Las personas más raras del mundo - Joseph Henrich

Títol: Las personas más raras del mundo
Autor: Joseph Henrich
Editorial: Capitan Swing
Any de publicació original: 2020

El terme WEIRD és un acrònim en anglès d'una sèrie d'adjectius que defineixen a una societat de característiques molt concretes (Occidental, Educada, Industrialitzada, Rica i Democràtica) i que a l'hora té un doble sentit doncs el terme weird es refereix a una persona "rara". Comparat amb la resta del món, les societats WEIRD som en realitat una minoria, així que l'autor dedica aquest llibre a explorar la nostra peculiar psicologia i si el seu impacte resulta (de forma més o menys accidental) en una major prosperitat econòmica d'aquestes societats.

Com a exemple d'aquests accidents, l'autor explica algunes decisions lligades amb la religió que acaben tenint conseqüències imprevistes: quan Martí Luter desafia l'església catòlica i diu que tothom ha de llegir la bíblia pel seu compte per entendre la paraula del Dèu cristià sense intermediaris com els capellans i bisbes, això acaba resultant en unes tasses d'alfabetització molt més grans en els països protestants respecte als del seu entorn, factor que a l'hora influeix en el seu major desenvolupament econòmic. De manera similar, quan l'església prohibeix el matrimoni entre familiars propers com ara els cosins, això redueix la influència de les grans tribus familiars i es generen nuclis familiars molt més petits que contribueixen a una mentalitat molt més individualista i indirectament meritocràtica respecte a altres societats: per exemple tries un metge o un advocat no perquè sigui de confiança com és el de la tribú (potser el tiet d'una cosina segona) si no perquè busques el metge o advocat més eficient encara que no tingui cap mena de llaços familiars amb tu. Igualment, t'acostumes a tractar amb desconeguts, de forma que gradualment s'acaben creant una mena d'institucions que ofereixen un mínim de garanties per facilitar la confiança entre gent que no es coneix entre si.

El llibre m'ha agradat però se m'ha fet una mica llarg. M'ha agradat el contingut perquè trobo que planteja idees noves i bastant interessants, però no m'ha agradat gaire el format doncs trobo que és massa acadèmic, amb massa referències i detall sobre multitud d'estudis realitzats, que trobo que no són necessaris per a una obra de divulgació. Igualment, la llargada m'ha semblat excessiva, crec que les mateixes idees es podien haver expressat sense problemes en 200 pàgines menys. Amb tot, es tracta d'un llibre interessant.

Més informació:  https://capitanswing.com/libros/las-personas-mas-raras-del-mundo/

Recomanabilitat: Interessant per les idees que planteja, però no del tot recomanable per ser massa llarg i dens.

Hábitos atómicos - James Clear

Títol: Hábitos atómicos
Autor: James Clear
Editorial: Diana (Planeta)
Any de publicació original: 2012

Aquest llibre resulta que és molt popular i ha venut milions de còpies a tot el món, però jo no el coneixia de res i me'l vaig comprar simplement perquè vaig sentir un podcast on parlava el seu autor i em va semblar interessant el que explicava.

En aquest assaig l'autor ens explica la seva estratègia per a establir i mantenir nous hàbits, que en el seu cas és tota una filosofia de vida i creixement personal. Tot i que desconfio força dels llibres d'autoajuda quan prometen arreglar-te la vida, la veritat és que sempre estic disposat a sentir coses noves sobre les diferents estratègies de desenvolupament personal que li funcionen a cadascú.

El llibre m'ha agradat força perquè, sense haver de comprar tota l'estratègia sencera, sí que conté algunes petites tàctiques que un cop hi reflexiones crec que tenen força sentit com a mesures simples i efectives per a implementar nous hàbits i mantenir-los. Així doncs, ha estat una lectura més que satisfactòria.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-habitos-atomicos/310441

Recomanabilitat: Recomanable, conté algunes petites perles que valen força la pena.

Las trampas del dinero - Dan Ariely

Títol: Las trampas del dinero
Autor: Dan Ariely y Jeff Kreisler
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2018

En Dan Ariely és un psicòleg especialitzat en economia del comportament, que ha adquirit una gran popularitat com a best-seller pels seus llibres divulgatius on investiga les causes de la nostra irracionalitat en la presa de decisions.

En aquest llibre Ariely, amb l'ajuda de l'humorista-economista Jeff Kierly, analitza la nostra gestió dels diners i explica els mecanismes psicològics que ens duen a prendre decisions irracionals. Per exemple, mecanismes com la nostra aversió a les pèrdues i la influència del llenguatge fan que en un experiment hi ha més gent disposada a acceptar una prejubilació "on li asseguren mantenir del 75% del seu salari actual" que la gent disposada a acceptar una prejubilació "on s'imposa una penalització del 25% sobre el salari actual", tot i que els ingressos resultants són exactament els mateixos.

El llibre m'ha semblat interessant pel contingut, però l'estil no m'ha agradat ja que han intentat donar-li una vessant humorística que m'ha semblat poc reeixida. Un toc d'humor és una bona idea per fer un llibre més accessible al gran públic, però en aquest cas n'abusen massa i sovint es converteix sent una ristra d'acudits dolents que detrauen més que aporten. En resum, un llibre amb mancances però del que extrec algunes lliçons útils per a mirar de prendre millors decisions en temes de diners.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-las-trampas-del-dinero/266266

Recomanabilitat: Recomanable, conté algunes lliçons útils per a l'economia del dia a dia.

