La senyora Stendhal - Rafel Nadal

Títol: La senyora Stendhal
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna (Grup 62)
Any de publicació original: 2017

Després de llegir un primer llibre del periodista Rafel Nadal que era un relat de vivències autobiogràfiques, tenia curiositat per conèixer la seva vessant com a novel·lista, ara que ja és un escriptor consolidat en aquest gènere.

La senyora Stendhal és una història ambientada en la postguerra a un petit poble català encara molt marcat per les conseqüències de la Guerra Civil i la divisió entre vencedors i vençuts. La història es desenvolupa a través dels ulls d'en Lluc, un jove a qui la guerra deixa tràgicament sense mare i que quedarà a càrrec de la senyora Stendhal que el pujarà com un fill propi.

Aquest llibre no m'ha agradat gaire, suposo que es tracta d'una temàtica que tinc una mica avorrida ja que s'ha tractat en multitud d'obres tant en llibres com en pel·lícules o sèries. Això no vol dir que algun argument o tractament no pugui aportar quelcom interessant, però en aquest cas concret el relat que ens ocupa no m'ha semblat gaire meritori ni trobo que ofereixi una mirada nova.

Més informació: https://www.grup62.cat/llibre-la-senyora-stendhal/241371

Recomanabilitat: No recomanable, una història més sobre les conseqüències immediates de la Guerra Civil, sense aportar novetats significatives al gènere.

 

El invierno del dibujante - Paco Roca

Títol: El invierno del dibujante
Autor: Paco Roca
Editorial: Astiberri
Any de publicació original: 2010

Fa temps que volia llegir a Paco Roca doncs és un dels autors de novel·la gràfica més reconeguts del país. Aquest és un còmic que explica la història dels dibuixants que treballaven a l'editorial Bruguera a finals dels anys cinquanta, en una època difícil on els cinc dibuixants més destacats van intentar crear la seva pròpia revista (Tio Vivo) però al final es van veure obligats a tornar a Bruguera.

El llibre no m'ha agradat gaire i se m'ha fet massa curt, ja sé que és una novel·la gràfica però tot i així no n'he acabat de trobar gaire la substància i m'ha resultat confús de seguir amb tants salts temporals.

Més informació:  https://www.astiberri.com/products/el-invierno-del-dibujante

Recomanabilitat: No gaire recomanable.

Taba-Taba - Patrick Deville

Títol: Taba-Taba
Autor: Patrick Deville
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2017

Aquest és un llibre recentment publicat en castellà que vaig trobar mentre papallonejava per una llibreria, i que em vaig acabar comprant sense tenir-ne cap referència prèvia ni tampoc del seu autor. Em va semblar entendre que era una mena de novel·la històrica sobre França, però en realitat ha resultat ser un llibre força diferent del que em pensava. Es tracta en realitat d'un recorregut biogràfic per les vides dels avantpassats de l'autor (besavis, avis, tiets, etc...) però de novel·la no en té res, és més aviat un documental en forma de llibre.

Amb aquest llibre he tingut una evolució força curiosa: Les primeres pàgines se'm van fer tan farragoses que fins i tot vaig considerar la possibilitat d'abandonar aquesta lectura (contravenint el meu costum), però després de l'esforç inicial la veritat és que vaig anar-hi entrant tant bé que al final vaig acabar llegint les últimes dues-centes pàgines a un ritme força alt. No és una novel·la però es parla molt de la història recent de França (segles XIX i XX), i també es força interessant per visualitzar com es va enfrontar la gent del carrer a les dues guerres mundials i als durs períodes de reconstrucció posteriors.

Al final, n'he quedat força content. Si m'hagués fet una idea correcta de l'argument possiblement no me l'hauria comprat, però un cop llegit m'ha agradat molt per aprendre com va viure aquesta gent un període tan convuls.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/taba-taba/9788433981011/PN_1061

Recomanabilitat: Bon llibre però només per a qui estigui interessat en la història de França als dos darrers segles.

