El mapa cultural - Erin Meyer

Títol: El mapa cultural
Autor: Erin Meyer
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2014

Aquest llibre el vaig trobar per casualitat exposat en una biblioteca i de seguida va captar la meva atenció. Qui no ha afrontat mai alguna situació de malentès cultural? Doncs bé, aquest llibre d'Erin Meyer, experta en gestió intercultural, ens explica quines són les bases d'aquestes diferències i algunes estratègies per a mirar de superar-les en un equip integrat per gent de diferents cultures.

L'autora identifica fins a vuit escales on es pot mesurar cada cultura en comparació amb les altres. Per exemple, hi ha cultures que prefereixen una comunicació directa (explícita i clara) i n'hi ha d'altres on importen molt els sobreentesos i les lectures implícites, algunes prefereixen els lideratges ben jeràrquics mentre que altres són molt més igualitàries, etc... Cadascuna d'aquestes escales té diversos graus. Per exemple, els holandesos i els europeus nòrdics es situen a l'extrem del lideratge igualitari, mentre que els americans i anglesos estan més centrats. Els italians o espanyols es troben al costat jeràrquic de la balança, però encara són considerats igualitaris si es comparen amb la majoria de cultures asiàtiques. La Xina i el Japó, en canvi, es troben a l'extrem de la preferència pels lideratges jeràrquics. Tanmateix, un dels punts clau del llibre és que no importa tant on es situen dues cultures dins l'escala, sinó la diferència relativa entre elles. Així, en l'exemple anterior, els xinesos són només una miqueta menys jeràrquics que els japonesos, però aquesta diferència és suficient per generar molts malentesos entre ells.

Segons l'autora no hi ha un patró únic per classificar les cultures. Encara que hi ha força trets comuns dins un grup de cultures similars com per exemple serien les asiàtiques, també existeix una gran variabilitat individual dins d'aquest grup. Per exemple: els japonesos són els més jeràrquics del món, però al mateix temps tenen una preferència molt marcada per les decisions consensuades, molt més que la majoria de cultures de lideratge igualitari. Això vol dir que, aquí, a vegades pots comunicar-te directament amb el cap d'un altre equip saltant-te nivells jeràrquics (cosa que seria impensable al Japó), però a l'hora de decidir comptarà molt més l'opinió del teu cap que la teva, mentre que al Japó el cap intentarà incorporar l'opinió de consens que pugui sorgir del seu equip.
Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, no només m'ha semblat molt interessant pel seu contingut, sinó que està explicat de manera molt clara i amena, ple d'exemples i anècdotes que el fan força divertit de llegir. Tot i que està més enfocat al món laboral i a la gestió d'equips interculturals, estic convençut que ens pot ser molt útil a qualsevol de nosaltres com a simples ciutadans del món. Sens dubte serà una de les meves grans recomanacions d'aquest any.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-mapa-cultural/343539

Recomanabilitat: Molt molt recomanable, un llibre interessantíssim i divertit que ens pot servir a tots.

Franqueza radical - Kim Scott

Títol: Franqueza radical
Autor: Kim Scott
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2017

Aquest és un llibre que estava exposat al panell de novetats d'una biblioteca, el vaig estar fullejant i em va cridar l'atenció. Defensa un mètode de gestió d'equips anomenat Franquesa Radical que es basa en un principi de qüestionament directe dels companys, caps i subalterns però amb un nivell d'implicació personal genuïna fins i tot en el moment de fer crítiques que puguin ser dures d'encaixar.

L'autora Kim Scott ha tingut una extensa carrera ocupant càrrecs de gestió en diverses companyies tecnològiques com Google, Apple o Twitter, però al final va decidir deixar-ho tot per establir-se pel seu compte en el món de l'assessoria i el coaching, tot basant-se en aquest nou estil de gestió que havia desenvolupat. La clau d'aquesta filosofia seria portar al món de l'empresa la figura d'aquell amic o familiar que et diu quan l'estàs cagant encara que en el moment no t'agradi gens sentir-ho, però que al cap de poc temps agraeixes el consell o el toc d'atenció perquè saps que ho fa amb la millor intenció d'ajudar-te, tot volent el millor per a tu. Això no és tan fàcil de fer en una empresa on aquesta confiança no la tens guanyada d'entrada, però l'autora defensa que s'hi pot arribar si mostres un interès genuí i autèntic per les persones del teu equip.

