Títol: El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha
Autor: Miguel de Cervantes
Editorial: Project Gutenberg
Any de publicació original: 1605
Feia temps que volia llegir El Quijote, crec recordar que a l'Escola n'havíem llegit petites seccions per fer-ne treballs però no l'havia llegit mai sencer. Finalment aquest estiu em vaig acabar decidint a llegir-lo, animat per la possessió d'un lector de llibres electrònics (el Kindle) que m'aportava dos grans avantatges: en primer lloc el pes ben lleuger en comparació als dels dos volums impresos que són veritables totxos, i també el diccionari integrat que em permet cercar a l'instant els mots de castellà antic o en desús.
Quatre mesos després, estic content de dir que l'esforç ha valgut la pena. Si dic esforç és perquè normalment els llibres llargs em costen una mica de llegir, i en aquest cas haig de reconèixer que al principi se'm va fer molt lent i una mica avorrit. Amb tot, poc a poc es va anar tornant més interessant, sobretot amb el segon volum que m'ha agradat molt més que el primer, i al final va acabar sent una lectura força entretinguda.
Per ser un llibre tan popular i conegut, m'ha sorprès trobar-me amb alguns elements que per a mi eren ben desconeguts: la narració indirecta en la figura del suposat historiador Cide Hamete Benengeli, les nombroses referències de Cervantes a les edicions pirates del llibre, la lucidesa del discurs del Quijote quan tracta qualsevol temàtica que no siguin les aventures cavalleresques, etc... També m'ha agradat força la dinàmica entre els protagonistes sobretot a la segona part, quan el Quijote ja és una figura cèlebre i això enriqueix les interaccions amb altres personatges.
Per sobre de tot, però, allò que més m'ha agradat del Quijote és la extraordinària riquesa amb que utilitza la llengua castellana. Jo no sóc algú que es fixi gaire en l'aspecte literari dels llibres, normalment en centro moltíssim més en la història, però en aquest cas es tracta d'un element ben notable. Un apunt interessant es que Cervantes demostra a més un gran domini en diferents registres: des del llenguatge més formal i intel·lectual utilitzat als ambients de l'alta cavalleria fins al llenguatge planer i ple de refranys de Sancho Panza i les classes més humils. Després de llegir el Quijote, comprenc perfectament que a l'espanyol se l'anomeni "La lengua de Cervantes"!
En fi, el Quijote no ha defraudat pas les meves expectatives, puc entendre que no és pas una lectura fàcil (tampoc ho ha estat per mi) però al final m'ha acabat convencent i cal dir que la seva fama i renom em semblen ben merescuts.
Més informació: El Quijote (Wikipedia)
Recomanabilitat: Cal dedicar-hi temps però és un dels clàssics que val la pena llegir.
