Cómo el mundo creó Occidente - Josephine Quinn

Títol: Cómo el mundo creó Occidente
Autor: Josephine Quinn
Editorial: Crítica (Planeta)
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre que em van regalar per Sant Jordi i que no coneixia de res, però que explica perfectament la meva resposta quan em demanen quins llibres em podrien fer gràcia: aquells que jo no triaria pel meu compte, ja que això te l'avantatge que em sol fer obrir nous horitzons enlloc de limitar-se als meus interessos que al final són bastant tancats (ciència ficció, geopolítica, esports...). Doncs bé, aquest és un llibre d'història que a mi segurament no m'hagués cridat especialment l'atenció i en canvi ara me n'alegro molt d'haver-lo llegit!

El llibre sosté la tesi de que les arrels d'allò que anomenem Occident (típicament Europa occidental més els Estats Units) no provenen únicament de la Grècia i Roma clàssiques com es sol dir, si no que hi conflueixen moltíssimes influències de moltes altres civilitzacions i pobles del passat amb qui hi havia una intensa relació comercial i un constant intercanvi d'idees i invents. Segons l'autora, és només a partir del Renaixement que germina aquest focus en el món grecorromà clàssic com a bressol únic de la civilització Occidental, tot menystenint deliberadament l'influència d'altres civilitzacions com el món àrab i les seves profundes aportacions a la ciència, a causa de que l'imperi otomà i els musulmans eren percebuts en aquell moment com l'enemic d'una Europa liderada pel poder de l'esglèsia cristiana.

El llibre m'ha agradat ja que l'he trobat molt informatiu, tota una lliçó d'història sobre l'influència de pobles com els fenicis, la gran civilització mesopotàmia del Creixent Fèrtil, l'imperi persa, els àrabs... Després òbviament jo no hi entenc prou com per dilucidar si la tesi de l'autora és correcta, però certament els arguments que dona semblen prou potents com per almenys apreciar-ne el seu valor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-el-mundo-creo-occidente/412378

Recomanabilitat: Força recomanable, especialment si us interessa la història.

 

El telar del tiempo - Robert D. Kaplan

Títol: El telar del tiempo
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2023

Una vegada més torno a Robert D. Kaplan, un dels meus autors de referència de qui ja he comentat molts llibres en aquest blog. En aquest llibre de 2023, Kaplan ens parla de l'Orient Mitjà, una regió especialment rellevant en el moment d'escriure aquestes línies (abril de 2026).

L'autor recupera en aquest llibre el format que més em convenç: viatjar per una regió i explicar cada país mitjançant una interessant combinació d'entrevistes amb els seus habitants, recorregut històric i anàlisi geopolítica. Egipte, Síria, Iraq, Iran i Aràbia Saudita són alguns dels escenaris visitats, en una zona que té una importància cabdal per a l'ordre internacional actual.

Aquest llibre m'ha agradat molt i m'ha tingut enganxat en tot moment. Tot i tractar-se d'una zona que ja rep una cobertura informativa força àmplia comparada amb altres regions del món, l'autor aporta noves idees que trobo força interessants i que porten a la reflexió. En alguns casos el seu plantejament no em convenç del tot, com quan defensa prioritzar l'estabilitat i l'ordre que aporten certs règims totalitaris per sobre de la defensa dels principis democràtics, idea que jo trobo massa perillosa com per a convertir en paradigma. Però fins i tot en aquests casos, puc apreciar els seus arguments, com per exemple que els ideals de justícia i democràcia són molt difícils de dur a la pràctica en certs contextes i que la seva mala aplicació acaba fent més mal que bé. Pots estar-hi d'acord o no, però com a mínim et fa pensar i enriqueix el debat.

Més informació: https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/el-telar-del-tiempo_7368

Recomanabilitat: Molt recomanable, aporta una perspectiva diferent i enriquidora a les anàlisis més típiques sobre l'Orient Mitjà.

 

El col·leccionista de mons - Ilija Trojanow

Títol: El col·leccionista de mons
Autor: Ilija Trojanow
Editorial: La Magrana
Any de publicació original: 2006

Aquest és un llibre centrat en la figura de Richard Burton, un oficial de l'imperi britànic del segle XIX que tot i ser un personatge molt polifacètic va destacar en la seva faceta d'orientalista aventurer i explorador de nous mons.

El llibre es presenta en forma de novel·la i ens relata en els tres episodis més fascinants de la vida de Burton: la seva immersió a l'Índia on acaba fent d'espia després d'aprendre l'idioma i convertir-se en un local més, el pelegrinatge a la Meca sent el primer occidental no-creient en fer-ho (va assumir una identitat falsa d'indi musulmà practicant) i finalment el viatge a l'Àfrica oriental en busca de les fonts del Nil on acaba descobrint el llac Tanganika (només a ulls d'Occident, és clar).

El llibre m'ha agradat i crec que el seu principal encert és la forma en que es presenta. Tot i ser una novel·la sobre Burton, poques vegades se l'escolta en primera persona si no que la narració ens la fan altres personatges que interactuen amb ell: el seu criat a l'Índia, un comitè anti-espionatge que investiga el seu pelegrinatge a la Meca i finalment el guia local que condueix l'expedició britànica dins l'Àfrica oriental. Aquesta estructura narrativa fa que veiem Burton des dels ulls dels locals, el que dona una perspectiva molt més rica doncs aporta la perspectiva principal de com ells vivien la invasió per part de l'imperi britànic.

Més informació:  https://es.wikipedia.org/wiki/El_coleccionista_de_mundos

Recomanabilitat: Recomanable per a orientalistes i curiosos en general.