El llibre m'ha semblat correcte. La idea de la franquesa radical en sí pot tenir mèrit, però com sol passar en aquesta mena de llibres es passa una mica de frenada, tot estirant massa la idea fins a voler convertir-la en l'arrel d'una filosofia de gestió d'equips que a mi em sembla més basada en les preferències personals de l'autora que no pas directament derivada de la seva idea clau. No m'ha desagradat i té algunes idees interessants, però d'altra banda la traducció m'ha semblat una mica fluixa així que recomanaria llegir-lo en la seva versió original en anglès.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-franqueza-radical/388636

Recomanabilitat: Recomanable per aquells interessats en la gestió d'equips.

La isla de los 5 faros - Ferran Ramon-Cortés

Títol: La isla de los 5 faros
Autor: Ferran Ramon-Cortés
Editorial: RBA Libros
Any de publicació original: 2005

Aquest és un llibre molt curtet que bàsicament ens dona cinc claus que s'han de seguir per a una bona comunicació, però l'autor enlloc de fer un assaig li dona la forma d'un petit relat centrat en els cinc fars de l'illa de Menorca. El llibre m'ha agradat, aquest curiós revestiment està ben aconseguit i el fa més memorable.

Més informació:  https://www.todostuslibros.com/libros/la-isla-de-los-5-faros_978-84-7871-260-1#synopsis

Recomanabilitat: Recomanable, molt curtet però compleix la seva funció.

el

Los Lara - José Martí Gómez

Títol: Los Lara
Autor: José Martí Gómez
Editorial: Galaxia Guttenberg
Any de publicació original: 2019

Aquesta deu ser la primera vegada a la meva vida que em trobo a la caixa d'una llibreria fent cua per pagar un llibre que, un minut abans, no sabia ni tan sols que existia. I és que quan vaig veure i fullejar aquest llibre, em va produir una atracció immediata. Resulta que José Martí Gómez, un veterà periodista que sempre m'ha agradat escoltar i llegir, havia escrit un llibre de caire biogràfic sobre la família Lara, temàtica que m'interessa per tres vessants ben diferents: el món dels llibres i les editorials, el món de la premsa i els grans grups de comunicació audiovisual, i és clar el món del futbol i en concret del RCD Espanyol, del qual sóc un gran aficionat. I per acabar-ho d'adobar, el llibre estava editat per Galaxia Guttenberg, la que és avui en dia la meva editorial favorita, sobretot en no-ficció.

Tenia tantíssimes expectatives depositades en aquest llibre que al principi em va costar entrar-hi, encara que costi d'entendre. L'estil de Martí Gómez és una mica peculiar, no és una biografia típica sinó que l'autor basa el seu perfil biogràfic en la narració saltejada d'un conjunt d'anècdotes i vivències, barrejada amb extractes d'entrevistes i discursos dels personatges estudiats, així com de les opinions de les persones que els van tractar de prop. En resum, al principi em va costa una mica fer-me una idea coherent i estructurada de cadascun dels Lara, però la veritat és que un cop acabat el llibre haig de reconèixer que aquest estil funciona: t'acabes fent un quadre força complert dels personatges i a més el composes tú mateix, no t'impregna tant la valoració personal que en faci l'autor com en una biografia clàssica.

Així doncs, es tracta d'un llibre que al final m'ha acabat agradant molt, em sembla una biografia prou honesta i equilibrada que explica qui van ser tan el patriarca Lara que va fundar l'editorial com el seu fill José Manuel que la va heretar i expandir fins convertir-la en un gran imperi audiovisual. Definitivament van ser dos grans personatges que desperten força interès, més enllà de les seves llums i ombres, que en tenen moltes i de força intensitat. L'únic que no m'ha agradat del llibre és que la part de l'Espanyol se'm queda una mica curta, l'autor hi dedica un capítol no molt extens i m'hagués agradat que hi aprofundís una mica més.

Més informació: Los Lara, una monarquía entre libros (El País)

Recomanabilitat: Molt recomanable, una biografia molt interessant de dos personatges ben poc ordinaris.

