Cómo el mundo creó Occidente - Josephine Quinn

Títol: Cómo el mundo creó Occidente
Autor: Josephine Quinn
Editorial: Crítica (Planeta)
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre que em van regalar per Sant Jordi i que no coneixia de res, però que explica perfectament la meva resposta quan em demanen quins llibres em podrien fer gràcia: aquells que jo no triaria pel meu compte, ja que això te l'avantatge que em sol fer obrir nous horitzons enlloc de limitar-se als meus interessos que al final són bastant tancats (ciència ficció, geopolítica, esports...). Doncs bé, aquest és un llibre d'història que a mi segurament no m'hagués cridat especialment l'atenció i en canvi ara me n'alegro molt d'haver-lo llegit!

El llibre sosté la tesi de que les arrels d'allò que anomenem Occident (típicament Europa occidental més els Estats Units) no provenen únicament de la Grècia i Roma clàssiques com es sol dir, si no que hi conflueixen moltíssimes influències de moltes altres civilitzacions i pobles del passat amb qui hi havia una intensa relació comercial i un constant intercanvi d'idees i invents. Segons l'autora, és només a partir del Renaixement que germina aquest focus en el món grecorromà clàssic com a bressol únic de la civilització Occidental, tot menystenint deliberadament l'influència d'altres civilitzacions com el món àrab i les seves profundes aportacions a la ciència, a causa de que l'imperi otomà i els musulmans eren percebuts en aquell moment com l'enemic d'una Europa liderada pel poder de l'esglèsia cristiana.

El llibre m'ha agradat ja que l'he trobat molt informatiu, tota una lliçó d'història sobre l'influència de pobles com els fenicis, la gran civilització mesopotàmia del Creixent Fèrtil, l'imperi persa, els àrabs... Després òbviament jo no hi entenc prou com per dilucidar si la tesi de l'autora és correcta, però certament els arguments que dona semblen prou potents com per almenys apreciar-ne el seu valor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-el-mundo-creo-occidente/412378

Recomanabilitat: Força recomanable, especialment si us interessa la història.

 

El fútbol es nuestro - Rafael Escrig

Títol: El fútbol es nuestro
Autor: Rafael Escrig
Editorial: Planeta
Any de publicació original: 2026

Aquest és un llibre que reivindica la figura del futbol modest, de tots aquests equips petits i mitjans que omplen de vida tants pobles i ciutats tot demostrant que el futbol és molt més que els grans flaixos de la Primera Divisió.

A part de ser perico i gran seguidor del futbol, darrerament m'he aficionat al futbol modest. Tot va començar seguint al Sabadell, equip que sempre m'ha caigut bé i amb el que ara simpatitzo fins al punt d'assistir a algun partit a la Nova Creu Alta acompanyant a l'amic Juanjo, un gran aficionat arlequinat. Després, em va captivar la sèrie documental de TV3 Fútbol modest i les històries que explicava tant sobre clubs històrics del futbol català com sobre clubs ben petits. I avui en dia ja no és estrany que prefereixi veure algun partit de segona o de primera RFEF (tercera categoria) abans que de la Premier o de la Champions.

El llibre que ens ocupa està escrit pel periodista castellonenc Rafael Escrig, famós pels seus vídeos sobre clubs petits d'arreu d'Espanya. L'autor reivindica que el futbol no és només la Champions i els fitxatges milionaris, si no que l'essència del futbol es troba més en la genuïna passió amb la que els aficionats d'aquests clubs viuen seu equip, amb la seva proximitat al territori i el seu sentiment de pertinença a prova de bombes.

Aquest llibre m'ha agradat força. El tema ja m'interessava molt de per si, però trobo que fa una barreja encertada en la selecció de temes, des de la Copa a la restructuració de les categories tot incloent les aventures d'alguns clubs molt històrics i d'altres de ben modestos, però sempre amb històries interessants a compartir.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-el-futbol-es-nuestro/444443

Recomanabilitat: Molt bon llibre pels qui senten una certa curiositat pel futbol modest.

 

Elogio del fracaso - Costica Bradatan

Títol: Elogio del fracaso
Autor: Costica Bradatan
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2023

Aquest és un d'aquells casos on, fullejant diversos llibres a la biblioteca de manera aleatòria, em vaig acabar decantant per un del qual no tenia cap referència. L'autor Costica Bradatan és un filòsof romanès-americà a qui no coneixia ni pel nom, però aquesta temàtica elogiosa del fracàs em va cridar força l'atenció.

En aquest assaig, l'autor ens parla del fracàs en les seves diferents modalitats: el fracàs social, el polític i d'altres. Com a fil narratiu, Bradatan es serveix de la vida de quatre personatges històrics famosos que es van relacionar amb el fracàs de formes ben diverses: Simone Weil, Emil Cioran, Gandhi i Yukio Mishima. Partint de les seves vivències, l'autor reflexiona sobre les lliçons del fracàs, defensant la tesi que hauria de servir per a conèixer millor els nostres límits i per a encarar la idea de la mort d'una manera menys dramàtica

El llibre tenia bona pinta però la veritat és que no m'ha agradat gens. Les reflexions de l'autor no m'han interessat gaire i tampoc les he entès prou bé, així que aquesta lectura no m'ha aportat gran cosa. Tan sols en salvaria que he pogut aprendre alguns detalls sobre uns personatges que, excepte Gandhi, eren per a mi grans desconeguts.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/argumentos/elogio-del-fracaso/9788433946676/A_626

Recomanabilitat: No recomanable, no gaire interessant.

