El respeto o la mirada atenta - Josep Maria Esquirol

Títol: El respeto o la mirada atenta
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació: 2003

El filòsof Josep Maria Esquirol és algú a qui segueixo assíduament i sobre qui ja he comentat diversos llibres en aquest blog. Avui ens ocupa un llibre que ha estat reeditat recentment però que va publicar originalment a l'any 2003 quan l'autor encara no era conegut pel gran públic.

Tot i ser un llibre de fa vint anys, la temàtica és prou actual pels nostres dies, sense anar més lluny el subtítol original deia: una ética para la era de la ciencia y la tecnologia. Aquest subtítol no implica una actitud luddita o agorera: l'autor es mostra a favor de la ciència però ens recomana no reduir la definició del progrés en una societat a la pura definició del progrés científic i tecnològic per si mateix, sinó acompanyar-lo d'una reflexió ètica que ens permeti posar-lo en context i al servei d'altres valors més importants.

El llibre m'ha agradat, com de costum es tracta d'una lectura que ens anima a parar-nos una mica a reflexionar i a aprendre a mirar les coses d'una altra manera.

Més informació:  https://gedisa.com/ficha.aspx?idcol=893&cod=893026&titulo=El-respeto-o-la-mirada-atenta&aut=Esquirol,%20Josep%20M%C2%AA

Recomanabilitat: Recomanable, però pels ja interessats en l'autor.

L'escola del ànima - Josep Maria Esquirol

Títol: L'escola de l'ànima
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació: 2024

El filòsof Josep Maria Esquirol segueix amb aquest llibre el seu camí de desenvolupar una filosofia de la proximitat, a l'igual que en els seus darrers llibres que ja he comentat en aquest blog i que a mi m'agraden molt ja que em solen transmetre una sensació de serenitat lúcida que invita a la reflexió.

En aquest assaig l'autor parteix de la idea de l'escola, però no com una entitat delimitada de la manera tradicional (un edifici físic on només aprenen infants i adolescents) si no pensada a partir dels fonaments de l'educació per a descriure una manera de viure i orientar-se en que es cultiva l'ànima en tot moment independentment de l'edat.

El llibre m'ha agradat molt com tots el d'Esquirol, al final suposo que em faig repetitiu amb les valoracions però és un exemple més d'aquests llibres seus que em conviden a llegir amb calma, aturar-me a pensar i posar en valor les coses properes.

Més informació:  https://www.quadernscrema.com/cataleg/lescola-de-lanima/

Recomanabilitat: Molt recomanable, pels aficionats a la filosofia o aquells qui simplement vulguin aturar-se a pensar.

Humà, més humà - Josep Maria Esquirol

Títol: Humà, més humà
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació original: 2021

Com he comentat algun altre cop en aquest blog, una de les aficions que més em reconforten és la d'entrar en una llibreria sense un objectiu definit i anar mirant llibres fins a perdre la noció del temps. Les presses i inèrcies del dia a dia fan que aquestes ocasions sovintegin menys del que un desitjaria, i a més ara en temps de covid un s'autolimita a reduir la selecció dels llibres a fullejar, doncs no és qüestió d'anar-ho toquetejant tot. Però tot i aquests obstacles, a principis del mes de Març amb l'excusa que s'apropava Sant Jordi vaig aprofitar per endinsar-me en un d'aquests viatges, que va ser especial per dos motius.

En primer lloc, feia molts mesos que no visitava una llibreria amb calma degut a l'empitjorament de la situació sanitària, crec recordar que l'últim cop va ser a finals de l'estiu passat, així que en tenia moltíssimes ganes. En segon lloc, em vaig endur una gran sorpresa a l'enterar-me allà mateix que un dels meus autors favorits, en Josep Maria Esquirol, acabava de treure un nou llibre del qual jo no en sabia res. Què més es pot demanar per a ser feliç?

L'Esquirol és ara mateix un dels meus autors de capçalera, com he explicat anteriorment en els altres llibres seus que he comentat en aquest blog. En aquesta nova obra, l'autor reflexiona sobre allò que conforma l'essència de l'ésser humà, no en un sentit biològic si no del que suposa a nivell existencial: ser algú que ve del no res, que rep un nom, que viu, que es troba amb els altres (estima i és estimat), que es troba amb el món.... Esquirol aprofundeix en aquests conceptes tan a nivell teòric com a nivell més pràctic, aplicats en una sèrie de comportaments que ens fan ser "més humans" (en el sentit de "més bons") i on apareixen vells coneguts del pensament esquirolià com són la bondat, l'amabilitat, la cura o l'acompanyament.

El llibre m'ha agradat moltíssim. De tots els que he llegit d'Esquirol, aquest és segurament el de contingut més filosòfic. El llenguatge segueix sent força planer i entenedor, però no es pot gaudir d'aquest llibre amb plenitud si es llegeix de manera ràpida o rutinària, com si fos un llibre més. Al meu parer, aquest és un d'aquells llibres on cal parar una mica més atenció a cada frase, on cal mirar d'aturar-se de tant en tant per a reflexionar. Amb la deguda paciència, el resultat final no pot ser més gratificador, un llibre amb el que gaudir, pensar i asserenar l'ànima.