El director - David Jiménez

Títol: El director
Autor: David Jiménez
Editorial: Libros del K.O.
Any de publicació original: 2019

David Jiménez és un periodista que havia fet sobretot de reporter de guerra i corresponsal, fins que l'any 2015 el van cridar a dirigir el diari El Mundo en un moment en que patia una crisi laboral força important que va comportar diverses onades d'acomiadaments. L'aventura no va anar bé i va ser destituït tan sols un any més tard, convertint-se en un dels quatre directors que ha tingut el diari en els últims cinc anys. En aquest llibre, Jiménez aprofitar ara per donar la seva versió de tot el que va passar en aquell any convuls.

Per començar val a dir que es tracta d'un llibre molt interessant, ja que Jiménez no s'ha tallat gens a l'hora de relatar tota mena d'interioritats del funcionament del diari, fet que ha causat furor i polèmica en el món del periodisme, amb nombrosos posicionaments a favor i en contra de l'ex-director i el seu llibre. A mi personalment m'ha provocat sentiments contradictoris: el llibre l'he devorat pel seu interès i contingut, però a l'hora m'ha decebut per oferir una visió molt extrema amb una colla de bons i una colla de dolents sense massa espai per als matisos.

El millor del llibre, o de l'autor, és la seva aferrissada defensa de la independència del periodisme vers els interessos del poder. En el llibre es relata la trista realitat de la premsa en el món actual: els ingressos per venda de diaris no són suficients per a sostenir la complexa maquinària que requereixen, i la dependència de la publicitat comporta una subordinació a grans empreses i grups d'interès que xoca amb la tradicional missió del periodisme de desvelar i denunciar els abusos del poder. Aquesta situació ja ve de fa molts anys, però la crisi de la premsa escrita vers l'accés típicament gratuït a les webs dels diaris (i a la nova competència dels exclusivament digitals) fa que el problema empitjori exponencialment. L'ex-director apostava per un projecte plenament digital ja que no li veia futur al paper, però això el va fer xocar amb la vella guàrdia i una part important de la plantilla encara massa malacostumada als vells temps on només contava el paper.

El pitjor del llibre, o de l'autor, és que el seu relat és bàsicament un ajustament de comptes vers els seus enemics, que són nombrosos ja que Jiménez simplifica molt la història dibuixant una gran majoria de personatges malvats o covards i una petita minoria de valents incorruptibles. Entenc que l'autor sigui part implicada i és licit que doni la seva versió, però d'un periodista, i especialment d'un ex-director d'un diari tan important, esperaria una visió de la vida no tan simplista, molt més complexa, i que mereixeria un esforç més gran d'objectivitat.  A més, el llibre està plagat de xafarderies i crítiques personals a antics companys del diari (adreçats per sobrenoms però fàcilment identificables) que al meu gust aporten més aviat poc.


En tot cas, la valoració conjunta no deixa de ser molt bona. Més enllà de les picabaralles personals, es tracta d'un relat molt valuós sobre tot el que passa en un gran diari avui en dia. A més, aquest relat convida a una reflexió important sobre el paper de la premsa vers els poders establerts i obre molts interrogants sobre la millor manera de fer viable una mínima independència editorial. 

Més informació: https://www.librosdelko.com/products/el-director-secretos-e-intrigas-de-la-prensa-narrados-por-el-exdirector-de-el-mundo

Recomanabilitat: Força recomanable, lectura de les que es devoren en tres o quatre dies.

Aicnalubma - Joaquim Maria Puyal

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2011

El periodisme és un gènere que viu actualment una profunda crisi d'identitat. Tot i que els canvis tecnològics poden semblar-ne el detonant, al meu parer no són tant la causa del problema sinó una novetat a la que s'acabarà adaptant (de forma més o menys traumàtica). Per mi, el problema més greu del periodisme avui en dia és la seva progressiva submissió a l'objectiu del benefici econòmic per sobre de tot, que comporta una sèrie de conseqüències tan tristes com evidents (transformació de la informació en entreteniment, dependència dels grans grups de poder, partidisme ideològic) que l'allunyen de la seva necessària funció social tan vital fins ara a les societats democràtiques modernes.

