Títol: La felicitat dels dies tristos
Autor: Pere Antoni Pons
Editorial: Empúries
Any de publicació original: 2010
Tot i que m'agrada molt llegir, no acostumen a interessar-me gaire els programes de televisió o ràdio que parlen de llibres, però fa uns dies vaig anar a parar a una tertúlia d'escriptors joves que feien al programa L'Hora del Lector, del Canal 33, i em va causar una molt bona impressió un escriptor anomenat Pere Antoni Pons a qui fins ara no coneixia. Encuriosit, vaig apuntar-me el seu nom a la llista de possibles idees per al proper cop que fes una visita a la biblioteca, i al cap d'uns dies vaig acabar agafant aquest llibre en préstec.
La felicitat dels dies tristos és una novel·la que gira al voltant d'un jove que s'enamora intensament, d'aquella manera impetuosa i esvalotada que acaba fent trontollar molts dels esquemes mentals fins al punt que l'amor sembla concentrar tota mesura de felicitat i infelicitat possibles en aquesta vida. Això sí, l'autor fuig aviat de la tradicional història romàntica i acaba matisant-ne el desenvolupament tot plantejant algunes idees profundes sobre la recerca de la identitat del protagonista, i sobre la que potser seria la tesi central: la incidència de la nostra pròpia voluntat en la capacitat de ser feliços, fins i tot en situacions negatives.
Aquest llibre m'ha agradat bastant, la història té bastant magnetisme d'aquell que t'incita a seguir llegint, i el final està raonablement ben resolt. En la vessant negativa, potser m'hi ha faltat algun personatge amb qui em pogués identificar més, però això no és ben bé una crítica ja que sembla que l'intenció de l'autor és dibuixar-los d'una forma directa i un pèl crua que no en facilita massa l'empatia.
Més informació: http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/la-felicitat-dels-dies-tristos_11804.html
Recomanabilitat: Força recomanable, i a part té la mida justa, ni massa curt ni massa llarg.