 

El telar del tiempo - Robert D. Kaplan

Títol: El telar del tiempo
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2023

Una vegada més torno a Robert D. Kaplan, un dels meus autors de referència de qui ja he comentat molts llibres en aquest blog. En aquest llibre de 2023, Kaplan ens parla de l'Orient Mitjà, una regió especialment rellevant en el moment d'escriure aquestes línies (abril de 2026).

L'autor recupera en aquest llibre el format que més em convenç: viatjar per una regió i explicar cada país mitjançant una interessant combinació d'entrevistes amb els seus habitants, recorregut històric i anàlisi geopolítica. Egipte, Síria, Iraq, Iran i Aràbia Saudita són alguns dels escenaris visitats, en una zona que té una importància cabdal per a l'ordre internacional actual.

Aquest llibre m'ha agradat molt i m'ha tingut enganxat en tot moment. Tot i tractar-se d'una zona que ja rep una cobertura informativa força àmplia comparada amb altres regions del món, l'autor aporta noves idees que trobo força interessants i que porten a la reflexió. En alguns casos el seu plantejament no em convenç del tot, com quan defensa prioritzar l'estabilitat i l'ordre que aporten certs règims totalitaris per sobre de la defensa dels principis democràtics, idea que jo trobo massa perillosa com per a convertir en paradigma. Però fins i tot en aquests casos, puc apreciar els seus arguments, com per exemple que els ideals de justícia i democràcia són molt difícils de dur a la pràctica en certs contextes i que la seva mala aplicació acaba fent més mal que bé. Pots estar-hi d'acord o no, però com a mínim et fa pensar i enriqueix el debat.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/el-telar-del-tiempo_7368

Recomanabilitat: Molt recomanable, aporta una perspectiva diferent i enriquidora a les anàlisis més típiques sobre l'Orient Mitjà.

 

La trampa identitaria - Yascha Mounk

Títol: La trampa identitaria
Autor: Yascha Mounk
Editorial: Paidós
Any de publicació original: 2023

Yascha Mounk és un politòleg d'idees progressistes a qui he llegit alguna vegada en articles de diari i m'ha semblat interessant. Però no vaig escollir pas aquest llibre perquè seguís al seu autor, que no és el cas, si no per que la premissa d'aquesta obra em va cridar l'atenció pel seu atreviment: un intel·lectual progressista fent una crítica de les polítiques centrades en la identitat a les que una part de l'esquerra moderna ha atorgat un notable protagonisme.

Aquest és un assaig on l'autor parla de les idees sobre la identitat i la justícia social recentment adoptades pel progressisme i que han tingut un cert impacte en forma de polítiques concretes, sobretot als Estats Units. L'autor li atribueix una noble intenció, la d'intentar acabar amb unes injustícies i desigualtats que històricament han oprimits a sectors minoritaris, però en fa una forta crítica degut als seus postulats més extrems, que l'autor considera que amb la seva aplicació acaben resultant contraproduents en els resultats i que van en contra de les idees universalistes del progressisme lliberal, que l'autor creu que poden aportar millors solucions.

El llibre m'ha agradat força, perquè s'atreveix a generar un debat molt necessari dins el món progressista. Més enllà del contingut, en destacaria la valentia de l'autor a l'hora d'enfrontar-se a un debat difícil e incòmode amb uns arguments que, tot i ser molt crític amb el que ell anomena la teoria de la síntesi identitària, mantenen un punt d'empatia amb la part contrària. Es tracta d'un debat molt complexe on es pot estar més o menys a favor de les seves idees, a mi personalment m'encaixa molt la defensa de l'universalisme dels drets individuals per sobre de les identitats grupals, però l'autor també fa l'exercici d'explicar i entendre la gran frustració de la que parteixen alguns d'aquests postulats identitaris. Un exemple seria com l'antiracisme més militant defensa una sèrie de polítiques radicals amb l'objectiu de revertir el racisme estructural; l'autor considera que aquestes polítiques són errònies però que a l'hora se'n pot comprendre el seu atractiu, ja que la igualtat total de drets a nivell legal ja fa 60 anys que existeix i això no impedeix constatar un progrès insuficient en reduir les fortes desigualtats racials que encara persisteixen als EEUU a dia d'avui.

En resum, es tracta d'un llibre complexe, ple de matisos i de idees que fan reflexionar, però sobretot en destacaria que intenta separar les reivindicacions legítimes de justícia social de les estratègies polítiques que poden resultar contraproduents.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-la-trampa-identitaria/400349

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre que enriqueix un sa debat ideològic en el si del progressisme.

 

El poder de los sin poder - Vaclav Havel

Títol: El poder de los sin poder
Autor: Vaclav Havel
Editorial: Ediciones Encuentro
Any de publicació original: 1978

Aquest llibre és un assaig bastant curt de l'aleshores dissident xec Vaclav Havel, recentment popularitzat pel discurs del president canadenc Mark Carney a Davos. Aquest discurs, considerat una crida d'atenció sobre la fi de l'ordre internacional basat en regles, utilitza la paràbola del venedor al llibre de Havel per instar els líders de potències mitjanes a deixar de fingir que tot segueix com abans, i a començar a dir les coses pel seu nom com a primer pas per a prendre consciència de la nova era i actuar en conseqüència.

