L'escola del ànima - Josep Maria Esquirol

Títol: L'escola de l'ànima
Autor: Josep Maria Esquirol
Editorial: Quaderns Crema
Any de publicació: 2024

El filòsof Josep Maria Esquirol segueix amb aquest llibre el seu camí de desenvolupar una filosofia de la proximitat, a l'igual que en els seus darrers llibres que ja he comentat en aquest blog i que a mi m'agraden molt ja que em solen transmetre una sensació de serenitat lúcida que invita a la reflexió.

En aquest assaig l'autor parteix de la idea de l'escola, però no com una entitat delimitada de la manera tradicional (un edifici físic on només aprenen infants i adolescents) si no pensada a partir dels fonaments de l'educació per a descriure una manera de viure i orientar-se en que es cultiva l'ànima en tot moment independentment de l'edat.

El llibre m'ha agradat molt com tots el d'Esquirol, al final suposo que em faig repetitiu amb les valoracions però és un exemple més d'aquests llibres seus que em conviden a llegir amb calma, aturar-me a pensar i posar en valor les coses properes.

Més informació:  https://www.quadernscrema.com/cataleg/lescola-de-lanima/

Recomanabilitat: Molt recomanable, pels aficionats a la filosofia o aquells qui simplement vulguin aturar-se a pensar.

Personal MBA - Josh Kaufman

Títol: Personal MBA
Autor: Josh Kaufman
Editorial: Portfolio
Any de publicació original: 2010

La premissa d'aquest llibre és que t'explica de forma resumida en un llibre tot el que t'expliquen en un curs de MBA (Master in Business Administration). Quan el vaig veure en una llibreria de seguida em va cridar força l'atenció, però no pas perquè em cregués la premissa, doncs no sóc tan ingenu com per creure'm que un llibre de 500 pàgines pugui ser equivalent a un curs de 1-2 anys. La raó va ser més aviat la contrària, em va semblar una bona manera d'almenys ser conscient de tot el que ignoro sobre el tema, aprendre'n la temàtica diguem-ne.

Desafortunadament, el primer que haig de dir és que la premissa del llibre no és certa o si més no és força diferent a com jo l'havia interpretat. Jo creia que el llibre et resumiria metòdicament els continguts teòrics que t'ensenyen en un curs MBA, però el que intenta fer l'autor és resumir el coneixement pràctic que n'extrauries i que seria més directament aplicable al món dels negocis, és a dir, es tracta d'una interpretació subjectiva per part de l'autor sobre el que hauries d'aprendre en un MBA (sobretot si ets un emprenedor o tindràs el teu propi negoci). Tampoc és una mala aproximació i segurament és molt més útil per a la majoria de lectors, però a mi m'interessava més la part teòrica que la pràctica, tenia curiositat pel contingut formal d'aquests cursos.

El contingut és interessant però el llibre té dos problemes que per a mi li resten molt punts. El primer problema que en alguns moments sembla un llibre d'auto-ajuda on l'autor t'intenta convèncer dels seus arguments, quan jo prefereixo una aproximació més objectiva (a menys que siguis una gran personalitat a lo Taleb). El segon problema és de forma: el llibre està estructurat en un seguit de mini-capítols brevíssims (de 3-4 pàgines), fet que sovint li resta profunditat i continuïtat a les explicacions.

Al cap i a la fi, el llibre ha defraudat les meves expectatives. No m'ha agradat gaire, tot i que certament té alguns continguts aprofitables així que tampoc ha estat una pèrdua de temps.

Més informació:  https://personalmba.com

Recomanabilitat: No gaire recomanable, no està mal de contingut però li falla l'estructura.

Els mestres - Jordi Llovet

Títol: Els mestres
Autor: Jordi Llovet
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 2020

El professor Jordi Llovet, de qui ja vaig ressenyar un llibre fa bastants anys, ha escrit aquest llibre per a retre homenatge a cinc persones que considera com els seus cinc mestres més importants: Miquel Batllori, José Manuel Blecua, Martí de Riquer, José María Valverde i Antoni Comas. Cal aclarir que l'autor parla de mestres en el sentit més ampli i a l'hora més bonic de la paraula, que es refereix no tant a l'ensenyança acadèmica (només un d'ells va ser professor seu) sinó a persones de les que has après molt en diversos àmbits de la vida.

