Títol: El infinito en un junco
Autor: Irene Vallejo
Editorial: Panenka
Any de publicació: 2020
El primer cop que sents a algú recomanar un nou llibre, com a molt en fas una nota mental a no ser que et cridi especialment l'atenció. Al cap de poc temps aquesta nota mental sol quedar oblidada en algun racó de la teva memòria d'on ja no el podràs recuperar, a menys que et tornis a trobar amb aquest llibre un segon cop, fet que serveix per perllongar una mica la persistència del record a la teva memòria. Però si aleshores en un breu interval de temps et comences a trobar una i altra vegades multitud de referències al mateix llibre, i si a sobre les recomanacions venen d'una notable diversitat de fonts i són aclaparadorament positives, aquest nou llibre no només grava el seu nom a la teva memòria si no que a més et comencen a venir moltes ganes de llegir-lo. Que això et passi amb un llibre com Pàtria amb una temàtica colpidora que ha marcat a molta gent pot semblar lògic, però que això et passi amb una història sobre La invención de los libros en el mundo antiguo és com a mínim desconcertant.
En la meva opinió, la principal raó que explica l'èxit inesperat d'aquesta petita joia és la grandíssima estima que demostra l'autora cap a aquest invent tan singular que és el llibre. Això és una raó necessària per explicar l'èxit però a l'hora és una raó demostrablement insuficient: hi ha milers d'acadèmics apassionats dels llibres que amb els seus assajos només aconsegueixen adormir les ovelles. El mèrit d'Irene Vallejo és fer un relat captivador que arriba a atrapar tant com les millors novel·les, i possiblement s'assembli més a aquest gènere que no pas al de l'assaig. A més, en la meva opinió, tot i que la temàtica no sembli pròpia d'un best-seller, la seva pròpia naturalesa fa que aquest llibre sigui molt més apreciat per tots aquells que són aficionats a la lectura: com més apassionats del llibre més fàcil resulta que els hi entusiasmi aquesta obra i que la recomanin per tot arreu.
A mi personalment el llibre m'ha agradat força. M'ha resultat entretingut i informatiu, però més enllà d'això em costa fer-ne una valoració freda i objectiva sense comentar que m'hi veig atret principalment per una raó molt més emocional: el més important del llibre és que aconsegueix fer-nos sentir, a tots els que ens considerem lectors avui en dia, com part d'una sola comunitat universal de lectors que s'estén al llarg dels segles, i que fins a cert punt representa una petita identitat compartida que perviu al llarg del temps.
Més informació: https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=3948
Recomanabilitat: Del tot recomanable a aquells que es considerin apassionats de la lectura.
