Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turquia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turquia. Mostrar tots els missatges

28 de juny 2026

Cómo el mundo creó Occidente - Josephine Quinn


Títol: Cómo el mundo creó Occidente
Autor: Josephine Quinn
Editorial: Crítica (Planeta)
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre que em van regalar per Sant Jordi i que no coneixia de res, però que explica perfectament la meva resposta quan em demanen quins llibres em podrien fer gràcia: aquells que jo no triaria pel meu compte, ja que això te l'avantatge que em sol fer obrir nous horitzons enlloc de limitar-se als meus interessos que al final són bastant tancats (ciència ficció, geopolítica, esports...). Doncs bé, aquest és un llibre d'història que a mi segurament no m'hagués cridat especialment l'atenció i en canvi ara me n'alegro molt d'haver-lo llegit!

El llibre sosté la tesi de que les arrels d'allò que anomenem Occident (típicament Europa occidental més els Estats Units) no provenen únicament de la Grècia i Roma clàssiques com es sol dir, si no que hi conflueixen moltíssimes influències de moltes altres civilitzacions i pobles del passat amb qui hi havia una intensa relació comercial i un constant intercanvi d'idees i invents. Segons l'autora, és només a partir del Renaixement que germina aquest focus en el món grecorromà clàssic com a bressol únic de la civilització Occidental, tot menystenint deliberadament l'influència d'altres civilitzacions com el món àrab i les seves profundes aportacions a la ciència, a causa de que l'imperi otomà i els musulmans eren percebuts en aquell moment com l'enemic d'una Europa liderada pel poder de l'esglèsia cristiana.

El llibre m'ha agradat ja que l'he trobat molt informatiu, tota una lliçó d'història sobre l'influència de pobles com els fenicis, la gran civilització mesopotàmia del Creixent Fèrtil, l'imperi persa, els àrabs... Després òbviament jo no hi entenc prou com per dilucidar si la tesi de l'autora és correcta, però certament els arguments que dona semblen prou potents com per almenys apreciar-ne el seu valor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-el-mundo-creo-occidente/412378

Recomanabilitat: Força recomanable, especialment si us interessa la història.

 

21 de febrer 2023

Brújula - Mathias Énard


Títol: Brújula
Autor: Mathias Énard
Editorial: Random House
Any de publicació original: 2015

Aquest és un llibre que va guanyar el premi Goncourt fa uns anys i que em va cridar l'atenció, per les referències que tenia semblava que seria una mena de gran novel·la sobre l'Orient Pròxim. Tenia molt bona pinta, però un cop llegit... ha estat un fracàs.

La novel·la es centra en la figura de Franz Ritter, un musicòleg i orientalista austríac que malalt i tancat a casa seva rememora les seves vivències en el món oriental, amb força protagonisme per a Síria, Iran i Turquia, però barrejat també amb una complicada història d'amor.

El llibre no m'ha agradat gens, se m'ha fet molt pesat de llegir sobretot perquè estava carregat de referències erudites entre les que sovint em perdia, però també perquè l'argument era avorrit i no semblava que passés gran cosa en la major part del temps.

Més informació:  https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/36957-libro-brujula-9788439731818

Recomanabilitat: No recomanable, no m'ha agradat gens.

20 de febrer 2022

Turquia - The Passenger


Títol: The Passenger Turquia
Autor: AA.VV.
Editorial: Planeta
Any de publicació original: 2021

Aquest és un llibre de la col·lecció The Passenger dedicat a Turquia. Els llibres de The Passenger són una sèrie de reportatges que ens parlen d'un país concret, amb un conjunt d'articles escrits per diversos autors que ens fan un retrat del país amb articles que toquen diverses vessants: la cultura, la història i la economia, però també altres temàtiques que a l'editor li semblin curioses o rellevants, per exemple aquest volum conté un capítol sobre el sorprenent èxit de les sèries de televisió turques.

Em va fer gràcia llegir aquest llibre doncs al final és similar a un gran reportatge de la secció d'internacional dels diaris, reportatges als que tinc gran afició i especialment quan no es centren molt en l'actualitat si no que obren el focus per a oferir un retrat més global d'un país concret, explicant-nos coses sobre la seva gent i la seva cultura. En aquest cas ha estat tot un encert, el llibre m'ha agradat força, he après moltes coses noves sobre Turquia així que ha satisfet plenament les meves expectatives.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-the-passenger-turquia/324225

Recomanabilitat: Molt recomanable per qui vulgui aprendre sobre la Turquia actual.

14 d’octubre 2020

La venganza de la geografía - Robert D. Kaplan


Títol: La venganza de la geografía
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2012

Aquest és un altre llibre que he volgut llegir de Robert D. Kaplan, un autor del que ja he comentat altres llibres en aquest blog i que m'agrada tant que la seva bibliografia s'està convertint en una lectura obligada per a mi.

