Taba-Taba - Patrick Deville

Títol: Taba-Taba
Autor: Patrick Deville
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2017

Aquest és un llibre recentment publicat en castellà que vaig trobar mentre papallonejava per una llibreria, i que em vaig acabar comprant sense tenir-ne cap referència prèvia ni tampoc del seu autor. Em va semblar entendre que era una mena de novel·la històrica sobre França, però en realitat ha resultat ser un llibre força diferent del que em pensava. Es tracta en realitat d'un recorregut biogràfic per les vides dels avantpassats de l'autor (besavis, avis, tiets, etc...) però de novel·la no en té res, és més aviat un documental en forma de llibre.

Amb aquest llibre he tingut una evolució força curiosa: Les primeres pàgines se'm van fer tan farragoses que fins i tot vaig considerar la possibilitat d'abandonar aquesta lectura (contravenint el meu costum), però després de l'esforç inicial la veritat és que vaig anar-hi entrant tant bé que al final vaig acabar llegint les últimes dues-centes pàgines a un ritme força alt. No és una novel·la però es parla molt de la història recent de França (segles XIX i XX), i també es força interessant per visualitzar com es va enfrontar la gent del carrer a les dues guerres mundials i als durs períodes de reconstrucció posteriors.

Al final, n'he quedat força content. Si m'hagués fet una idea correcta de l'argument possiblement no me l'hauria comprat, però un cop llegit m'ha agradat molt per aprendre com va viure aquesta gent un període tan convuls.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/taba-taba/9788433981011/PN_1061

Recomanabilitat: Bon llibre però només per a qui estigui interessat en la història de França als dos darrers segles.

Misericordia - Benito Pérez Galdós

Títol: Misericordia
Autor: Benito Pérez Galdós
Editorial: Project Gutenberg (Free ebooks)
Any de publicació: 1897

Tenia certa curiositat per llegir alguna cosa de Galdós però mirant les seves obres més reconegudes em costava decidir-me. Per un costat tenim Fortunata y Jacinta que són més de mil pàgines, que em sembla una extensió massa llarga per a començar a llegir un autor nou, i després hi ha els Episodios Nacionales que és una sèrie llarguíssima de novel·les però més centrada en la història d'Espanya. Finalment, em vaig decantar per aquesta novel·la Misericordia que tenia poc més de 300 pàgines i estava prou recomanada també.

Misericordia ens explica la història d'un grup de pobres que subsisteixen com poden en el Madrid del segle XIX, enmig de la mendicitat i la més absoluta misèria. Dins d'aquesta colla, destaca la figura de la Benigna, una pobre anciana amb una ànima molt bondadosa que contrasta força en un món hostil dominat per l'egoisme, ja sigui per instint de supervivència en els més pobres o per hipocresia en els més rics.

El llibre m'ha agradat. Tot i ser una novel·la del gènere realista i que fa alguns traçat de la societat madrilenya d'aquella època, també dona peu a reflexions sobre valors ètics com la caritat o la bondat.

Més informació: Misericordia (Wikipedia)

Recomanabilitat: Recomanable, sense massa pretencions però té certa profunditat

El viajero del siglo - Andres Neuman

Títol: El viajero del siglo
Autor: Andrés Neuman
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 2009

El viajero del siglo és un llibre de l'escriptor hispano-argentí Andrés Neuman, que va rebre algun premi i molt bones crítiques fa uns anys. Tot i això jo no en tenia cap referència prèvia, va ser un d'aquests encontres casuals i fugaços que tant m'agraden, els que es produeixen quan et poses a ullar llibres de manera aleatòria en una llibreria qualsevol.

La història està situada a Wanderburg, una localitat inventada però perfectament ambientada dins l'Alemanya (més aviat Prússia) de principis del segle XIX. A la contraportada del llibre es diu que es tracta d'una novel·la que pretén llegir el segle XIX amb la mirada del segle XXI, d'entrada em va semblar una frase pretensiosa sense més però un cop llegit el llibre haig de reconèixer que és bastant encertada, ja que efectivament alguns dels temes principals són molt vigents avui en dia (el paper de la dona, la desconfiança en l'estranger...).

Es tracta d'una novel·la molt ambiciosa, de bastanta extensió i que requereix una lectura pacient, ja que és bastant lenta en el seu desenvolupament. Es tracta d'una obra molt ben escrita, que en forma i fons no quedaria massa fora de lloc si algú t'enganya i et diu que en realitat és un dels grans clàssics de la literatura i que està escrit per un Flaubert o un Tolstoi. Però a l'hora la novel·la introdueix alguns debats més complexes de la modernitat, com són l'equilibri entre l'idealisme i el pragmatisme, els límits del desig, el respecte a la diferència, etc...