La paràbola a la que fa referència Carney apareix només en un petit passatge del llibre. Un venedor de fruita de la Txecoslovàquia comunista penjava cada dia a la seva botiga un cartell que deia "Obrers del món, uniu-vos!", un lema en el que feia temps que havia deixat de creure. Ho feia per inèrcia, ja que algú del partit ho havia demanat, i el venedor preferia no buscar-se problemes, senyalitzant així una aparent conformitat. Però un dia decideix deixar de penjar-lo, i aquest petit gest no és tan insignificant com sembla doncs representa un acte de veritat com a resistència, en un entorn on mantenir la ficció oficial tan sols beneficia la continuïtat del sistema totalitari.

El llibre de Havel va bastant més enllà, es tracta al meu parer d'un assaig eminentment polític sobre la figura de la dissidència en un règim totalitari. Però la veritat és que no m'ha agradat gaire, l'he trobat una mica farragós de llegir i tampoc hi he trobat cap gran argument que em sembles d'especial interès. O sigui que si teniu curiositat per la paràbola del fruiter, em sembla molt més senzill llegir directament el discurs de Carney que tampoc és gaire llarg.

Més informació: https://edicionesencuentro.com/libro/el-poder-de-los-sin-poder/

Recomanabilitat: No recomanable, un assaig polític que no m'ha resultat gaire interessant.
 

Winston Churchill - Diversos autors

Títol: Winston Churchill. Una biografía colectiva
Autor: Diversos autors (editat per Richard Toye)
Editorial: Penguin Random House
Any de publicació original: 2018

M'agrada llegir biografies però sovint presenten un problema que és la manca d'objectivitat de l'autor, especialment quan no és un historiador si no un escritor en de best-sellers. Es tracta d'un tipus d'autors que típicament admiren força el personatge (tant com per dedicar-li el temps d'escriure'n un llibre) i tendeixen a centrar-se massa en els aspectes més brillants de la vida de la persona, passant per alt les parts més criticables. Per això m'ha cridat l'atenció aquest llibre: Churchill és un personatge envoltat de molt de mite, però aquí trobem una biografia col·lectiva elaborada per un grup d'historiadors de prestigi que ofereixen un enfocament molt més objectiu.

Cada capítol porta la firma d'un autor diferent, qui aborda un aspecte concret de la vida i la política de Churchill. Això inclou no només el seu paper en la resistència del Regne Unit davant dels nazis, sinó també els seus inicis, la seva etapa com a Primer Lord de l'Almiraltat durant la Primera Guerra Mundial, la seva postura envers el sindicalisme en el període d'entreguerres, la seva relació amb l'Imperi Britànic, amb Roosevelt i amb els Estats Units, la seva actuació durant la guerra freda, etc...

El llibre m'ha agradat doncs ha satisfet plenament les meves expectatives. Ajuda a traçar un perfil de Churchill molt més complex que la imatge mitificada que sovint ens ha arribat, i és precisament en aquesta complexitat on rau l'interès de l'obra.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-winston-churchill/251683

Recomanabilitat: Recomanable per conéixer Churchill i les seves polítiques més enllà del mite.

 

May contain lies - Alex Edmans

Títol: May Contain Lies
Autor: Alex Edmans
Editorial: Penguin Random House
Any de publicació original: 2024

No recordo ben bé com vaig arribar a aquest llibre, però crec que va ser a partir d'alguna recomanació en articles de gent que segueixo. Encara no està editat en espanyol ni català, així que l'he llegit en anglès en format de llibre electrònic. El títol significa literalment "Pot contenir mentides", una mena d'avís que segons l'autor hauríem d'intentar incloure automàticament quan llegim tota mena d'articles, estadístiques o estudis científics.

Aquest és un llibre que explica com evitar caure en les trampes que condueixen a la desinformació, des d'un punt de vista del màxim rigor científic, tot entenent quins són els nostres propis biaixos que són els que més ens porten a l'engany. El més conegut és l'anomenat biaix de confirmació, és a dir, que per exemple una persona d'una determinada ideologia tendeix a llegir i a creure's aquells articles on es relata quelcom que recolzi el seu pensament sobre un tema, i a l'inrevés tendeix a desacreditar un article tot i que sigui perfectament legítim i amb fets objectivament certs si això conduiria a recolzar un pensament contrari al seu.

En aquest llibre, s'exploren els biaixos més comuns i es proporciona orientació sobre com evitar-los a l'interpretar històries, estadístiques i estudis científics, els quals també poden estar subjectes a les seves pròpies distorsions. L'autor ens convida a adoptar un pensament crític i a esquivar quatre errors habituals:

• A statement is not fact - Una afirmació no és un fet: pot no ser precisa.
• A fact is not data - Un fet no són dades: pot no ser representatiu.
• Data is not evidence - Les dades no són evidència: poden ser no concloents, una correlació sense causalitat.
• Evidence is not proof - L'evidència no és prova: pot no ser universal si es dona un context diferent.

El llibre m'ha agradat força. L'autor intenta fer servir un llenguatge prou planer i en general el missatge s'entén prou bé tot i que hi ha algunes parts més complexes. Un punt important a favor de l'autor és que no sembla que estigui pontificant, tot al contrari l'autor explica com aquests biaixos són difícils d'evitar per a tothom, i fa servir com a exemples diverses ocasions on ell mateix també hi ha caigut. Tot plegat, el llibre ens indueix a la recerca constant de, si no la veritat que potser és un ideal inassolible, almenys fomentar un pensament crític que intenti acostar-nos-hi tot el que sigui possible, cosa que per sí mateixa ja em sembla un objectiu molt encomiable.

Més informació: https://maycontainlies.com/ (web oficial del llibre)

Recomanabilitat: Molt recomanable, una obra excel·lent per a intentar millorar el nostre pensament crític.

