Títol: El gattopardo
Autor: Giusseppe Tomasi di Lampedusa
Editorial: Proa
Any de publicació: 1958
Aquesta obra és un dels clàssics de la literatura italiana del segle XX i arreu del món és bastant popular per l'adaptació cinematogràfica que en va fer Luchino Visconti l'any 1963 (amb Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale). En el meu cas, però, em cridava l'atenció per aquella cita que he llegit i sentit centenars de vegades: Si volem que tot segueixi com està, cal que tot canviï. Un cop llegida la novel·la, la veritat és que la frase cobra força sentit.
El gattopardo ens narra la història de Don Fabrizio, príncep de Salina, un aristòcrata que representa la classe dominant a l'antic règim, una classe que tot i la seva decadència no tindrà massa problemes en transformar-se per seguir tocant poder en el nou règim que s'esdevindrà després de la revolució unificadora de Garibaldi.
Aquest llibre m'ha deixat una curiosa sensació que em passa moltes vegades amb la lectura: la novel·la no m'ha agradat gaire mentre la llegia, fins i tot diria que se m'ha fet molt llarga, però un cop acabada em queda una sensació positiva; m'ha resultat interessant aprendre una mica sobre diverses temàtiques que desconeixia i sobre les que no tenia un interès particular: la unificació d'Itàlia, Garibaldi, el peculiar tarannà dels sicilians, el relleu entre la noblesa decadent i la nova burgesia, etc... En fi, que potser per això m'agrada tant llegir: fins i tot quan el llibre no m'entusiasma, sempre m'acaba aportant alguns coneixement nous i això ajuda a obrir la ment.
Més informació: El gatopardo (Wikipedia)
Recomanabilitat: No sé si jo arribaria a recomanar-lo, però entenc que molta gent ho faci.
