Golem XIV - Stanislaw Lem

Títol: Golem XIV
Autor: Stanislaw Lem
Editorial: Impedimenta
Any de publicació: 1981

Stanislaw Lem va ser un autor polonès de ciencia-ficció, probablement el més reconegut en llengua no anglesa. Fins ara només havia llegit un parell de llibres seus amb resultats desiguals: Fiasco em va agradar bastant però Diarios de las Estrellas no em va convèncer. A part, a través del cinema conec també Solaris, la seva obra més coneguda, que em va semblar complexa però interessant.

En aquesta novel·la, Golem XIV és el nom d'un súper-ordinador que ha pres consciència pròpia i ascendit a un plànol superior, però que encara es comunica amb nosaltres a través de conferències i dissertacions on exposa el seu pensament sobre la humanitat, l'univers i ell mateix. El llibre simula ser una mena de recull acadèmic de les seves idees principals, sense que hi hagi gaire més acció ni història.

Aquest llibre no m'ha agradat gens, se m'ha fet interminable de llegir. El format és bàsicament una excusa per a que Lem exposi les seves diverses teories sobre la humanitat i grans temes universals, però com a història no funciona gaire. El motiu principal és el llenguatge rocambolesc i sovint incomprensible que fa servir el suposat súperordinador; entec que la pretensió és afegir versemblança a com es comunicaria amb nosaltres una intel·ligència superior, però és tan dens i farragós que es carrega totalment la novel·la.

Més informació: http://impedimenta.es/libros.php/golem-xiv

Recomanabilitat: Gens, llibre totalment oblidable.

Diarios de las estrellas - Stanislaw Lem

Títol: Diarios de las estrellas
Autor: Stanislaw Lem
Editorial: Alianza Editorial
Any d'edició original: 1971

Aquest és un llibre de relats d'un dels autors més emblemàtics de la ciència ficció, el polonès Stanislaw Lem, mort ara fa gairebé un any. Tot i ser un dels gran mites del gènere, Lem no és massa conegut pel públic generalista que sí que coneix més (ni que sigui només de nom) altres autors com Isaac Asimov, Arthur C. Clarke o Philip K. Dick...

Lem sempre ha tingut un perfil propi dins la ciència ficció a l'allunyar-se bastant dels tòpics del gènere, en concret destaca pel seu pessimisme realista respecte les possibilitats exploratives de l'espai, en el sentit de que segurament no servirà per construïr mons de somni i societats utòpiques com presenten molts autors d'històries èpiques, sino que més aviat seguiremt tenint els mateixos problemes quotidians (i alegries també) del món actual traslladats a un àmbit diferent.

Aquest llibre però, se m'ha fet bastant llarg de llegir, en part per les dates en què l'he agafat (amb les festes de Nadal pel mig) però també perquè al ser relats independents entre sí no tenia massa incentiu per llegir compulsivament com em passa quan les històries tenen continuitat. El llibre és correcte i representatiu de l'estil propi de l'autor, però em va agradar molt més l'altre llibre que li havia llegit, Fiasco, que parlava sobre les moltes dificultats comunicatives que hi hauria en una situació de "Primer contacte" amb una civilització alienígena (situació que normalment s'idealitza i es simplifica massa en molts llibres clàssics del gènere).

De tots els relats m'agradaria destacar-ne el primer de tots per la seva capacitat humorística al descriure una situació que és d'una banda totalment lògica però alhora totalment absurda. Fora d'aquest primer relat, n'hi ha un parell més que destaquen però en general tampoc em van semblar extraordinaris.

Més info: http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001080351,00.html

Recomanabilitat:
Només pels aficionats a la ciència ficció, per la resta que vulguin conèixer Lem millor començar per Fiasco o Solaris.