Ruido - Daniel Kahneman

Títol: Ruido
Autor: Daniel Kahneman, Olivier Sibony, Cass R. Sunstein
Editorial: Debate
Any de publicació original: 2021

Aquest llibre em va interessar de seguida que en vaig tenir notícia ja que fa uns anys havia llegit l'aclamada Thinking, fast and slow que em va agradar força. Ara el professor Kahneman ha escrit un llibre sobre com reduir el soroll a l'hora d'emetre judicis de valor, es tracta d'un treball conjunt amb Olivier Sibony i Cass R. Sunstein que són també dos experts en psicologia de decisions.

Quan es parla de soroll en termes de judicis de valor, els autors es refereixen al fet que una mateixa situació sigui valorada de manera molt variable fins i tot pels experts, per exemple en àmbits com la justícia i la medicina. El soroll és diferent del biaix (sesgo en castellà o bias en anglès), com es pot il·lustrar en el en el cas de la puntuació d'uns exàmens on la nota mitjana resultant és un cinc. El biaix és el que fa alguns professors molt exigents acabin donant una nota mitjana de quatre en la mateixa col·lecció d'exàmens, mentre que el soroll fa que, fins i tot en absència de biaix, la variabilitat sigui tan alta que un mateix examen pugui ser puntuat per diferents avaluadors (tots ells igual d'experts) amb un tres, un set o un quatre depenen de factors tan aleatoris com la hora del dia, la meteorologia o la nota dels tres exàmens anteriors que s'hagi trobat l'avaluador. Els autors sostenen que per millorar la presa de decisions és igual d'efectiu reduir el soroll que reduir el biaix.

El llibre no m'ha agradat massa, almenys no tant com l'anterior de Kahneman. Es tracta d'un assaig bastant complexe i acadèmic, on abunden els conceptes estadístics i trobo que els autors no han aconseguit traslladar-los a un llenguatge prou entenedor, a mi m'ha costat bastant de seguir-lo en alguns moments tot i que em considero una persona de ciències i no aliè a la estadística. A més, el tema tampoc és que sigui apassionant, és cert que la reducció del soroll té el seu interès i el llibre aporta alguns consells útils per prendre millors decisions, però trobo que tampoc dona per a grans reflexions ni és especialment innovador.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/ciencia-y-tecnologia/256165-libro-ruido-9788418006364

Recomanabilitat: No el recomano gaire, només si us sembla interessant el tema.

La mente de los justos - Jonathan Haidt

Títol: La mente de los justos
Autor: Jonathan Haidt
Editorial: Deusto
Any de publicació: 2019

La tesi principal d'aquest llibre em va apel·lar de seguida que la vaig llegir: seria molt estúpid considerar que les persones que tenen una ideologia oposada a la teva a nivell polític (o a nivell de creences religioses) són tots tontos o males persones o bé han estat tots enganyats. No cal ser molt empàtic per a suposar que entre ells hi haurà moltíssima gent sensata, inteligent i bones persones, però que tot i així en aquests temes pensen d'una manera molt diferent a tu. Com s'explica el seu comportament doncs? Com s'explica un demòcrata americà que un republicà sensat pugui votar a Trump? I com s'explica algú de dretes el suport de certa esquerra a règims com el de Venezuela?

En aquest assaig, el psicòleg america Jonathan Haidt intenta explicar-nos perquè temes com la política o la religió divideixen de manera tan forta a la gent sensata. El seu raonament està basat en la psicologia moral, la seva especialitat. Haidt explica com la majoria d'aquestes creences ideològiques no provenen pas de l'ús argumentat de la raó sino d'una resposta moral que és molt més intuitiva i emocional del que es sol pensar. Per complicar-ho encara més, Hadit aprofondeix en el fet que no hi ha un concepte únic de moral o justícia si no que les creences a nivell moral venen fortament condicionades per la cultura de cadascú: per exemple, a les persones d'esquerres de societats occidentals predomina una forta ètica de la autonomia i llibertat individual mentre que en altres cultures o en les persones de dretes predominen per igual altres conceptes com el benestar del grup a diferents nivells (família, tribu, nació). En el detall de tot plegat s'hi dibuixa un quadre molt complexe que no es pot traçar amb només dos colors per a bons i dolents.

El llibre m'ha agradat molt, no perquè coincideixi necessàriament en totes les tesis i conclusions de l'autor, si no perquè a nivell intelectual és un dels pocs llibres que aconsegueix amb gran èxit desafiar la teva manera de pensar preestablerta, sobretot pel que fa a la moral o a les ideologies, i això té moltíssim mèrit. No dic que sigui un abans i un després, ni tampoc que hagi alterat substancialment la base del meu pensament per haver-lo llegit, però sí que em permetrà considerar d'una altra manera a partir d'ara a les persones amb bases morals diferents.

Més informació: La mente de los justos (El cultural)

Recomanabilitat: Molt recomanable, compleix amb escreix l'objectiu de fer entendre com la gent pensa de manera tan diferent a nivell moral.

