Como polvo en el viento - Leonardo Padura

Títol: Como polvo en el viento
Autor: Leonardo Padura
Editorial: Tusquets
Any de publicació: 2020

Quan vaig sentir l'any passat a parlar d'aquest llibre, em va cridar força l'atenció. L'argument el protagonitzen un grupet d'amics que formen una colla durant la seva joventut a la Cuba dels anys 80, i que amb el pas dels anys molts acaben per emigrar cap a altres països, però no per això deixen de mantenir un fort lligam amb el seu país i la gent que han deixat enrere. Vaig pensar que el llibre em permetria acostar-me a la realitat d'una terra força interessant com és Cuba, i en efecte així ha estat.

Els comentaristes en parlaven com la gran novel·la de l'exili cubà, tot i que jo potser parlaria més aviat de l'emigració cubana, ja que en el cas dels protagonistes de la novel·la no està tan motivada per motius polítics com per raons personals o d'ordre econòmic, doncs en molts dels casos els joves marxen a la recerca d'una vida millor, uns als EEUU, d'altres a Espanya, Argentina, Puerto Rico... El destí els depara circumstàncies diferents, però el que mantenen en comú és el record de la seva amistat i l'impacte que té en les seves vides, fins i tot en aquells que amb el temps més s'han acabat allunyant del grup.

Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, m'ha semblat una novel·la fantàstica que tot i la seva moderada extensió (650 pàgines) m'ha atrapat des de la primera pàgina fins a l'última. El que més m'ha agradat és la extraordinària definició dels personatges, que pràcticament cobren vida de tan identificables i creïbles com són, ja que l'autor els dibuixa amb una gran habilitat fins aconseguir el meritori resultat de fer-los a l'hora de personalitat complexa i perfectament versemblants. A més, l'argument gira entorn alguns elements de misteri que mantenen l'expectació força alta durant tota la història, arribant a resoldre'ls d'una manera prou raonable per a una novel·la que tampoc seria del gènere d'Intriga.

En resum, un llibre fantàstic que sens dubte passa a formar part de la llista de les grans novel·les que més m'han agradat, i que a sobre m'ha permès acostar-me a la realitat d'un país com Cuba que, més enllà de la política, resulta força complexe i interessant.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-polvo-en-el-viento/318931

Recomanabilitat: Absolutament recomanable, una excel·lent novel·la molt ben escrita i molt entretinguda.

El amor en los tiempos del cólera - Gabriel García Márquez

Títol: El amor en los tiempos del cólera
Autor: Gabriel García Márquez
Editorial: Random House
Any de publicació original: 1986

Fa un temps vaig llegir Cien años de soledad i em va agradar molt, cosa que no sempre em passa amb els clàssics, de manera que al veure que havia sortit una edició similar d'un altre llibre de García Márquez (també amb enquadernació de qualitat i algunes il·lustracions) vaig decidir que el volia llegir també.

El amor en los tiempos del cólera és una història d'amor on es fa present l'estil molt personal de García Márquez. Encara que l'argument no sigui especialment cridaner, aquest autor és un autèntic mestre en el dibuix d'uns personatges molt particulars amb uns trets que els fan especialment entranyables i humans. L'estructura és l'únic que no m'ha convençut doncs no m'agrada gaire que al principi de la narració se m'avancin els fets que aleshores m'expliquen en detall en el gruix de la resta de la novel·la, però tot i així l'autor aconsegueix mantenir l'interés alt amb una sèrie de subtrames bastant sorprenents.

El llibre m'ha agradat bastant, potser no tant com Cien años de soledad però la veritat és que he disfrutat força llegint-lo.

Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/El_amor_en_los_tiempos_del_cólera

Recomanabilitat: Força recomanable, una història d'amor amb el segell inconfundible de García Márquez

El viajero del siglo - Andres Neuman

Títol: El viajero del siglo
Autor: Andrés Neuman
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 2009

El viajero del siglo és un llibre de l'escriptor hispano-argentí Andrés Neuman, que va rebre algun premi i molt bones crítiques fa uns anys. Tot i això jo no en tenia cap referència prèvia, va ser un d'aquests encontres casuals i fugaços que tant m'agraden, els que es produeixen quan et poses a ullar llibres de manera aleatòria en una llibreria qualsevol.

La història està situada a Wanderburg, una localitat inventada però perfectament ambientada dins l'Alemanya (més aviat Prússia) de principis del segle XIX. A la contraportada del llibre es diu que es tracta d'una novel·la que pretén llegir el segle XIX amb la mirada del segle XXI, d'entrada em va semblar una frase pretensiosa sense més però un cop llegit el llibre haig de reconèixer que és bastant encertada, ja que efectivament alguns dels temes principals són molt vigents avui en dia (el paper de la dona, la desconfiança en l'estranger...).

Es tracta d'una novel·la molt ambiciosa, de bastanta extensió i que requereix una lectura pacient, ja que és bastant lenta en el seu desenvolupament. Es tracta d'una obra molt ben escrita, que en forma i fons no quedaria massa fora de lloc si algú t'enganya i et diu que en realitat és un dels grans clàssics de la literatura i que està escrit per un Flaubert o un Tolstoi. Però a l'hora la novel·la introdueix alguns debats més complexes de la modernitat, com són l'equilibri entre l'idealisme i el pragmatisme, els límits del desig, el respecte a la diferència, etc...

A mi m'ha agradat força, no negaré que les primeres dues-centes pàgines em va costar una mica d'entrar-hi, però després ha resultat una lectura que em costava aturar quan la son m'empentava a deixar de llegir. En resum, una novel·la ambiciosa amb pretensions de clàssic literari, però que sorprenentment no fracassa pas en aquest exercici d'intentar-ho.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libros/el-viajero-del-siglo/MES-063727

Recomanabilitat: Força recomanable, això sí és bastant lenta, no és per a lectors impacients.

Agnes - Peter Stamm

Títol: Agnes
Autor: Peter Stamm
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació: 1998

Peter Stamm és un autor suís que ha tingut bastant èxit en aquesta darrera dècada. Vaig aprofitar que a la biblioteca hi havia alguns llibres d'ell per provar a llegir aquesta novel·la, que va ser la primera que li van publicar.

Es tracta d'un relat molt curt (148 pàgines), on es faria difícil explicar gaire l'argument sense entrar a desvetllar detalls importants de la trama. Diguem que, tal com he llegit en algun resum a la web, la temàtica vindria a ser la distància amb que dues persones perceben una mateixa relació amorosa.

El llibre m'ha semblat força correcte, ben escrit i amb una component sorprenent, però em dona la impressió que amb una llargada més extensa s'hauria pogut desenvolupar una novel·la més interessant.

Més informació: http://www.quadernscrema.com/llibres/agnes

Recomanabilitat: Està bé si es busca una lectura ràpida.

De tot cor - 32 narradors de la Catalunya Central

Títol: De tot cor
Autor: 32 narradors de la Catalunya Central
Editorial: Edicions de L'Albí
Any de publicació original: 2012

Aquest és un llibre de relats curts escrits per 32 autors de la Catalunya Central (el Berguedà, el Solsonès, l'Anoia i el Bages). Em resulta difícil ser objectiu amb aquest llibre, ja que es tracta del regal de Sant Jordi d'una persona molt important per a mi, i que a més va carregat de significat per la seva temàtica (l'eix unificador dels relats és el cor). Sense obviar el fet que, després dels dos darrers anys, a un barceloní irreductible com jo no li ha costat gaire fer un raconet al seu cor per aquest territori encantador (el Bages) al que abans amb prou feines coneixia (i només a causa de les arrels familiars).

