Winston Churchill - Diversos autors

Títol: Winston Churchill. Una biografía colectiva
Autor: Diversos autors (editat per Richard Toye)
Editorial: Penguin Random House
Any de publicació original: 2018

M'agrada llegir biografies però sovint presenten un problema que és la manca d'objectivitat de l'autor, especialment quan no és un historiador si no un escritor en de best-sellers. Es tracta d'un tipus d'autors que típicament admiren força el personatge (tant com per dedicar-li el temps d'escriure'n un llibre) i tendeixen a centrar-se massa en els aspectes més brillants de la vida de la persona, passant per alt les parts més criticables. Per això m'ha cridat l'atenció aquest llibre: Churchill és un personatge envoltat de molt de mite, però aquí trobem una biografia col·lectiva elaborada per un grup d'historiadors de prestigi que ofereixen un enfocament molt més objectiu.

Cada capítol porta la firma d'un autor diferent, qui aborda un aspecte concret de la vida i la política de Churchill. Això inclou no només el seu paper en la resistència del Regne Unit davant dels nazis, sinó també els seus inicis, la seva etapa com a Primer Lord de l'Almiraltat durant la Primera Guerra Mundial, la seva postura envers el sindicalisme en el període d'entreguerres, la seva relació amb l'Imperi Britànic, amb Roosevelt i amb els Estats Units, la seva actuació durant la guerra freda, etc...

El llibre m'ha agradat doncs ha satisfet plenament les meves expectatives. Ajuda a traçar un perfil de Churchill molt més complex que la imatge mitificada que sovint ens ha arribat, i és precisament en aquesta complexitat on rau l'interès de l'obra.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-winston-churchill/251683

Recomanabilitat: Recomanable per conéixer Churchill i les seves polítiques més enllà del mite.

 

El col·leccionista de mons - Ilija Trojanow

Títol: El col·leccionista de mons
Autor: Ilija Trojanow
Editorial: La Magrana
Any de publicació original: 2006

Aquest és un llibre centrat en la figura de Richard Burton, un oficial de l'imperi britànic del segle XIX que tot i ser un personatge molt polifacètic va destacar en la seva faceta d'orientalista aventurer i explorador de nous mons.

El llibre es presenta en forma de novel·la i ens relata en els tres episodis més fascinants de la vida de Burton: la seva immersió a l'Índia on acaba fent d'espia després d'aprendre l'idioma i convertir-se en un local més, el pelegrinatge a la Meca sent el primer occidental no-creient en fer-ho (va assumir una identitat falsa d'indi musulmà practicant) i finalment el viatge a l'Àfrica oriental en busca de les fonts del Nil on acaba descobrint el llac Tanganika (només a ulls d'Occident, és clar).

El llibre m'ha agradat i crec que el seu principal encert és la forma en que es presenta. Tot i ser una novel·la sobre Burton, poques vegades se l'escolta en primera persona si no que la narració ens la fan altres personatges que interactuen amb ell: el seu criat a l'Índia, un comitè anti-espionatge que investiga el seu pelegrinatge a la Meca i finalment el guia local que condueix l'expedició britànica dins l'Àfrica oriental. Aquesta estructura narrativa fa que veiem Burton des dels ulls dels locals, el que dona una perspectiva molt més rica doncs aporta la perspectiva principal de com ells vivien la invasió per part de l'imperi britànic.

Més informació:  https://es.wikipedia.org/wiki/El_coleccionista_de_mundos

Recomanabilitat: Recomanable per a orientalistes i curiosos en general.

Gandhi - Jacques Attali

Títol: Gandhi - Vida y enseñanzas del padre de la nación india
Autor: Jacques Attali
Editorial: Kairos
Any de publicació original: 2007


Aquest llibre és una biografia de Gandhi escrita per Jacques Attali, un polifacètic intel·lectual francès de formació economista, que va ocupar alguns càrrecs polítics relacionat amb la cooperació i l'ajuda al desenvolupament i del que destacaria que és el fundador de la ONG Acción Internacional contra el Hambre.

Vaig decidir-me a llegir aquesta biografia de Gandhi perquè sorprenentment en sabia ben poca cosa d'ell. Podia dir que era un pacifista que va liderar la lluita per la independència de l'Índia amb un moviment de resistència no violenta, però això era tot el meu pobre coneixement (no és pas un resum) d'un dels personatges més extraordinaris i influents de la història de la humanitat, si més no del segle XX.

El llibre m'ha agradat molt, l'autor fa una explicació molt minuciosa de tota la vida de Gandhi però l'aspecte més important és que no és la típica biografia simple i elogiosa, si no que l'autor no dubta a posar el focus en els punts més foscos del protagonista i a criticar-lo fortament quan creu que els seus actes així ho mereixen (els consells als jueus massacrats per Hitler, l'afició a dormir amb noies menors d'edat, una certa indiferència als oprimits fora de l'Índia). Amb tot, no es tracta d'una biografia destructiva, l'autor no dubta a posar en valor les bones obres de Gandhi (l'aposta per la pau, pels intocables i per la convivència pacífica de hindús i musulmans) així com l'impacte que va tenir en la vida de tants milions de persones, especialment a la seva Índia natal.

En resum, una excel·lent biografia que aporta una visió molt profunda i mesurada sobre un personatge històric extraordinari i a l'hora una persona complexa amb força virtuts i defectes.

