Eichmann en Jerusalén - Hannah Arendt

Títol: Eichmann en Jerusalén
Autor: Hannah Arendt
Editorial: Debolsillo (Penguin)
Any de publicació original: 1963

Aquest és un llibre de la filòsofa Hannah Arendt que fa temps que volia llegir, centrat en el judici del criminal nazi Adolf Eichmann, qui va ser el principal responsable de la implementació de la Solució Final, és a dir, l'extermini massiu de milions de jueus a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. El meu interès per aquest llibre prové sobretot del concepte filosòfic que planteja l'autora: la banalitat del mal.

Eichmann ocupava un alt càrrec dins del nazisme; no era un dels dirigents de primera línia, però se li va encarregar organitzar tota la logística de les deportacions de jueus cap als camps d'extermini. La particularitat de la figura d'Eichmann, segons l'autora, és que no era un fanàtic antisemita ni un psicòpata, sinó un buròcrata que responia al perfil d'una persona relativament normal. En la seva defensa, va al·legar que només volia fer la feina que li havien encomanat de la manera més eficient possible, obeint als seus superiors i a les lleis vigents a l'Alemanya nazi. A partir d'aquest argument d'Eichmann, l'autora planteja dues tesis força interessants.

En primer lloc, Arendt no accepta l'excusa d'Eichmann que obeir la llei vigent com a ciutadà alemany l'eximia de la seva responsabilitat. Hi ha un consens bastant universal que l'obediència no és obligatòria quan els superiors donen ordres criminals. Fins i tot en un estat totalitari, on la pròpia llei i l'estat són criminals en si mateixos, hi ha nombrosos exemples de ciutadans que van trobar maneres de desobeir ordres, malgrat els riscos que això comportava, incloent-hi la possibilitat de perdre la vida, fins i tot en casos on les ordres que no implicaven la mort de milions de persones com era el cas d'Eichmann.

En segon lloc, Arendt considera que el cas Eichmann porta a la inquietant conclusió que un mal tan terrorífic pot ser obra no només d'un gran monstre o psicòpata, sinó que també pot ser dut a terme per persones força mediocres i banals. D'alguna manera, el fet que un mal així pugui existir dins de qualsevol de nosaltres (aquells que no se'ns considera inhumans) és certament terrible i, segons l'autora, ens obliga a estar alerta en tot moment per evitar que es manifesti.

Aquest llibre m'ha agradat perquè m'ha fet pensar força. L'autora fa una crònica desapassionada del judici amb una encomiable intenció d'objectivitat, i ja és una crònica força informativa sobre un periòde especialment terrible, però a més les seves consideracions d'ordre filosòfic i moral el converteixen en una gran obra de referència que justifica la fama que la precedeix.

Més informació:  Eichmann en Jerusalén (Wikipedia)

Recomanabilitat: Molt recomanable, es tracta d'una lèctura incòmoda però necessària.

Gilead - Marilynne Robinson

Títol: Gilead
Autor: Marilynne Robinson
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 2004

A vegades m'acosto a una llibreria amb la intenció de comprar una novel·la aleatòria, idealment una sobre la que no tingui cap referència prèvia i a vegades ni conegui a l'autor, i que acabo triant de manera una mica atzarosa amb la única condició que al llegir-ne la contraportada em cridi una mica l'atenció. Aquesta novel·la Gilead és el resultat d'una d'aquestes excursions.

En aquest llibre un ancià reverend americà que s'acosta al final de la seva vida li escriu una llarga missiva al seu fill de set anys per a que la llegeixi quan hagi mort. L'home hi explica moltes de les seves vivències i fa unes quantes reflexions interessants, sobre la seva família i la gent que ha trobat. En principi no hi conté res que hagués de semblar extraordinari, però curiosament el llibre en el seu conjunt acaba convertint-se en una demostració d'un dels seus arguments principals: que quan es té una llarga vida darrera i sobretot amb la perspectiva d'una mort propera, l'home se n'adona de com n'és d'extraordinari el fet de viure en sí mateix, fins i tot quan la vida es compon de retalls que hom prendria per ben ordinaris.

El llibre m'ha agradat, és un llibre d'aquells que asserena i que et fa pensar sobre la vida amb una mica més de perspectiva.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/gilead/

Recomanabilitat: Recomanable, lectura tranquila i que fa pensar.

Ejemplaridad pública - Javier Gomá Lanzón

Títol: Ejemplaridad pública
Autor: Javier Gomá Lanzón
Editorial: Taurus
Any de publicació: 2009

Javier Gomá Lanzón és un filòsof basc que l'any 2009 va publicar aquest llibre Ejemplaridad pública que va obtenir una acollida prou bona i certament sorprenent per tractar-se d'un assaig que a més no és de lectura senzilla. Aquest volum va ser integrat posteriorment en el que l'autor ha anomenat Tetralogía de la Ejemplaridad, i han estat algunes referències d'alguns periodistes a qui segueixo les que m'han animat a llegir-lo.

Intentar resumir l'argument d'una obra així en un paràgraf és una tasca destinada al fracàs, però ho intentaré. L'autor fa una defensa de l'exemplaritat com a una filosofia de vida aplicable per a qualsevol i en tots els àmbits de la vida. Al contrari del que pogués semblar pel títol, no limita l'exemplaritat a l'exercici de càrrecs públics (que també és essencial) si no que explica que hauria de ser una aspiració per a tots els ciutadans en la manera com ens conduïm en la vida pública, entenent com aquesta última no la de la política/celebritat si no la que té lloc quan ens relacionem amb els altres en el dia a dia, en les nostres comunitats, en el treball... Un altre punt important que fa l'autor és la importància dels costums i hàbits socials: no val excusar-se en el compliment de la llei que seria una mena de màxim d'allò permès sense castigar (si bé no sempre moral) si no que cal posar el llistó del nostre comportament en una conducta exemplar que si tots seguíssim ens portaria a viure en una societat millor.

