Títol: Antifrágil, las cosas que se benefician del desorden
Autor: Nassim Nicholas Taleb
Editorial: Paidos
Any de publicació original: 2013
Comencem pel concepte: quina seria la paraula que indica el significat oposat a "fràgil"? La resposta immediata seria algun adjectiu com ara "robust" o "resistent", però Taleb ens fa veure que no és exactament el mateix. Si entenem que fràgil és allò que es trenca (rep un efecte negatiu) al ser tractar sense cura i rebre un cop, aleshores l'oposat seria alguna cosa que millora (rep un efecte positiu) en rebre un cop o dit d'un altre manera en ser estressat negativament. És a dir, quelcom robust o resistent és merament neutre, indiferent al tracte rebut, de forma que l'oposat a fràgil seria alguna cosa que es beneficiés dels estressors negatius (aleatorietat, incertesa, desordre...). En l'exemple canònic de Taleb, a un paquet amb contingut fràgil li posaries una etiqueta de "si us plau, tractar amb cura", a un de robust no caldria posar-hi res, mentre que a un d'antifràgil t'interessaria posar-li "si us plau, tractar sense miraments".
Aquest concepte resulta força interessant, però a primera vista pot semblar que no tingui massa aplicació pràctica. En aquest llibre, però, l'autor desenvolupa la teoria de l'antifragilitat tot donant-nos exemples de molts àmbits i situacions on es pot trobar, si no en estat pur, sí en components força apreciables, al menys fins a un cert límit. Un dels exemples més clars el trobem en el propi cos humà, on els músculs necessiten exercitar-se regularment (ser sotmesos a estressors negatius) per tal de guanyar força, mentre que tendeixen a atrofiar-se quan no s'exerciten. També una vacuna representa un exemple d'antifragilitat limitada: exposar-nos a una petita dosi d'un agent danyí fa que el nostre organisme desenvolupi les defenses que el permetran resistir una dosi més gran.
En sistemes més complexos, l'antifragilitat també hi és present tot i que a vegades d'una manera més súbtil: l'antifragilitat del conjunt es produeix sovint a costa de la fragilitat de l'individu. Així per exemple, l'evolució acaba millorant les espècies a força de moltes petites variacions genètiques (mutacions) que en la seva majoria resulten fatals pels exemplars individuals. De la mateixa manera, és raonable pensar que les lliçons que s'extrauen de cada accident d'avió (de conseqüències fatídiques per les víctimes) permeten obtenir a llarg plaç una millora notable de la seguretat aèria en el seu conjunt.
Aquest llibre però, no es queda en un assaig teòric sobre l'antifragilitat. L'autor, com és habitual en ell, ho acaba convertint en una mena de compendi transversal amb digressions sobre àmbits molt diversos: de les finances a la filosofia tot passant per la medicina, la tecnologia, l'ètica o fins i tot pels aspectes més mundans de la vida quotidiana. I tal com passava a
El Cisne Negro, és en aquestes digressions i derivades on trobo sovint algunes de les reflexions més valuoses del llibre, més enllà de la idea principal de l'antifragilitat que ja és prou interessant en sí mateixa.
La personalitat de l'autor juga també un paper primordial en tot el llibre. Taleb, que com ja explicat algun cop no és exactament un home moderat i conciliador, accentua el seu perfil més aggressiu i radical per atacar amb contundència tots aquells personatges que considera fraudulents: principalment reben els economistes (de forma general i també amb noms i cognoms com Greenspan, Friedman, Krugman, Stiglitz, etc...) però també els periodistes, el mon acadèmic, els polítics i uns quants colectius més. I és que en paraules del propi Taleb: "
Si veus un frau i no el denuncies a crits, aleshores tú també ets un frau".
Doncs bé, tot i que resulti probablement contradictori tenint en compte la meva alta estima per valors com la humiltat i la moderació (una estima a vegades excessiva, segons els que em coneixen) un cop llegit aquest llibre haig de reafirmar-me en la meva condició de Talebista convençut. Sí, està clar que el seu estil podria ser més respectuós i modest, i possiblement en algunes coses porta massa a l'extrem les seves idees, però tot i així haig de manifestar que el fons del discurs de Taleb és molt potent, amb idees noves i provocatives que solen tenir molta força. Pot estar equivocat en algunes o moltes d'elles, però realment l'admiro per ser dels poquíssims autors que em pot arribar a fer replantejar totalment algunes idees preconcebudes (i comportaments) que abans tenia interioritzades com a veritats absolutes. Taleb és un autor que et fa pensar (i molt) d'una manera que, almenys en el meu cas, cap altre autor aconsegueix.
És per tots aquests motius que, més enllà dels seus defectes, considero Taleb com un autèntic gegant a nivell intel·lectual, un dels pensadors més grans del nostre temps. Antifragil és un llibre que segueix en la seva línia, i és per això que he disfrutat moltíssim llegint-lo i no em puc estar de recomanar-ne efusivament la seva lectura.
Més informació:
http://www.planetadelibros.com/antifragil-libro-91958.html
Recomanabilitat: Molt recomanable, tan sols matisaria que per lectors no iniciats en Taleb seria millor començar per El Cisne Negro abans que per aquest volum.
