Abundancia - Ezra Klein i Derek Thompson

Títol: Abundancia
Autor: Ezra Klein i Derek Thompson
Editorial: Captain Swing
Any de publicació original: 2025

Ezra Klein i Derek Thompson són dos periodistes americans amb cert prestigi intel·lectu. Les seves reflexions, que he tingut l'oportunitat d'escoltar en diversos podcasts i articles, sempre m'han semblat interessants. Això ja era un bon motiu per comprar aquest llibre, però a més ve precedit d'una certa fama als Estats Units, on no pocs analistes consideren que el llibre esboça un nou full de ruta per al progressisme del futur, més basat en el govern eficaç i els resultats tangibles per la gent que no pas en els postulats ideològics clàssics.

Aquest assaig proposa nous enfocaments per abordar els grans reptes actuals, com ara la manca de vivenda i la necessitat d'energies netes per combatre el canvi climàtic. La tesi dels autors sosté que certes polítiques dissenyades per resoldre els problemes d'una generació, fetes amb bona intenció, poden acabar esdevenint un gran obstacle per a la següent generació. Com a exemple paradigmàtic, les mateixes lleis i regulacions de finals del segle passat que van contribuir a un món més respectuós amb el medi ambient i a frenar un desenvolupament urbanístic descontrolat, avui en dia són un fre per a la construcció massiva d'habitatges i per al desenvopulament de les grans infraestructures necessàries per a la producció d'energies verdes.

Aquest llibre m'ha agradat molt, i m'ha semblat extraordinari sobretot per dos motius. En primer lloc, a diferència de molts llibres d'assaig, una gran part del text es centra en oferir solucions als problemes descrits. Tots hem llegit llibres que dediquen un 90% a la crítica d'un problema i només un 10% (si hi ha sort) a propostes de solució, però en aquest cas els percentatges s'inverteixen. En segon lloc, el pensament dels autors va més enllà de les fronteres ideològiques, un exemple és que sent dos autors progressistes no se'ls hi cauen els anells en elogiar el plantejament de la Operation Warp Speed de la primera administració Trump, que va incentivar el desenvolupament en temps rècord de les vacunes de la Covid-19. De fet, els autors l'ofereixen com a model del tipus d'inversió de risc en innovació i transferència tecnològica, que al seu parer hauria de ser afavorit pel gran múscul econòmic de l'administració pública ja que el seu inherent alt risc en complica la financiació privada.

En resum, el trobo un llibre altament recomanable, orientat a assolir un govern que busqui resoldre de forma més eficient els grans problemes d'avui. Com a punt feble, potser s'hi observa una visió massa centrada en la realitat local dels Estats Units, però crec que la majoria dels reptes i propostes són aplicables també a nivell universal.

Més informació: https://capitanswing.com/libros/abundancia/

Recomanabilitat: Molt recomanable, un magnífic llibre d'assaig que planteja noves solucions per als grans reptes del futur.

 

Por qué fracasan los paises - Daron Acemoglu y James A. Robinson

Títol: Por qué fracasan los paises
Autor: Daron Acemoglu y James A. Robinson
Editorial: Deusto (Planeta)
Any de publicació: 2012

Aquest és un llibre del que havia sentit a parlar molt, ja que va tenir un gran impacte al seu moment i va disparar la popularitat dels seus autors Acemoglu i Robinson. Es tracta de dos economistes que ja tenien un cert prestigi acadèmic abans de la publicació del llibre, però a qui el seu èxit va popularitzar fins al punt que no és estrany llegir els seus articles al diari encara avui en dia.

Aquest llibre pretén explicar què fa que alguns països tinguin èxit i prosperitat mentre d'altres pateixen pobresa i dificultats, fins i tot en casos on parteixen d'unes condicions de base relativament similars a nivell de situació geogràfica o de recursos naturals. La teoria dels autors és que els factors claus de l'èxit són que el país disposi del que anomenen institucions inclusives tant a nivell polític i econòmic, que permeten a molta gent compartir una part del pastís i ampliar-lo, en contraposició al que anomenen institucions extractives que estan orientades a mantenir a una petita èlit en el poder a costa d'extreure tanta riquesa com es pugui de la resta de la població.

A mi personalment el llibre no m'ha agradat, ja que no m'ha convençut la tesi dels autors. En primer lloc, l'explicació en sí no em sembla pas gaire novedosa, doncs no difereix gaire dels postulats tradicionals del liberalisme econòmic i la globalització que venim vivint des de finals del segle XX, que bàsicament venen a dir què amb més democràcia i més comerç tot s'arregla. I certament tampoc em sembla gaire meritòria la idea de que la corrupció és un fre molt important en el desenvolupament d'un país, cosa que trobo força òbvia, especialment quan arriba als nivells de corrupció institucional generalitzada descrits al llibre.

A més, trobo que aquest és un argument al que li ha fet mal el pas del temps. Allò que a l'any 2012 podia semblar obvi ara ja no ho sembla tant, amb els països occidentals frenant el seu nivell de progrès i involucionant en alguns aspectes. I amb l'elefant a l'habitació que és la Xina, un país que no destaca exactament per les seves institucions inclusives però que en aquesta darrera dècada ha obtingut un èxit massiu no només a nivell de desenvolupament macroeconòmic si no també de millora del benestar dels seus habitants. Més enllà del contingut, la forma en que està escrit tampoc ajuda, doncs al meu parer extrau conclusions massa generals del que passa en països i circumstàncies molt concretes, que semblen triades per afavorir les tesis dels autors.