 

Abundancia - Ezra Klein i Derek Thompson

Títol: Abundancia
Autor: Ezra Klein i Derek Thompson
Editorial: Captain Swing
Any de publicació original: 2025

Ezra Klein i Derek Thompson són dos periodistes americans amb cert prestigi intel·lectu. Les seves reflexions, que he tingut l'oportunitat d'escoltar en diversos podcasts i articles, sempre m'han semblat interessants. Això ja era un bon motiu per comprar aquest llibre, però a més ve precedit d'una certa fama als Estats Units, on no pocs analistes consideren que el llibre esboça un nou full de ruta per al progressisme del futur, més basat en el govern eficaç i els resultats tangibles per la gent que no pas en els postulats ideològics clàssics.

Aquest assaig proposa nous enfocaments per abordar els grans reptes actuals, com ara la manca de vivenda i la necessitat d'energies netes per combatre el canvi climàtic. La tesi dels autors sosté que certes polítiques dissenyades per resoldre els problemes d'una generació, fetes amb bona intenció, poden acabar esdevenint un gran obstacle per a la següent generació. Com a exemple paradigmàtic, les mateixes lleis i regulacions de finals del segle passat que van contribuir a un món més respectuós amb el medi ambient i a frenar un desenvolupament urbanístic descontrolat, avui en dia són un fre per a la construcció massiva d'habitatges i per al desenvopulament de les grans infraestructures necessàries per a la producció d'energies verdes.

Aquest llibre m'ha agradat molt, i m'ha semblat extraordinari sobretot per dos motius. En primer lloc, a diferència de molts llibres d'assaig, una gran part del text es centra en oferir solucions als problemes descrits. Tots hem llegit llibres que dediquen un 90% a la crítica d'un problema i només un 10% (si hi ha sort) a propostes de solució, però en aquest cas els percentatges s'inverteixen. En segon lloc, el pensament dels autors va més enllà de les fronteres ideològiques, un exemple és que sent dos autors progressistes no se'ls hi cauen els anells en elogiar el plantejament de la Operation Warp Speed de la primera administració Trump, que va incentivar el desenvolupament en temps rècord de les vacunes de la Covid-19. De fet, els autors l'ofereixen com a model del tipus d'inversió de risc en innovació i transferència tecnològica, que al seu parer hauria de ser afavorit pel gran múscul econòmic de l'administració pública ja que el seu inherent alt risc en complica la financiació privada.

En resum, el trobo un llibre altament recomanable, orientat a assolir un govern que busqui resoldre de forma més eficient els grans problemes d'avui. Com a punt feble, potser s'hi observa una visió massa centrada en la realitat local dels Estats Units, però crec que la majoria dels reptes i propostes són aplicables també a nivell universal.

Més informació: https://capitanswing.com/libros/abundancia/

Recomanabilitat: Molt recomanable, un magnífic llibre d'assaig que planteja noves solucions per als grans reptes del futur.

 

Tierra baldía - Robert D. Kaplan

Títol: Tierra baldía
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació: 2025

Robert D. Kaplan és un autor dels que més segueixo i de qui ja he comentat molts llibres en aquest blog. Els que més m'agraden són aquells on l'autor s'endinsa en alguna regió o país no massa coneguts, i ens l'explica en detall gràcies a nombroses entrevistes i observacions que fa durant el seus viatges.

Aquest llibre que avui comento però, pertany a una altra categoria de llibres on no s'explora una regió específica si no que l'autor elabora un assaig més general, un format que sovint no em resulta tan atractiu. En aquest cas, Kaplan ens parla de la situació geopolítica actual i ens avança la tesi que la globalització ha creat un món cada vegada més petit i accessible, fet que al seu parer multiplica els conflictes geopolítics i crea una tensió especial en una societat occidental a qui l'autor veu en un declivi difícilment evitable.

Per a la meva sorpresa, el llibre m'ha agradat força. Tot i que prefereixo a Kaplan en la seva vessant de viatges geopolítics, aquest assaig m'ha semblat força interessant. La seva perspectiva és molt pessimista i no es tracta d'una lectura que t'ompli d'alegria, però les seves reflexions em semblen raonablement encertades i sobretot són d'aquelles que t'inviten a pensar, i en alguns casos fins i tot a fer-te reconsiderar els teus propis plantejaments.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-libros/rba-no-ficcion/tierra-baldia_7759

Recomanabilitat: Recomanable, un bon assaig sobre l'estat del món en aquest any 2025.

Guerra nuclear - Annie Jacobsen

Títol: Guerra nuclear
Autor: Annie Jacobsen
Editorial: Debate (Random House)
Any de publicació original: 2024

No recordo on vaig sentir parlar d'aquest llibre, però de seguida em va cridar l'atenció. El tema dels perills nuclears sempre m'ha interessat molt, cosa que no és del tot estranya en algú que va viure la seva infància als anys 80, una època marcada per la guerra freda, on el risc de confrontació nuclear no semblava una quimera.

Aquest assaig descriu detalladament com es desenvoluparia un escenari de guerra nuclear. Segons l'autora, no importa tant qui inicia el conflicte (en aquest cas, Corea del Nord), sinó que es desencadena una cadena d'esdeveniments basada en reaccions gairebé automàtiques i força endiablades, que poden desembocar fàcilment en un gran desastre.

