La soledad de Charles Dickens - Dan Simmons

Títol: La soledad de Charles Dickens
Autor: Dan Simmons
Editorial: Rocabolsillo
Any de publicació original: 2009

Dan Simmons és segurament el meu autor favorit, així que acostumo a esperar ansiosament poder-ne llegir les seves últimes novetats publicades, arribant a vegades a comprar-les en anglès via Amazon quan el llibre sembla tant interessant que no vull ni esperar la traducció. Doncs bé, aquest no és pas el cas del llibre que ens ocupa, tenia ganes de llegir-lo però em frenava una mica la sinopsi que indicava una història bastant fosca i tortuosa.

La Soledad de Charles Dickens és una ficció situada entorn els darrers anys del popular escriptor anglès, en veu del seu amic i alhora rival Wilkie Collins. Es tracta d'una història molt fosca i fins i tot sòrdida per moments, repeteix una mica la fòrmula de El Terror com a relat fantàstic que parteix d'uns esdeveniments amb una base real històrica, però que va molt més enllà gràcies a la imaginació de l'autor. En aquest cas, però, el relat esdevé massa fosc i paranoic pel meu gust.

Segurament la llarga extensió de la novel·la (870 pàgines en l'edició de butxaca) no ajuda pas al seu èxit: es tracta d'una narració molt lenta, massa recreada en si mateixa, i amb algunes trames al meu parer prescindibles que obstaculitzen força la fluïdesa de la lectura. En la vessant positiva, és remarcable la mirada històrica a la figura de Dickens i sobretot l'apreciació que d'ella en feien els seus contemporanis.

En resum: un llibre una mica fluixet, especialment decebedor considerant les altes expectatives que sempre li tinc a aquest gran autor.

Més informació: http://www.rocabolsillo.com/destacamos/la-soledad-de-charles-dickens-bol-710.htm

Recomanabilitat: No gaire recomanable, potser el llibre més fluix de Simmons

Los Cantos de Hyperion - Dan Simmons

Títol: Los Cantos de Hyperion (Hyperion + La caída de Hyperion)
Autor: Dan Simmons
Editorial: Ediciones B
Any de publicació original: 1989

Hyperion, el Alcaudón, los siete peregrinos, John Keats, Fedmahn Kassad, FUERZA, el Tecno Núcleo, la Hegemonía, la FEM Meina Gladstone, Brawne Lamia, los motores Hawking, los teleyectores, Lenar Hoyt, el cruciforme, Alianza-Maui, el Cónsul, Sol Weintraub, Paul Duré, los Éxter, Moneta, Het Masteen, Vieja Tierra, las Tumbas del Tiempo, la Red de Mundos, el Señor del Dolor, Martin Silenus, Triste Rey Billy, Joseph Severn, los bikura, la Iglesia de la Expiación Final, etc...

Fa uns 13 anys que vaig llegir Hyperion y La caída de Hyperion, però just ara he volgut rellegir-los (com em recomanava fa temps el meu bon amic Miquel) perquè els considero els meus llibres favorits de sempre. No ho havia fet mai això de rellegir un llibre que ja m'hagués llegit abans, però ha estat fantàstic retrobar-me amb aquest meravellós univers que conforma la que per mi és la més gran obra mestra de la ciència-ficció.

Més informació: Hyperion (Wikipedia)

Recomanabilitat: Els millors llibres que he llegit mai... cal dir alguna cosa més?

The Terror - Dan Simmons

Títol: The Terror
Autor: Dan Simmons
Editorial: Little Brown
Any de publicació: 2007

Normalment no em llegiria un llibre de 800 pàgines en dues setmanes. Normalment no m'apasionaria una història amb elements de terror que et fa patir més que gaudir. Normalment no m'interessaria gaire el destí d'una expedició anglesa del segle XIX a l'Àrtic. Normalment trobaria poc adequat barrejar elements fantàstics en una novel·la que bàsicament reprodueix uns fets històrics. Normalment no m'estaria llegint fins les dues i pico de la nit quan a l'endemà m'haig de llevar a les set...