En resum, un llibre no gaire recomanable que trobo que si s'hagués publicat avui no hauria tingut tant èxit.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-por-que-fracasan-los-paises/67288

Recomanabilitat: No recomanable, no m'ha convençut ni en el fons ni en la forma.

Una isla a la deriva - Ana Carbajosa

Títol: Una isla a la deriva
Autor: Ana Carbajosa
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació: 2024

Ana Carbajosa és una periodista a qui llegeixo amb interès des que feia de corresponsal a Alemanya per al diari El País, així que de seguida em va fer gràcia llegir aquest llibre que ha escrit sobre el Regne Unit, amb la idea d'intentar entendre des de dins el canvi que ha fet aquest país en els últims anys.

El més lloable d'aquest llibre és que no en fa una anàlisi superficial des de fora si no que l'autora recorre el país d'amunt a avall per buscar les claus, centrant-se sobretot en tres grans temes als que dedica els capítols del llibre: les elits i la seva educació en escoles com Eton/Oxford/Cambrige, la decadència i desigualtat econòmica als pobles i ciutats que no són Londres, i la pulsió nacionalista/separatista a Escòcia i a Irlanda del Nord. L'autora en fa un retrat molt complert en forma de gran reportatge, que permet entendre millor situacions com les del Brexit o l'auge del populisme en la última dècada.

El llibre m'ha agradat molt. M'ha semblat una excel·lent demostració del que és el bon periodisme, aportant coneixement coherent en base a parlar amb molta gent i tractar amb profunditat els temes escollits. Un dels millors llibres de no-ficció que he llegit recentment.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-una-isla-a-la-deriva/390102

Recomanabilitat: Molt recomanable, excel·lent reportatge sobre el Regne Unit actual.

El món sense fi - Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici

Títol: El món sense fi
Autor: Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici
Editorial: Finestres
Any de publicació original: 2021

Aquest és un còmic d'assaig que planteja la tesi de com afrontar un món on l'energia ja no és tan inesgotable com semblava i que requereix una acció urgent per a minimitzar el canvi climàtic. Està il·lustrat per un conegut dibuixant de còmics (Chrisophe Blain) francès amb col·laboració amb un climatòleg divulgador (Jean-Marc Jancovici). Em va semblar interessant el seu format, doncs vaig pensar que permetria sintetitzar de manera més ràpida els principals arguments d'un tema que m'interessa com a ciutadà, però que llegit en forma d'assaig tradicional potser se'm faria massa feixuc.

El còmic m'ha agradat i ha satisfet plenament les meves expectatives. He trobat molt encertada i entenedora l'explicació sobre el tema de l'energia i com l'ésser humà ha anat multiplicant la seva set d'energia a mesura que en descobria noves fonts. El que menys m'ha agradat és que, a l'hora de plantejar solucions, el seu plantejament en favor de la nuclear l'he trobat massa simplista: sense negar que sigui una part prou important de la solució a curt termini, m'ha semblat que en minimitzava els seus perills d'una manera que no s'avé amb el consens científic internacional, si no que sembla potser influenciada per la perspectiva francesa tradicionalment pro-nuclear.

En conjunt però, aquesta obra amb les seves virtuts i els seus defectes em sembla una manera prou encertada d'introduïr a algú en el tema de la crisi energètica i la necessitat d'ajustar el nostre model econòmic i de producció.

Més informació:  https://editorialfinestres.com/cataleg/el-mon-sense-fi/

Recomanabilitat: Força recomanable, una bona introducció al tema de la crisi energètica i la crisi del model productiu.

Fortuna - Hernán Díaz

Títol: Fortuna
Autor: Hernán Díaz
Editorial: Anagrama
Any de publicació: 2022

Aquesta és una d'aquelles novel·les de les que en sents a parlar molt bé la primera vegada, i al cap de poc en sents una recomanació d'una altra persona, i després llegeixis algun comentari al diari, i successivament en vas rebent opinions que coincideixen en un denominador comú: a tothom l'hi ha agradat i la posen molt bé. Quan passa això i a sobre la temàtica t'interessa, doncs al final et venen moltes ganes de llegir-la, tot i que també amb una petita reserva de que acabi decebent les expectatives generades.

Fortuna és una novel·la ambientada en els inicis del capitalisme americà a la primera meitat del segle XX, conté tres històries amb un nexe en comú però que prefereixo no descriure per a no espatllar el misteri que les envolta. El que sí que puc dir és que aquest llibre m'ha encantat, l'argument m'ha agradat molt i m'ha mantingut sempre interessat, però a part trobo que està molt ben escrit i que es desenvolupen molt bé els personatges i les seves històries. Tot un encert aquesta novel·la, trobo que justifica plenament la fama que la precedeix.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/fortuna/9788433901927/PN_1098

Recomanabilitat: Molt recomanable! Una lectura per a gaudir-ne.

Las trampas del dinero - Dan Ariely

Títol: Las trampas del dinero
Autor: Dan Ariely y Jeff Kreisler
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2018

En Dan Ariely és un psicòleg especialitzat en economia del comportament, que ha adquirit una gran popularitat com a best-seller pels seus llibres divulgatius on investiga les causes de la nostra irracionalitat en la presa de decisions.

