Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ment. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ment. Mostrar tots els missatges

08 de gener 2011

Yo tengo razón, Tú no, ¿y ahora qué? - Xavier Amador


Títol: Yo tengo razón, Tú no, ¿y ahora qué?
Autor: Xavier Amador
Editorial: Zenith (Planeta)
Any de publicació original: 2009

Aquest llibre el vaig agafar de la biblioteca perquè sempre m'han interessat els temes relacionats amb la mediació i la resolució de conflictes. El llibre que ens ocupa ha estat escrit per un prestigiós psicòleg americà, i pretén explicar un mètode per a la resolució de conflictes interpersonals que l'autor anomena LEAP (Listen, Emphatize, Agree, Partner). No està orientat a la mediació entre terceres persones sinó a com resoldre els desacords directes amb una altra persona, principalment en ambients familiars o laborals.

El llibre m'ha resultat força interessant. El mètode en sí pot ser discutible i pot mancar objectivitat a l'estar presentat pel propi autor, però dins el desenvolupament del mètode s'hi poden trobar algunes lliçons força interessants sobre la psicologia humana que ens poden ajudar en situacions del dia a dia. Per exemple, un punt molt important és que enmig de discussions ens enceguem a que ens donin la raó per sobre de tot quan realment no és el nostre objectiu, per exemple no ens interessa que un mecànic ens doni la raó sobre que amb dues setmanes n'havia d'haver tingut prou per arreglar-nos el cotxe abans, el que ens interessa de veritat és que accepti enllestir-lo el divendres per a poder-lo utilitzar el cap de setmana.

El millor del llibre són les reflexions sobre la psicologia humana en els casos de conflicte d'opinions, i el pitjor és que a vegades té tics de llibre d'autoajuda ("sigue este método y serás más feliz"), però en conjunt es tracta d'un llibre força interessant.

Més informació: http://www.planetadelibros.com/yo-tengo-razon-tu-no-y-ahora-que-libro-38783.html

Recomanabilitat: Força recomanable, se'n poden extraure idees ben interessants.

17 d’agost 2008

The Inner Game of Tennis - W. Timothy Gallwey


Títol: The Inner Game of Tennis: The Classic Guide to the Mental Side of Peak Performance
Autor: W. Timothy Gallwey
Editorial: Random House
Any de publicació original: 1972

Aquest llibre és un clàssic que parla dels aspectes mentals en la pràctica esportiva, està centrat en el tennis però els seus principis són generalitzables als altres esports, sobretot aquells que requereixen un alt grau de concentració i força mental.

La idea principal del llibre és que a part del joc extern que es desenvolupa a la pista, hi ha un joc interior que té lloc al cap de l'esportista, on l'autor sosté que és molt important deixar de banda les interferències del jo conscient que amb els seus dubtes i preocupacions constants ("no puc perdre aquest punt", "tinc un revés horrible", "ara haig de sacar molt fort") no deixa que es desenvolupi el jo "interior". Aquest jo interior, el que controla el cos humà, és capaç per si sol (i de forma inconscient) de fer un acte tan extraordinari com és colpejar una pilota de tennis amb una raqueta: seguir amb l'ull la pilota que s'acosta, estimar la velocitat de la bola i calcular la zona d'impacte amb la raqueta, coordinar el moviment de centenars de fibres musculars per a arribar a estendre el braç fins al punt just, i finalment impactar la pilota amb la força necessària per a que superi la xarxa però no marxi més enllà dels límits del camp. Tot això no es fa a base de seguir instruccions "parlades" del jo conscient, sino que s'aconsegueix a base d'experiència i de que el jo "interior" segueixi un procés natural d'aprenentatge que no és gaire diferent del d'un nen petit quan aprèn a caminar o a córrer.

Basant-se en aquesta premissa i treient-ne algunes idees més derivades d'ella, el llibre va tenir un caràcter prou revolucionari en el moment de la seva publicació, i encara que s'estigui o no d'acord amb la idea principal que s'explica cal reconèixer-li una coherència i una notable lògica en els seus arguments. A part de tot això, el capítol final és una memorable discussió sobre el que significa el fet de competir en l'esport i de guanyar en sí mateix, i com això quadra dins els conceptes humans de cooperació i superació.

En resum, un llibre molt curtet i fàcil de llegir, del que almenys se'n poden extraure un parell d'idees interessants fins i tot si no us convenç tota l'argumentació principal.

Més informació: http://www.amazon.com/Inner-Game-Tennis-Classic-Performance/dp/0679778314

Recomanabilitat: És un llibre força recomanables per a esportistes en general i jugadors de tennis en particular.