El calibrador de estrellas - Julio Ceballos

Títol: El calibrador de estrellas. Aprendizajes chinos para Occidente en el siglo XXI
Autor: Julio Ceballos
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2025

El primer llibre de Julio Ceballos sobre la Xina em va meravellar fa un parell d'anys, així que quan fa poc vaig tenir notícia de que havia tret un nou llibre, va ser una gran alegria per a mi. Tant és així, que li vaig atorgar el tractament reservat als millors llibres: el vaig comprar immediatament, però vaig decidir esperar una mica abans de llegir-lo, fins a trobar un període de dies en que pogués dedicar-me a la seva lectura sense limitacions de temps (aquells moments en què, si el llibre t'atrapa molt, pots quedar-te llegint fins a les tantes).

A diferència del primer llibre, que reflexionava sobre la vida a la Xina a través de les experiències quotidianes de l'autor, aquest segon llibre adopta un enfocament més pràctic. L'autor identifica una sèrie d'aprenentatges que es poden extreure de l'èxit xinès i que creu que potser podríem adaptar per a aplicar-los al món occidental. No es tracta pas de receptes macroeconòmiques, sinó d'idees i formes de fer eminentment xineses que fins ara potser hem ignorat o menystingut més del compte, tenint en compte l'extraordinari desenvolupament del seu país.

Aquest plantejament dels possibles aprenentatges a extreure de la Xina m'ha semblat tot un encert. Això no treu que en el seu contingut hi ha punts amb els quals estaràs més d'acord i d'altres amb els quals no, per exemple em sembla que faríem bé d'importar l'elevadíssim prestigi que té l'educació en la cultura xinesa i el respecte reverencial cap als mestres, però no trobaria encertat adoptar la seva cultura d'ultra-competitivitat salvatge, que contrasta amb la mentalitat europea d'equilibrar mínimament la vida amb la feina. Tanmateix, crec que farem bé a almenys considerar què és el que han fet de diferent els xinesos per assolir un desenvolupament tan espectacular en només un segle, i si val la pena importar algun d'aquests aprenentatges que l'autor proposa.

El llibre m'ha agradat força. El contingut no sorprèn tant com el del primer llibre però segueix sent interessant i, sobretot, resulta molt entretingut de llegir, gràcies al brillant estil comunicatiu de l'autor, que explica temes complexos de manera molt amena i enriqueix el text amb anècdotes divertides i comprensibles.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-calibrador-de-estrellas/413168

Recomanabilitat: Força recomanable, sobretot si us va agradar el seu primer llibre sobre la Xina.

Encrucijadas - Jonathan Franzen

Títol: Encrucijadas
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Salamandra (Penguin)
Any de publicació original: 2021

Jonathan Franzen és un autor de qui he sentit a parlar molt bé fa anys, però aquest és el primer llibre que li llegeixo. Aquest llibre no és un dels que el va donar a conèixer si no que és la última novetat que va treure fa un parell d'anys.

Encrucijadas és una novel·la sobre els membres d'una família del Midwest nord-americà a principis dels anys setanta del segle XX. Emmarcada en una època de canvis importants a la societat americana, els personatges protagonistes també travessen les seves pròpies crisis morals i de fe, tot responent-hi de maneres força diferents.

El llibre m'ha agradat molt, és una de les novel·les que més he gaudit llegint en els últims anys, de manera que no només no m'ha importat la seva extensió moderadament llarga (640 pàgines) si no que fins i tot se m'ha fet curta. El que més m'ha agradat del llibre és la extraordinària profunditat amb que dibuixa els personatges, l'autor ens narra cada capítol des de la perspectiva subjectiva de cadascun dels protagonistes (els membres de la família) permetent-nos conèixer a fons tots els seus raonaments i motivacions, de forma que fins i tot les seves decisions més contradictòries i aparentment inexplicables acaben responent a una lògica interna (emocional o racional) que permet almenys explicar-les mínimament. De fet, tot i que alguns protagonistes acaben fent algunes coses deplorables, també els hi has vist la part bona en altres moments així que acabes empatitzant amb tots ells fins a cert punt.

A part de l'interès de l'argument en sí, també m'ha agradat que el llibre planteja alguns conflictes ètics ben interessants que no tenen respostes fàcils (el repartiment just d'una herència, els límits de les relacions familiars, quin punt d'hipocresia hi ha en l'ajuda dels privilegiats als desfavorits...) i que l'autor no pretén resoldre però sí que n'aporta diferents perspectives que condueixen a la reflexió. Com a punt negatiu el final potser podria haver estat millor però no importa gaire doncs en una novel·la així el moll de l'os estava més en la trama que en el desenllaç. En resum, un llibre molt bo i que em fa venir ganes de llegir els altres llibres d'aquest autor.