En aquest llibre Ariely, amb l'ajuda de l'humorista-economista Jeff Kierly, analitza la nostra gestió dels diners i explica els mecanismes psicològics que ens duen a prendre decisions irracionals. Per exemple, mecanismes com la nostra aversió a les pèrdues i la influència del llenguatge fan que en un experiment hi ha més gent disposada a acceptar una prejubilació "on li asseguren mantenir del 75% del seu salari actual" que la gent disposada a acceptar una prejubilació "on s'imposa una penalització del 25% sobre el salari actual", tot i que els ingressos resultants són exactament els mateixos.

El llibre m'ha semblat interessant pel contingut, però l'estil no m'ha agradat ja que han intentat donar-li una vessant humorística que m'ha semblat poc reeixida. Un toc d'humor és una bona idea per fer un llibre més accessible al gran públic, però en aquest cas n'abusen massa i sovint es converteix sent una ristra d'acudits dolents que detrauen més que aporten. En resum, un llibre amb mancances però del que extrec algunes lliçons útils per a mirar de prendre millors decisions en temes de diners.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-las-trampas-del-dinero/266266

Recomanabilitat: Recomanable, conté algunes lliçons útils per a l'economia del dia a dia.

Ruido - Daniel Kahneman

Títol: Ruido
Autor: Daniel Kahneman, Olivier Sibony, Cass R. Sunstein
Editorial: Debate
Any de publicació original: 2021

Aquest llibre em va interessar de seguida que en vaig tenir notícia ja que fa uns anys havia llegit l'aclamada Thinking, fast and slow que em va agradar força. Ara el professor Kahneman ha escrit un llibre sobre com reduir el soroll a l'hora d'emetre judicis de valor, es tracta d'un treball conjunt amb Olivier Sibony i Cass R. Sunstein que són també dos experts en psicologia de decisions.

Quan es parla de soroll en termes de judicis de valor, els autors es refereixen al fet que una mateixa situació sigui valorada de manera molt variable fins i tot pels experts, per exemple en àmbits com la justícia i la medicina. El soroll és diferent del biaix (sesgo en castellà o bias en anglès), com es pot il·lustrar en el en el cas de la puntuació d'uns exàmens on la nota mitjana resultant és un cinc. El biaix és el que fa alguns professors molt exigents acabin donant una nota mitjana de quatre en la mateixa col·lecció d'exàmens, mentre que el soroll fa que, fins i tot en absència de biaix, la variabilitat sigui tan alta que un mateix examen pugui ser puntuat per diferents avaluadors (tots ells igual d'experts) amb un tres, un set o un quatre depenen de factors tan aleatoris com la hora del dia, la meteorologia o la nota dels tres exàmens anteriors que s'hagi trobat l'avaluador. Els autors sostenen que per millorar la presa de decisions és igual d'efectiu reduir el soroll que reduir el biaix.

El llibre no m'ha agradat massa, almenys no tant com l'anterior de Kahneman. Es tracta d'un assaig bastant complexe i acadèmic, on abunden els conceptes estadístics i trobo que els autors no han aconseguit traslladar-los a un llenguatge prou entenedor, a mi m'ha costat bastant de seguir-lo en alguns moments tot i que em considero una persona de ciències i no aliè a la estadística. A més, el tema tampoc és que sigui apassionant, és cert que la reducció del soroll té el seu interès i el llibre aporta alguns consells útils per prendre millors decisions, però trobo que tampoc dona per a grans reflexions ni és especialment innovador.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/ciencia-y-tecnologia/256165-libro-ruido-9788418006364

Recomanabilitat: No el recomano gaire, només si us sembla interessant el tema.

Los asquerosos - Santiago Lorenzo

Títol: Los Asquerosos
Autor: Santiago Lorenzo
Editorial: Blackie Books
Any de publicació original: 2018

Aquest és un llibre que ha tingut molt èxit els darrers d'anys, i que em va cridar l'atenció arran d'un trailer que posaven a la ràdio per a anunciar la versió en audiollibre.

Es fa molt difícil explicar de què va el llibre sense revelar parts claus de l'argument, així que passarem directament a la valoració. El llibre en sí està ben escrit, l'argument és força original i enganxa molt, fins al punt que et sap greu quan has de deixar de llegir. Després la història en sí és força polaritzant, imagino que crearà una gran divisió amb gent a qui els hi semblarà que no té cap ni peus (per inversemblant) i gent a qui els encantarà (per al·legòrica, simbolitzant certs ideals).

Personalment, tinc sentiments contradictoris. El llibre m'ha agradat en el sentit que me l'he llegit de cop i he gaudit llegint-lo, però d'altra banda no em crec massa el missatge que transmet, i fins i tot m'atreviria a dir que per moments transmet el contrari del que pretén. És més, prenent com a base els mateixos fets, trobo que no seria difícil construir un relat que prengués una perspectiva totalment oposada on s'invertissin alguns rols, però tot i així trobo que el llibre en conjunt està bé, entreteniment que provoca un punt de reflexió.

Més informació:  https://blackiebooks.org/catalogo/los-asquerosos/

Recomanabilitat: No em convenç del tot el missatge del llibre però el recomano com a lectura força entretinguda.

La anomalía - Hervé Le Tellier

Títol: La anomalía
Autor: Hervé Le Tellier
Editorial: Seix Barral
Any de publicació original: 2021

Aquest llibre em va arribar gràcies a la fervent recomanació de la meva parella, a qui li va agradar moltíssim i a qui feia temps que no veia tan entusiasmada per una novel·la. És clar, un llibre amb unes expectatives tan altes és força habitual que t'acabi decebent ni que sigui una mica, però en aquest cas ha estat tot el contrari: no tan sols ha satisfet les meves altes expectatives si no que fins i tot diria que les ha superat.