Jugarse la piel - Nassim Nicholas Taleb

Títol: Jugarse la piel. Asimetrías ocultas en la vida cotidiana
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidós
Any de publicació original: 2019

Em vaig comprar l'últim llibre de Taleb tan aviat com va sortir, però durant unes setmanes he anat postposant-ne la seva lectura per una raó molt estúpida però certa: em feia por que la em decebés bastant. I és que Taleb és un dels meus autors favorits des que l'any 2007 vaig llegir El Cisne Negro i em va semblar una obra mestra, i després quan vaig llegir al 2013 el seu següent llibre Antifràgil també em va agradar força, així que hauria d'haver estat esperant el seu nou llibre amb candeletes. Però havent seguit Taleb pel seu blog (i ocasionalment Twitter) em preocupava força la seva evolució: Taleb, que mai ha estat de tarannà moderat, cada vegada es mostra més radical i agressiu en el debat intel·lectual vers aquells que no pensen com ell, amb unes formes que acaben per minvar la seva credibilitat més enllà del contingut del seu discurs.

Aquest nou llibre de Taleb aprofundeix en el valor de "Jugar-se la pell" (Skin in the game), una idea que ja havia exposat breument en llibres anteriors. Taleb considera que com a societat hauríem de valorar més el risc personal, és a dir donar més importància aquells que quan opinen o fan alguna cosa (i millor fer que opinar) s'exposen a moltes més pèrdues que aquells que no ho fan. És a dir, així com està clar que un pilot, un bomber o el propietari d'un bar s'exposa a pèrdues importants si no fa bé la seva feina, no passa el mateix amb un especialista en història medieval, un periodista dedicat a l'anàlisi econòmic/polític o un alt directiu d'un banc d'aquells que l'indemnitzen amb un bonus milionari fins i tot quan el fan fora per la seva mala gestió. Més enllà dels casos obvis, Taleb expandeix aquesta idea general a tota mena d'àmbits intentant demostrar que és millor primar el coneixement pràctic vers el teòric.

Al final el llibre m'ha agradat i decebut a l'hora. La idea base de jugar-se la pell és prou bona, tot i que no sembla que doni per omplir un llibre sencer, però la lectura del llibre es fa per moments bastant insofrible degut a l'obsessió de Taleb en ajustar comptes i atacar amb noms i cognoms aquells que anomena IYI (Intellectual Yet Idiots), en unes parts que es fan pesades i no aporten gairebé res. Això no treu que Taleb segueixi sent un gegant, i per exemple l'assaig sobre com les minories intolerants s'acaben imposant que surt al llibre és brillant i fa reflexionar, però la relació senyal-a-soroll ha perdut bastant últimament.

Més informació:

• Entrevista a Taleb sobre el llibre
• Crítica sobre el llibre a Xataca

Recomanabilitat: Només per a fans de Taleb, per la resta n'hi ha prou amb llegir-se algun resum d'idees com els dos links que poso a dalt.

La Asertividad - Olga Castanyer

Títol: La Asertividad
Autor: Olga Castanyer
Editorial: Desclée de Brouwer
Any de publicació original: 1996

L'assertivitat es sol definir com la capacitat d'expressar els sentiments, emocions o pensaments propis sense negar els drets dels altres però tampoc els d'un mateix. Per dir-ho més planer, permet expressar una opinió amb respecte, sense ser agressiu amb els altres, però alhora amb fermesa, sense deixar-se trepitjar.

M'interessa aquest concepte des que un dia, de forma una mica casual, vaig assistir a una xerrada sobre el tema que em va sorprendre molt gratament. És per això que em vaig decidir a comprar aquest llibre, molt habitual a les llibreries i que va ja per la 37a edició.

El llibre està bé, però no m'ha causat la mateixa impressió que la xerrada, potser perquè ja no es tractava de la meva primera aproximació al tema. Conté algunes parts interessants com ara l'explicació de tècniques de discussió assertiva, però en general trobo que es queda massa curt, no aprofondeix tant com jo esperava.

Més informació:  http://www.edesclee.com/products.php/ISBN9788433011411   

Recomanabilitat: Recomanable com a primera aproximació al concepte, no per aprofondir.

Thinking, fast and slow - Daniel Kahneman

Títol: Thinking, fast and slow
Autor: Daniel Kahneman
Editorial: Farrar, Strauss and Giruox
Any de publicació original: 2011

Daniel Kahneman és un psicòleg de llarga carrera, molt reconegut especialment en l'àmbit de la presa de decisions i el que s'anomena economia conductual (l'anglès behavioral economics em sona més natural). En aquest llibre, l'autor ha volgut recopilar les investigacions en les que ha treballat durant dècades, i presentar-les d'una forma més amena i entenedora pel gran públic.

La tesi central del llibre es troba en la distinció entre dos sistemes de pensament: l'anomenat Sistema 1 que l'autor descriu com un pensament ràpid, instintiu i emocional, que es produeix de forma automàtica e inconscient,  i el Sistema 2 que seria un tipus de pensament més lent i lògic, que es produeix de forma conscient i requereix un esforç mental deliberat.