Més informació: https://www.editorialkairos.com/catalogo/p/gandhi

Recomanabilitat: Molt recomanable, ideal per conèixer la vida i idees de Gandhi.

Mi vida - Larry Bird

Títol: Mi vida
Autor: Larry Bird (amb Bob Ryan)
Editorial: Geoplaneta (Planeta)
Any de publicació original: 1989

El meu germà em va regalar fa poc aquest llibre i d'entrada no em va atraure especialment, doncs pensava que ja coneixia tot el que calia saber sobre aquest gran jugador i a més havia llegit un llibre sobre ell fa molts anys (Larry Legend). Però el fet que es tractés d'una biografia en primera persona em picava la curiositat.

Aquest és un llibre escrit per Larry Bird amb l'ajuda del reconegut periodista Bob Ryan, però curiosament quan encara estava en actiu amb 32 anys a l'any 1989, una temporada que Bird no va jugar a causa d'una greu lesió que, sense ell saber-ho en aquell moment, va acabar marcant l'inici del seu declivi físic amb un calvari de lesions que el va portar a retirar-se tan sols tres anys més tard. El llibre sorprèn perquè Bird parla d'absolutament tot (infantesa, adolescència, companys, rivals, entrenadors...) amb una extraordinària franquesa que no és gens comú en els esportistes, i encara menys per a un esportista encara en actiu quan va sortir el llibre.

El llibre m'ha acabat agradant molt. Bird és tot un personatge, molt autèntic, un xicot de poble com ell es defineix, i que destaca per mantenir una visió molt coherent i senzilla de la vida tot i algunes circumstàncies ben extraordinàries que li va tocar viure (també a la infantesa). El llibre és amè, divertit, ric en anècdotes i amb un contingut força interessant pels aficionats al bàsquet que coneixem els personatges d'aquella època.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-larry-bird/370704

Recomanabilitat: Molt recomanable per a qualsevol aficionat al bàsket, sobretot si va seguir aquella època.

The Storyteller - Dave Grohl

Títol: The Storyteller
Autor: Dave Grohl
Editorial: Libros Cúpula (Planeta)
Any de publicació original: 2022

Dave Grohl es va fer mundialment famós per ser el bateria de Nirvana, però amb els anys ha acabat tenint molt més impacte com a líder dels Foo Fighters, una banda que ha fet una llarga carrera de més de 25 anys i que recentment ha entrat al Rock & Roll Hall of Fame. Grohl és un personatge molt estimat i respectat en el món de la música, tant per fans com per col·legues, i a més té algunes anècdotes impagables com aquell concert on va seguir tocant després de trencar-se una cama perquè no volia defraudar al públic que havia pagat una entrada.

Aquest llibre, a part d'una autobiografia de Grohl, és un relat de la seva gran passió pel món de la música. Un aspecte que destaca força és la seva constant sensació de meravella i d'agraïment per poder compartir estones o fins i tot amistat amb alguns dels seus mites musicals més admirats (de Lemmy a McCartney), amb un sentiment que sembla veritablement genuí i denota humilitat. D'altra banda, el llibre no és especialment interessant en el sentit que no explica res realment nou o trencador, o sigui no veig que pugui tenir molt interés per aquells que no siguin ja fans de la banda.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-the-storyteller/344632

Recomanabilitat: Recomanable només pels fans.

El fill del xofer - Jordi Amat

Títol: El fill del xofer
Autor: Jordi Amat
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2020

Aquest llibre és una biografia sobre Alfons Quintà, un personatge molt sinistre que va adquirir certa rellevància durant la transició quan va passar de ser el periodista que va destapar el cas Banca Catalana a dos anys més tard convertir-se en el primer director de TV3 per encàrrec del mateix Jordi Pujol, se suposa que per a silenciar-lo tot i que mai es va arribar a provar. Aquest individu era força mala peça segons relaten la majoria dels que el van conèixer, maldat que assoleix el seu punt àlgid a finals del 2016 quan assassina a la seva ex-parella poc abans d'acabar amb la seva pròpia vida.

El llibre està força ben escrit i més enllà de la biografia d'aquest sòrdid personatge, fa un retrat molt interessant de la societat d'aquella època així com dels cercles de poder a través dels quals es movia Quintà. Però a aquests cercles hi havia entrat de manera indirecta gràcies a una carambola del destí: el seu pare va ser el xofer de Josep Pla, fet que li va permetre fer coneixences amb molts personatges rellevants de la societat catalana que venien a trobar-se amb l'afamat escriptor durant els anys cinquanta i seixanta.

El llibre m'ha agradat com a document informatiu i com a reflexió sobre els aspectes més foscos de la política, del periodisme i de la societat en general, però d'altra banda aquesta mateixa temàtica no el feia massa agradable de llegir.

Més informació:  https://www.grup62.cat/llibre-el-fill-del-xofer/321179

Recomanabilitat: Recomanable, un bon assaig sobre la cara fosca del poder.