L'anomalia és un llibre del que no s'ha de comentar l'argument perquè espatllaria les millors sorpreses del llibre, així que tan sols diré que qui estigui llegint aquestes línies hauria de córrer a llegir-lo i després ja n'extraurà les seves conclusions. Ara bé, un consell molt molt important: eviteu llegir la contraportada!!! Incomprensiblement, les edicions castellana i catalana desvetllen un misteri que és molt millor descobrir enmig de la narració, així que ja ho sabeu, res de buscar informació a Internet ni fullejar de què va... a llegir-lo!

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-la-anomalia/329195

Recomanabilitat: Súper recomanable, una història molt divertida que he devorat en un parell de dies.

Entendre el món amb onze pensadors contemporanis - Carles Capdevila

Títol: Entendre el món amb onze pensadors contemporanis
Autor: Carles Capdevila
Editorial: Arcàdia
Any de publicació original: 2015

Aquest és un llibre que recull una sèrie de converses que el periodista Carles Capdevila va mantenir amb onze dels més destacats pensadors dels nostres temps: Baumann, Todorov, Steiner, Sennet... L'autor, traspassat al Juny del 2017 a causa d'una malaltia, va ser un periodista que va tenir una llarga trajectòria en els mitjans de comunicació catalans, amb una especial rellevància en àmbits com l'humor (amb el programa Alguna Pregunta Més de Catalunya Ràdio) i l'educació (amb el programa Eduqueu les criatures). En la seva etapa final va ser director del diari Ara i un dels seus fundadors.

El llibre m'ha agradat bastant, doncs la majoria dels entrevistats són gent de gran nivell i les seves reflexions m'han semblat prou interessants. Els que més m'han agradat han estat Steiner i Todorov, segurament per afinitat, però també n'hi ha d'altres com John Gray amb qui no coincideixo gaire però que amb les seves reflexions també ajuda a estimular el pensament. En resum, un bon llibre per a fer pensar, sense allargar-se innecessàriament.

Més informació: https://www.arcadia-editorial.com/es/llibres/entendre-el-mon-amb-onze-pensadors-contemporanis/

Recomanabilitat: Recomanable, de fàcil lectura.

La casa del ahorcado - Juan Soto Ivars

Títol: La casa del ahorcado
Autor: Juan Soto Ivars
Editorial: Debate
Any de publicació original: 2021

Juan Soto Ivars és un periodista conegut com a polemista però que a mi m'ha despertat certa curiositat perquè mostra una independència de criteri força remarcable, no sembla adscriure's a un patró ideològic concret i argumenta les seves posicions amb arguments decents, més enllà que hi estiguis d'acord o no.

En aquest assaig l'autor reflexiona entorn la figura dels tabús, especialment els que denomina tribals que són aquells imposats per una tribu o grup i que exclou/castiga/cancel·la a aquells que no el segueixin. En realitat, aquesta reflexió sobre els tabús no és més que una base sobre la que l'autor denuncia alguns dels comportaments que afecten les societats democràtiques dels nostres dies, especialment en el món de l'activisme i les xarxes socials.

El llibre m'ha agradat bastant perquè m'ha fet reflexionar i pensar, que és el millor que es pot dir d'un llibre d'assaig. En la vessant negativa, que la presentació d'idees és una mica dispersa i per moments costa una mica de seguir, però no és un defecte que desmereixi massa el llibre.

Més informació: https://www.penguinlibros.com/es/economia-politica-y-actualidad/230645-libro-la-casa-del-ahorcado-9788418006425

Recomanabilitat: Recomanable, conté reflexions interessants que fan pensar.

QualityLand - Marc-Uwe Kling

Títol: QualityLand
Autor: Marc-Uwe Kling
Editorial: Tusquets (Planeta)
Any de publicació: 2020

Aquest llibre és el més sorprenent que he llegit en bastant temps. Quan me'l va regalar la meva parella i vaig llegir-ne la descripció, una mena de distòpia futura on els algoritmes controlaven les nostres vides, la meva primera idea va ser tornar-lo immediatament i canviar-lo per un altre. No és només que no m'interessés la temàtica, si no que tinc al·lèrgia a les visions simplistes de la tecnologia que es solen trobar en la cultura popular (en els dos extrems tant els tecnòfils com els tecnòfobs) i aquest relat tenia tota la pinta de ser una d'elles. Doncs no, per sort al final vaig apetxugar amb allò que predico sempre de que vull que els llibres que em regalen puguin portar-me a camins on jo mai aniria a parar per mi mateix, i haig de dir que un cop llegit estava totalment equivocat, doncs aquesta lectura ha estat un èxit incontestable.

QualityLand és un país inventat on els algoritmes ho dominen tot, tant el treball com l'oci com fins i tot les relacions estan optimitzades per algoritmes. L'empresa de venta online TheShop ja sap quin capritx et vols comprar, l'empresa QualityPartner t'escull automàticament la parella que millor s'adapta al teu perfil o et diu quan has de trencar amb l'actual, i la posició social es basa en un sistema de puntuació on les coses que fas et poden fer pujar o baixar entre els 100 nivells diferents que hi han, i que et donen dret a una sèrie de privilegis com més a dalt estiguis. No cal ser molt espavilat per veure que algunes d'aquestes empreses estan clarament inspirades en els Google, Amazon o Facebook d'avui en dia, i no costa imaginar que aquest futur distòpic d'un hipercapitalisme estimulat per algoritmes pugui arribar a ser plausible per molt absurdes que semblin les situacions que descriu.