A part d'aquesta interessant distinció, l'autor ens explica la seva carrera que es pot dividir en tres grans parts. En una primera fase es centra en els biaixos (en castellà: sesgos) cognitius dels éssers humans (errors estadístics i lògics més comuns). Més endavant recull el seu treball conegut com la Teoria de les perspectives: com les persones prenen decisions en situacions on han d'escollir entre alternatives que involucren riscs i com avaluen de forma diferent els possibles guanys i pèrdues. Finalment, la darrera fase es centra en l'estudi de la percepció de la felicitat, on fa una interessant distinció entre el jo que sent i el jo que recorda; per exemple: el jo que sent pateix moltíssim l'experiència d'una marató o escalar un cim, però el jo que recorda es mostrarà més tard ben orgullós no només d'assolir l'objectiu sinó fins i tot d'haver viscut l'experiència en sí.

També m'ha semblat força interessant el fet que l'autor ens adverteix sobre el seu propi fracàs a l'hora d'intentar evitar conscientment les trampes i prejudicis de pensament que durant tants anys ha estudiat, i diu conformar-se amb que serveixin per prendre'n una certa consciència i que almenys ens permetin detectar millor els errors quan els altres els cometen (molt més fàcil que avaluar-los en un mateix quan els estem cometent).

M'ha agradat molt llegir aquest llibre. La seva gran llargada feia que el meu "jo que sent" no sempre n'agafés la lectura amb les mateixes ganes (per exemple després d'un llarg dia de feina), però puc afirmar amb rotunditat que el meu "jo que recorda" ha quedat molt satisfet d'haver-lo llegit.

Per qui es vulgui estalviar la lectura del llibre, m'agradaria com a mínim recomanar el vídeo d'aquesta magnífica xerrada que va donar a Google, es tracta d'un compendi ràpid de les seves idees que inclou també alguns exemples pràctics de biaixos cognitus.

Més informació: Pensar rápido, pensar despacio (Wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable tot i que pot ser una mica llarg de llegir.

 

Antifragil - Nassim Nicholas Taleb

Títol: Antifrágil, las cosas que se benefician del desorden
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidos
Any de publicació original: 2013

Comencem pel concepte: quina seria la paraula que indica el significat oposat a "fràgil"? La resposta immediata seria algun adjectiu com ara "robust" o "resistent", però Taleb ens fa veure que no és exactament el mateix. Si entenem que fràgil és allò que es trenca (rep un efecte negatiu) al ser tractar sense cura i rebre un cop, aleshores l'oposat seria alguna cosa que millora (rep un efecte positiu) en rebre un cop o  dit d'un altre manera en ser estressat negativament. És a dir, quelcom robust o resistent és merament neutre, indiferent al tracte rebut, de forma que l'oposat a fràgil seria alguna cosa que es beneficiés dels estressors negatius (aleatorietat, incertesa, desordre...). En l'exemple canònic de Taleb, a un paquet amb contingut fràgil li posaries una etiqueta de "si us plau, tractar amb cura", a un de robust no caldria posar-hi res, mentre que a un d'antifràgil t'interessaria posar-li "si us plau, tractar sense miraments".

Aquest concepte resulta força interessant, però a primera vista pot semblar que no tingui massa aplicació pràctica. En aquest llibre, però, l'autor desenvolupa la teoria de l'antifragilitat tot donant-nos exemples de molts àmbits i situacions on es pot trobar, si no en estat pur, sí en components força apreciables, al menys fins a un cert límit. Un dels exemples més clars el trobem en el propi cos humà, on els músculs necessiten exercitar-se regularment (ser sotmesos a estressors negatius) per tal de guanyar força, mentre que tendeixen a atrofiar-se quan no s'exerciten. També una vacuna representa un exemple d'antifragilitat limitada: exposar-nos a una petita dosi d'un agent danyí fa que el nostre organisme desenvolupi les defenses que el permetran resistir una dosi més gran.

En sistemes més complexos, l'antifragilitat també hi és present tot i que a vegades d'una manera més súbtil: l'antifragilitat del conjunt es produeix sovint a costa de la fragilitat de l'individu. Així per exemple, l'evolució acaba millorant les espècies a força de moltes petites variacions genètiques (mutacions) que en la seva majoria resulten fatals pels exemplars individuals. De la mateixa manera, és raonable pensar que les lliçons que s'extrauen de cada accident d'avió (de conseqüències fatídiques per les víctimes) permeten obtenir a llarg plaç una millora notable de la seguretat aèria en el seu conjunt.

Aquest llibre però, no es queda en un assaig teòric sobre l'antifragilitat. L'autor, com és habitual en ell, ho acaba convertint en una mena de compendi transversal amb digressions sobre àmbits molt diversos: de les finances a la filosofia tot passant per la medicina, la tecnologia, l'ètica o fins i tot pels aspectes més mundans de la vida quotidiana. I tal com passava a El Cisne Negro, és en aquestes digressions i derivades on trobo sovint algunes de les reflexions més valuoses del llibre, més enllà de la idea principal de l'antifragilitat que ja és prou interessant en sí mateixa.

La personalitat de l'autor juga també un paper primordial en tot el llibre. Taleb, que com ja explicat algun cop no és exactament un home moderat i conciliador, accentua el seu perfil més aggressiu i radical per atacar amb contundència tots aquells personatges que considera fraudulents: principalment reben els economistes (de forma general i també amb noms i cognoms com Greenspan, Friedman, Krugman, Stiglitz, etc...) però també els periodistes, el mon acadèmic, els polítics i uns quants colectius més. I és que en paraules del propi Taleb: "Si veus un frau i no el denuncies a crits, aleshores tú també ets un frau".