Tiempo de magos - Wolfram Eilenberger

Títol: Tiempo de magos. La gran década de la filosofía 1919-1929
Autor: Wolfram Eilenberger
Editorial: Taurus (Random House)
Any de publicació: 2019

Tiempo de magos és un assaig que s'endinsa en el pensament i la vida de quatre grans pensadors del segle XX: els reconeguts filòsofs Heidegger, Wittgenstein i Cassirer, així com el polifacètic pensador Walter Benjamin. En principi el contingut no sembla pas que pugui arribar a apassionar a gaire gent excepte als molt iniciats, però la raó per la qual un llibre així va arribar al meu radar és justament per les nombroses crítiques elogioses que lloaven la forma en que estava escrit i explicaven (de forma un xic exagerada) que per moments semblava més un thriller que un llibre de filosofia.

Realment el llibre està molt ben escrit i aconsegueix mantenir un interès que no es trobaria en un assaig acadèmic. La part biogràfica de la novel·la és la que per mi manté l'interès més alt, doncs resulta força sorprenent seguir el dia a dia d'aquests pensadors, des de l'extraordinària experiència vital de l'imprevisible Wittgenstein a les batalles sostingudes de Heidegger o Walter Benjamin per obtenir un lloc de professor universitari permanent que garanteixi la seva posició econòmica a llarg plaç. L'altra cara de la moneda és que el contingut purament filosòfic segueix sent difícil de pair, doncs les idees d'aquests pensadors tenen un nivell elevat de complexitat que tot i els esforços de l'autor no permeten una fàcil comprensió pels no iniciats com jo.

La valoració d'aquest llibre m'ha fet despertar una petita reflexió sobre com les expectatives poden condicionar un lectura. Per un costat, mai hauria llegit aquest llibre com aquest si les crítiques no n'haguessin elevat molt les meves expectatives, però d'altra banda al ser tant altes diria que el llibre no les ha arribat a acomplir del tot. En qualsevol cas, el llibre m'ha agradat bastant, i m'ha permès conèixer una mica sobre aquests quatre pensadors dels que ben poc sabia.

Més informació: https://www.elconfidencial.com/cultura/2019-02-14/eilenberger-wittgenstein-benjamin-heidegger-cassirer_1821178/, que conté aquesta perla sobre el cèlebre episodi de l'examen de doctorat a l'irrepetible Wittgenstein:

Ocurrió en Cambridge en 1929 y fue el examen oral de doctorado más extraño de la historia de la filosofía. En el tribunal examinador se sentaban dos luminarias: Bertrand Russell y G. E. Moore. El estudiante que comparecía ante ellos era un exmilitar austriaco de 40 años que llevaba diez trabajando como maestro de escuela. Sus inicios habían sido fulgurantes, legendarios, pero, tras publicar su primera obra, decidió "haber resuelto definitivamente todos los problemas del pensamiento", regaló su fortuna familiar y desapareció para ganarse la vida "con un trabajo honrado". Ahora, ya cuarentón, no tenía medio de vida alguno y se presentaba ante aquellos examinadores que tan bien le conocían y le observaban intrigados. Pero se trataba de un examen, el alumno había presentado como tesis doctoral precisamente aquel mítico y muy oscuro primer libro suyo, y estaban obligados a hacerle preguntas al respecto. ¿Qué había querido decir exactamente aquí? ¿Y aquí? ¿Y aquí? El examinado intentó explicarse, balbuceó, sudó... pero nadie nunca había expresado ideas semejantes a las suyas, ¿a santo de qué seguir esforzándose? Harto, Ludwig Wittgenstein se levantó, se acercó al estrado, dio unas palmadas en el hombro a Moore y a Russell y pronunció esa frase con la que desde entonces sueñan todos los estudiantes de filosofía que defienden su tesis: "No se preocupen, sé qué jamás lo entenderán". Le aprobaron, claro. ¿Qué otra cosa podían hacer?

Recomanabilitat: Recomanable com una amena introducció a aquests quatre pensadors.

Els mestres - Jordi Llovet

Títol: Els mestres
Autor: Jordi Llovet
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 2020

El professor Jordi Llovet, de qui ja vaig ressenyar un llibre fa bastants anys, ha escrit aquest llibre per a retre homenatge a cinc persones que considera com els seus cinc mestres més importants: Miquel Batllori, José Manuel Blecua, Martí de Riquer, José María Valverde i Antoni Comas. Cal aclarir que l'autor parla de mestres en el sentit més ampli i a l'hora més bonic de la paraula, que es refereix no tant a l'ensenyança acadèmica (només un d'ells va ser professor seu) sinó a persones de les que has après molt en diversos àmbits de la vida.

El llibre m'ha agradat, m'ha permès introduir-me a aquestes grans figures de les lletres que eren desconegudes per a mi a partir de l'esbós que en fa l'autor, un relat entretingut on no hi manquen unes quantes anècdotes divertides. Per fer alguna crítica potser m'hagués agradat que aprofundís una mica més en cada personatge, però l'autor argumenta que l'objectiu del llibre no era pas fer-ne un relat biogràfic si no posar en valor el que van significar per a ell. Un aspecte que m'ha agradat és que la narració no defuig explicar algun punt feble d'aquests personatges quan toca, encara que sigui amb una elegant discreció, però en qualsevol cas sense fer minvar la gran admiració que l'autor sent per ells.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/els-mestres/

Recomanabilitat: Recomanable, és una lectura entretinguda sobre aquests cinc mestres dels estudis d'Humanitats.

