necesitan, o sencillamente a quienes viven mejor gracias a ella. Son innumerables. Algunos son admirables (tenemos que reconocer que hay más santos entre los creyentes que entre los ateos, lo que no prueba nada e cuanto a la existencia de Dios, pero impide despreciar la religión) y la mayoría son estimables. Su fe no me molesta en absoluto. ¿Por qué habría yo de combatirla? No hago proselitismo ateo. Simplemente, intento explicar mi posición, argumentarla, y más por amor a la filosofía que por odio a la religión. En ambos campos, existen espíritus libres. A ellos es a quienes me dirijo. Dejo a los demas, creyentes o ateos, con sus certezas.

El llibre té tres parts diferenciades. En la primera part, l'autor s'interroga sobre el paper de les religions, en la segona s'interroga sobre l'existència de Déu a través de l'ús de la raó filosòfica (la seva argumentació el du clarament al No), i en la tercera part intenta fer un exercici de proposar una mena d'espiritualitat laica. Aquesta tercera part és bastant fluixa al meu parer, però les dos primeres parts són autènticament brillants.

El llibre m'ha agradat molt, tant pel seu contingut com per l'estil tan amè que empra l'autor, amb explicacions directes, paraules senzilles i poques floritures, un estil que fa la seva lectura molt fàcil i accessible per qualsevol persona.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-el-alma-del-ateismo/117344

Recomanabilitat: Molt recomanable, fantàstica lectura tan per ateus com per creients.

Mossèn Tronxo - Josep Maria Ballarín

Títol: Mossèn Tronxo
Autor: Josep Maria Ballarín
Editorial: Club Editor
Any de publicació: 1989

Vaig començar a llegir aquest llibre sabent que es tractava d'un llibre molt popular, però a part d'això no en sabia gaire res més. Això sí, me'l van regalar i un cop llegida la contraportada la veritat és que em va encuriosir.

Mossen Tronxo és una novel·la de ficció però que probablement conté moltes anècdotes viscudes pel mateix autor, capellà de poble durant molts anys. La veritat és que fa riure bastant, el personatge és força catxondo i enganxa, però a part d'això és un relat força interessant de com era la societat a la Catalunya rural de mitjans del segle passat.

A més, el llibre m'ha fet reflexionar sobre el català. Sóc parlant català nadiu, però tot i així m'he sentit una mica frustrat perquè el vocabulari que fa servir l'autor em depassava continuament. A cada pàgina sortien dos o tres paraules desconegudes (per a mi) que o bé no comprenia o bé ho feia només gràcies al context. Essent optimista diria que es tracta d'un testimoni de la riquesa del català rural, però essent realista diria que és més aviat un testimoni de la pobresa del meu català urbà.

Més informació: http://www.clubeditor.cat/es/llibre/mossen-tronxo  

Recomanabilitat: Està bé, divertit i sense grans pretensions.