Per exemple, en una confrontació nuclear, s'entén que el primer que faria l'adversari és intentar destruir les teves instal·lacions de llançament de míssils nuclears. És per aquest motiu que, en detectar míssils balístics dirigits cap al teu país, la doctrina "use them or loose them" indica que immediatament hauries de llançar els teus míssils cap al país d'origen, fins i tot sense tenir la certesa que els míssils adversaris portin realment caps nuclears, o que hagin estat enviats per l'exèrcit adversari i no pas un grup aïllat. El potencial per a errades de conseqüències catastròfiques és enorme, però no va ser fins el tractat de no proliferació de l'any 1988 que els EUA i Rússia van acordar notificar-se mútuament amb antelació qualsevol llançament de míssils balístics (proves, etc.) previst, acord que sorprenentment a dia d'avui encara respecten.

Aquest llibre m'ha agradat perquè ha satisfet plenament les meves expectatives. Certament, no és una lectura que t'ompli d'optimisme (sembla un miracle que no ens haguem extingit ja), però sí que ofereix un contingut altament informatiu i interessant.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/economia-politica-y-actualidad/354242-libro-guerra-nuclear-9788410214507

Recomanabilitat: Força recomanable pels interessats en el tema.

El loco de Dios en el fin del mundo - Javier Cercas

Títol: El loco de Dios en el fin del mundo
Autor: Javier Cercas
Editorial: Penguin (Random House)
Any de publicació original: 2025

Quan un autor de gran èxit treu un nou llibre per Sant Jordi i apareix a tots els mitjans, la veritat és que em genera una notable reticència, possiblement per un cert esnobisme. Però en aquest cas concret, el contingut m'interessava força i també ajuda que li tinc bastant respecte a la figura de Javier Cercas com a escriptor.

L'editorial del vaticà va proposar a Cercas escriure un llibre sobre el Papa Francesc, aprofitant el seu viatge a Mongòlia l'any 2023 i curiosament, l'autor va acceptar, tot i tractar-se d'algú manifestament ateu, racionalista i anticlerical, en el sentit d'algú que està contra el poder que exerceix l'Església. La motivació de l'autor per dir sí era força personal, doncs volia interrogar el Papa sobre la resurrecció i la vida eterna, per preguntar-li si la seva mare, de fermes conviccions catòliques, realment es retrobaria amb el seu marit mort en l'altre món, i així poder portar-li després la resposta del Papa a la seva mare.

El llibre consisteix en un relat en primera persona on Cercas narra el seu viatge, des dels preparatius fins a tots els detalls de l'estada, però és en realitat un estudi profund sobre la figura del papa Francesc i també de la seva vida anterior com a Jorge Bergoglio. Al final, l'autor només conversa amb ell cinc minuts a l'avió, però l'estudi es basa en les nombroses entrevistes que manté amb persones properes al Papa, treballadors del vaticà i militants catòlics de base, amb una especial atenció als missioners.

El llibre m'ha agradat perquè m'interessava força la figura del Papa Francesc i veure què en podia pensar un autor com Cercas, amb unes creences properes a les meves o sigui allunyades del catolicisme. En aquest sentit el llibre ha colmat plenament les meves expectatives, però també entenc que es pot fer massa llarg per a algú poc interessat en l'església o en les derivades geopolítiques d'un viatge d'aquest tipus.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/366533-libro-el-loco-de-dios-en-el-fin-del-mundo-9788439745297

Recomanabilitat: Molt recomanable si us interessa força la figura del Papa Francesc, gens recomanable en cas contrari.

Eichmann en Jerusalén - Hannah Arendt

Títol: Eichmann en Jerusalén
Autor: Hannah Arendt
Editorial: Debolsillo (Penguin)
Any de publicació original: 1963

Aquest és un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que fa temps que volia llegir, centrat en el judici del criminal nazi Adolf Eichmann, qui va ser el principal responsable de la implementació de la Solució Final, és a dir, l'extermini massiu de milions de jueus a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. El meu interès per aquest llibre prové sobretot del concepte filosòfic que planteja l'autora: la banalitat del mal.

Eichmann ocupava un alt càrrec dins del nazisme; no era un dels dirigents de primera línia, però se li va encarregar organitzar tota la logística de les deportacions de jueus cap als camps d'extermini. La particularitat de la figura d'Eichmann, segons l'autora, és que no era un fanàtic antisemita ni un psicòpata, sinó un buròcrata que responia al perfil d'una persona relativament normal. En la seva defensa, va al·legar que només volia fer la feina que li havien encomanat de la manera més eficient possible, obeint als seus superiors i a les lleis vigents a l'Alemanya nazi. A partir d'aquest argument d'Eichmann, l'autora planteja dues tesis força interessants.

En primer lloc, Arendt no accepta l'excusa d'Eichmann que obeir la llei vigent com a ciutadà alemany l'eximia de la seva responsabilitat. Hi ha un consens bastant universal que l'obediència no és obligatòria quan els superiors donen ordres criminals. Fins i tot en un estat totalitari, on la pròpia llei i l'estat són criminals en si mateixos, hi ha nombrosos exemples de ciutadans que van trobar maneres de desobeir ordres, malgrat els riscos que això comportava, incloent-hi la possibilitat de perdre la vida, fins i tot en casos on les ordres que no implicaven la mort de milions de persones com era el cas d'Eichmann.

En segon lloc, Arendt considera que el cas Eichmann porta a la inquietant conclusió que un mal tan terrorífic pot ser obra no només d'un gran monstre o psicòpata, sinó que també pot ser dut a terme per persones força mediocres i banals. D'alguna manera, el fet que un mal així pugui existir dins de qualsevol de nosaltres (aquells que no se'ns considera inhumans) és certament terrible i, segons l'autora, ens obliga a estar alerta en tot moment per evitar que es manifesti.

