De tot cor - 32 narradors de la Catalunya Central

Títol: De tot cor
Autor: 32 narradors de la Catalunya Central
Editorial: Edicions de L'Albí
Any de publicació original: 2012

Aquest és un llibre de relats curts escrits per 32 autors de la Catalunya Central (el Berguedà, el Solsonès, l'Anoia i el Bages). Em resulta difícil ser objectiu amb aquest llibre, ja que es tracta del regal de Sant Jordi d'una persona molt important per a mi, i que a més va carregat de significat per la seva temàtica (l'eix unificador dels relats és el cor). Sense obviar el fet que, després dels dos darrers anys, a un barceloní irreductible com jo no li ha costat gaire fer un raconet al seu cor per aquest territori encantador (el Bages) al que abans amb prou feines coneixia (i només a causa de les arrels familiars).

El contingut del llibre també m'ha agradat força, al ser relats molt curts es fan ben fàcils (i addictius) de llegir. N'hi ha hagut algun que no m'ha agradat gaire, però en general els he trobat prou bons, i amb un equilibri ben encertat entre els relats de caire més divertit i aquells més emotius o profunds.

Més informació: Article al Regió7

Recomanabilitat: Prou bó com a llibre, però sobretot fantàstic com a regal.
 

Premio UPC 2004

Títol: Premio UPC 2004
Autor: Robert J. Sawyer, Miguel Hoyuelos, Manuel Santos, Santiago Egido
Editorial: Nova
Any de publicació: 2005

L'any 1991, la Universitat Politècnica de Catalunya va decidir crear un premi de novel·la curta de ciència ficció aprofitant els actes del seu 20è aniversari. Des d'aleshores, poc a poc ha anat guanyant en prestigi internacional fins al punt que actualment és un premi molt popular en el món de la ciència ficció (el més important a Europa), i no és estrany veure com s'hi presenten cada any escriptors de fama, com el guanyador d'aquesta edició 2004: Robert J. Sawyer.

Curiosament, el relat de Sawyer no m'ha semblat el millor dels quatre recollits al llibre (el guanyador i tres finalistes), però potser és perquè mai he estat un gran aficionat als thrillers policíacs, ni que estiguin ambientats en un món futurista com aquest. Personalment m'han agradat més dues de les altres novel·les finalistes: Siccus, un relat de Miguel Hoyuelos sobre unes intel·ligències artificials que prenen consciència d'una forma prou versemblant, i Las Lunas Invisibles, de Manuel Santos, una història novedosa explicada d'una forma força original que ben desenvolupada potser tindria potencial per un gran llibre.

En el seu conjunt, els relats han suposat una lectura correcta, tampoc res espectacular però suficient per passar una estona distreta.

Més informació: http://bibliotecnica.upc.edu/cienciaficcio/premi_upc/catala/2004/dades_edicio.asp

Recomanabilitat: Només pels molt aficionats a la ciència-ficció.

Exploradores del abismo - Enrique Vila-Matas

Títol: Exploradores del abismo
Autor: Enrique Vila-Matas
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2007

Aquest llibre és un conjunt de petits relats en els que les diferents històries comparteixen un fil comú: els protagonistes passen o han passat per situacions de crisi, principalment algun problema mèdic greu que els ha tingut una bona temporada a l'hospital, i això provoca efectes diversos en el seu comportament. Enrique Vila-Matas és un escriptor no gaire mediàtic però molt admirat per la crítica. Jo no n'havia llegit mai res d'ell, fins que el meu tiet em va regalar aquest llibre seu per a que el coneixés.

Vist des dels ulls d'algú com jo que de literatura en sap bastant poc, no és un llibre que m'hagi produït sensacions espectaculars, però sí que m'agradat bastant i haig de dir que alguns trets del seu estil em fan pensar que a algú que hi entengui més probablement l'impactaria molt més. I és que en general detecto un estil força ambiciós, pot estar més o menys encertat però s'hi veu una voluntat de que cada relat sigui interessant i fins i tot trascendent, sol fugir de les solucions fàcils i va una mica més enllà. És clar, això també vol dir que a vegades és passa de frenada i algun relat és massa boig i estrambòtic.

Per ser un llibre de relats (que normalment no m'entusiasmen) m'ha agradat prou, suficient com per incitar-me a fer una futura incursió en alguna de les novel·les més conegudes d'aquest autor.

Més info: http://www.anagrama-ed.es/titulo/NH_417

Recomanabilitat: Recomanable com a una primera aproximació a l'autor.

Diarios de las estrellas - Stanislaw Lem

Títol: Diarios de las estrellas
Autor: Stanislaw Lem
Editorial: Alianza Editorial
Any d'edició original: 1971

Aquest és un llibre de relats d'un dels autors més emblemàtics de la ciència ficció, el polonès Stanislaw Lem, mort ara fa gairebé un any. Tot i ser un dels gran mites del gènere, Lem no és massa conegut pel públic generalista que sí que coneix més (ni que sigui només de nom) altres autors com Isaac Asimov, Arthur C. Clarke o Philip K. Dick...

Lem sempre ha tingut un perfil propi dins la ciència ficció a l'allunyar-se bastant dels tòpics del gènere, en concret destaca pel seu pessimisme realista respecte les possibilitats exploratives de l'espai, en el sentit de que segurament no servirà per construïr mons de somni i societats utòpiques com presenten molts autors d'històries èpiques, sino que més aviat seguiremt tenint els mateixos problemes quotidians (i alegries també) del món actual traslladats a un àmbit diferent.

Aquest llibre però, se m'ha fet bastant llarg de llegir, en part per les dates en què l'he agafat (amb les festes de Nadal pel mig) però també perquè al ser relats independents entre sí no tenia massa incentiu per llegir compulsivament com em passa quan les històries tenen continuitat. El llibre és correcte i representatiu de l'estil propi de l'autor, però em va agradar molt més l'altre llibre que li havia llegit, Fiasco, que parlava sobre les moltes dificultats comunicatives que hi hauria en una situació de "Primer contacte" amb una civilització alienígena (situació que normalment s'idealitza i es simplifica massa en molts llibres clàssics del gènere).

De tots els relats m'agradaria destacar-ne el primer de tots per la seva capacitat humorística al descriure una situació que és d'una banda totalment lògica però alhora totalment absurda. Fora d'aquest primer relat, n'hi ha un parell més que destaquen però en general tampoc em van semblar extraordinaris.

Més info: http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001080351,00.html

Recomanabilitat:
Només pels aficionats a la ciència ficció, per la resta que vulguin conèixer Lem millor començar per Fiasco o Solaris.