Títol: Cien años de soledad
Autor: Gabriel García Márquez
Editorial: Literatura Random House
Any de publicació original: 1967
Sento una certa inquietud en el moment en que començo a llegir un dels grans clàssics de la literatura universal, com és aquest Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. Amb tota la fama que el precedeix, em dona la impressió que les altes expectatives influiran en la meva assimilació de la novel·la, i que no jutjaré el llibre de la mateixa manera que si no en tingués coneixement previ. Per fortuna, en aquest cas he obtingut el millor desenllaç possible: el llibre m'ha agradat molt i a més li he pogut reconèixer fàcilment alguns trets que el fan especial, de forma que puc entendre que es convertís en tot un fenomen literari.
La veritat és que d'entrada m'ha costat una mica entrar en la història, he trigat molts dies a començar a disfrutar-la de veritat i veure que tenia d'especial, però cap a la meitat de la novel·la ja he quedat atrapat pel gran magnetisme dels sues personatges i per una trama que no deixava de sorprendre't tot mantenint una mínima versemblança. A més, poc a poc m'he anat acostumant als sorprenents esdeveniments fantàstics (propis del realisme màgic) que passen a la novel·la, al principi em desconcertaven molt però a mesura que avança la novel·la he vist que tenen un efecte positiu en la trama: no provoquen grans girs argumentals sinó que en complementen el seu desenvolupament normal.
Al final, puc dir que el llibre m'ha agradat molt i sobretot, que ara entenc perquè aquesta obra té tanta fama, realment es tracta d'una història que atrapa i que té molt de carisma.
Més informació: https://es.wikipedia.org/wiki/Cien_años_de_soledad
Recomanabilitat: Molt recomanable, respon a les expectatives d'un gran clàssic de la literatura.