El llibre m'ha agradat, m'ha permès introduir-me a aquestes grans figures de les lletres que eren desconegudes per a mi a partir de l'esbós que en fa l'autor, un relat entretingut on no hi manquen unes quantes anècdotes divertides. Per fer alguna crítica potser m'hagués agradat que aprofundís una mica més en cada personatge, però l'autor argumenta que l'objectiu del llibre no era pas fer-ne un relat biogràfic si no posar en valor el que van significar per a ell. Un aspecte que m'ha agradat és que la narració no defuig explicar algun punt feble d'aquests personatges quan toca, encara que sigui amb una elegant discreció, però en qualsevol cas sense fer minvar la gran admiració que l'autor sent per ells.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/els-mestres/

Recomanabilitat: Recomanable, és una lectura entretinguda sobre aquests cinc mestres dels estudis d'Humanitats.

El Elemento - Ken Robinson

Títol: El Elemento, descubrir tu pasión lo cambia todo
Autor: Ken Robinson
Editorial: Debolsillo (Random House Mondadori)
Any de publicació original: 2009

Tenia ganes de llegir aquest llibre de Ken Robinson, a qui només coneixia després d'haver vist una interessant xerrada seva del 2006 a la conferència TED. Aquest bon home, expert en educació i descobriment de talents, bàsicament postula que totes les persones tenen un talent per descobrir i desenvolupar, un element que els apassiona i on són molt millors que la resta de la gent, però que els nostres sistemes educatius no solen afavorir i per tant ens trobem que la majoria de gent no acaba seguint la carrera professional que li agrada i per tant no arriba a desenvolupar gaire el seu potencial.

Després d'haver llegit el llibre, haig de dir que només hi estic d'acord en part. Sí, és cert que el nostre sistema educatiu (l'occidental al menys) afavoreix una certa manera de pensar més lògica i cartesiana (ja sigui en coneixements matemàtics/tècnics o en discurs estructurat i coherent) i deixa una mica de banda el que seria la vessant més creativa (més útil per disciplines artístiques o fins i tot per l'I+D). També és veritat que la gent dona el millor de sí quan treballa en una cosa que l'apassiona, així que certament seria fantàstic que tothom trobés el seu element en un món ideal. D'altra banda, però, no seria ingenu pensar que aquest és el problema més important del nostre sistema educatiu actual?

En la meva opinió, una funció molt important de les escoles és la de preparar-te per superar les dificultats de la vida. Una persona formada i madura és també aquella que és capaç de complir amb les seves responsabilitats i obligacions quan tindria ganes d'estar fent qualsevol altra cosa, que és capaç d'esforçar-se a realitzar una tasca que no li agrada quan sap que és necessari (com per exemple estudiar per un examen). Estaria molt bé que tots poguéssim seguir la nostra vocació, però trobo prioritari que a l'escola s'instil·lin valors com la perseverància o la cultura de l'esforç. Siguem capaços de reconèixer els diversos talents dels joves i les seves diferents necessitats educatives, sí, però no oblidem una mínima base de valors comuns per a tots. 

A part d'això, una altra crítica al llibre seria que quasi totes les històries personals que explica de diferents personalitats que han trobat el seu Elemento es refereixen a habilitats més aviat artístiques, que crec que són relativament rares en el conjunt de la població. Realment és tan fàcil de trobar-lo en les altres professions?

De totes maneres, tot i aquests apunts crítics haig de dir que el llibre m'ha agradat prou. Conté algunes idees interessants i tot el que siguin idees noves per al nostre sistema educatiu em sembla una aportació positiva.

Més informació: El Elemento (Amazon)

Recomanabilitat:No està malament però gran part del contingut es pot trobar a les xerrades de Ken Robinson a les conferències TED.