Doncs bé, tot i que resulti probablement contradictori tenint en compte la meva alta estima per valors com la humiltat i la moderació (una estima a vegades excessiva, segons els que em coneixen) un cop llegit aquest llibre haig de reafirmar-me en la meva condició de Talebista convençut. Sí, està clar que el seu estil podria ser més respectuós i modest, i possiblement en algunes coses porta massa a l'extrem les seves idees, però tot i així haig de manifestar que el fons del discurs de Taleb és molt potent, amb idees noves i provocatives que solen tenir molta força. Pot estar equivocat en algunes o moltes d'elles, però realment l'admiro per ser dels poquíssims autors que em pot arribar a fer replantejar totalment algunes idees preconcebudes (i comportaments) que abans tenia interioritzades com a veritats absolutes. Taleb és un autor que et fa pensar (i molt) d'una manera que, almenys en el meu cas, cap altre autor aconsegueix.

És per tots aquests motius que, més enllà dels seus defectes, considero Taleb com un autèntic gegant a nivell intel·lectual, un dels pensadors més grans del nostre temps. Antifragil és un llibre que segueix en la seva línia, i és per això que he disfrutat moltíssim llegint-lo i no em puc estar de recomanar-ne efusivament la seva lectura.


Més informació: http://www.planetadelibros.com/antifragil-libro-91958.html

Recomanabilitat: Molt recomanable, tan sols matisaria que per lectors no iniciats en Taleb seria millor començar per El Cisne Negro abans que per aquest volum.
 

The paradox of choice - Barry Schwartz

Títol: The paradox of choice (why more is less)
Autor: Barry Schwartz
Editorial: Harper Collins
Any de publicació original: 2004

Fa uns mesos, mirant algunes xerrades del TED, vaig trobar-ne una que em va impactar força: es tracta de la xerrada de Barry Schwartz sobre l'excés d'opcions a triar en la societat occidental actual, i com això pot afectar de forma sorprenentment negativa la nostra felicitat. Així que em va interessar força comprar aquest llibre on Schwartz exposa amb més detall les seves idees.

Molt esquemàticament, el concepte més important que dona és que a l'hora de triar, s'és molt més feliç essent un "satisficer" (aquell que busca un opció que sigui suficientment bona per a les seves necessitats) que no un "optimizer" (aquell que busca la millor opció d'entre totes les possibles). Això s'explica amb diferents arguments ben lògics: al buscar la millor opció, primerament gastes moltes més energies en avaluar-les totes, i a més acabes augmentant molt més les teves expectatives ja que vas descobrint les diferents avantatges de cada opció, de forma que les probabilitats de decebre aquestes expectatives augmenten desmesuradament. Exemple tonto: un "satisficer" queda prou satisfet que la seva nova TV plana LCD de 32" es vegi molt millor que l'antiga, mentre que un "optimizer" potser se n'acaba comprant una de 40" per un preu fins i tot millor però també tindrà molt més present que no és LED, que no té connexió a Internet, que no té un USB per posar-hi pelis, que potser la imatge no és tan espectacularment millor com s'havia imaginat després setmanes de recerca, etc...

En fi, un llibre molt recomanable que presenta uns conceptes prou innovadors. Com a punt feble, dir que havent vist ja la xerrada, el llibre tampoc aporta massa novetats sinó que es dedica més aviat a justificar amb dades i arguments les seves idees principals.

Més informació:
The paradox of choice (Amazon)

Recomanabilitat: Un llibre molt interessant i recomanable, tot i que per aquells mancats de temps segurament n'hi ha prou amb veure el vídeo de la xerrada que dura només 20min.

Yo tengo razón, Tú no, ¿y ahora qué? - Xavier Amador

Títol: Yo tengo razón, Tú no, ¿y ahora qué?
Autor: Xavier Amador
Editorial: Zenith (Planeta)
Any de publicació original: 2009

Aquest llibre el vaig agafar de la biblioteca perquè sempre m'han interessat els temes relacionats amb la mediació i la resolució de conflictes. El llibre que ens ocupa ha estat escrit per un prestigiós psicòleg americà, i pretén explicar un mètode per a la resolució de conflictes interpersonals que l'autor anomena LEAP (Listen, Emphatize, Agree, Partner). No està orientat a la mediació entre terceres persones sinó a com resoldre els desacords directes amb una altra persona, principalment en ambients familiars o laborals.

El llibre m'ha resultat força interessant. El mètode en sí pot ser discutible i pot mancar objectivitat a l'estar presentat pel propi autor, però dins el desenvolupament del mètode s'hi poden trobar algunes lliçons força interessants sobre la psicologia humana que ens poden ajudar en situacions del dia a dia. Per exemple, un punt molt important és que enmig de discussions ens enceguem a que ens donin la raó per sobre de tot quan realment no és el nostre objectiu, per exemple no ens interessa que un mecànic ens doni la raó sobre que amb dues setmanes n'havia d'haver tingut prou per arreglar-nos el cotxe abans, el que ens interessa de veritat és que accepti enllestir-lo el divendres per a poder-lo utilitzar el cap de setmana.