Cómo vivir. Una vida con Montaigne - Sarah Bakewell

Títol: Cómo vivir. Una vida con Montaigne
Autor: Sarah Bakewell
Editorial: Ariel (Planeta)
Any de publicació original: 2011

Els Assajos de Montaigne és una obra que em crida molt l'atenció. En parlen meravelles gent força diversa, i pel que diuen té un estil força entenedor pel lector. Fa temps que penso que m'agradaria llegir-la, però em tira molt enrere la seva llarguíssima extensió, doncs la traducció castellana són més de 1700 pàgines!

En general tinc força aversió als llibres llargs: el meu límit està al voltant de les 600 o 700 pàgines, perquè més enllà ja se'm sol anar la lectura a dos o tres mesos i aquest temps prefereixo més dedicar-lo a anar reduint la cua interminable de lectures potencials que m'agradaria fer algun dia. De totes maneres, quan un llibre t'enganxa l'extensió no importa gens, recordo per exemple haver llegit Los Vampiros de la Mente de Dan Simmons que tenia prop de mil pàgines i m'agradava tant que si n'hagués durat unes quantes més tampoc m'hagués importat.

Per tots aquests motius buscava alguna mena d'introducció curta a la obra de Montaigne, amb la intenció de fer un petit tastet i veure si m'interessava prou per llençar-m'hi amb els Assajos sencers. Aquest llibre de Sarah Bakewell em va semblar ideal: 400 pàgines on l'autora planteja vint temptatives de respostes a la gran pregunta Com viure? que troba central a l'obra de Montaigne, respostes que extrau del contingut dels Assajos i que a l'hora combina amb un entretingut relat biogràfic de la vida de Montaigne.

Aquest llibre m'ha agradat molt, ha satisfet plenament les meves expectatives i m'ha fet venir ganes de llegir el Assajos. M'ha sorprès força l'actitud de Montaigne vers la vida i el seu tarannà moderat, exemplificat per l'autora en que és perfectament capaç d'opinar sobre un tema prenent un cert punt de vista i al cap d'unes pàgines dir que tampoc n'està segur i acabar prenent el punt de vista contrari o com a mínim ponderant-lo. Una personalitat força peculiar i de ben segur interessant, així que m'hauré de deixar d'excuses i buscar el temps per començar-lo a llegir.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-vivir-una-vida-con-montaigne/50519 i comentari a El País

Recomanabilitat: Força recomanable, molt bona introducció a Montaigne.

Los Lara - José Martí Gómez

Títol: Los Lara
Autor: José Martí Gómez
Editorial: Galaxia Guttenberg
Any de publicació original: 2019

Aquesta deu ser la primera vegada a la meva vida que em trobo a la caixa d'una llibreria fent cua per pagar un llibre que, un minut abans, no sabia ni tan sols que existia. I és que quan vaig veure i fullejar aquest llibre, em va produir una atracció immediata. Resulta que José Martí Gómez, un veterà periodista que sempre m'ha agradat escoltar i llegir, havia escrit un llibre de caire biogràfic sobre la família Lara, temàtica que m'interessa per tres vessants ben diferents: el món dels llibres i les editorials, el món de la premsa i els grans grups de comunicació audiovisual, i és clar el món del futbol i en concret del RCD Espanyol, del qual sóc un gran aficionat. I per acabar-ho d'adobar, el llibre estava editat per Galaxia Guttenberg, la que és avui en dia la meva editorial favorita, sobretot en no-ficció.

Tenia tantíssimes expectatives depositades en aquest llibre que al principi em va costar entrar-hi, encara que costi d'entendre. L'estil de Martí Gómez és una mica peculiar, no és una biografia típica sinó que l'autor basa el seu perfil biogràfic en la narració saltejada d'un conjunt d'anècdotes i vivències, barrejada amb extractes d'entrevistes i discursos dels personatges estudiats, així com de les opinions de les persones que els van tractar de prop. En resum, al principi em va costa una mica fer-me una idea coherent i estructurada de cadascun dels Lara, però la veritat és que un cop acabat el llibre haig de reconèixer que aquest estil funciona: t'acabes fent un quadre força complert dels personatges i a més el composes tú mateix, no t'impregna tant la valoració personal que en faci l'autor com en una biografia clàssica.

Així doncs, es tracta d'un llibre que al final m'ha acabat agradant molt, em sembla una biografia prou honesta i equilibrada que explica qui van ser tan el patriarca Lara que va fundar l'editorial com el seu fill José Manuel que la va heretar i expandir fins convertir-la en un gran imperi audiovisual. Definitivament van ser dos grans personatges que desperten força interès, més enllà de les seves llums i ombres, que en tenen moltes i de força intensitat. L'únic que no m'ha agradat del llibre és que la part de l'Espanyol se'm queda una mica curta, l'autor hi dedica un capítol no molt extens i m'hagués agradat que hi aprofundís una mica més.

Més informació: Los Lara, una monarquía entre libros (El País)

Recomanabilitat: Molt recomanable, una biografia molt interessant de dos personatges ben poc ordinaris.