Aquest llibre m'ha agradat molt. La gràcia del llibre és que és molt divertit, està escrit en to humorístic aprofitant-se de l'absurditat d'algunes situacions que causen aquests algoritmes, però a l'hora té una base de crítica social que provoca una reflexió molt important sobre la possible deriva d'una societat capitalista del segle XXI si no es modera la seva dependència exagerada de la tecnologia. Pel que fa a la història en sí, també m'ha agradat molt que el relat té alguns girs força inesperats però molt encertats, que aporten encara més complexitat i interès al que d'entrada semblava ser una novel·la distòpica d'argument simple, i que ha acabat sent molt més que tot això.

En resum, un llibre fantàstic que no m'estaré de recomanar.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-qualityland/311090

Recomanabilitat: Fantàstic, molt recomanable, per sobre de tot divertit però a l'hora et fa pensar força.

Ejemplaridad pública - Javier Gomá Lanzón

Títol: Ejemplaridad pública
Autor: Javier Gomá Lanzón
Editorial: Taurus
Any de publicació: 2009

Javier Gomá Lanzón és un filòsof basc que l'any 2009 va publicar aquest llibre Ejemplaridad pública que va obtenir una acollida prou bona i certament sorprenent per tractar-se d'un assaig que a més no és de lectura senzilla. Aquest volum va ser integrat posteriorment en el que l'autor ha anomenat Tetralogía de la Ejemplaridad, i han estat algunes referències d'alguns periodistes a qui segueixo les que m'han animat a llegir-lo.

Intentar resumir l'argument d'una obra així en un paràgraf és una tasca destinada al fracàs, però ho intentaré. L'autor fa una defensa de l'exemplaritat com a una filosofia de vida aplicable per a qualsevol i en tots els àmbits de la vida. Al contrari del que pogués semblar pel títol, no limita l'exemplaritat a l'exercici de càrrecs públics (que també és essencial) si no que explica que hauria de ser una aspiració per a tots els ciutadans en la manera com ens conduïm en la vida pública, entenent com aquesta última no la de la política/celebritat si no la que té lloc quan ens relacionem amb els altres en el dia a dia, en les nostres comunitats, en el treball... Un altre punt important que fa l'autor és la importància dels costums i hàbits socials: no val excusar-se en el compliment de la llei que seria una mena de màxim d'allò permès sense castigar (si bé no sempre moral) si no que cal posar el llistó del nostre comportament en una conducta exemplar que si tots seguíssim ens portaria a viure en una societat millor.

Aquesta defensa de l'exemplaritat és quelcom que m'arriba bastant a l'ànima. Recordo que quan vaig arribar a l'edat adulta vaig estar uns quants anys sense votar i l'explicació que donava era la meva creença de que la política estava sobrevalorada, de que podíem fer moltíssim més per a millorar la vida dels altres amb el nostre propi comportament que no pas introduint un sobre dins una urna un cop l'any. Poc a poc vaig anar evolucionant aquesta posició i des dels vint-i-pocs anys no m'he perdut cap votació (vaig entendre que la democràcia més que per a escollir qui et governarà bé serveix per fer fora als qui et governen pitjor), però encara crec fermament en aquell argument de quan era jove.

Així doncs, no sorprendrà ningú que em mostri molt d'acord en la tesi defensada per aquest llibre, l'exemplaritat de qualsevol persona vulgar em sembla una idea interessant i m'apena profundament que com a societat preferim com a herois a suposats exemples del món de l'esport i l'espectacle, o a empresaris d'èxit tipus Steve Jobs enlloc d'exemples quotidians que podem trobar molt més a prop (m'alegro que ara amb la pandèmia es comenci a reconéixer als herois sanitaris). Podria estar-m'hi hores despotricant sobre la idolatria que desperten un Messi o un Cristiano tot i haver reconegut estafar milions d'euros a la hisenda pública, o sobre l'admiració per Michael Jordan arran del recent documental amb gent que justifica el seu comportament perquè "era un competidor i volia guanyar per sobre de tot", com si això fos una justificació acceptable en altres àmbits de la vida (si l'amo de la vostra empresa és un dèspota que tracta tothom com a una merda, no direm que és fantàstic perquè "només vol fer diners per sobre de tot"). Però en fi, que això és un blog dedicat simplement a comentar els llibres que he llegit, així que millor que deixi de donar la vara amb els meus judicis morals.

El que no m'ha agradat del llibre és que al principi es fa una mica farragós. No està escrit com un llibre pel gran públic si no que és un assaig més d'estil acadèmic, i la veritat és que pel meu limitat nivell m'ha costat una mica de seguir fins que ha arribat als capítols finals on l'autor exposa la tesi principal. Però tot i així en faig una valoració positiva i estic content d'haver arribat fins al final.

Més informació:

Recomanabilitat: Una filosofia força interessant però no m'atreviria a recomanar el llibre per ser un assaig no gaire fàcil de llegir.

La mente de los justos - Jonathan Haidt

Títol: La mente de los justos
Autor: Jonathan Haidt
Editorial: Deusto
Any de publicació: 2019

La tesi principal d'aquest llibre em va apel·lar de seguida que la vaig llegir: seria molt estúpid considerar que les persones que tenen una ideologia oposada a la teva a nivell polític (o a nivell de creences religioses) són tots tontos o males persones o bé han estat tots enganyats. No cal ser molt empàtic per a suposar que entre ells hi haurà moltíssima gent sensata, inteligent i bones persones, però que tot i així en aquests temes pensen d'una manera molt diferent a tu. Com s'explica el seu comportament doncs? Com s'explica un demòcrata americà que un republicà sensat pugui votar a Trump? I com s'explica algú de dretes el suport de certa esquerra a règims com el de Venezuela?

