Consumits pel foc - Jaume Cabré

Títol: Consumits pel foc
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 2021

Aquest comentari serà més curt del que és habitual en aquest blog, perquè realment no puc entrar gaire al contingut d'aquest breu llibre (192 pàgines) sense destripar-lo. I també perquè és molt fàcil resumir el que m'ha semblat: està ben escrit però la història no m'ha agradat gens.

No es pot dir que el llibre no enganxi, en aquest sentit és el típic llibre de Cabré que et manté atrapat amb bona dosi de misteri i tensió narrativa, amb algunes trames que acaben convergint. Però el problema és que no m'han agradat ni els personatges ni la història ni la manera com es resol tot al final, o sigui tot plegat una petita decepció.

Més informació:  https://www.grup62.cat/llibre-consumits-pel-foc/329703

Recomanabilitat: No recomanable, no m'ha agradat gaire.

Les veus del Pamano - Jaume Cabré

Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 2009

Després de llegir el fantàstic Jo Confesso, tenia ganes de llegir algun altre llibre de Jaume Cabré per veure si tenia un nivell similar. Les veus del Pamano és la novel·la immediatament anterior i està molt ben considerada també, fins i tot TVC en va arribar a fer una mini-sèrie de dos capítols.

Aquesta és una història d'odis i rancúnies protagonitzada per guanyadors i perdedors de la Guerra Civil en un petit poble del Pirineu lleidatà. Una història sobre com l'oblit i la reconciliació és quasi impossible quan la sang dels caiguts és encara ben present en els records i sentiments dels seus familiars directes, de forma que les terribles cicatrius de la guerra s'acaben estenent a més d'una generació. I finalment, un recordatori de que la memòria històrica molt difícilment pot ser justa i imparcial quan la pretenen escriure els seus propis protagonistes o aquells que hi són d'alguna manera implicats.

Es tracta d'un llibre que m'ha agradat bastant, tot i que el tema de la Guerra Civil el tinc ja segurament massa vist (per exemple hi trobo força paral·lelismes amb Soldados de Salamina). Però l'autor aconsegueix atrapar-te en la seva lectura, amb un estil inconfusible (excel·lent construcció dels personatges, barreja d'èpoques i fins i tot de diàlegs) que per sobre de tot et deixa la inequívoca sensació de que aquest home escriu molt i molt bé.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-les-veus-del-pamano-93975.html   

Recomanabilitat: Força bo, però si no heu llegit mai a Jaume Cabré recomanaria millor començar amb Jo Confesso. 
 

Jo confesso - Jaume Cabré

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Any de publicació original: 2011

De Jo confesso (i de Jaume Cabré en general) en tenia molt bones referències i de diferents persones, però sincerament em feia bastanta mandra llegir un llibre tan voluminós com aquest, amb prop de 1000 pàgines. La meva mare me'l va regalar per Sant Jordi de l'any passat, i l'he tingut una mica arraconat fins a trobar el moment ideal per llençar-m'hi, però finalment l'he pogut llegir ara aprofitant que he passat uns dies malalts a finals de Març i després tenia per davant la Setmana Santa.

Crec que no val la pena repassar l'argument de la novel·la perquè és tracta d'un llibre prou conegut, així que entraré directament a les valoracions. Per començar, diré que el llibre m'ha agradat molt i que sorprenentment no se m'ha fet gens llarg. He entrat a la història des del primer moment així que l'he pogut acabar en uns pocs dies.

L'escriptura de Cabré és el punt fort del llibre. No parlo tant a nivell literari o del català que utilitza ja que personalment no hi entenc gaire de tot això, però sí que trobo que els personatges estan molt ben traçats i que l'autor explica molt bé la història. L'estructura és força complexa, amb molts salts de temps per èpoques diferents, però tot i així l'autor aconsegueix mantenir-la ben lligada al fil argumental principal tot explicant en cada moment les diferents vessants de la història.

L'argument en sí és prou interessant i també trobo que el final és prou digne, però sí que m'agradaria fer una petita crítica a com alguns esdeveniments són anticipats per l'autor abans que passin, ja que es tracta d'un recurs que ja he vist a massa llibres i que personalment m'emprenya bastant. Per exemple, que el protagonista vingui d'explicar una trobada amb un personatge i just a l'acabar el capítol ens digui "poc sabia aleshores que seria l'última vegada que veuria a X en vida". De totes maneres, això no és més que un petit detall que no empanya la meva opinió sobre l'excel·lència d'aquesta novel·la.

En resum, no sé si "Obra Mestra" seria un qualificatiu massa elevat però com a mínim ja és destacable que hagi arribat a pensar si el mereixia. Això ja dona una idea de lo molt que m'ha agradat aquesta gran novel·la de Jaume Cabré.

Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jo_confesso_%28llibre%29

Recomanabilitat: Un llibre excel·lent, una molt bona història però sobretot escrita magistralment.