Jugarse la piel - Nassim Nicholas Taleb

Títol: Jugarse la piel. Asimetrías ocultas en la vida cotidiana
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidós
Any de publicació original: 2019

Em vaig comprar l'últim llibre de Taleb tan aviat com va sortir, però durant unes setmanes he anat postposant-ne la seva lectura per una raó molt estúpida però certa: em feia por que la em decebés bastant. I és que Taleb és un dels meus autors favorits des que l'any 2007 vaig llegir El Cisne Negro i em va semblar una obra mestra, i després quan vaig llegir al 2013 el seu següent llibre Antifràgil també em va agradar força, així que hauria d'haver estat esperant el seu nou llibre amb candeletes. Però havent seguit Taleb pel seu blog (i ocasionalment Twitter) em preocupava força la seva evolució: Taleb, que mai ha estat de tarannà moderat, cada vegada es mostra més radical i agressiu en el debat intel·lectual vers aquells que no pensen com ell, amb unes formes que acaben per minvar la seva credibilitat més enllà del contingut del seu discurs.

Aquest nou llibre de Taleb aprofundeix en el valor de "Jugar-se la pell" (Skin in the game), una idea que ja havia exposat breument en llibres anteriors. Taleb considera que com a societat hauríem de valorar més el risc personal, és a dir donar més importància aquells que quan opinen o fan alguna cosa (i millor fer que opinar) s'exposen a moltes més pèrdues que aquells que no ho fan. És a dir, així com està clar que un pilot, un bomber o el propietari d'un bar s'exposa a pèrdues importants si no fa bé la seva feina, no passa el mateix amb un especialista en història medieval, un periodista dedicat a l'anàlisi econòmic/polític o un alt directiu d'un banc d'aquells que l'indemnitzen amb un bonus milionari fins i tot quan el fan fora per la seva mala gestió. Més enllà dels casos obvis, Taleb expandeix aquesta idea general a tota mena d'àmbits intentant demostrar que és millor primar el coneixement pràctic vers el teòric.

Al final el llibre m'ha agradat i decebut a l'hora. La idea base de jugar-se la pell és prou bona, tot i que no sembla que doni per omplir un llibre sencer, però la lectura del llibre es fa per moments bastant insofrible degut a l'obsessió de Taleb en ajustar comptes i atacar amb noms i cognoms aquells que anomena IYI (Intellectual Yet Idiots), en unes parts que es fan pesades i no aporten gairebé res. Això no treu que Taleb segueixi sent un gegant, i per exemple l'assaig sobre com les minories intolerants s'acaben imposant que surt al llibre és brillant i fa reflexionar, però la relació senyal-a-soroll ha perdut bastant últimament.

Més informació:

• Entrevista a Taleb sobre el llibre
• Crítica sobre el llibre a Xataca

Recomanabilitat: Només per a fans de Taleb, per la resta n'hi ha prou amb llegir-se algun resum d'idees com els dos links que poso a dalt.

Antifragil - Nassim Nicholas Taleb

Títol: Antifrágil, las cosas que se benefician del desorden
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidos
Any de publicació original: 2013

Comencem pel concepte: quina seria la paraula que indica el significat oposat a "fràgil"? La resposta immediata seria algun adjectiu com ara "robust" o "resistent", però Taleb ens fa veure que no és exactament el mateix. Si entenem que fràgil és allò que es trenca (rep un efecte negatiu) al ser tractar sense cura i rebre un cop, aleshores l'oposat seria alguna cosa que millora (rep un efecte positiu) en rebre un cop o  dit d'un altre manera en ser estressat negativament. És a dir, quelcom robust o resistent és merament neutre, indiferent al tracte rebut, de forma que l'oposat a fràgil seria alguna cosa que es beneficiés dels estressors negatius (aleatorietat, incertesa, desordre...). En l'exemple canònic de Taleb, a un paquet amb contingut fràgil li posaries una etiqueta de "si us plau, tractar amb cura", a un de robust no caldria posar-hi res, mentre que a un d'antifràgil t'interessaria posar-li "si us plau, tractar sense miraments".

Aquest concepte resulta força interessant, però a primera vista pot semblar que no tingui massa aplicació pràctica. En aquest llibre, però, l'autor desenvolupa la teoria de l'antifragilitat tot donant-nos exemples de molts àmbits i situacions on es pot trobar, si no en estat pur, sí en components força apreciables, al menys fins a un cert límit. Un dels exemples més clars el trobem en el propi cos humà, on els músculs necessiten exercitar-se regularment (ser sotmesos a estressors negatius) per tal de guanyar força, mentre que tendeixen a atrofiar-se quan no s'exerciten. També una vacuna representa un exemple d'antifragilitat limitada: exposar-nos a una petita dosi d'un agent danyí fa que el nostre organisme desenvolupi les defenses que el permetran resistir una dosi més gran.