Més informació: https://www.penguinlibros.com/es/literatura-contemporanea/260256-libro-encrucijadas-9788418363634

Recomanabilitat: A mi m'ha encantat, però no sé si és per a tothom.

Observar el arroz crecer - Julio Ceballos

Títol: Observar el arroz crecer. Como habitar un mundo liderado por China
Autor: Julio Ceballos
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2023

Ho diré ras i curt: aquest és el millor llibre que he llegit aquest any, i un dels que més m'ha agradat dels darrers anys. Està escrit per un home que porta setze anys vivint a la Xina i fent negocis, i que ara ha volgut fer aquest llibre per explicar-nos com són els xinesos i com podria ser un món futur liderat per la Xina.

L'autor Julio Ceballos és un expert en internacionalització i estratègies de mercat que des del 2006 assessora a empreses occidentals que volen establir-se a la Xina. El punt principal on fa èmfasi l'autor és que a tots ens convé començar a entendre millor a la Xina i els xinesos, lluny de les caricatures o llocs comuns, ja que es tracta d'un país que té moltes opcions de ser la superpotència del proper segle o com a mínim un país clau en les properes dècades.

Aquest llibre no és un assaig convencional on es mira la Xina des de la vessant exterior (geopolítica o econòmica), si no que ens aporta una enriquidora mirada des de dintre basant-se en les experiències vitals del propi autor, que fa una gran feina explicant-nos com són els xinesos del dia a dia, especialment en l'aspecte humà: com pensen, quins somnis tenen, com veuen el seu país... Tot i això, tampoc deixa de banda la part política sinó que fa un interessant exercici d'intentar explicar les motivacions del seu govern des d'una perspectiva molt diferent a la nostra occidental, que sol avantposar els valors democràtics a altres consideracions. És interessant que sense estar-hi massa d'acord, al mirar-ho d'aquesta manera et fa entendre millor com veuen ells les coses i perquè la majoria de xinesos (segons dius) tenen en conjunt una visió favorable del seu govern tot i les indubtables mancances a nivell de llibertats i drets.

El llibre m'ha agradat moltíssim, l'he trobat excel·lent no només a nivell d'interès informatiu si no que m'ha semblat una lectura molt entretinguda. Una cosa que valoro especialment és que no és una apologia acrítica de la Xina: tot i que l'autor admet que li és impossible ser objectiu i en té una perspectiva força favorable, és d'agrair que es mostra força transparent al respecte i acaba fent un relat que en alguns passatges també descriu algunes de les febleses i problemes d'aquest gran país. I per sobre de tot, el llibre compleix magistralment la seva promesa de fer-nos entendre una mica millor aquests grans desconeguts que per a molta gent són els xinesos.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-observar-el-arroz-crecer/369777

Recomanabilitat: Absolutament recomanable de totes totes, trobo que és interessant per a tothom i a més molt entretingut.

Gilead - Marilynne Robinson

Títol: Gilead
Autor: Marilynne Robinson
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 2004

A vegades m'acosto a una llibreria amb la intenció de comprar una novel·la aleatòria, idealment una sobre la que no tingui cap referència prèvia i a vegades ni conegui a l'autor, i que acabo triant de manera una mica atzarosa amb la única condició que al llegir-ne la contraportada em cridi una mica l'atenció. Aquesta novel·la Gilead és el resultat d'una d'aquestes excursions.

En aquest llibre un ancià reverend americà que s'acosta al final de la seva vida li escriu una llarga missiva al seu fill de set anys per a que la llegeixi quan hagi mort. L'home hi explica moltes de les seves vivències i fa unes quantes reflexions interessants, sobre la seva família i la gent que ha trobat. En principi no hi conté res que hagués de semblar extraordinari, però curiosament el llibre en el seu conjunt acaba convertint-se en una demostració d'un dels seus arguments principals: que quan es té una llarga vida darrera i sobretot amb la perspectiva d'una mort propera, l'home se n'adona de com n'és d'extraordinari el fet de viure en sí mateix, fins i tot quan la vida es compon de retalls que hom prendria per ben ordinaris.

El llibre m'ha agradat, és un llibre d'aquells que asserena i que et fa pensar sobre la vida amb una mica més de perspectiva.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/gilead/

Recomanabilitat: Recomanable, lectura tranquila i que fa pensar.

Cançó de la plana - Kent Haruf

Títol: Cançó de la plana
Autor: Kent Haruf
Editorial: Periscopi
Any de publicació original: 1999

Cançó de la plana és el primer llibre del que s'anomena la trilogia de Holt, una localitat inventada per l'escriptor Kent Hatuf i que representa un petit poble de l'Amèrica profunda, on la vida encara es viu a una altra velocitat.