En aquest assaig, el psicòleg america Jonathan Haidt intenta explicar-nos perquè temes com la política o la religió divideixen de manera tan forta a la gent sensata. El seu raonament està basat en la psicologia moral, la seva especialitat. Haidt explica com la majoria d'aquestes creences ideològiques no provenen pas de l'ús argumentat de la raó sino d'una resposta moral que és molt més intuitiva i emocional del que es sol pensar. Per complicar-ho encara més, Hadit aprofondeix en el fet que no hi ha un concepte únic de moral o justícia si no que les creences a nivell moral venen fortament condicionades per la cultura de cadascú: per exemple, a les persones d'esquerres de societats occidentals predomina una forta ètica de la autonomia i llibertat individual mentre que en altres cultures o en les persones de dretes predominen per igual altres conceptes com el benestar del grup a diferents nivells (família, tribu, nació). En el detall de tot plegat s'hi dibuixa un quadre molt complexe que no es pot traçar amb només dos colors per a bons i dolents.

El llibre m'ha agradat molt, no perquè coincideixi necessàriament en totes les tesis i conclusions de l'autor, si no perquè a nivell intelectual és un dels pocs llibres que aconsegueix amb gran èxit desafiar la teva manera de pensar preestablerta, sobretot pel que fa a la moral o a les ideologies, i això té moltíssim mèrit. No dic que sigui un abans i un després, ni tampoc que hagi alterat substancialment la base del meu pensament per haver-lo llegit, però sí que em permetrà considerar d'una altra manera a partir d'ara a les persones amb bases morals diferents.

Més informació: La mente de los justos (El cultural)

Recomanabilitat: Molt recomanable, compleix amb escreix l'objectiu de fer entendre com la gent pensa de manera tan diferent a nivell moral.

Lo que el dinero no puede comprar - Michael J. Sandel

Títol: Lo que el dinero no puede comprar
Autor: Michael J.Sandel
Editorial: Debate
Any de publicació: 2013

Michael J. Sandel és un filòsof molt reconegut però que desconeixia totalment fins que l'any passat va rebre el premi Princesa de Asturias de Ciencias Sociales. Arran dels articles dels diaris, em va interessar molt el pensament d'aquest home, que tracta sovint temàtiques d'ètica i de justícia, així que vaig pensar a comprar-me algun llibre seu.

Aquest assaig versa sobre la preeminència cada vegada més invasiva dels mercats a la nostra societat, que provoca múltiples conflictes d'índole ètica que no tenen una fàcil resolució, així com a vegades resultats contraris als esperats. Potser un dels exemples més paradigmàtics que posa el llibre és el d'algunes guarderies que, per evitar la problemàtica que suposa que alguns pares arribaven tard a recollir els seus fills, van decidir començar a imposar multes que els pares que arribessin tard haurien de pagar. A partir d'aquell moment però, enlloc de disminuir els casos de retards es van multiplicar, ja que els pares van començar a interpretar aquesta multa com una tarifa, és a dir com un servei que es podia pagar i ja servia per compensar les molèsties ocasionades a les cuidadores, al contrari del que passava quan només les normes socials (el sentit de la responsabilitat, o la vergonya que es passava al recollir-los tard) eren les que regulaven aquesta situació.

La tesi de Sandel és que al contrari del que la teoria purament econòmica suggeriria, el posar preu a les coses sovint implica una alteració (en el millor dels casos) o una corrupció (en el pitjor) del seu valor intrínsec, i que per tant cal ser curós abans de començar a utilitzar preus i mercats per intentar optimitzar i resoldre qualsevol mena de problemes.

El llibre està molt i molt bé, és un dels millors assaigs que he llegit als darrers anys. La temàtica m'ha resultat molt interessant, com a punt feble potser posaria que a vegades abusa de posar massa exemples i referències per cada cas, però en general és un llibre que m'ha agradat molt.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libros/lo-que-el-dinero-no-puede-comprar/MES-039423

Recomanabilitat: Molt recomanable, fantàstic assaig sobre un tema molt interessant.

La sociedad del cansancio - Byung-Chul Han

Títol: La sociedad del cansancio
Autor: Byung-Chul Han
Editorial: Herder
Any de publicació original: 2010

Byung-Chul Han és un filòsof coreà/alemany que s'ha fet molt popular en els darrers temps, convertint-se en un dels filòsofs contemporanis més reconeguts arreu del món.

Aquest llibre és la seva obra més coneguda, on fa una crítica de la nostra societat actual en base al que anomena "excès de positivitat", un concepte que es podria resumir dient que ens estem auto-explotant nosaltres mateixos amb l'objectiu d'assolir uns ideals irrealitzables de rendiment, tant en el treball o com en l'àmbit personal. Això ens porta a una societat on es disparen les patologies neurològiques com la depressió, el síndrome d'hiperactivitat o el burnout (esgotament, estar cremats).

El llibre m'ha semblat correcte però m'ha decebut una mica, potser perquè en tenia unes expectatives massa altes. Es tracta d'un llibre molt curt (poc més de 100 pàgines) que conté algunes reflexions interessants, però que tampoc m'ha semblat excepcional.

