Títol: El nombre que ahora digo
Autor: Antonio Soler
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 1999
Tenia moltes ganes de tornar a llegir a Antonio Soler després d'Apóstoles y asesinos, un llibre molt ben escrit i que em va deixar un cert impacte que perdura a la memòria, és d'aquells llibres que encara guanyen més amb el temps i la distància. El nombre que ahora digo és un llibre de 1999 que va guanyar premis al seu dia, i que ha estat recentment re-editat per la sempre fiable Galaxia Gutenberg, una editorial de molt nivell.
La novel·la relata la història d'una colla de soldats enmig de la Guerra Civil, un grup peculiar que no es dedica al combat si no a acompanyar una pintoresca panda d'artistes que viatgen pel front per a aportar una mica d'entreteniment a les tropes. Un d'aquests joves soldats, Gustavo Sintora, s'enamorarà perdudament del que sembla un objectiu inabastable, una dona molt més gran que a més és la parella d'un individu especialment perillós. Però aquesta és una d'aquelles novel·les on l'argument és relativament secundari, la seva força està més aviat en els personatges, en la seva humanitat i en les diferents maneres d'afrontar una situació terriblement adversa, tant per si mateixa com pel pes aclaparador que suposa la desesperança que causa la imminència latent d'una derrota total que s'acosta de manera inexorable.
El llibre està molt ben escrit, la gran versemblança dels personatges és el punt fort de l'autor, que relata les interaccions i anècdotes del dia a dia d'una manera que els fa especialment creïbles. El que no m'ha convençut molt és l'argument en sí, potser perquè el tema de la Guerra Civil ja el tinc massa vist, o almenys aquesta història no m'aporta un punt de vista novedós que em desperti un especial interès.
Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/el-nombre-que-ahora-digo/
Recomanabilitat: No especialment, està ben escrit però és una novel·la més ambientada en la Guerra Civil.