El somriure de Mandela - John Carlin

Títol: El somriure de Mandela
Autor: John Carlin
Editorial: La Campana
Any de publicació: 2013

A la tòpica pregunta que fa un periodista a un entrevistat sobre quin és el personatge històric que més admira, la resposta sol incloure el noms habituals de Ghandi, Luther King, Jesucrist o Teresa de Calcuta... però en un percentatge molt elevat dels casos també apareix la figura de Nelson Mandela, més contemporània per mí, però a l'hora més desconeguda. Coneixia a grans trets la seva història, la seva lluita contra l'apartheid, la seva reclusió a la presó durant molts anys i la presidència tardia de la Sudàfrica post-apartheid, però hi havia quelcom que se m'escapava per entendre per què aquest líder polític suscitava tanta admiració personal.

He volgut llegir aquest llibre de John Carlin per entendre millor les causes del magnetisme de Mandela, que va més enllà del gran llegat polític que va deixar en ser un dels factors decisius en la reconciliació dels sudafricans blancs i negres en l'etapa immediatament posterior a l'apartheid. Això pot explicar un cert apreci impersonal, però no la immensa estima que la figura de Mandela desperta en tantíssima gent i especialment en aquells que el van tractar.

Un cop llegit aquest llibre de Carlin, entenc molt millor l'admiració general per Mandela i m'hi sumo. Més enllà de ser un símbol de llibertat o de resistència, Mandela significa la magnanimitat i la grandesa com a persona. Destaca la seva apassionada voluntat de voler entendre's i tractar respectuosament els líders de l'apartheid que havien estat els seus pitjors enemics, però la seva figura s'explica igualment per detalls personals com el d'interessar-se per la vida dels seus carcellers de la presó fins a arribar al punt de desenvolupar una amistat que es mantindria al llarg de tota la seva vida. O el fet que estant a la presó, es dediqués a aprendre la llengua afrikaner i la seva cultura, detall que seria posteriorment clau per demostrar als líders blancs la seva voluntat de perdó i reconciliació, de construir una nova Sudàfrica unida i no passar per davant de ningú. O el fet de tractar a tothom des de secretàries a gent de la neteja amb la mateixa gran educació i respecte amb que tractava als grans líders internacionals que el visitaven, o la decisió de mantenir tot el funcionariat blanc de la seu del govern quan va arribar al poder i com va acabar guanyant-se també tota la seva confiança i lleialtat.

El llibre m'ha agradat molt i és molt recomanable, Carlin explica molt bé la grandesa de Mandela i l'admiració que suscita entre persones de tota mena de condicions, però a l'hora no té problema en explicar els seus punts més febles i això fa que el seu relat sigui encara més versemblant.

Més informació: http://lacampanaeditorial.com/llibre-384/

Recomanabilitat: Molt recomanable, explica molt bé perquè la figura de Mandela és tan admirada.

Ara comença tot - Lluís Homar

Títol: Ara comença tot
Autor: Lluís Homar
Editorial: Paidos
Any de publicació: 2017

El Lluís Homar és un grandíssim actor, i a més personalment m'han agradat força algunes obres de teatre que li he vist fer. Això en principi no seria suficient com per a que em decideixi a llegir-li un llibre seu, però durant la promoció vaig sentir un parell d'entrevistes on em va semblar que podia ser un llibre especial, intensament personal, i efectivament així ha estat.

Aquesta no és una autobiografia a l'ús. L'Homar explica la seva vida però ho fa sense filtres, des del que sembla una absoluta sinceritat: no es guarda res i explica tant els moments d'alegria com els moments més durs, però sobretot ho fa des d'una subjectivitat molt honesta on no dubta a exposar-se molt i a reconèixer les seves pròpies errades i mancances, així com els dimonis interiors que l'han atormentat durant força temps. De la mateixa manera, quan ha tingut problemes amb altres persones (directors, amics...) no evita pas explicar-ho però ho fa amb una absoluta manca de rancúnia, explicant la seva versió dels fets però sense passar comptes i admetent que ell tampoc ha actuat sempre perfectament.

El llibre m'ha agradat moltíssim. És tracta d'una narració profundament captivadora, que m'ha recordat a a la biografia de l'Agassi per la seva encomiable sinceritat, però que a més em deixa la impressió que aquest Homar, sense importar que sigui un gran actor, és ara una persona absolutament en pau amb sí mateixa.

Més informació: http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/3/1064/ara-comenca-tot

Recomanabilitat: Enorme Homar, molt recomanable per a tothom i imprescindible pels amants del teatre.

Perro. Vida de Rainer Maria Rilke - Albert Roig

Títol: Perro. Vida de Rainer Maria Rilke
Autor: Albert Roig
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 2016

Albert Roig és un reconegut poeta català que en aquest llibre ens parla sobre la vida de Rainer Maria Rilke, un dels poetes més importants de la literatura universal.

Als que em coneixen segurament els deu resultar força estrany que m'hagi comprat aquest llibre. Al cap i a la fi, és manifesta la meva incompatibilitat amb la poesia, no tant per que em desagradi especialment sinó perquè mai he aconseguit entendre-la gaire (o gens). Dit curt i ras: la poesia no m'entra, i per tant no forma part dels meus interessos literaris. Per què llegir aquest llibre doncs?