El millor del llibre són les reflexions sobre la psicologia humana en els casos de conflicte d'opinions, i el pitjor és que a vegades té tics de llibre d'autoajuda ("sigue este método y serás más feliz"), però en conjunt es tracta d'un llibre força interessant.

Més informació: http://www.planetadelibros.com/yo-tengo-razon-tu-no-y-ahora-que-libro-38783.html

Recomanabilitat: Força recomanable, se'n poden extraure idees ben interessants.

Títol: Anatomia de la por
Autor: José Antonio Marina
Editorial: Empúries
Any de publicació original: 2006

Havia sentit a parlar bé d'aquest llibre d'assaig del filòsof José Antonio Marina, de qui fa anys vaig llegir un llibre sobre ètica que em va agradar bastant: Ética para Naufragos. El tema de la por em sembla bastant complexe així que una anàlisi en profunditat em semblava interessant.

Tot i així, el llibre ha decebut una miqueta les meves altes expectatives. Segurament és impecable com a estudi tècnic ben fet i detallat, però potser hagués esperat un tractament més fàcil, més de llibre de divulgació. No és massa complicat d'entendre però sí una mica massa tècnic, sobretot els primers dos terços del llibre on es parla de la por des del punt de vista patològic i psicològic.

La part final del llibre tracta del coratge i és la que més m'ha agradat. Així com les pors poden tenir una certa explicació racional i psicològica com a mecanisme evolutiu animal (les preses amb por a un depredador sobreviuen més), el coratge és una virtut específicament humana de difícil explicació psicològica, i aquí és on l'autor l'analitza més des de la filosofia i com a una de les característiques definitòries de l'ésser humà.

El llibre també conté una cita que em sembla fantàstica:

I tothom comprèn l'Oliver Goldsmith quan dic que no hi ha res més commovedor i bell en l'univers que "una bona persona lluitant contra l'adversitat".

I aquí està la cita original:

The greatest object in the universe, says a certain philosopher, is a good man struggling with adversity; yet there is still a greater, which is the good man who comes to relieve it.


Més informació: http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/anatomia-de-la-por_7025.html

Recomanabilitat: No especialment recomanable excepte la part final sobre el coratge.

¿Existe la suerte? - Nassim Nicholas Taleb

Títol: ¿Existe la suerte?
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidós
Any de publicació original: 2004

Després d'haver considerat El Cisne Negro com una obra mestra del gènere d'assaig, és evident que tenia moltíssimes ganes de llegir el llibre amb que el seu autor s'havia donat a conèixer.

La temàtica de ¿Existe la suerte? conté força similituds amb El Cisne Negro, però així com aquest últim es centrava més en la idea de la incertesa i els esdeveniments imprevisibles, aquest llibre que ara he llegit està dedicat a la preeminència de l'aleatorietat en el món que ens envolta, i en com els humans no som capaços d'interpretar-la correctament sinó que tendim a ser enganyats per ella, ja que la psicologia humana ens fa buscar explicacions (causalitat) allà on molts cop no n'hi ha gaire o gens. Aquesta idea, que segons Taleb és prou aplicable al món en general, es fa clarament manifesta en entorns predominantment aleatoris com els mercats financers, on segons l'autor la diferència entre l'èxit i el fracàs d'un operador depèn molt més de la sort que de la seva capacitat.

Aquest llibre de Taleb és una mica més tècnic, més centrat en el món financer, però tot i així el seu contingut segueix sent força entretingut i valuòs. Segurament no m'ha impactat tant com l'altre llibre perquè al ser moltes idees força similars no em semblen tant novedoses, però d'altra banda també es fa més fàcil de llegir a l'estar ja acostumat a l'irreverent estil literari de Taleb: la seva barreja d'anècdotes, les referències als clàssics, el despreci pels Nobels i els grans tòtems de l'economia financera, les petites narracions amb personatges inventats i unes quantes peculiaritats més.

En resum, un llibre que m'ha agradat força i que puc recomanar com a segona lectura pels ja iniciats a Taleb.

Més informació: Fooled by Randomness (Wikipedia)

Recomanabilitat: Recomanable, però sempre després d'haver llegit primer El Cisne Negro.

Fueras de serie (Outliers) - Malcolm Gladwell

Títol: Fueras de serie (Outliers)
Autor: Malcolm Gladwell
Editorial: Taurus
Any de publicació original: 2008

Tots hem sentit la típica història del triomfador fet a sí mateix, amb un talent tan immens que es va sobreposant a les dificultats de la vida per acabar assolint un èxit desmesurat. Aquesta història es repeteix en milers de biografies, però quan algú en mira qualsevol d'elles en detall segurament se n'adonarà que l'èxit d'una persona no es pot explicar només a base de brillantor personal. De debò és el talent el principal factor que que determina l'èxit?