Més informació: https://www.herdereditorial.com/la-sociedad-del-cansancio_2

Recomanabilitat: N'esperava més però és un bon llibre, curt i entenedor.

Soy un gato - Natsume Soseki

Títol: Soy un gato
Autor: Natsume Soseki
Editorial: Impedimenta
Any de publicació original: 1905

Aquest és un llibre escrit l'any 1905 per Natsume Soseki, considerat com un dels autors més importants de la literatura japonesa moderna. Es tracta d'una visió satírica, explicada a través dels ulls d'un gat, de la vida d'una família japonesa de classe mitjana durant l'era Meiji (de 1868 a 1912), un periode en què el Japó va evolucionar cap a una societat moderna i amb moltes influències occidentals, deixant enrere una llarga era feudal.

Tot i la fama que el precedeix, el llibre no m'ha agradat gaire, se m'ha fet molt llarg de llegir. La figura del gat com a narrador que descriu el comportament estrany dels humans que l'envolten és força divertida i fins i tot té alguns moments àlgids, però la resta de la narració centrada en les anades i tornades dels personatges humans no m'ha resultat massa interessant. A més, se m'ha fet bastant farragosa degut a la seva extensa longitud (650 pàgines), em dona la impressió que un relat molt més curt hagués funcionat millor.

Més informació: http://impedimenta.es/libros.php/soy-un-gato

Recomanabilitat: No recomanable, té alguns moments divertits però en conjunt m'ha costat de llegir.

Sobre la libertad - John Stuart Mill

Títol: Sobre la libertad
Autor: John Stuart Mill
Editorial: Alianza Editorial
Any de publicació original: 1859

Aquesta obra és un clàssic que em van recomanar recentment. John Stuart Mill, que és un filòsof i economista del segle XIX, fa en aquest assaig una defensa de la llibertat individual, o més concretament de la llibertat dels individus vers l'afany de control de l'estat i la societat.

Es tracta d'un llibre que amb el temps ha resultat molt influent, una obra de capçalera pels defensors del liberalisme, però m'ha sorprès que el llibre sembla referir-se molt més al que seria la vessant moral que no pas a la vessant econòmica com jo hauria assumit. Mill defensa la llibertat de l'individu vers el poder de l'estat (lleis i governs) i el poder del control social (la influència dels judicis morals dels demés), aquest últim potser no tan explícit com el primer, però tot i així important, sobretot en l'Anglaterra d'aquella època.

El llibre certament m'ha resultat interessant, tot i que imperfecte. Algunes idees són fortes i molt avançades al seu temps, però d'altra banda alguns dels arguments esgrimits em resulten en perspectiva un xic pobres. Per exemple, el principi de que hom pot fer el que vulgui sempre que no faci mal als altres està clar que tots hi estaríem molt d'acord d'entrada, però és precisament en la definició de "fer mal" on es complica la cosa: un adult que s'emborratxa, fa mal a la seva família? un home que va nu pel carrer fa mal als que el veuen? Un home que vol que la seva empresa doni beneficis, fa mal als treballadors que acomiada? El que vull dir és que el problema no està pas en el principi de la llibertat sinó en la seva aplicació pràctica, els límits són els casos complicats i aquí les respostes no són totes sí o totes no, ja depèn molt de la ideologia i la moral de cadascú.

En qualsevol cas, no cal estar d'acord amb tot per reconèixer que es tracta d'una lectura instructiva.

Més informació: https://www.alianzaeditorial.es/libro.php?id=2947276&id_col=100521

Recomanabilitat: Recomanable, aporta un punt de vista diferent sobre la llibertat individual.

La economía del bien común - Christian Felber

Títol: La economía del bien común
Autor: Christian Felber
Editorial: Deusto (Planeta)
Any de publicació original: 2012

El primer cop que vaig sentir a parlar de Christian Felber i de l'economia del bé comú va ser a una molt recomanable entrevista al programa Singulars. Recordo que el concepte em va cridar molt l'atenció i em va semblar una idea força prometedora, i ara finalment he trobat el moment de llegir aquest llibre on l'autor la desenvolupa en profunditat.

Resumint molt esquemàticament, la idea consisteix en fer que les empreses deixin de regir-se exclusivament per l'objectiu del màxim benefici econòmic i que enlloc d'això siguin avaluades en una sèrie de valors beneficiosos per la societat (solidaritat, justícia social, sostenibilitat, transparència, etc...) que són el que l'autor agrupa en un nou concepte genèric que anomena el bé comú. Per a que surtin els números, caldria també que els governs fomentessin activament aquests valors per mitjà d'incentius (com reduccions d'impostos, prioritats en concursos públics, facilitat de crèdit...) a les empreses que millor puntuen en bé comú, així com desincentivar els comportaments contraris tot castigant a les empreses que tot i tenir grans beneficis econòmics acabin causant un perjudici a la societat (impacte mediambiental negatiu, contractes precaris, desigualtat salarials exagerades...).

Tot i que dona la impressió que podria funcionar en un món ideal, està clar que el punt més difícil i criticable d'aquest nou model econòmic és si la implementació pràctica és realment viable en el món actual. Després de llegir el llibre, trobo que algunes de les receptes són massa simplistes i segurament pequen d'ingenuïtat, però la idea general em segueix semblant molt meritòria i trobo que d'alguna manera o altra, a llarg plaç s'aniran implementant estructures que limitin la part més salvatge del sistema actual (el que podríem anomenar capitalisme financer) i que ens acostin poc a poc a un nou model econòmic encara per definir però que tindrà punts en comú amb el que aquí proposa Christian Felber.