L'explicació és força senzilla: l'Albert Roig va ser professor meu a l'institut Àusias March de Barcelona. Però no un professor més, si no un d'aquells que et deixen un record inesborrable. Roig era una mena de Merlí de l'assignatura de literatura catalana; salvant les distàncies òbviament, però si m'apures més descarat e irònic encara que el popular professor de la sèrie televisiva. En aquells moments, sent un grup de joves adolescents de 15 o 16 anys, ens sobtava molt que un professor ens tractés de tu a tu, amb un llenguatge col·loquial i sense estalviar les paraulotes, però era un home que era capaç d'ensenyar-nos al mateix temps que ens feia riure molt, tot i que si tenia el dia girat també podia acabar cagant-se en tots nosaltres. En resum: per lo bo i per lo dolent, el professor Roig era un espectacle, jo personalment en tinc un bon record.

El llibre m'ha costat una mica de llegir. L'estil de Roig és bastant heterodox, salta d'aquí cap allà i no s'assembla gaire a una biografia a l'ús, però el llibre m'ha resultat interessant per conèixer una mica més sobre la vida de Rilke, un personatge que tampoc deixa pas indiferent.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/perro-vida-de-rainer-maria-rilke/

Recomanabilitat: No crec que sigui especialment recomanable si no teniu interès en Rilke.

Open - Andre Agassi

Títol: Open
Autor: Andre Agassi
Editorial: Duomo Ediciones
Any de publicació: 2009

Open és l'autobiografia d'Andre Agassi, narrada en primera persona però escrita en realitat per un periodista guanyador del premi Pullitzer. Personalment mai vaig ser gaire fan de l'Agassi tennista, però sobre la seva biografia feia temps que en sentia molt a parlar, fins i tot gent no aficionada a l'esport n'havia fet unes recomanacions molt bones, així que realment tenia moltes ganes de llegir-la. Vist en perspectiva, les meves expectatives eren molt altes, massa potser... però en aquest cas han estat abastament superades!

El llibre és realment extraordinari, és prou llarguet però tot i així es llegeix molt ràpid. Acostumat a les típiques biografies esportives més aviat soses, aquesta és exactament el contrari: la narració és trepidant des del primer moment, la seva història t'enganxa i costa trobar alguna estona on decreixi l'interès. El que més m'ha impactat del llibre és que és molt sincer, directe, sense gairebé cap filtre, tens la sensació que el que t'explica Agassi és realment allò que sent, el que li surt del cor. De fet, és sorprenent com explica tan cruament les seves interaccions amb els molts personatges (famosos o no) que creuen la seva vida: no perd ni un segon en mostrar-se diplomàtic, quan critica ho fa sense embuts, però al mateix temps no sembla que ho faci només per rajar, sinó que simplement t'està explicant les coses des de la seva perspectiva. Al mateix temps, el propi Agassi es mostra crític amb si mateix, ple de contradiccions i conscient d'elles, és a dir que realment no transmet una sensació de prepotència sinó d'un paio que es mostra tal i com es veu.

Un altre punt a destacar és la relació de l'autor amb el seu pare. Si bé al llibre del Nadal em va sobtar la duresa del seu tiet/entrenador, la veritat és que ara em resulta un angelet comparat amb el pare de l'Agassi, que em sembla directament un maníac perillós. Certament no es fa estrany que el Gil Reyes, el seu preparador físic, s'acabi convertint en la figura paternal que el nano mai sembla haver tingut.

En resum, un llibre magnífic, fascinant, que transcendeix el gènere esportiu per convertir-se en una gran història de vida.

«Odio el tenis, lo detesto con una oscura y secreta pasión, y sin embargo sigo jugando porque no tengo alternativa. Y ese abismo, esa contradicción entre lo que quiero hacer y lo que de hecho hago, es la esencia de mi vida.»

Més informació: http://www.duomoediciones.com/es/catalogo-editorial/open-767.htm  

Recomanabilitat: Fantàstic, extraordinari, llegiu-lo ja mateix! Fins i tot recomanable pels no aficionats al tennis.

Aquella porta giratòria - Lluís Foix

Títol: Aquella porta giratòria
Autor: Lluís Foix
Editorial: Grup 62
Any de publicació: 2016

Lluís Foix torna amb el seu segon tom autobiogràfic. Després de l'exìt de La marinada sempre arriba on ens relatava la seva infància a pagès (un llibre que a mi em va agradar molt), ara arriba el torn d'explicar-nos la seva llarga etapa com a periodista al diari La Vanguàrdia (més de quaranta anys).

El llibre es centra molt més en la seva primera etapa com a periodista ras, als anys seixanta i setanta, que no pas en l'etapa més recent dels 80 ençà on Foix va ostentar diversos càrrecs de responsabilitat al diari. Per tant, el llibre és més aviat un retrat del periodisme a l'època tardofranquista, no pas una font d'interioritats sobre el periodisme modern. Atenent a les explicacions de l'autor, aquesta distinció és intencionada ja que considera que caldria molta més distància i perspectiva per escriure sobre els protagonistes actuals.

El llibre m'ha agradat força i se m'ha fet molt ràpid de llegir. M'ha sorprès positivament que l'autor no fa un elogi desmesurat del diari on ha treballat durant tants anys, sinó que fins i tot aporta diversos elements de crítica que no esperava pas trobar en un llibre així. En negatiu, potser esperava que el llibre tingués una mica més de suc en general, sobretot de la segona etapa on ja he dit que passa bastant de puntetes. En qualsevol cas, m'ha resultat un llibre força interessant que val la pena llegir.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-aquella-porta-giratoria-208928.html  

Recomanabilitat: Recomanable, molt especialment als aficionats al periodisme.

