Títol: El cos humà
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62 (Grup 62)
Any de publicació original: 2013
Tenia ganas de tornar a llegir Giordano després de la bona impressió que em va deixar La solitud dels nombres primers, el seu debut. N'havia sentit a parlar molt i em va agradar força, així que vaig voler llegir el seu segon llibre tot i que l'argument no em cridava gaire l'atenció.
Aquesta novel·la ens explica la història d'un grup de joves soldats italians destinats a la guerra de l'Afganistan. Però més que de les seves aventures i desventures (un 95% d'avorrida espera i un 5% d'acció molt perillosa), l'autor ens relata sobretot les seves històries personals, com la situació específica de cadascú l'ha dut fins allà i quins són els seus sentiments (alienació, principalment).
L'estil Giordano es nota: fins i tot si la temàtica dels soldats a l'Afganistan m'atreu més aviat poc, resulta notable la manera en que Giordano fa que t'acabis preocupant per les històries personals dels protagonistes. L'autor fa èmfasi especialment en que aquest soldats són majoritàriament una colla de nanos ben joves a qui s'envia a algunes situacions dramàticament perilloses. Quan la majoria dels seus amics i parelles encara no han acabat els estudis i viuen a casa amb els seus pares, ells acaben traumatitzats o en el millor cas només atormentats. Un aspecte més de l'absurditat que representa la guerra en general.
Un bon llibre que m'ha agradat i m'ha ofert almenys una perspectiva una mica diferent del món dels soldats. Des de la desconeixença, m'atreviria fins a tot a dir que la versió que ens ofereix l'autor sembla com a mínim molt més versemblant que no pas allò que es veu a les pel·licules.
Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-el-cos-huma-94876.html
Recomanabilitat: Un llibre ben escrit tot i que la temàtica no sigui la més atractiva