Aquest llibre m'ha agradat perquè m'ha fet pensar força. L'autora fa una crònica desapassionada del judici amb una encomiable intenció d'objectivitat, i ja és una crònica força informativa sobre un periòde especialment terrible, però a més les seves consideracions d'ordre filosòfic i moral el converteixen en una gran obra de referència que justifica la fama que la precedeix.

Més informació:  Eichmann en Jerusalén (Wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable, es tracta d'una lèctura incòmoda però necessària.

Por qué fracasan los paises - Daron Acemoglu y James A. Robinson

Títol: Por qué fracasan los paises
Autor: Daron Acemoglu y James A. Robinson
Editorial: Deusto (Planeta)
Any de publicació: 2012

Aquest és un llibre del que havia sentit a parlar molt, ja que va tenir un gran impacte al seu moment i va disparar la popularitat dels seus autors Acemoglu i Robinson. Es tracta de dos economistes que ja tenien un cert prestigi acadèmic abans de la publicació del llibre, però a qui el seu èxit va popularitzar fins al punt que no és estrany llegir els seus articles al diari encara avui en dia.

Aquest llibre pretén explicar què fa que alguns països tinguin èxit i prosperitat mentre d'altres pateixen pobresa i dificultats, fins i tot en casos on parteixen d'unes condicions de base relativament similars a nivell de situació geogràfica o de recursos naturals. La teoria dels autors és que els factors claus de l'èxit són que el país disposi del que anomenen institucions inclusives tant a nivell polític i econòmic, que permeten a molta gent compartir una part del pastís i ampliar-lo, en contraposició al que anomenen institucions extractives que estan orientades a mantenir a una petita èlit en el poder a costa d'extreure tanta riquesa com es pugui de la resta de la població.

A mi personalment el llibre no m'ha agradat, ja que no m'ha convençut la tesi dels autors. En primer lloc, l'explicació en sí no em sembla pas gaire novedosa, doncs no difereix gaire dels postulats tradicionals del liberalisme econòmic i la globalització que venim vivint des de finals del segle XX, que bàsicament venen a dir què amb més democràcia i més comerç tot s'arregla. I certament tampoc em sembla gaire meritòria la idea de que la corrupció és un fre molt important en el desenvolupament d'un país, cosa que trobo força òbvia, especialment quan arriba als nivells de corrupció institucional generalitzada descrits al llibre.

A més, trobo que aquest és un argument al que li ha fet mal el pas del temps. Allò que a l'any 2012 podia semblar obvi ara ja no ho sembla tant, amb els països occidentals frenant el seu nivell de progrès i involucionant en alguns aspectes. I amb l'elefant a l'habitació que és la Xina, un país que no destaca exactament per les seves institucions inclusives però que en aquesta darrera dècada ha obtingut un èxit massiu no només a nivell de desenvolupament macroeconòmic si no també de millora del benestar dels seus habitants. Més enllà del contingut, la forma en que està escrit tampoc ajuda, doncs al meu parer extrau conclusions massa generals del que passa en països i circumstàncies molt concretes, que semblen triades per afavorir les tesis dels autors.

En resum, un llibre no gaire recomanable que trobo que si s'hagués publicat avui no hauria tingut tant èxit.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-por-que-fracasan-los-paises/67288

Recomanabilitat: No recomanable, no m'ha convençut ni en el fons ni en la forma.

Hi ha algú, allà fora? - Joan Anton Català

Títol: Hi ha algú, allà fora?
Autor: Joan Anton Català
Editorial: Angle Editorial
Any de publicació: 2025

Joan Anton Català és un astrònom i divulgador català que intervé habitualment als mitjans de comunicació. Encara que no l'escolto sovint, vaig tenir l'oportunitat de sentir una entrevista seva a la ràdio amb motiu de la publicació d'aquest llibre, i la veritat és que tan la temàtica com les seves explicacions em van cridar força l'atenció.

Aquest assaig aborda el gran interrogant de l'existència de vida fora de la Terra. L'autor examina la qüestió des de la perspectiva del coneixement científic actual, descomposant la gran pregunta en interrogants més petits i tractables que cal resoldre prèviament: definir exactament què entenem per vida (intel·ligent o no), com pot sorgir, quins tipus de vida serien més factibles de trobar, quins possibles candidats hi ha dins del sistema solar i quins podrien existir fora d'ell, etc...

Un aspecte interessant que explica l'autor és perquè aquesta recerca de possible vida extraterrestre, fins i tot si és relativament simple, és tan important pels científics. Jo per exemple mai li havia donat gaire importància a les possibles descobertes de dipòsits subterranis d'aigua a Mart o a alguna lluna de Júpiter, on, en el millor dels casos, sembla que només podríem trobar-hi organismes unicel·lulars simples com els bacteris. No obstant això, la qüestió és fonamental: comparar aquesta segona forma de vida amb les conegudes a la terra ens donaria una millor idea de lo sols que estem a l'univers. Si la forma de vida descoberta és similar a les que coneixem (amb composició i estructura semblants, com l'ADN, etc...), això indicaria que no som una ocurrència tan rara i miraculosa, si no que possiblement aquesta mateix forma de vida podria aparéixer a moltes altres estrelles i galàxies (i eventualment evolucionar a vida intel·ligent). En canvi, si es detecta vida amb una composició i metabolisme ben diferent de les de la terra, això portaria a pensar que potser estem relativament sols i que la nostra evolució cap a la intel·ligència podria ser deguda a circumstàncies extraordinàries (i/o casuals) de la Terra que potser no són fàcils de trobar arreu.