Aquesta defensa de l'exemplaritat és quelcom que m'arriba bastant a l'ànima. Recordo que quan vaig arribar a l'edat adulta vaig estar uns quants anys sense votar i l'explicació que donava era la meva creença de que la política estava sobrevalorada, de que podíem fer moltíssim més per a millorar la vida dels altres amb el nostre propi comportament que no pas introduint un sobre dins una urna un cop l'any. Poc a poc vaig anar evolucionant aquesta posició i des dels vint-i-pocs anys no m'he perdut cap votació (vaig entendre que la democràcia més que per a escollir qui et governarà bé serveix per fer fora als qui et governen pitjor), però encara crec fermament en aquell argument de quan era jove.

Així doncs, no sorprendrà ningú que em mostri molt d'acord en la tesi defensada per aquest llibre, l'exemplaritat de qualsevol persona vulgar em sembla una idea interessant i m'apena profundament que com a societat preferim com a herois a suposats exemples del món de l'esport i l'espectacle, o a empresaris d'èxit tipus Steve Jobs enlloc d'exemples quotidians que podem trobar molt més a prop (m'alegro que ara amb la pandèmia es comenci a reconéixer als herois sanitaris). Podria estar-m'hi hores despotricant sobre la idolatria que desperten un Messi o un Cristiano tot i haver reconegut estafar milions d'euros a la hisenda pública, o sobre l'admiració per Michael Jordan arran del recent documental amb gent que justifica el seu comportament perquè "era un competidor i volia guanyar per sobre de tot", com si això fos una justificació acceptable en altres àmbits de la vida (si l'amo de la vostra empresa és un dèspota que tracta tothom com a una merda, no direm que és fantàstic perquè "només vol fer diners per sobre de tot"). Però en fi, que això és un blog dedicat simplement a comentar els llibres que he llegit, així que millor que deixi de donar la vara amb els meus judicis morals.

El que no m'ha agradat del llibre és que al principi es fa una mica farragós. No està escrit com un llibre pel gran públic si no que és un assaig més d'estil acadèmic, i la veritat és que pel meu limitat nivell m'ha costat una mica de seguir fins que ha arribat als capítols finals on l'autor exposa la tesi principal. Però tot i així en faig una valoració positiva i estic content d'haver arribat fins al final.

Més informació:

Recomanabilitat: Una filosofia força interessant però no m'atreviria a recomanar el llibre per ser un assaig no gaire fàcil de llegir.

La mente de los justos - Jonathan Haidt

Títol: La mente de los justos
Autor: Jonathan Haidt
Editorial: Deusto
Any de publicació: 2019

La tesi principal d'aquest llibre em va apel·lar de seguida que la vaig llegir: seria molt estúpid considerar que les persones que tenen una ideologia oposada a la teva a nivell polític (o a nivell de creences religioses) són tots tontos o males persones o bé han estat tots enganyats. No cal ser molt empàtic per a suposar que entre ells hi haurà moltíssima gent sensata, inteligent i bones persones, però que tot i així en aquests temes pensen d'una manera molt diferent a tu. Com s'explica el seu comportament doncs? Com s'explica un demòcrata americà que un republicà sensat pugui votar a Trump? I com s'explica algú de dretes el suport de certa esquerra a règims com el de Venezuela?

En aquest assaig, el psicòleg america Jonathan Haidt intenta explicar-nos perquè temes com la política o la religió divideixen de manera tan forta a la gent sensata. El seu raonament està basat en la psicologia moral, la seva especialitat. Haidt explica com la majoria d'aquestes creences ideològiques no provenen pas de l'ús argumentat de la raó sino d'una resposta moral que és molt més intuitiva i emocional del que es sol pensar. Per complicar-ho encara més, Hadit aprofondeix en el fet que no hi ha un concepte únic de moral o justícia si no que les creences a nivell moral venen fortament condicionades per la cultura de cadascú: per exemple, a les persones d'esquerres de societats occidentals predomina una forta ètica de la autonomia i llibertat individual mentre que en altres cultures o en les persones de dretes predominen per igual altres conceptes com el benestar del grup a diferents nivells (família, tribu, nació). En el detall de tot plegat s'hi dibuixa un quadre molt complexe que no es pot traçar amb només dos colors per a bons i dolents.

El llibre m'ha agradat molt, no perquè coincideixi necessàriament en totes les tesis i conclusions de l'autor, si no perquè a nivell intelectual és un dels pocs llibres que aconsegueix amb gran èxit desafiar la teva manera de pensar preestablerta, sobretot pel que fa a la moral o a les ideologies, i això té moltíssim mèrit. No dic que sigui un abans i un després, ni tampoc que hagi alterat substancialment la base del meu pensament per haver-lo llegit, però sí que em permetrà considerar d'una altra manera a partir d'ara a les persones amb bases morals diferents.

Més informació: La mente de los justos (El cultural)

Recomanabilitat: Molt recomanable, compleix amb escreix l'objectiu de fer entendre com la gent pensa de manera tan diferent a nivell moral.