Títol: Los presidentes y la diplomacia
Autor: Inocencio Arias
Editorial: Plaza y Janés
Any de publicació: 2012
Aquest llibre era un altre regal de fa temps que tenia pendent de llegir, i és que estic intentant fer neteja per poder començar l'any vinent amb la tauleta de nit neta (s'estaven acumulant massa llibres).
Inocencio Arias és un diplomàtic de llarga carrera però a qui molta gent (jo inclòs) coneix més aviat per haver exercit de director general del Real Madrid durant dos anys a principis dels 90 (sense gaire èxit, per cert). Fora d'aquest parèntesi, però, sempre ha format part de les altes esferes del Ministerio de Asuntos Exteriores, al servei de governs de diferent signe ideològic. En aquest llibre, Arias ens explica les seves vivències al costat dels cinc primers presidents de la nova etapa democràtica: Suárez, Calvo-Sotelo, González, Aznar i Zapatero.
El llibre se m'ha fet prou entretingut de llegir però haig de confessar que sento un cert interès per tot això de la diplomàcia i els afers exteriors, temàtica que admeto no sol despertar grans passions. La part inicial (fins a Felipe inclòs) és especialment remarcable en la seva descripció dels diferents esforços que es fan per posicionar la nova Espanya democràtica, després del llarg hivern dictatiorial, com a un nou actor que pugui ser admès a la comunitat internacional (i sobretot al bloc occidental).
El pitjor del llibre ha estat clarament la part final. L'autor fa una crítica molt acarnissada a la figura de Zapatero i la seva política exterior, quelcom que pot ser perfectament vàlid i raonable, però el seu judici perd bastanta credibilitat quan es contrasta amb la seva apologia netament acrítica de la política exterior a l'etapa Aznar (que, més enllà de discrepàncies ideològiques, no es pot dir que fos exempta de polèmica).
Més informació: http://www.megustaleer.com/libro/los-presidentes-y-la-diplomacia/ES0108430
Recomanabilitat: Només recomanable pels interessats en la diplomàcia exterior.