Le premmier homme - Albert Camus

Títol: Le premier homme
Autor: Albert Camus
Editorial: Gallinard
Any de publicació: 1994

Quan Camus va morir l'any 1960 en un accident de cotxe, estava treballant en aquest llibre que va quedar a mitges i inèdit, fins que finalment la seva família el va publicar al cap de molts anys. Jo ja havia llegit un parell de llibres de Camus i no m'havien entusiasmat gaire, però com es tractava d'un regal al final m'he llegit aquest també.

Aquest primer home de Camus és un relat autobiogràfic que ens narra la infantesa de l'autor. Nascut al 1913 i amb el seu pare mort l'any següent a la Primera Guerra Mundial, Camus va créixer al si d'una família molt humil que habitava un dels barris més pobres d'Argel, sota domini colonial francès en aquella època. Es tractava d'un entorn de grans dificultats econòmiques, per no dir misèria, fins al punt que als tretze anys va estar molt a prop de renunciar als estudis per posar-se a treballar, per necessitat. Finalment però, la seva família va aconseguir, a base de molts sacrificis, que pogués seguir estudiant.

El llibre m'ha semblat prou interessant. Es nota força la seva naturalesa de llibre inacabat, de relat que es queda a mitjes, però tot i així té prou contingut com per apropar-me a la figura d'aquest gran escriptor. El llibre permet entreveure la força del seu caràcter, que junt amb la influència d'aquests orígens tan durs semblen haver forjat de manera significativa la seva rica personalitat i idees.

Més informació: El primer hombre (Wikipedia)  

Recomanabilitat: Potser no m'atreviria a recomanar-lo però m'ha agradat.

¿Está usted de broma, Sr. Feynman? - Richard P. Feynman

Títol: ¿Está usted de broma, Sr. Feynman?
Autor: Richard Feynman y Ralph Leighton
Editorial: Alianza Editorial
Any de publicació: 1985

En Richard Feynman va ser un dels més grans físics del segle XX i va realitzar contribucions molt destacades a la ciència, però aquest llibre no parla gaire del seu treball ni entra en discussions tècniques, sinó que mostra la seva vessant més humana. Me'l va recomanar el meu molt bon amic Miquel, i l'ha encertat de ple. Havia sentit a parlar de Feynman i de la seva curiosa personalitat, però no arribava a imaginar com n'arribava a ser de crack.

Més que una biografia a l'ús, es tracta d'un recull de les moltes anècdotes i situacions insòlites que va viure aquest entranyable personatge. Estem parlant d'algú que mentre estava treballant en el Projecte Manhattan es va aficionar a obrir les caixes fortes dels companys, algú que es declarava públicament amant dels bars de topless, i algú qui ja gran va convertir-se en un digne dibuixant artístic tot aprenent des de zero, per posar només alguns exemples del seu variat rang d'interessos.

El llibre és perfectament apte per als no iniciats en física (ni ciència en general); per exemple, la pròpia bibliotecària que em va tramitar el préstec em va comentar que no en tenia ni idea de física però que li havia resultat un llibre divertidíssim. I a mi, certament, m'ha passat el mateix!

Més informació: ¿Está usted de broma, Sr. Feynman? (Wikipedia)  

Recomanabilitat: Molt recomanable, molt amè i molt divertit.

Aguirre el magnífico - Manuel Vicent

Títol: Aguirre el magnífico
Autor: Manuel Vicent
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 2011

Aquest llibre el vaig agafar bastant aleatòriament a la biblioteca, i només tenia alguna vaga referència sobre l'autor Manuel Vicent, un periodista i escriptor que és un col·laborador habitual del diari El País. I si de l'autor ja en sabia ben poc, sobre el protagonista Jesús Aguirre no en sabia res de res, però llegint la contraportada em va cridar força l'atenció que un antic cura s'acabés convertint en Duque de Alba. Doncs bé, un cop llegit el llibre, la trajectòria vital d'aquest home resulta encara molt més sorprenent.

Jesús Aguirre va néixer de mare soltera poc abans de la guerra civil, ja que el pare (un militar català) no el va voler reconèixer al ser fruït d'una aventura extramatrimonial. M'imagino que en aquella època això ja hauria hagut de suposar una condemna a l'ostracisme social, però aquest impediment no va semblar frenar-lo. Va fer estudis de teologia i filosofia a Alemanya, on va tractar il·lustres filòsofs com Adorno o Heidegger i va tenir de company a Josef Ratzinger que després esdevindria Papa, i a principis dels anys 60 va acabar retornant a Espanya per a ordenar-se sacerdot.

Aguirre es va unir a alguns grups d'oposició clandestina al règim franquista i va acabar esdevenint el cura progre de l'esglèsia universitària de Madrid, on va coincidir amb gent com Felipe González, Solana, Maravall, Tamames, Morán... Als anys 70, Aguirre va penjar els hàbits (cosa prou inaudita també) i va convertir-se en director de l'editorial Taurus, per més endavant esdevenir alt càrrec del ministeri de cultura, casar-se amb la duquesa de Alba i fins i tot ocupar un seient a la Real Academia Española. En resum, una trajectòria que m'hagués semblat totalment inversemblant en un llibre de ficció.