Dins aquest món tan incert que és el periodisme actual, poques veus comanden tanta credibilitat i respecte com la del Joaquim Maria Puyal. Trobo molt meritori que en un territori en un estat tan lamentable i degradat com és el periodisme esportiu, en Puyal sap complir la seva funció de narrador radiofònic amb un estil propi prou digne i equilibrat, ben allunyat de l'estil estrident i demagog tan típic de la locura mediàtica que envolta el futbol avui en dia. És significatiu que un perico com jo, summament fastiguejat pel pensament únic culé predominant a Catalunya i terriblement saturat per l'abrumadora omnipresència del Barça als mitjans de comunicació, conservi encara una cert respecte per un comunicador apassionat del Barça però que sap transmetre (junt amb l'analista Ricard Torquemada) una mínima distància objectiva, amb altibaixos i encara lluny de la que seria dessitjable, però a una gran distància de la resta de mitjans culers.

Fet el preàmbul, entrem ja en matèria. El contingut d'aquest llibre es pot resumir perfectament en el seu subtítol: "Reflexions sobre la societat i els mitjans. Propostes per a la nova televisió". En Puyal ens dona una diagnosi acurada del lamentable estat de coses a la televisió actual (certament pitjor que a la ràdio i premsa), però també ens ofereix una sèrie de propostes que es podrien resumir a partir d'una base: la del respecte a l'espectador. Així doncs, la clau del discurs d'en Puyal radica en que és possible conciliar el legítim interès dels grans grups mediàtics per l'interès econòmic amb l'interès de l'espectador per una televisió de qualitat. Com a exemple, el lideratge d'audiència de TV3, una televisió que tot i tenir aspectes a millorar, es troba a anys llum de la resta de cadenes pel que fa a qualitat de continguts, i no per això deixa de ser la més vista a Catalunya.

Una idea en la que l'autor insisteix molt és que cal evitar resignar-se a la idea que per tenir audiència s'ha de caure a un determinat nivell (ben pobre) de qualitat. En Puyal insisteix en que els espectadors hem d'incrementar el nostre nivell d'exigència amb els continguts televisius, i que lluny de conformar-nos amb el que ens donen hem de mobilitzar-nos per demanar una televisió de qualitat que respongui al nostre interès. A les planes finals del llibre, l'autor ens planteja fins i tot un borrador del que serien els "Drets de l'Espectador Televisiu", amb exemples de drets que hauríem de reivindicar a una televisió a qui l'autor no es resigna a admetre com un negoci més sinó que considera s'hauria de definir com un servei públic d'interès social.

Aquest llibre m'ha resultat molt interessant. És cert que l'autor predicava en aquest cas a un convençut, però la seva aferrissada defensa d'aquest ideal m'ha fet replantejar-me la meva resignació pel que fa al pobre nivell televisiu actual, potser sí que és possible tenir una televisió millor.

Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/aicnalubma_13834.html


Recomanabilitat: Força recomanable, l'autor m'ha convençut en la seva idea de reclamar una televisió digne i de qualitat.
 

Els secrets de la felicitat - Sebastià Serrano

Títol: Els secrets de la felicitat
Autor: Sebastià Serrano
Editorial: Ara llibres
Any d'edició original: 2006

Aquest llibre no m'ha agradat gens. L'autor és un expert en comunicació de bastant prestigi, que fins i tot escolto alguna vegada per la ràdio i el puc trobar interessant a vegades, però tot i això haig de dir que aquest llibre en concret m'ha decepcionat bastant.

El llibre no m'agrada bàsicament perquè no estic d'acord en la premisa principal: que el llenguatge i la comunicació de les emocions són claus per a la felicitat. A veure, no diré que no tinguin la seva importància, però l'argumentació de l'autor no m'ha conseguit convèncer de que realment sigui l'aspecte més important per a obtenir la felicitar. És més, em fa la impressió que és un d'aquells casos en que l'expert sobreestima l'impacte real de la seva especialitat (en aquest cas la comunicació) sobre el món real i ens vol fer pensar que n'és l'aspecte més important.

Una decepció, perquè aquest llibre ha tingut en general una acollida molt bona, però jo personalment l'he trobat insustancial, excessivament vaporòs i abstracte.

Més info: http://www.cultura03.com/arallibres/novetats/novara0056.html

Recomanabilitat:
No el recomano gens.