Títol: El somriure de Mandela
Autor: John Carlin
Editorial: La Campana
Any de publicació: 2013
A la tòpica pregunta que fa un periodista a un entrevistat sobre quin és el personatge històric que més admira, la resposta sol incloure el noms habituals de Ghandi, Luther King, Jesucrist o Teresa de Calcuta... però en un percentatge molt elevat dels casos també apareix la figura de Nelson Mandela, més contemporània per mí, però a l'hora més desconeguda. Coneixia a grans trets la seva història, la seva lluita contra l'apartheid, la seva reclusió a la presó durant molts anys i la presidència tardia de la Sudàfrica post-apartheid, però hi havia quelcom que se m'escapava per entendre per què aquest líder polític suscitava tanta admiració personal.
He volgut llegir aquest llibre de John Carlin per entendre millor les causes del magnetisme de Mandela, que va més enllà del gran llegat polític que va deixar en ser un dels factors decisius en la reconciliació dels sudafricans blancs i negres en l'etapa immediatament posterior a l'apartheid. Això pot explicar un cert apreci impersonal, però no la immensa estima que la figura de Mandela desperta en tantíssima gent i especialment en aquells que el van tractar.
Un cop llegit aquest llibre de Carlin, entenc molt millor l'admiració general per Mandela i m'hi sumo. Més enllà de ser un símbol de llibertat o de resistència, Mandela significa la magnanimitat i la grandesa com a persona. Destaca la seva apassionada voluntat de voler entendre's i tractar respectuosament els líders de l'apartheid que havien estat els seus pitjors enemics, però la seva figura s'explica igualment per detalls personals com el d'interessar-se per la vida dels seus carcellers de la presó fins a arribar al punt de desenvolupar una amistat que es mantindria al llarg de tota la seva vida. O el fet que estant a la presó, es dediqués a aprendre la llengua afrikaner i la seva cultura, detall que seria posteriorment clau per demostrar als líders blancs la seva voluntat de perdó i reconciliació, de construir una nova Sudàfrica unida i no passar per davant de ningú. O el fet de tractar a tothom des de secretàries a gent de la neteja amb la mateixa gran educació i respecte amb que tractava als grans líders internacionals que el visitaven, o la decisió de mantenir tot el funcionariat blanc de la seu del govern quan va arribar al poder i com va acabar guanyant-se també tota la seva confiança i lleialtat.
El llibre m'ha agradat molt i és molt recomanable, Carlin explica molt bé la grandesa de Mandela i l'admiració que suscita entre persones de tota mena de condicions, però a l'hora no té problema en explicar els seus punts més febles i això fa que el seu relat sigui encara més versemblant.
Més informació: http://lacampanaeditorial.com/llibre-384/
Recomanabilitat: Molt recomanable, explica molt bé perquè la figura de Mandela és tan admirada.