Aquesta és una història que captiva per la seva senzillesa i honestedat. Moltes novel·les acaben enganxant-te pels seus girs de relats sorprenents i per la força o magnetisme dels seus personatges, però si una novel·la aconsegueix enganxar-te sense que passi res extraordinari és senyal de que està molt ben escrita. En el cas d'aquesta història, els personatges bons no són herois idealitzats sinó persones normals amb febleses i errors, mentre que els dolents sí que ho són més de llibre però al final reprodueixen comportaments no massa allunyats d'alguns que es veuen al món real.

El llibre m'ha agradat força, és bonic sense ser ensucrat i retrata força bé la quotidianitat d'una petita comunitat i la naturalesa dels seus lligams interpersonals.

Més informació: http://periscopi.cat/antipoda/item/canco-de-la-plana

Recomanabilitat: Recomabable, una lectura amena sense grans pretensions

Tierra de campos - David Trueba

Títol: Tierra de campos
Autor: David Trueba
Editorial: Anagrama
Any de publicació: 2017

David Trueba és un autor a qui segueixo amb cert interès, de fet aquest és el tercer llibre que comento en aquest blog i els dos anteriors em van agradar bastant. Tierra de Campos és la història d'un cantant d'èxit que, arran de la mort del seu pare, empren dos viatges paral·lels: un viatge al poble natal del seu pare per a complir la promesa d'enterrar-lo allà, i a l'hora un viatge al passat on va reflexionant sobre molts episodis de la seva vida.

Tot i mantenir els elements més reconeixibles de l'obra de Trueba com són els personatges fantàsticament construïts o el realisme de les situacions, aquest cop la seva lectura no m'ha atrapat gaire. El principal motiu és que tinc una certa mania a les novel·les que anticipen l'acció, és a dir que t'expliquen el què ha passat abans d'hora, de forma que resten tot element de sorpresa de l'argument. En aquest llibre el protagonista ens va narrant la seva vida de forma retrospectiva, per exemple ja de bon principi parla de la seva parella japonesa i els seus dos fills comuns, de forma que quan més endavant explica la història d'una gira al Japó on s'enamora d'una noia que toca el violoncel doncs aquest relat que hauria de ser emocionant perd bastant la component d'incertesa i misteri.

En resum, un Trueba fidel al seu estil però que no m'ha agradat com altres vegades, no ha aconseguit atrapar-me.

Més informació: http://www.anagrama-ed.es/libro/narrativas-hispanicas/tierra-de-campos/9788433998323/NH_584

Recomanabilitat: No molt recomanable, un llibre correcte però que no emociona.

La marinada sempre arriba - Lluis Foix

Títol: La marinada sempre arriba
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna (Grup 62)
Any de publicació original: 2013

Vivim en una situació ben crítica pel periodisme tradicional que trobant-se assetjat des de diversos fronts (crisi econòmica, noves tecnologies...) està responent d'una manera en general inquietant: deriva de la informació cap a l'entreteniment, forts posicionaments ideològics en favor de partits polítics, tertúlies espectacle, titulars sensacionalistes... Per sort, figures com la del Lluís Foix serveixen per recordar-nos que el bon periodisme independent i de qualitat hauria de seguir sent un pilar absolutament indispensable per a la salut democràtica de societats com la nostra.

Sento una profunda admiració vers en Lluís Foix. Puc estar més o menys d'acord amb les seves opinions segons el cas i no sóc gens seguidor del diari La Vanguàrdia on escriu fa molts anys, però segueix sent un dels meus periodistes de capçalera, d'aquells que sempre em detinc a escoltar si l'enganxo per casualitat a la ràdio o la televisió. M'agrada molt el seu tarannà moderat i respectuós amb els altres punts de vista, així com la seva defensa del bon periodisme i de la independència respecte els grans poders econòmics i polítics.

Aquest llibre és en principi un recull de vivències de la seva infància en un petit poble de la vall del Corb, però acaba resultant sobretot una magnífica descripció de la vida de pagès i els seus ritmes, uns usos i costums basats en coneixements adquirits durant dècades i segles que malauradament s'estan perdent en els nostres dies.

L'autor rememora uns quants episodis de la vida de postguerra en uns temps de tal duresa que la paraula austeritat es queda curta, seria segurament més adient emprar el mot misèria.  Cal posar en valor l'esforç extraordinari d'aquelles generacions que van fer possible arribar al nivell de vida relativament acomodat del que gaudim avui en dia.

Aquest llibre m'ha agradat molt i se m'ha fet ben curt de llegir, sobretot m'ha agradat molt la descripció d'allò que l'autor anomena el paisatge humà, els diversos personatges que hi apareixen, cadascú amb les seves històries personals al darrere.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-la-marinada-sempre-arriba-110293.html

Recomanabilitat: Un llibre que a mi m'ha agradat molt, recomanable a qui vulgui saber més sobre aquells temps i la vida de pagès.