Però per alguna cosa el senyor Dan Simmons és el meu escriptor favorit, autor d'obres mestres com els llibres de la saga d'Hyperion, i d'una sèrie de llibres excel·lents com Ilium-Olympos, Los Vampiros de la Mente, etc... Quan vaig decidir-me a llegir aquest llibre, feia dies que em rondava per la tauleta de nit i per l'argument no m'atreia pas gaire, però al final ha resultat ser un dels llibres més espectaculars que he llegit darrerament.

The Terror és un llibre basat en l'aventura viscuda per l'Expedició Franklin, un grup de 128 homes i dos vaixells de la Royal Navy britànica (HMS Erebus i HMS Terror) enviat a l'Àrtic a mitjans del segle XIX amb l'objectiu de trobar (i navegar) el Pas del Noroest que comunica els oceans Atlàntic i Pacífic. Simmons construeix un relat on encaixen rigurosament tots els fets històrics comprovats, i aleshores n'afegeix de la seva collita imaginativa per a omplir els forats de tot allò que no se'n sap (que és molt).

El llibre et manté en una tensió constant, quelcom ja de per si meritori en un llibre tan llarg, i en un ben assolit equilibri entre la sensació d'esperança i la sensació de fatalitat inevitable (en aquest sentit em recorda una mica a el "Libro del dia del juicio final" de la Connie Willis).

Amb tot, després de més de 700 pàgines devorades a plena satisfacció, haig de dir que la part final no em va semblar especialment encertada, i això és el que em fa reduïr-ne una mica la valoració final. Si Simmons hagués pogut tancar millor tots els interrogants que el llibre plantejava, segurament estaríem parlant d'una obra mestra; tot i així, encara podem parlar d'un llibre èpic amb un resultat excel·lent.

Més info: http://www.amazon.com/Terror-Novel-Dan-Simmons/dp/0316017442/ref=ed_oe_h

Recomanabilitat: El recomano de totes totes a tot aquell que no s'espanti davant un llibre de 800 pàgines.

El hombre vacío - Dan Simmons

Títol: El hombre vacío
Autor: Dan Simmons
Editorial: Ediciones B
Any d'edició original: 1992

Dan Simmons és el meu autor favorit, així que fa temps que vaig intentant llegir poc a poc tots els seus llibres. Els més antics no solen editar-se a Espanya (per sort existeix Amazon), però Ediciones B acaba d'editar-ne aquest just després de recuperar-ne els drets.

El hombre vacío parteix d'una premisa interessant: el personatge principal Jeremy Bremen és algú que pot llegir la ment dels demés. Però no només en el sentit dels telèpates típics que ho fan a voluntat, sino que també sent continuament els pensaments dels altres encara que no ho vulgui (i això li provoca bastants maldecaps). A partir d'aquí la novel·la és desenvolupa més en un àmbit de thriller amb elements de terror (semblant a Dean Koontz).

El llibre no té un nivell tan alt com les diverses obres mestres de l'autor (les èpiques sagues d'Hiperion-Endymion i d'Ilion-Olympus, el mític "Los vampiros de la mente"), però sí que és força entretingut i et fa passar les pàgines ràpidament. Com a crítica, potser diria que l'he trobat una mica com si fós una versió "en brut", no tan perfectament pulit i cuidats tots els detalls com l'autor sol fer en les seves obres posteriors. El potencial hi és, però en alguns moments (sobretot al final) no m'agrada com acaba de lligar-ho tot.

En qualsevol cas, és un thriller entretingut i sens dubte recomanable pels fans d'aquest gran escriptor.

Més info: http://www.edicionesb.com/Catalogo/Producto.aspx?id=878

Recomanabilitat:
Especialment pels fans de l'autor, i també a tot aquell que busqui un llibre entretingut sense grans pretensions.