Títol: Thinking, fast and slow
Autor: Daniel Kahneman
Editorial: Farrar, Strauss and Giruox
Any de publicació original: 2011
Daniel Kahneman és un psicòleg de llarga carrera, molt reconegut especialment en l'àmbit de la presa de decisions i el que s'anomena economia conductual (l'anglès behavioral economics em sona més natural). En aquest llibre, l'autor ha volgut recopilar les investigacions en les que ha treballat durant dècades, i presentar-les d'una forma més amena i entenedora pel gran públic.
La tesi central del llibre es troba en la distinció entre dos sistemes de pensament: l'anomenat Sistema 1 que l'autor descriu com un pensament ràpid, instintiu i emocional, que es produeix de forma automàtica e inconscient, i el Sistema 2 que seria un tipus de pensament més lent i lògic, que es produeix de forma conscient i requereix un esforç mental deliberat.
A part d'aquesta interessant distinció, l'autor ens explica la seva carrera que es pot dividir en tres grans parts. En una primera fase es centra en els biaixos (en castellà: sesgos) cognitius dels éssers humans (errors estadístics i lògics més comuns). Més endavant recull el seu treball conegut com la Teoria de les perspectives: com les persones prenen decisions en situacions on han d'escollir entre alternatives que involucren riscs i com avaluen de forma diferent els possibles guanys i pèrdues. Finalment, la darrera fase es centra en l'estudi de la percepció de la felicitat, on fa una interessant distinció entre el jo que sent i el jo que recorda; per exemple: el jo que sent pateix moltíssim l'experiència d'una marató o escalar un cim, però el jo que recorda es mostrarà més tard ben orgullós no només d'assolir l'objectiu sinó fins i tot d'haver viscut l'experiència en sí.
També m'ha semblat força interessant el fet que l'autor ens adverteix sobre el seu propi fracàs a l'hora d'intentar evitar conscientment les trampes i prejudicis de pensament que durant tants anys ha estudiat, i diu conformar-se amb que serveixin per prendre'n una certa consciència i que almenys ens permetin detectar millor els errors quan els altres els cometen (molt més fàcil que avaluar-los en un mateix quan els estem cometent).
M'ha agradat molt llegir aquest llibre. La seva gran llargada feia que el meu "jo que sent" no sempre n'agafés la lectura amb les mateixes ganes (per exemple després d'un llarg dia de feina), però puc afirmar amb rotunditat que el meu "jo que recorda" ha quedat molt satisfet d'haver-lo llegit.
Per qui es vulgui estalviar la lectura del llibre, m'agradaria com a mínim recomanar el vídeo d'aquesta magnífica xerrada que va donar a Google, es tracta d'un compendi ràpid de les seves idees que inclou també alguns exemples pràctics de biaixos cognitus.
Més informació: Pensar rápido, pensar despacio (Wikipedia)
Recomanabilitat: Molt recomanable tot i que pot ser una mica llarg de llegir.