A Fueras de serie, l'autor Malcom Gladwell fa una investigació força interessant sobre una sèrie de casos d'èxit on acaba desmuntant la visió del talent com a principal responsable de l'èxit. El talent és condició necessària, però no suficient. Hi ha molta gent amb talent, però el que realment determina l'èxit és tota una suma de factors que no tenen res a veure amb el talent en sí: l'entorn familiar, la quantitat d'hores de treball dedicades a convertir-se en expert, l'herència cultural, la sort d'estar al lloc oportú en el moment precís, fins i tot l'atzar d'haver nascut un mes concret de l'any que pot arribar a influir de manera exagerada en algunes professions (esportistes). Gladwell repassa una sèrie de casos molt variada (de Bill Gates a Oppenheimer però també passant per pilots d'avions coreans o jugadors d'hoquei canadenc) i amb dades a la mà va donant arguments per a refermar les seves teories sobre la complexitat del camí cap a l'èxit.

Aquest és un llibre del que havia sentit a parlar bastant bé i no m'ha defraudat. El llibre es llegeix molt ràpid i gran part del que explica Gladwell té força sentit. Com a crítica, sí que diria que Gladwell té certa tendència a simplificar excessivament els arguments i a generalitzar una mica massa a partir de casos concrets. En aquest sentit, em sento més proper a les idees de Taleb en el sentit que hi ha casos massa complexes per a ser simplificats, on potser és millor admetre que no coneixem la resposta a presentar-ne una per molt versemblant que sigui.

En qualsevol cas, en el seu conjunt es tracta d'un llibre molt recomanable que conté unes reflexions força interessants i coherents.

Més informació: http://www.elpais.com/especiales/2009/tuslibros/fueras-de-serie/

Recomanabilitat: Força recomanable, és un llibre molt fàcil de llegir i que pot interessar a tothom.

El Cisne Negro - Nassim Nicholas Taleb

Títol: El cisne negro. El impacto de lo altamente improbable.
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidós
Any de publicació original: 2007

Ho diré d'entrada: El Cisne Negro és un dels millors llibres d'assaig que he llegit mai. El seu contingut es podria resumir com un estudi sobre els successos altament improbables i el gran impacte que tenen sobre nosaltres, però en realitat és molt més que això. Podríem dir que l'autor combina lliçons matemàtiques derivades de l'estadística amb coneixements aplicats de psicologia humana per acabar completant una obra magistral que, si hagués de emmarcar en un sol camp, possiblement s'acosti més a la filosofia que a altra cosa.

Quan l'autor parla d'un Cigne Negre es refereix a un fenomen excepcional que es situa fora de les expectatives raonables, que per la seva naturalesa és quasi impossible de predir i que té un impacte molt gran. A nivell històric un gran Cigne Negre seria el descobriment d'Amèrica, i en el món contemporani en podem trobar molts com per exemple l'invenció del telèfon, l'aparició d'Internet o l'11-S.

L'origen del mot s'explica en que abans del descobriment d'Austràlia, l'home del món antic estava convençut de que tots els cignes eren de color blanc, i milions d'observacions corroboraven aquesta assumpció. Però un dia es va descobrir que a Austràlia hi havien cignes de color negre, invalidant instantàniament aquesta assumpció que s'havia tingut per bona durant moltíssims segles. Des d'aleshores, el concepte de cigne negre fa referència al fet que que events percebuts com a impossibles de vegades arriben a tenir lloc.

Una de les grans idees del llibre és que els homes tendim a confiar massa cegament en la inducció: adquirir coneixement a partir d'observacions passades i emprar-lo en fer prediccions sobre el futur. La inducció està en la base de l'empirisme científic i possiblement no hi ha una alternativa millor, però cal tenir en compte les seves limitacions i comprendre que quan falla ho pot fer de forma espectacular. Com a exemple, un gall d'indi generosament alimentat per una família els cent dies anteriors a Nadal pensarà de forma inductiva que els humans d'aquesta família són uns éssers molt amables i interessats en el seu benestar, de forma que des del seu punt de vista li serà impossible preveure el que li espera per al dia senyalat. Un altre exemple seria com les prediccions econòmiques per l'any 2001, possiblement realitzades a partir de milions de dades i dels models més complexes i sofisticats, van ser rotundament invalidades en breus instants d'un matí de Setembre d'aquell any.

Aquest llibre no és tant una explicació estadística dels cignes negres a partir de la teoria de la probabilitat, sinó un estudi de perquè els humans (especialment en els del món actual) som tan vulnerables a l'aparició de cignes negres, dels mecanismes psicològics i socials que ens hi condicionen. Però el millor del llibre és que d'aquest estudi en profunditat que fa l'autor, en podem aprendre moltíssimes coses que ens ajuden a entendre millor el funcionament del món real en que vivim.

Un llibre francament interessant que m'ha fet reflexionar i aprendre des de la primera pàgina fins la última. En l'aspecte negatiu podria dir que l'autor em resulta un pèl massa cregut pel meu gust, la humilitat no és el seu punt fort, però el seu estil agressiu no resta credibilitat al llibre ja que la majoria dels seus plantejaments em semblen prou poderosos i raonables.

Més informació: The Black Swan (Wikipedia)

Recomanabilitat: Una obra mestra que recomano amb totes les meves forces.

La interpretación del asesinato - Jed Rubenfeld

Títol: La interpretación del asesinato
Autor: Jed Rubenfeld
Editorial: Anagrama
Any de publicació: 2006

Quan els meus tiets em van regalar aquest llibre i vaig veure que tractava sobre una investigació criminal a la Nova York de principis del segle XX, no vaig dubtar a pensar que seria el típic thriller policíac que sovint no m'interessa gaire. Afortunadament, després d'haver-me llegit les seves més de cinc-centes pàgines en tan sols deu dies, haig de reconèixer que estava equivocat.