En sistemes més complexos, l'antifragilitat també hi és present tot i que a vegades d'una manera més súbtil: l'antifragilitat del conjunt es produeix sovint a costa de la fragilitat de l'individu. Així per exemple, l'evolució acaba millorant les espècies a força de moltes petites variacions genètiques (mutacions) que en la seva majoria resulten fatals pels exemplars individuals. De la mateixa manera, és raonable pensar que les lliçons que s'extrauen de cada accident d'avió (de conseqüències fatídiques per les víctimes) permeten obtenir a llarg plaç una millora notable de la seguretat aèria en el seu conjunt.

Aquest llibre però, no es queda en un assaig teòric sobre l'antifragilitat. L'autor, com és habitual en ell, ho acaba convertint en una mena de compendi transversal amb digressions sobre àmbits molt diversos: de les finances a la filosofia tot passant per la medicina, la tecnologia, l'ètica o fins i tot pels aspectes més mundans de la vida quotidiana. I tal com passava a El Cisne Negro, és en aquestes digressions i derivades on trobo sovint algunes de les reflexions més valuoses del llibre, més enllà de la idea principal de l'antifragilitat que ja és prou interessant en sí mateixa.

La personalitat de l'autor juga també un paper primordial en tot el llibre. Taleb, que com ja explicat algun cop no és exactament un home moderat i conciliador, accentua el seu perfil més aggressiu i radical per atacar amb contundència tots aquells personatges que considera fraudulents: principalment reben els economistes (de forma general i també amb noms i cognoms com Greenspan, Friedman, Krugman, Stiglitz, etc...) però també els periodistes, el mon acadèmic, els polítics i uns quants colectius més. I és que en paraules del propi Taleb: "Si veus un frau i no el denuncies a crits, aleshores tú també ets un frau".

Doncs bé, tot i que resulti probablement contradictori tenint en compte la meva alta estima per valors com la humiltat i la moderació (una estima a vegades excessiva, segons els que em coneixen) un cop llegit aquest llibre haig de reafirmar-me en la meva condició de Talebista convençut. Sí, està clar que el seu estil podria ser més respectuós i modest, i possiblement en algunes coses porta massa a l'extrem les seves idees, però tot i així haig de manifestar que el fons del discurs de Taleb és molt potent, amb idees noves i provocatives que solen tenir molta força. Pot estar equivocat en algunes o moltes d'elles, però realment l'admiro per ser dels poquíssims autors que em pot arribar a fer replantejar totalment algunes idees preconcebudes (i comportaments) que abans tenia interioritzades com a veritats absolutes. Taleb és un autor que et fa pensar (i molt) d'una manera que, almenys en el meu cas, cap altre autor aconsegueix.

És per tots aquests motius que, més enllà dels seus defectes, considero Taleb com un autèntic gegant a nivell intel·lectual, un dels pensadors més grans del nostre temps. Antifragil és un llibre que segueix en la seva línia, i és per això que he disfrutat moltíssim llegint-lo i no em puc estar de recomanar-ne efusivament la seva lectura.


Més informació: http://www.planetadelibros.com/antifragil-libro-91958.html

Recomanabilitat: Molt recomanable, tan sols matisaria que per lectors no iniciats en Taleb seria millor començar per El Cisne Negro abans que per aquest volum.
 

¿Existe la suerte? - Nassim Nicholas Taleb

Títol: ¿Existe la suerte?
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidós
Any de publicació original: 2004

Després d'haver considerat El Cisne Negro com una obra mestra del gènere d'assaig, és evident que tenia moltíssimes ganes de llegir el llibre amb que el seu autor s'havia donat a conèixer.

La temàtica de ¿Existe la suerte? conté força similituds amb El Cisne Negro, però així com aquest últim es centrava més en la idea de la incertesa i els esdeveniments imprevisibles, aquest llibre que ara he llegit està dedicat a la preeminència de l'aleatorietat en el món que ens envolta, i en com els humans no som capaços d'interpretar-la correctament sinó que tendim a ser enganyats per ella, ja que la psicologia humana ens fa buscar explicacions (causalitat) allà on molts cop no n'hi ha gaire o gens. Aquesta idea, que segons Taleb és prou aplicable al món en general, es fa clarament manifesta en entorns predominantment aleatoris com els mercats financers, on segons l'autor la diferència entre l'èxit i el fracàs d'un operador depèn molt més de la sort que de la seva capacitat.