El llibre m'ha agradat força, l'he trobat molt informatiu. Resumeix el consens científic actual sobre el tema amb un estil clar i ple de comparacions entenedores que ajuden a aclarir les parts més tècniques, així que el recomano plenament a qui estigui interessat en el tema.

Més informació:  https://lafinestralectora.cat/hi-ha-algu-alla-fora/

Recomanabilitat: Molt recomanable, explica pefectament l'estat actual de la recerca de vida fora de la Terra.

El calibrador de estrellas - Julio Ceballos

Títol: El calibrador de estrellas. Aprendizajes chinos para Occidente en el siglo XXI
Autor: Julio Ceballos
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2025

El primer llibre de Julio Ceballos sobre la Xina em va meravellar fa un parell d'anys, així que quan fa poc vaig tenir notícia de que havia tret un nou llibre, va ser una gran alegria per a mi. Tant és així, que li vaig atorgar el tractament reservat als millors llibres: el vaig comprar immediatament, però vaig decidir esperar una mica abans de llegir-lo, fins a trobar un període de dies en que pogués dedicar-me a la seva lectura sense limitacions de temps (aquells moments en què, si el llibre t'atrapa molt, pots quedar-te llegint fins a les tantes).

A diferència del primer llibre, que reflexionava sobre la vida a la Xina a través de les experiències quotidianes de l'autor, aquest segon llibre adopta un enfocament més pràctic. L'autor identifica una sèrie d'aprenentatges que es poden extreure de l'èxit xinès i que creu que potser podríem adaptar per a aplicar-los al món occidental. No es tracta pas de receptes macroeconòmiques, sinó d'idees i formes de fer eminentment xineses que fins ara potser hem ignorat o menystingut més del compte, tenint en compte l'extraordinari desenvolupament del seu país.

Aquest plantejament dels possibles aprenentatges a extreure de la Xina m'ha semblat tot un encert. Això no treu que en el seu contingut hi ha punts amb els quals estaràs més d'acord i d'altres amb els quals no, per exemple em sembla que faríem bé d'importar l'elevadíssim prestigi que té l'educació en la cultura xinesa i el respecte reverencial cap als mestres, però no trobaria encertat adoptar la seva cultura d'ultra-competitivitat salvatge, que contrasta amb la mentalitat europea d'equilibrar mínimament la vida amb la feina. Tanmateix, crec que farem bé a almenys considerar què és el que han fet de diferent els xinesos per assolir un desenvolupament tan espectacular en només un segle, i si val la pena importar algun d'aquests aprenentatges que l'autor proposa.

El llibre m'ha agradat força. El contingut no sorprèn tant com el del primer llibre però segueix sent interessant i, sobretot, resulta molt entretingut de llegir, gràcies al brillant estil comunicatiu de l'autor, que explica temes complexos de manera molt amena i enriqueix el text amb anècdotes divertides i comprensibles.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-calibrador-de-estrellas/413168

Recomanabilitat: Força recomanable, sobretot si us va agradar el seu primer llibre sobre la Xina.

El cuerpo humano - Bill Bryson

Títol: El cuerpo humano. Guía para ocupantes
Autor: Bill Bryson
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2019

La premissa d'aquest llibre em va cridar l'atenció immediatament: una guia per als ocupants del cos humà. Encara que a l'escola ens van explicar el seu funcionament, fa més de 30 anys que vaig estudiar-ho i amb prou feines recordo allò més bàsic.. Per això, em va semblar una molt bona idea aprendre més sobre aquest cos humà que habitem a temps complert, o sigui el que es diria 24x7x365 durant tota la nostra vida, i del qual sembla que només ens en recordem quan ens dona algun problema.

Bill Bryson és un periodista i divulgador americà molt reconegut per la seva obra Una breve historia de casi todo, on fa un resum del coneixement científic actual d'una manera senzilla i entenedora. En aquest llibre, l'esperit és similar, però enfocat a resumir-nos tot el que la ciència sap avui en dia sobre el funcionament de les diferents parts del cos humà.

El llibre m'ha agradat molt i ha complert plenament les meves expectatives. Està molt ben explicat i és molt amè, si haig de dir alguna cosa que em decebi és que se m'ha fet curt tot i les seves 500 pàgines, però això és degut al gran interès que em despertava el seu contingut, sobre aquest màquina tan absolutament extraordinària que és el cos humà.

Més informació:  https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/el-cuerpo-humano_4969

Recomanabilitat: Molt recomanable, una fantàstica explicació de com funciona el cos humà.

El mapa cultural - Erin Meyer

Títol: El mapa cultural
Autor: Erin Meyer
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2014

Aquest llibre el vaig trobar per casualitat exposat en una biblioteca i de seguida va captar la meva atenció. Qui no ha afrontat mai alguna situació de malentès cultural? Doncs bé, aquest llibre d'Erin Meyer, experta en gestió intercultural, ens explica quines són les bases d'aquestes diferències i algunes estratègies per a mirar de superar-les en un equip integrat per gent de diferents cultures.