La Interpretación del Asesinato sí que comença amb un plantejament bastant clàssic: una noia és assassinada seguint un mètode ben peculiar, i al cap de pocs dies hi ha un nou intent d'assassinat d'una altra noia seguint el mateix mètode. Aquesta segona noia queda traumatitzada i els investigadors demanen l'ajuda d'un grup de psicoanalistes, aprofitant la visita (autèntica) de Freud als EEUU, per a intentar fer-la recordar i obtenir pistes sobre l'agressor.

Així doncs, la recreació de Freud, Jung i els seus seguidors psicoanalistes als EEUU es converteix en una part troncal de la història, de forma que s'afegeix un alicient de recreació històrica a un argument d'assassinat misteriós. Aquesta no és una fòrmula particularment nova, però en aquesta novel·la queda molt ben conjuntada de forma que a part del misteri en sí t'acaba donant una idea de l'impacte de les teories del Freud en la societat d'aquell temps.

En resum, és un llibre que m'ha resultat bastant entretingut i fàcil de llegir, fa una bona conjunció de entreteniment i informació històrica.

Més informació: http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_672

Recomanabilitat: És un bon llibre que fa passar una estona prou entretinguda

The Inner Game of Tennis - W. Timothy Gallwey

Títol: The Inner Game of Tennis: The Classic Guide to the Mental Side of Peak Performance
Autor: W. Timothy Gallwey
Editorial: Random House
Any de publicació original: 1972

Aquest llibre és un clàssic que parla dels aspectes mentals en la pràctica esportiva, està centrat en el tennis però els seus principis són generalitzables als altres esports, sobretot aquells que requereixen un alt grau de concentració i força mental.

La idea principal del llibre és que a part del joc extern que es desenvolupa a la pista, hi ha un joc interior que té lloc al cap de l'esportista, on l'autor sosté que és molt important deixar de banda les interferències del jo conscient que amb els seus dubtes i preocupacions constants ("no puc perdre aquest punt", "tinc un revés horrible", "ara haig de sacar molt fort") no deixa que es desenvolupi el jo "interior". Aquest jo interior, el que controla el cos humà, és capaç per si sol (i de forma inconscient) de fer un acte tan extraordinari com és colpejar una pilota de tennis amb una raqueta: seguir amb l'ull la pilota que s'acosta, estimar la velocitat de la bola i calcular la zona d'impacte amb la raqueta, coordinar el moviment de centenars de fibres musculars per a arribar a estendre el braç fins al punt just, i finalment impactar la pilota amb la força necessària per a que superi la xarxa però no marxi més enllà dels límits del camp. Tot això no es fa a base de seguir instruccions "parlades" del jo conscient, sino que s'aconsegueix a base d'experiència i de que el jo "interior" segueixi un procés natural d'aprenentatge que no és gaire diferent del d'un nen petit quan aprèn a caminar o a córrer.

Basant-se en aquesta premissa i treient-ne algunes idees més derivades d'ella, el llibre va tenir un caràcter prou revolucionari en el moment de la seva publicació, i encara que s'estigui o no d'acord amb la idea principal que s'explica cal reconèixer-li una coherència i una notable lògica en els seus arguments. A part de tot això, el capítol final és una memorable discussió sobre el que significa el fet de competir en l'esport i de guanyar en sí mateix, i com això quadra dins els conceptes humans de cooperació i superació.

En resum, un llibre molt curtet i fàcil de llegir, del que almenys se'n poden extraure un parell d'idees interessants fins i tot si no us convenç tota l'argumentació principal.

Més informació: http://www.amazon.com/Inner-Game-Tennis-Classic-Performance/dp/0679778314

Recomanabilitat: És un llibre força recomanables per a esportistes en general i jugadors de tennis en particular.

Els secrets de la felicitat - Sebastià Serrano

Títol: Els secrets de la felicitat
Autor: Sebastià Serrano
Editorial: Ara llibres
Any d'edició original: 2006

Aquest llibre no m'ha agradat gens. L'autor és un expert en comunicació de bastant prestigi, que fins i tot escolto alguna vegada per la ràdio i el puc trobar interessant a vegades, però tot i això haig de dir que aquest llibre en concret m'ha decepcionat bastant.

El llibre no m'agrada bàsicament perquè no estic d'acord en la premisa principal: que el llenguatge i la comunicació de les emocions són claus per a la felicitat. A veure, no diré que no tinguin la seva importància, però l'argumentació de l'autor no m'ha conseguit convèncer de que realment sigui l'aspecte més important per a obtenir la felicitar. És més, em fa la impressió que és un d'aquells casos en que l'expert sobreestima l'impacte real de la seva especialitat (en aquest cas la comunicació) sobre el món real i ens vol fer pensar que n'és l'aspecte més important.

Una decepció, perquè aquest llibre ha tingut en general una acollida molt bona, però jo personalment l'he trobat insustancial, excessivament vaporòs i abstracte.

Més info: http://www.cultura03.com/arallibres/novetats/novara0056.html

Recomanabilitat:
No el recomano gens.