A mi m'ha agradat força, no negaré que les primeres dues-centes pàgines em va costar una mica d'entrar-hi, però després ha resultat una lectura que em costava aturar quan la son m'empentava a deixar de llegir. En resum, una novel·la ambiciosa amb pretensions de clàssic literari, però que sorprenentment no fracassa pas en aquest exercici d'intentar-ho.

Més informació: https://www.megustaleer.com/libros/el-viajero-del-siglo/MES-063727

Recomanabilitat: Força recomanable, això sí és bastant lenta, no és per a lectors impacients.

Soy un gato - Natsume Soseki

Títol: Soy un gato
Autor: Natsume Soseki
Editorial: Impedimenta
Any de publicació original: 1905

Aquest és un llibre escrit l'any 1905 per Natsume Soseki, considerat com un dels autors més importants de la literatura japonesa moderna. Es tracta d'una visió satírica, explicada a través dels ulls d'un gat, de la vida d'una família japonesa de classe mitjana durant l'era Meiji (de 1868 a 1912), un periode en què el Japó va evolucionar cap a una societat moderna i amb moltes influències occidentals, deixant enrere una llarga era feudal.

Tot i la fama que el precedeix, el llibre no m'ha agradat gaire, se m'ha fet molt llarg de llegir. La figura del gat com a narrador que descriu el comportament estrany dels humans que l'envolten és força divertida i fins i tot té alguns moments àlgids, però la resta de la narració centrada en les anades i tornades dels personatges humans no m'ha resultat massa interessant. A més, se m'ha fet bastant farragosa degut a la seva extensa longitud (650 pàgines), em dona la impressió que un relat molt més curt hagués funcionat millor.

Més informació: http://impedimenta.es/libros.php/soy-un-gato

Recomanabilitat: No recomanable, té alguns moments divertits però en conjunt m'ha costat de llegir.

El Poeta del Poble - Andreu Carranza

Títol: El Poeta del Poble
Autor: Andreu Carranza
Editorial: Destino (Grup 62)
Any de publicació: 2015

Aquest és un llibre sobre la vida de Jacint Verdaguer, Mossèn Cinto, el cèlebre poeta i sacerdot de Folgueroles (plana de Vic) que va escriure algunes de les obres més importants de la literatura catalana.

Em vaig interessar en aquest llibre perquè sabia molt poc sobre la vida i figura de Verdaguer. Em cridava l'atenció per la seva gran popularitat entre la gent i sobretot per aquesta doble vessant seva de capellà i poeta, quelcom que semblava a priori particularment difícil de compatibilitzar, almenys a ulls d'algú del meu temps. Doncs bé, resulta que en el llibre aquesta contradicció entre el calze i la lira (com diu l'autor) és el motor de gran part de la narració.

Potser per les meves expectatives, el llibre m'ha decebut una mica. A nivell històric és força interessant i realment Verdaguer va ser una figura excepcional amb una vida de pel·lícula, però el relat no m'ha acabat d'enganxar del tot en cap moment i se m'ha fet per moments pesat de llegir. Em costa explicar ben bé perquè, realment no tinc cap gran retret o crítica a fer-li, però la seva lectura m'ha deixat una mica fred.

Més informació: El poeta del poble (Grup 62)

Recomanabilitat: No especialment, és molt correcte i serveix per conèixer la història de Verdaguer però no m'ha convençut plenament com a novel·la.

El gattopardo - Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Títol: El gattopardo
Autor: Giusseppe Tomasi di Lampedusa
Editorial: Proa
Any de publicació: 1958

Aquesta obra és un dels clàssics de la literatura italiana del segle XX i arreu del món és bastant popular per l'adaptació cinematogràfica que en va fer Luchino Visconti l'any 1963 (amb Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale). En el meu cas, però, em cridava l'atenció per aquella cita que he llegit i sentit centenars de vegades: Si volem que tot segueixi com està, cal que tot canviï. Un cop llegida la novel·la, la veritat és que la frase cobra força sentit.

El gattopardo ens narra la història de Don Fabrizio, príncep de Salina, un aristòcrata que representa la classe dominant a l'antic règim, una classe que tot i la seva decadència no tindrà massa problemes en transformar-se per seguir tocant poder en el nou règim que s'esdevindrà després de la revolució unificadora de Garibaldi.

