Títol: Salvajes de una nueva época
Autor: Carlos Granés
Editorial: Taurus
Any de publicació: 2019
Aquest llibre és un assaig sobre la relació cada cop més intrincada de l'art, fins i tot el més contestatari, amb el capitalisme i la política. L'autor és Carlos Granés, un antropòleg colombià especialitzat en les vanguàrdies culturals del segle XX i el seu impacte a la societat.
El llibre de Granés desenvolupa dues grans tesis. La primera, amb el nom de El salvaje se hace capitalista, explica com l'art (fins i tot el més activista i de protesta) es troba cada cop més institucionalitzat i acceptat pel món capitalista, enlloc de ser contracultural. Potser el millor exemple d'això és aquella peça de Banski que es va autodestruïr després d'una subhasta: inicialment es podia interpretar com una protesta eminent contra la mercantilització de l'art, però al final resulta que aquesta peça trencada acaba valent molts més diners que si hagués estat una obra normal.
La tesi que es desenvolupa a la segona part del llibre és la de que El civilizado se hace salvaje, i ens explica que molts dels nous moviments polítics han après que pot resultar molt efectiu afegir grans components d'espectacle artístic i mediàtic al que abans era merament activisme de carrer. L'autor comença exemplificant això en els moviments populistes d'Amèrica llatina i més endavant es centra en els cops d'efecte dels independentistes catalans, entesos com una performance mediàtica que li permeten una repercussió molt superior a la d'una política clàssica.
El llibre no m'ha agradat massa, m'ha semblat interessant la primera part però la segona l'he trobada massa polititzada. Es pot estar més d'acord o en desacord amb els seus judicis de valor, però més enllà d'això la veritat és que ara mateix no m'emociona que la política catalana es barregi tant en les meves lectures.
Més informació: https://www.megustaleer.com/libros/salvajes-de-una-nueva-poca/MES-108657
Recomanabilitat: No gaire recomanable, tot i que té algunes idees que fan pensar.