El contingut del llibre també m'ha agradat força, al ser relats molt curts es fan ben fàcils (i addictius) de llegir. N'hi ha hagut algun que no m'ha agradat gaire, però en general els he trobat prou bons, i amb un equilibri ben encertat entre els relats de caire més divertit i aquells més emotius o profunds.

Més informació: Article al Regió7

Recomanabilitat: Prou bó com a llibre, però sobretot fantàstic com a regal.
 

La felicitat dels dies tristos - Pere Antoni Pons

Títol: La felicitat dels dies tristos
Autor: Pere Antoni Pons
Editorial: Empúries
Any de publicació original: 2010

Tot i que m'agrada molt llegir, no acostumen a interessar-me gaire els programes de televisió o ràdio que parlen de llibres, però fa uns dies vaig anar a parar a una tertúlia d'escriptors joves que feien al programa L'Hora del Lector, del Canal 33, i em va causar una molt bona impressió un escriptor anomenat Pere Antoni Pons a qui fins ara no coneixia. Encuriosit, vaig apuntar-me el seu nom a la llista de possibles idees per al proper cop que fes una visita a la biblioteca, i al cap d'uns dies vaig acabar agafant aquest llibre en préstec.

La felicitat dels dies tristos és una novel·la que gira al voltant d'un jove que s'enamora intensament, d'aquella manera impetuosa i esvalotada que acaba fent trontollar molts dels esquemes mentals fins al punt que l'amor sembla concentrar tota mesura de felicitat i infelicitat possibles en aquesta vida. Això sí, l'autor fuig aviat de la tradicional història romàntica i acaba matisant-ne el desenvolupament tot plantejant algunes idees profundes sobre la recerca de la identitat del protagonista, i sobre la que potser seria la tesi central: la incidència de la nostra pròpia voluntat en la capacitat de ser feliços, fins i tot en situacions negatives.

Aquest llibre m'ha agradat bastant, la història té bastant magnetisme d'aquell que t'incita a seguir llegint, i el final està raonablement ben resolt. En la vessant negativa, potser m'hi ha faltat algun personatge amb qui em pogués identificar més, però això no és ben bé una crítica ja que sembla que l'intenció de l'autor és dibuixar-los d'una forma directa i un pèl crua que no en facilita massa l'empatia.

Més informació: http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/la-felicitat-dels-dies-tristos_11804.html

Recomanabilitat: Força recomanable, i a part té la mida justa, ni massa curt ni massa llarg.

La solitud dels nombres primers - Paolo Giordano

Títol: La solitud dels nombres primers
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2009

Aquest és un llibre que tenia moltes ganes de llegir, n'havia sentit a parlar molt bé i a més em solen cridar l'atenció les obres que són la primera novel·la d'un autor. I a més en aquest cas em sobtava molt que l'autor Paolo Giordano fos tan jove (26 anys!) i es dediqués a un camp tan diferent de la literatura com és la Física teòrica.

El llibre està protagonitzat pel Mattia i l'Alice, dos joves a qui no faria justícia despatxant-los amb una breu descripció, dos personatges d'una complexitat profunda que el llibre traça molt bé fins al punt d'arribar a fer-los versemblants tot i la inversemblança de la seva història.

Aquesta és una lectura sorprenentment emotiva, es tracta d'una història més pessimista que optimista, amb algun moment fràgilment tendre però bastant crua i tràgica en general, sense massa concessions a la felicitat. Però en valoro molt la seva complexitat i que, tot i plantejar molts temes de fons (la solitud, el pes de les aparences, la manca de comunicació...) no intenta donar una visió clara o moralitzant sinó que ho deixa tot més aviat obert a la interpretació del lector.

En resum, una novel·la que enganxa moltíssim, de la primera a l'última pàgina, i on m'agradaria destacar l'atreviment de l'autor en explicar una història força original i difícil.

Més informació: http://www.edicions62.cat/ca/llibre/la-solitud-dels-nombres-primers_10672.html

Recomanabilitat: Molt recomanable, una novel·la sorprenentment commovedora.