Aquest llibre m'ha deixat una curiosa sensació que em passa moltes vegades amb la lectura: la novel·la no m'ha agradat gaire mentre la llegia, fins i tot diria que se m'ha fet molt llarga, però un cop acabada em queda una sensació positiva; m'ha resultat interessant aprendre una mica sobre diverses temàtiques que desconeixia i sobre les que no tenia un interès particular: la unificació d'Itàlia, Garibaldi, el peculiar tarannà dels sicilians, el relleu entre la noblesa decadent i la nova burgesia, etc... En fi, que potser per això m'agrada tant llegir: fins i tot quan el llibre no m'entusiasma, sempre m'acaba aportant alguns coneixement nous i això ajuda a obrir la ment.

Més informació: El gatopardo (Wikipedia)  

Recomanabilitat: No sé si jo arribaria a recomanar-lo, però entenc que molta gent ho faci.

El mundo de ayer - Stefan Zweig

Títol: El mundo de ayer
Autor: Stefan Zweig
Editorial: Acantilado
Any de publicació: 1942

Aquest és un llibre important. Podria buscar molts altres adjectius per mirar de definir-lo, però quan ho intento cap d'ells arriba a copsar tant el meu sentiment vers aquest llibre. No, no cal donar-hi més voltes: és un llibre important.

Important perquè Zweig era un europeista convençut molt abans que existís ni la Unió Europea ni res que s'hi assemblés. Important perquè evoca els ideals humanistes de progrès i concòrdia que són segurament allò més gran que Europa ha donat al món. Important perquè explica també com aquesta mateixa Europa va ser capaç de descendir als inferns de les barbàries més inimaginables, certament el pitjor que Europa ha donat al món. Important per a recordar que tot això mai no s'ha d'oblidar.

Important perquè Zweig ens explica com tota una vida pacífica i tranquil·la de milions de persones se'n va del tot a la merda en un obrir i tancar d'ulls. Important perquè ens dona testimoni de tot un món que va ésser destruït a la primera Gran Guerra sense previ avís. Important perquè fins i tot amb els governants manipulant les emocions de les masses de la pitjor manera, l'autor té sempre present que les persones i les amistats estan per sobre de les nacionalitats.

Important per recordar que la locura del terror nazi va començar molt abans que la Segona Guerra mundial. Important perquè tinguem sempre present allò que ens va dur fins allà. Important perquè el patiment agònic d'aquesta generació que va viure les dos guerres no es perdi en l'oblit.

También he perdido a mi patria propiamente dicha, la que había elegido mi corazón, Europa, a partir del momento en que ésta se ha suicidado desgarrándose en dos guerras fraticidas. Para mi profundo desagrado, he sido testigo de la más terrible derrota de la razón y del más enfervorizado triunfo de la brutalidad de cuantos caben el la crónica del tiempo; nunca, jamás (y no lo digo con orgullo sino con vergüenza) sufrió una generación tal hecatombe moral, y desde tamaña altura espiritual, como la que ha vivido la nuestra.

Stefan Zweig es va suïcidar junt amb la seva esposa el Febrer de 1942, poc després de finalitzar el llibre, en un moment on l'avanç de l'Alemanya nazi semblava imparable i la guerra s'estenia fora d'Europa.

Més informació:  http://www.acantilado.es/catalogo/el-mundo-de-ayer-43.htm 

Recomanabilitat: Molt important com a testimoni d'un món perdut, i per aportar perspectiva al món que l'ha succeït.

 

La victòria de la creu - Miquel M. Gibert

Títol: La victòria de la creu
Autor: Miquel M. Gibert
Editorial: Proa
Any de publicació original: 2006

Aquest és un llibre que em va cridar l'atenció a la biblioteca, però que no ha resultat en una bona lectura. El vaig escollir perquè m'atreu bastant el segle XIX, i la temàtica anunciada a la contraportada era aquesta:

Un eclesiàstic adscrit a una nissaga de la noblesa rural catalana escriu la crònica de tres generacions d'aquesta família.El marc històric abraça tot el segle XIX, amb el seu rerefons de conflictes militars, ideològics i polítics.

Doncs bé, el llibre està molt ben escrit i efectivament la part històrica és interessant, però resulta que la història en sí no m'ha arribat a enganxar en cap moment, fins i tot se m'ha fet una lectura per moments pesada, cosa que no em sol passar amb gaires llibres.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-la-victoria-de-la-creu-101091.html   

Recomanabilitat: No m'ha agradat gaire, massa lent.