Títol: Los amnésicos
Autor: Géraldine Schwarz
Editorial: Tusquets
Any de publicació: 2018
Quan vaig escollir aquest llibre ho vaig fer pensant que era una novel·la on es relatava la història d'una família franco-alemanya des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, i que podia servir per comprendre com els crims del nazisme i altres règims totalitaris van poder tenir lloc davant la passivitat d'una majoria de persones de peu de carrer que, tot i segurament no ser uns fanàtics com els seus dirigents, tampoc van fer res per evitar la tragèdia. A més, havia llegit bons comentaris del llibre, que havia obtingut el premi al Llibre Europeu de l'any 2018.
La meva sorpresa al llegir el llibre ha estat que de novel·la no en té res, la temàtica és efectivament la que m'havia semblat però és tracta d'un assaig on la autora fa una profunda investigació sobre la passivitat de el poble planer en societats com l'alemanya davant els crims del nazisme contra els jueus. Un cop derrotats els règims totalitaris, els primers anys de postguerra estan marcats pel negacionisme (el poble innocent enganyat per un grapat de dirigents criminals) i una mena d'amnèsia col·lectiva que possiblement pretén emmascarar el profund sentiment de culpa, però amb el temps societats com l'alemanya o la francesa donen pas a un lent reconeixement de responsabilitats que les permet evolucionar cap a un pensament plenament democràtic i modern. La tesi de l'autora és que aquesta evolució és possible gràcies a un exercici de memòria històrica impulsat per la perspectiva crítica de les noves generacions que, amb l'avantatge de la distància que dóna no haver estat implicats en els fets, aporten una mirada que qüestiona sense embuts el comportament dels seus avantpassats.
L'autora posa com a exemple la història de la seva pròpia família franco-alemanya, que de fet es converteix en la base per a la seva investigació. Així per exemple trobem personatges com el seu avi alemany, que sense ser un fanàtic i ni tan sols simpatitzant va arribar a afiliar-se al partit nazi a fi de poder escalar socialment, és a dir no ser discriminat per no tenir el carnet. Però tampoc va tenir gaire problema en aprofitar-se del clima anti-jueu per fer-se amb la propietat de la que posteriorment seria l'empresa familiar, gràcies a la compra a un preu molt baix ja que els seus propietaris jueus es van veure obligats a malvendre-la per intentar fugir de l'ambient terriblement hostil i irrespirable que patien ja en els anys anteriors a la guerra (la nit dels vidres trencats, etc..).
El llibre m'ha semblat bastant impecable, tot i que no és una lectura còmoda. D'haver sabut que era un assaig i la seva profunditat segurament hagués optat per una altra lectura, però un cop terminada estic content d'haver-lo llegit i en reconec el seu valor molt important com a testimoni per a generacions futures.
Més informació:
https://www.planetadelibros.com/libro-los-amnesicos/298281
Recomanabilitat: Recomanable però tenint en compte que és un llibre dur, en el sentit de que posa els europeus en el mirall de la seva trista història del segle XX.