Aquest llibre ha estat tota una sopresa per mi, m'ha agradat força. Sembla que el protagonista era una personalitat força carismàtica o almenys l'autor aconsegueix transmetre aquest magnetisme al seu llibre, i a més ho fa amb un punt elevat d'ironia en el tractament del personatge i la descripció de les seves "proeses". També m'ha resultat bastant interessant observar tot el rerefons de l'època tardofranquista dins el desenvolupament de la història.

Més informació: http://www.megustaleer.com/libro/aguirre-el-magnifico/ES0136730  

Recomanabilitat: Força recomanable, una lectura molt entretinguda.

El mundo de ayer - Stefan Zweig

Títol: El mundo de ayer
Autor: Stefan Zweig
Editorial: Acantilado
Any de publicació: 1942

Aquest és un llibre important. Podria buscar molts altres adjectius per mirar de definir-lo, però quan ho intento cap d'ells arriba a copsar tant el meu sentiment vers aquest llibre. No, no cal donar-hi més voltes: és un llibre important.

Important perquè Zweig era un europeista convençut molt abans que existís ni la Unió Europea ni res que s'hi assemblés. Important perquè evoca els ideals humanistes de progrès i concòrdia que són segurament allò més gran que Europa ha donat al món. Important perquè explica també com aquesta mateixa Europa va ser capaç de descendir als inferns de les barbàries més inimaginables, certament el pitjor que Europa ha donat al món. Important per a recordar que tot això mai no s'ha d'oblidar.

Important perquè Zweig ens explica com tota una vida pacífica i tranquil·la de milions de persones se'n va del tot a la merda en un obrir i tancar d'ulls. Important perquè ens dona testimoni de tot un món que va ésser destruït a la primera Gran Guerra sense previ avís. Important perquè fins i tot amb els governants manipulant les emocions de les masses de la pitjor manera, l'autor té sempre present que les persones i les amistats estan per sobre de les nacionalitats.

Important per recordar que la locura del terror nazi va començar molt abans que la Segona Guerra mundial. Important perquè tinguem sempre present allò que ens va dur fins allà. Important perquè el patiment agònic d'aquesta generació que va viure les dos guerres no es perdi en l'oblit.

También he perdido a mi patria propiamente dicha, la que había elegido mi corazón, Europa, a partir del momento en que ésta se ha suicidado desgarrándose en dos guerras fraticidas. Para mi profundo desagrado, he sido testigo de la más terrible derrota de la razón y del más enfervorizado triunfo de la brutalidad de cuantos caben el la crónica del tiempo; nunca, jamás (y no lo digo con orgullo sino con vergüenza) sufrió una generación tal hecatombe moral, y desde tamaña altura espiritual, como la que ha vivido la nuestra.

Stefan Zweig es va suïcidar junt amb la seva esposa el Febrer de 1942, poc després de finalitzar el llibre, en un moment on l'avanç de l'Alemanya nazi semblava imparable i la guerra s'estenia fora d'Europa.

Més informació:  http://www.acantilado.es/catalogo/el-mundo-de-ayer-43.htm 

Recomanabilitat: Molt important com a testimoni d'un món perdut, i per aportar perspectiva al món que l'ha succeït.

 

Quan érem feliços - Rafel Nadal

Títol: Quan érem feliços
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Destino (Grup 62)
Any de publicació original: 2012

Quan érem feliços és un llibre de caire autobiogràfic on l'autor, el periodista Rafel Nadal, ens explica les seves vivències d'infantesa en el sí d'una família nombrosa de dotze germans a la Girona dels anys 50 i 60.

Amb un estil molt planer i a l'hora sentimental, l'autor reconstrueix lentament tot aquell món tan singular a partir de la narració d'un seguit d'anècdotes i peripècies que poc a poc van emmarcant l'obra en sí, sense que el relat tingui un fil conductor més enllà dels records més o menys cronològics de les experiències viscudes.

En aquest llibre, té un gran protagonisme el fet de pertànyer a una família nombrosa i destaca el que podríem anomenar com un "heterogèni" sentiment d'unitat familiar. Per exemple, en el llibre no s'amaga la notable tensió existent entre el pare de família de conviccions catòliques tradicionals i els seus fills adolescents en plena època d'efervescència política (finals dels 70). Però amb tot, els Nadal romanen a dia d'avui una família unida on els pares i tots els germans encara es reuneixen cada dissabte per dinar a la casa familiar.

També es fa sentir amb una gran força l'influx de Girona i del seu privilegiat entorn: des del barri vell amb el seu gran encant a aquesta joia que és la Costa Brava i que els petits Nadal tenen el plaer de gaudir amb una gran intensitat, al passar llargs estius a la Fosca aprofitant al màxim el mar i amb els Setembres al mas d'Aiguaviva on viuen també l'ambient de pagès.

M'ha agradat molt aquest llibre i puc entendre perquè ha tingut tant èxit. Se m'ha fet sobretot molt ràpid de llegir, ja que al tractar-se de molts capítols breus mai acabava de trobar el moment de deixar de passar pàgines i anar-me'n a dormir.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-quan-erem-felicos-94113.html

Recomanabilitat: Molt recomanable, un relat amè i emotiu de la vida d'una família ben singular i d'un entorn natural extraordinari.