Títol: La Corte de los Milagros
Autor: Ramón del Valle-Inclán
Editorial: Espasa Calpe (Austral)
Any de publicació original: 1927
La Corte de los Milagros és un dels clàssics de la literatura espanyola del segle passat. Valle-Inclán fa un relat on es pot observar com es vivia a l'Espanya de mitjans del segle XIX durant el regnat d'Isabel II, tan a nivell de les classes més altes (la reina i tot el seu entorn cortesà) com del poble més planer.
El llibre té un estil complicat, sobretot perquè utilitza un vocabulari molt ric i complexe, però també perquè l'autor no fa un plantejament narratiu clàssic sinó que t'has d'anar composant el fil argumental intentant inferir la història principal a partir dels diàlegs dels personatges.
A nivell de contingut, Valle mostra una realitat esperpèntica amb un elevat fons de crítica social, de la qual el seu àcid retrat no en salva ningú: ni la reina ni les classes mig-altes, però tampoc les classes més humils. El relat de Valle descriu una època de bojos on les aparences i l'egoisme predominen per damunt de cap altra consideració.
A nivell de resum haig de dir que el llibre no m'ha agradat gaire. A l'inici em va costar força adaptar-me a l'estil, després a la part central sí que hi havia alguna trama interessant, però no veig que s'acabi de concretar tot plegat a la part final. En resum, em sembla més una lectura per a acadèmics i experts literaris que un llibre per a gaudir-ne qualsevol lector.
Més informació: http://www.casadellibro.com/libro-la-corte-de-los-milagros/2900001159972
Recomanabilitat: No recomanable, només per a qui realment l'interessi l'Espanya de l'època d'Isabel II.