Més informació:  https://www.quadernscrema.com/cataleg/huma-mes-huma/

Recomanabilitat: Molt recomanable, especialment pels aficionats a la filosofia.

La penúltima bondat - Josep Maria Esquirol

Títol: La penúltima bondat
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació original: 2018

La filosofia a vegades es percep de manera errònia com una activitat inabastable, associada a elits acadèmiques o intel·lectuals que parlen de manera poc comprensible des de dalt d'un pedestal. En realitat, la filosofia no és res més que l'exercici de pensar i reflexionar sobre la vida, la condició humana o més en general sobre qualsevol cosa que valgui la pena pensar en profunditat. Josep Maria Esquirol és un filòsof que representa perfectament aquesta disciplina, i que es dedica a reflexionar sobre la vida en un llenguatge entenedor per qualsevol.

Aquest assaig de La penúltima bondat segueix el camí dels altres llibres d'Esquirol que ja he comentat en aquest blog, on reflexiona sobre la vida humana i les maneres en que aquesta pot ser una vida plena i feliç, una mena de filosofia pragmàtica i quotidiana tot apostant per valors que qualsevol pot practicar com ara la generositat, la bondat, la fraternitat, la cura i l'acompanyament.

El llibre m'ha agradat molt, és una joia més d'un Esquirol que s'està convertint en el meu filòsof de capçalera, desenvolupant un pensament que ajuda a viure la vida de manera senzilla i íntegra enfront de temps complexos i convulsos. Com a afegit a nivell personal, la seva escriptura en transmet una sensació d'equilibri i serenitat, tant en la forma com en el fons, cosa que m'ajuda a pensar amb més perspectiva.

Més informació: http://www.quadernscrema.com/cataleg/la-penultima-bondat/

Recomanabilitat: Molt recomanable, com tota l'obra d'Esquirol.

El respirar dels dies - Josep Maria Esquirol

Títol: El respirar dels dies
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Paidos (Planeta)
Any de publicació: 2009

Ara fa prop d'un any vaig publicar un comentari sobre La resistència íntima, un llibre de filosofia que va obtenir un èxit editorial ben poc habitual per a aquest gènere. En aquell moment no el vaig apreciar especialment, però resulta que l'Esquirol ha estat l'autor escollit pel GLOF (de qui vaig parlar en un altre post) per estudiar-ne el seu pensament aquest any. Ara, després de fer-ne una segona lectura amb l'ajuda dels entesos, m'ha semblat un llibre molt més profund i encisador.

Dins també del curs del GLOF sobre Esquirol, es va decidir llegir El respirar dels dies, un altre llibre del mateix autor on ens presenta una sèrie de reflexions sobre el temps en les seves diferents vessants. Aquesta obra, del 2009, conté uns plantejaments bastant similars als que després apareixeran a La resistència íntima, i fins i tot es podria dir que el seu pensament es presenta d'una forma més cohesionada, al girar les reflexions al voltant d'un sol tema.

Personalment aquest llibre m'ha semblat fantàstic, és una petita joia. Els dos llibres que he llegit d'Esquirol són tota una incitació a veure i valorar la vida d'una altra manera, amb una mena de perspectiva que sovint es perd enmig de les batalles del dia a dia.

Més informació: http://www.planetadelibros.com/libro-el-respirar-dels-dies/20744

Recomanabilitat: Un llibre sense grans pretensions però molt recomanable.

La resistència íntima - Josep Maria Esquirol

Títol: La resistència íntima
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Acantilado (Quaderns Crema)
Any de publicació: 2014

Aquest és un llibre del que vaig sentir a parlar per primer cop en l'article que li va dedicar en Lluís Foix al seu blog, i del que després he trobat nombroses referències positives. No sé si és una excepció miraculosa que un nou llibre de filosofia reculli tants elogis i es coli als aparadors de tantes llibreries, però denota que potser no estem tant malament com sovint ens pensem.

Es tracta d'un llibre d'assaig que esbossa la idea d'una "filosofia de proximitat" com l'anomena l'autor, però que sobretot ens convida a parar i reflexionar, a dignificar la vida senzilla i la resistència quotidiana en contraposició a aquest món híper accelerat i tecnificat en que vivim, i a no oblidar allò que ens fa ser millors éssers humans. El meu resum és molt pobre, però el lector interessat en la temàtica es pot referir a l'esmentat article d'en Foix per explorar-la.

El llibre m'ha agradat bastant, però també m'ha decebut una miqueta. El començament és d'una gran força i m'ha fet elevar-ne les expectatives, però després hi hagut moments on m'he perdut una mica enmig de tantes referències als grans filòsofs i les seves idees. Quedi clar, però, que això no ho considero en cap cas un demèrit del llibre, si més no seria una mancança d'aquest humil lector.

Més informació: http://www.quadernscrema.com/llibres/resistencia-intima  

Recomanabilitat: Recomanable com a un bon contrapès al món accelerat en que vivim.