A diferència d'altres llibres on es dedicava a descriure i explicar-nos una regió concreta, aquí Kaplan ens exposa la seva teoria sobre la gran importància de la geografia en el desenvolupament de les nacions i la seva història. Només com a exemple, l'autor teoritza que Rússia viu en un estat d'amenaça permanent perquè les seves fronteres no estan gaire delimitades per accidents geogràfics, no té una gran cadena muntanyosa que el separi de la resta d'Europa o d'Àsia i per això ha patit nombroses invasions de diversos pobles al llarg de la seva història. La conseqüència és que Rússia tendeix a voler expandir-se al màxim possible, per estirar els seus límits territorials de forma que no siguin tan susceptibles a ésser envaïts. Un altre exemple seria la posició privilegiada d'Estats Units, bàsicament una illa amb tan sols la frontera de Mèxic a defensar, que seria un factor que afavoreix la seva posició hegemònica des del segle passat.

El llibre m'ha acabat agradant força però al principi m'ha costat una mica, ja que conté una primera part massa teòrica dedicada als pioners de la geopolítica i a les tesis fundacionals d'aquest camp, que no està malament però al meu parer hagués estat millor sense entrar tant al detall. La segona part en canvi és molt més pràctica, amb l'autor aplicant la tesi principal del llibre a casos concrets de grans zones o nacions (Europa, Rússia, Xina, Iran...), és a dir explicant com la geografia ha influït de manera decisiva en la història de cadascuna. Aquesta segona part, pur Kaplan, m'ha agradat moltíssim, els que em coneixeu ja sabeu que sóc una mica friki en que sóc un gran fan de la secció d'Internacional dels diaris.

En resum, un altre bon llibre de Kaplan i una tesi sobre la importància de la geografia que val la pena tenir en compte.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/venganza-geografia_4122

Recomanabilitat: Recomanable com tot lo de Kaplan, imprescindible pels addictes a la secció d'Internacional dels diaris.

12 d’agost 2019

Rumbo a Tartaria - Robert D. Kaplan


Títol: Rumbo a Tartaria
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: Malpaso
Any de publicació original: 2000

Robert D. Kaplan és un periodista americà que escriu llibres en un gènere a mig camí entre la literatura de viatges i l'assaig geopolític. Kaplan és conegut principalment per Fantasmas Balcànicos, un llibre que va escriure poc abans del desmembrament de l'antiga Iugoslàvia i on parlava dels molts conflictes latents que hi detectava. Aquest llibre, que havia estat rebutjat per diverses editorials i generat un interès gairebé nul, de sobte va adquirir una gran rellevància amb l'esclat de la guerra dels Balcans i es va convertir en un dels llibres de capçalera per comprendre millor les causes d'aquell conflicte.

En aquest llibre Rumbo a Tartaria, Kaplan relata el viatge que fa l'any 1998 i que el porta a visitar països de l'Europa de l'Est (Hongria, Bulgària, Romania), Anatolia (Turquia), Orient Mitjà (Síria, Líban, Israel, Jordania) i Caucas (Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan i Turkmenistan). En el seu viatge, l'autor aprofita les experiències viscudes i les múltiples converses amb gent del país (tant ciutadans d'a peu com intel·lectuals i analistes polítics) per fer un interessant reportatge periodístic sobre l'estat de cadascun d'aquests països en aquell moment històric clau, posterior a la caiguda dels règims comunistes depenents de la Unió Soviètica però just anterior a l'11-S i l'auge del fonamentalisme islàmic.

El llibre conté alguns passatges que amb la perspectiva dels temps esdevenen clarividents (com la fragilitat de Síria com a estat o els odis nacionalistes en tota aquella zona). Tampoc es tracta d'un llibre de futurologia, òbviament, però sí que ajuda comprendre millor alguns dels esdeveniments que han passat en els 20 anys transcorreguts des de la seva escriptura.

A mi personalment aquest llibre m'ha entusiasmat, però és més per una qüestió d'afinitat ja que m'agraden moltíssim aquesta mena de reportatges periodístics en profunditat de la secció d'Internacional dels diaris, quan no només es limiten a narrar-te l'actualitat sinó que et fan un resum entenedor de països que per nosaltres són majoritàriament uns grans desconeguts. En això Kaplan sembla un autèntic mestre, així que penso llegir més llibres seus en el futur immediat.

Per acabar, comentar que aquesta editorial (Malpaso) dona una opció que m'agradaria que altres copiessin. En comprar el llibre físic, tens dret a descarregar-te'n també l'edició digital si vols, cosa que he agraït especialment ja que ara tinc una lesió a la mà esquerre i m'ha estat molt més còmode poder llegir l'ebook amb una sola mà utilitzant un lector de llibres electrònics de poc pes.

Més informació: http://malpasoed.com/libro/rumbo-a-tartaria/

Recomanabilitat: A mi m'ha encantat, però no és per a tothom, només si t'interessa la temàtica seria un llibre a recomanar especialment.