L'autora identifica fins a vuit escales on es pot mesurar cada cultura en comparació amb les altres. Per exemple, hi ha cultures que prefereixen una comunicació directa (explícita i clara) i n'hi ha d'altres on importen molt els sobreentesos i les lectures implícites, algunes prefereixen els lideratges ben jeràrquics mentre que altres són molt més igualitàries, etc... Cadascuna d'aquestes escales té diversos graus. Per exemple, els holandesos i els europeus nòrdics es situen a l'extrem del lideratge igualitari, mentre que els americans i anglesos estan més centrats. Els italians o espanyols es troben al costat jeràrquic de la balança, però encara són considerats igualitaris si es comparen amb la majoria de cultures asiàtiques. La Xina i el Japó, en canvi, es troben a l'extrem de la preferència pels lideratges jeràrquics. Tanmateix, un dels punts clau del llibre és que no importa tant on es situen dues cultures dins l'escala, sinó la diferència relativa entre elles. Així, en l'exemple anterior, els xinesos són només una miqueta menys jeràrquics que els japonesos, però aquesta diferència és suficient per generar molts malentesos entre ells.

Segons l'autora no hi ha un patró únic per classificar les cultures. Encara que hi ha força trets comuns dins un grup de cultures similars com per exemple serien les asiàtiques, també existeix una gran variabilitat individual dins d'aquest grup. Per exemple: els japonesos són els més jeràrquics del món, però al mateix temps tenen una preferència molt marcada per les decisions consensuades, molt més que la majoria de cultures de lideratge igualitari. Això vol dir que, aquí, a vegades pots comunicar-te directament amb el cap d'un altre equip saltant-te nivells jeràrquics (cosa que seria impensable al Japó), però a l'hora de decidir comptarà molt més l'opinió del teu cap que la teva, mentre que al Japó el cap intentarà incorporar l'opinió de consens que pugui sorgir del seu equip.
Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, no només m'ha semblat molt interessant pel seu contingut, sinó que està explicat de manera molt clara i amena, ple d'exemples i anècdotes que el fan força divertit de llegir. Tot i que està més enfocat al món laboral i a la gestió d'equips interculturals, estic convençut que ens pot ser molt útil a qualsevol de nosaltres com a simples ciutadans del món. Sens dubte serà una de les meves grans recomanacions d'aquest any.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-mapa-cultural/343539

Recomanabilitat: Molt molt recomanable, un llibre interessantíssim i divertit que ens pot servir a tots.

De las ruinas de los imperios - Pankaj Mishra

Títol: De las ruinas de los imperios
Autor: Pankaj Mishra
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 2012

Els occidentals nascuts a la segona meitat del segle XX, en un entorn relativament benigne i pro-democràtic, sovint obviem el fort ressentiment que altres parts del món, com Àsia, encara senten vers Occident. Aquest ressentiment és conseqüència de les barbaritats comeses pels nostres avantpassats durant la fase colonial del segle XIX i la primera meitat del XX.

Aquest llibre de l'autor indi Pankaj Mishra ajuda a aclarir l'origen d'aquest sentiment, així com a destacar els pensadors pioners que van contribuir a despertar les poblacions de les potències asiàtiques, passant d'una actitud de subjugació a una lluita revolucionària que no només els va conduir a la independència, sinó que també va establir les bases del brillant futur d'aquesta part del món

En aquest assaig, l'autor se centra en la vida i les obres de tres pensadors asiàtics: el persa Jamal al-Din al-Afghani, el reconegut filòsof i poeta indi Rabindranath Tagore, i l'intel·lectual xinès Liang Qichao. Malgrat provenir de països i entorns molt diferents, tots tres comparteixen una profunda decepció pel tracte injust i sovint inhumà que les potències occidentals colonials van infligir als seus països. Això els porta a evolucionar el seu pensament cap a una crida a l'emancipació dels pobles asiàtics com a única via per defensar les seves societats.

El llibre m'ha agradat perquè aborda un tema que sovint no es presenta amb la perspectiva que mereix a les nostres llibreries. En resum, no només és una font d'informació històrica, sinó també una invitació a repensar les nostres percepcions sobre les relacions entre Occident i Àsia. Recomano la seva lectura a aquells que busquen entendre les arrels del ressentiment actual i la importància de l'emancipació dels pobles asiàtics en el context global.

Més informació:  https://www.galaxiagutenberg.com/producto/de-las-ruinas-de-los-imperios-2/

Recomanabilitat: Recomanable pel contingut, tot i que és una obra una mica massa acadèmica.

El respeto o la mirada atenta - Josep Maria Esquirol

Títol: El respeto o la mirada atenta
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació: 2003

El filòsof Josep Maria Esquirol és algú a qui segueixo assíduament i sobre qui ja he comentat diversos llibres en aquest blog. Avui ens ocupa un llibre que ha estat reeditat recentment però que va publicar originalment a l'any 2003 quan l'autor encara no era conegut pel gran públic.

Tot i ser un llibre de fa vint anys, la temàtica és prou actual pels nostres dies, sense anar més lluny el subtítol original deia: una ética para la era de la ciencia y la tecnologia. Aquest subtítol no implica una actitud luddita o agorera: l'autor es mostra a favor de la ciència però ens recomana no reduir la definició del progrés en una societat a la pura definició del progrés científic i tecnològic per si mateix, sinó acompanyar-lo d'una reflexió ètica que ens permeti posar-lo en context i al servei d'altres valors més importants.

El llibre m'ha agradat, com de costum es tracta d'una lectura que ens anima a parar-nos una mica a reflexionar i a aprendre a mirar les coses d'una altra manera.

Més informació:  https://gedisa.com/ficha.aspx?idcol=893&cod=893026&titulo=El-respeto-o-la-mirada-atenta&aut=Esquirol,%20Josep%20M%C2%AA

Recomanabilitat: Recomanable, però pels ja interessats en l'autor.