Més informació: http://www.planetadelibros.com/la-economia-del-bien-comun-libro-67775.html   

Recomanabilitat: El llibre és correcte, però recomano molt més el vídeo de Felber al programa Singulars. 
 

Antifragil - Nassim Nicholas Taleb

Títol: Antifrágil, las cosas que se benefician del desorden
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidos
Any de publicació original: 2013

Comencem pel concepte: quina seria la paraula que indica el significat oposat a "fràgil"? La resposta immediata seria algun adjectiu com ara "robust" o "resistent", però Taleb ens fa veure que no és exactament el mateix. Si entenem que fràgil és allò que es trenca (rep un efecte negatiu) al ser tractar sense cura i rebre un cop, aleshores l'oposat seria alguna cosa que millora (rep un efecte positiu) en rebre un cop o  dit d'un altre manera en ser estressat negativament. És a dir, quelcom robust o resistent és merament neutre, indiferent al tracte rebut, de forma que l'oposat a fràgil seria alguna cosa que es beneficiés dels estressors negatius (aleatorietat, incertesa, desordre...). En l'exemple canònic de Taleb, a un paquet amb contingut fràgil li posaries una etiqueta de "si us plau, tractar amb cura", a un de robust no caldria posar-hi res, mentre que a un d'antifràgil t'interessaria posar-li "si us plau, tractar sense miraments".

Aquest concepte resulta força interessant, però a primera vista pot semblar que no tingui massa aplicació pràctica. En aquest llibre, però, l'autor desenvolupa la teoria de l'antifragilitat tot donant-nos exemples de molts àmbits i situacions on es pot trobar, si no en estat pur, sí en components força apreciables, al menys fins a un cert límit. Un dels exemples més clars el trobem en el propi cos humà, on els músculs necessiten exercitar-se regularment (ser sotmesos a estressors negatius) per tal de guanyar força, mentre que tendeixen a atrofiar-se quan no s'exerciten. També una vacuna representa un exemple d'antifragilitat limitada: exposar-nos a una petita dosi d'un agent danyí fa que el nostre organisme desenvolupi les defenses que el permetran resistir una dosi més gran.

En sistemes més complexos, l'antifragilitat també hi és present tot i que a vegades d'una manera més súbtil: l'antifragilitat del conjunt es produeix sovint a costa de la fragilitat de l'individu. Així per exemple, l'evolució acaba millorant les espècies a força de moltes petites variacions genètiques (mutacions) que en la seva majoria resulten fatals pels exemplars individuals. De la mateixa manera, és raonable pensar que les lliçons que s'extrauen de cada accident d'avió (de conseqüències fatídiques per les víctimes) permeten obtenir a llarg plaç una millora notable de la seguretat aèria en el seu conjunt.

Aquest llibre però, no es queda en un assaig teòric sobre l'antifragilitat. L'autor, com és habitual en ell, ho acaba convertint en una mena de compendi transversal amb digressions sobre àmbits molt diversos: de les finances a la filosofia tot passant per la medicina, la tecnologia, l'ètica o fins i tot pels aspectes més mundans de la vida quotidiana. I tal com passava a El Cisne Negro, és en aquestes digressions i derivades on trobo sovint algunes de les reflexions més valuoses del llibre, més enllà de la idea principal de l'antifragilitat que ja és prou interessant en sí mateixa.

La personalitat de l'autor juga també un paper primordial en tot el llibre. Taleb, que com ja explicat algun cop no és exactament un home moderat i conciliador, accentua el seu perfil més aggressiu i radical per atacar amb contundència tots aquells personatges que considera fraudulents: principalment reben els economistes (de forma general i també amb noms i cognoms com Greenspan, Friedman, Krugman, Stiglitz, etc...) però també els periodistes, el mon acadèmic, els polítics i uns quants colectius més. I és que en paraules del propi Taleb: "Si veus un frau i no el denuncies a crits, aleshores tú també ets un frau".

Doncs bé, tot i que resulti probablement contradictori tenint en compte la meva alta estima per valors com la humiltat i la moderació (una estima a vegades excessiva, segons els que em coneixen) un cop llegit aquest llibre haig de reafirmar-me en la meva condició de Talebista convençut. Sí, està clar que el seu estil podria ser més respectuós i modest, i possiblement en algunes coses porta massa a l'extrem les seves idees, però tot i així haig de manifestar que el fons del discurs de Taleb és molt potent, amb idees noves i provocatives que solen tenir molta força. Pot estar equivocat en algunes o moltes d'elles, però realment l'admiro per ser dels poquíssims autors que em pot arribar a fer replantejar totalment algunes idees preconcebudes (i comportaments) que abans tenia interioritzades com a veritats absolutes. Taleb és un autor que et fa pensar (i molt) d'una manera que, almenys en el meu cas, cap altre autor aconsegueix.

És per tots aquests motius que, més enllà dels seus defectes, considero Taleb com un autèntic gegant a nivell intel·lectual, un dels pensadors més grans del nostre temps. Antifragil és un llibre que segueix en la seva línia, i és per això que he disfrutat moltíssim llegint-lo i no em puc estar de recomanar-ne efusivament la seva lectura.


Més informació: http://www.planetadelibros.com/antifragil-libro-91958.html

Recomanabilitat: Molt recomanable, tan sols matisaria que per lectors no iniciats en Taleb seria millor començar per El Cisne Negro abans que per aquest volum.