Aquest llibre de Taleb és una mica més tècnic, més centrat en el món financer, però tot i així el seu contingut segueix sent força entretingut i valuòs. Segurament no m'ha impactat tant com l'altre llibre perquè al ser moltes idees força similars no em semblen tant novedoses, però d'altra banda també es fa més fàcil de llegir a l'estar ja acostumat a l'irreverent estil literari de Taleb: la seva barreja d'anècdotes, les referències als clàssics, el despreci pels Nobels i els grans tòtems de l'economia financera, les petites narracions amb personatges inventats i unes quantes peculiaritats més.

En resum, un llibre que m'ha agradat força i que puc recomanar com a segona lectura pels ja iniciats a Taleb.

Més informació: Fooled by Randomness (Wikipedia)

Recomanabilitat: Recomanable, però sempre després d'haver llegit primer El Cisne Negro.

El Cisne Negro - Nassim Nicholas Taleb

Títol: El cisne negro. El impacto de lo altamente improbable.
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidós
Any de publicació original: 2007

Ho diré d'entrada: El Cisne Negro és un dels millors llibres d'assaig que he llegit mai. El seu contingut es podria resumir com un estudi sobre els successos altament improbables i el gran impacte que tenen sobre nosaltres, però en realitat és molt més que això. Podríem dir que l'autor combina lliçons matemàtiques derivades de l'estadística amb coneixements aplicats de psicologia humana per acabar completant una obra magistral que, si hagués de emmarcar en un sol camp, possiblement s'acosti més a la filosofia que a altra cosa.

Quan l'autor parla d'un Cigne Negre es refereix a un fenomen excepcional que es situa fora de les expectatives raonables, que per la seva naturalesa és quasi impossible de predir i que té un impacte molt gran. A nivell històric un gran Cigne Negre seria el descobriment d'Amèrica, i en el món contemporani en podem trobar molts com per exemple l'invenció del telèfon, l'aparició d'Internet o l'11-S.

L'origen del mot s'explica en que abans del descobriment d'Austràlia, l'home del món antic estava convençut de que tots els cignes eren de color blanc, i milions d'observacions corroboraven aquesta assumpció. Però un dia es va descobrir que a Austràlia hi havien cignes de color negre, invalidant instantàniament aquesta assumpció que s'havia tingut per bona durant moltíssims segles. Des d'aleshores, el concepte de cigne negre fa referència al fet que que events percebuts com a impossibles de vegades arriben a tenir lloc.

Una de les grans idees del llibre és que els homes tendim a confiar massa cegament en la inducció: adquirir coneixement a partir d'observacions passades i emprar-lo en fer prediccions sobre el futur. La inducció està en la base de l'empirisme científic i possiblement no hi ha una alternativa millor, però cal tenir en compte les seves limitacions i comprendre que quan falla ho pot fer de forma espectacular. Com a exemple, un gall d'indi generosament alimentat per una família els cent dies anteriors a Nadal pensarà de forma inductiva que els humans d'aquesta família són uns éssers molt amables i interessats en el seu benestar, de forma que des del seu punt de vista li serà impossible preveure el que li espera per al dia senyalat. Un altre exemple seria com les prediccions econòmiques per l'any 2001, possiblement realitzades a partir de milions de dades i dels models més complexes i sofisticats, van ser rotundament invalidades en breus instants d'un matí de Setembre d'aquell any.

Aquest llibre no és tant una explicació estadística dels cignes negres a partir de la teoria de la probabilitat, sinó un estudi de perquè els humans (especialment en els del món actual) som tan vulnerables a l'aparició de cignes negres, dels mecanismes psicològics i socials que ens hi condicionen. Però el millor del llibre és que d'aquest estudi en profunditat que fa l'autor, en podem aprendre moltíssimes coses que ens ajuden a entendre millor el funcionament del món real en que vivim.

Un llibre francament interessant que m'ha fet reflexionar i aprendre des de la primera pàgina fins la última. En l'aspecte negatiu podria dir que l'autor em resulta un pèl massa cregut pel meu gust, la humilitat no és el seu punt fort, però el seu estil agressiu no resta credibilitat al llibre ja que la majoria dels seus plantejaments em semblen prou poderosos i raonables.

Més informació: The Black Swan (Wikipedia)

Recomanabilitat: Una obra mestra que recomano amb totes les meves forces.