Los amnésicos - Géraldine Schwarz

Títol: Los amnésicos
Autor: Géraldine Schwarz
Editorial: Tusquets
Any de publicació: 2018

Quan vaig escollir aquest llibre ho vaig fer pensant que era una novel·la on es relatava la història d'una família franco-alemanya des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies, i que podia servir per comprendre com els crims del nazisme i altres règims totalitaris van poder tenir lloc davant la passivitat d'una majoria de persones de peu de carrer que, tot i segurament no ser uns fanàtics com els seus dirigents, tampoc van fer res per evitar la tragèdia. A més, havia llegit bons comentaris del llibre, que havia obtingut el premi al Llibre Europeu de l'any 2018.

La meva sorpresa al llegir el llibre ha estat que de novel·la no en té res, la temàtica és efectivament la que m'havia semblat però és tracta d'un assaig on la autora fa una profunda investigació sobre la passivitat de el poble planer en societats com l'alemanya davant els crims del nazisme contra els jueus. Un cop derrotats els règims totalitaris, els primers anys de postguerra estan marcats pel negacionisme (el poble innocent enganyat per un grapat de dirigents criminals) i una mena d'amnèsia col·lectiva que possiblement pretén emmascarar el profund sentiment de culpa, però amb el temps societats com l'alemanya o la francesa donen pas a un lent reconeixement de responsabilitats que les permet evolucionar cap a un pensament plenament democràtic i modern. La tesi de l'autora és que aquesta evolució és possible gràcies a un exercici de memòria històrica impulsat per la perspectiva crítica de les noves generacions que, amb l'avantatge de la distància que dóna no haver estat implicats en els fets, aporten una mirada que qüestiona sense embuts el comportament dels seus avantpassats.

L'autora posa com a exemple la història de la seva pròpia família franco-alemanya, que de fet es converteix en la base per a la seva investigació. Així per exemple trobem personatges com el seu avi alemany, que sense ser un fanàtic i ni tan sols simpatitzant va arribar a afiliar-se al partit nazi a fi de poder escalar socialment, és a dir no ser discriminat per no tenir el carnet. Però tampoc va tenir gaire problema en aprofitar-se del clima anti-jueu per fer-se amb la propietat de la que posteriorment seria l'empresa familiar, gràcies a la compra a un preu molt baix ja que els seus propietaris jueus es van veure obligats a malvendre-la per intentar fugir de l'ambient terriblement hostil i irrespirable que patien ja en els anys anteriors a la guerra (la nit dels vidres trencats, etc..).

El llibre m'ha semblat bastant impecable, tot i que no és una lectura còmoda. D'haver sabut que era un assaig i la seva profunditat segurament hagués optat per una altra lectura, però un cop terminada estic content d'haver-lo llegit i en reconec el seu valor molt important com a testimoni per a generacions futures.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-los-amnesicos/298281

Recomanabilitat: Recomanable però tenint en compte que és un llibre dur, en el sentit de que posa els europeus en el mirall de la seva trista història del segle XX.

Aquí no hemos venido a estudiar - Enric Juliana

Títol: Aquí no hemos venido a estudiar
Autor: Enric Juliana
Editorial: Arpa
Any de publicació: 2020

L'Enric Juliana és un periodista al qui segueixo de prop com ja he explicat altres vegades perquè les seves anàlisis acostumen a aportar una perspectiva de més alt nivell, que intenta anar més enllà del soroll de l'actualitat política per a explicar les motivacions diguem-ne estratègiques dels partits, amb més o menys encert però intentant desxifrar el perquè es pren una posició en el context de la lluita electoral. Però aquest llibre que ens ocupa m'ha sorprès perquè a part de no tractar de política contemporània és molt diferent als altres llibres que ha escrit.

L'argument del llibre gira entorn d'una discussió a la presó de Burgos entre un grup de presoners comunistes l'any 1962, un fort debat entre els que demanen accelerar la lluita i diferents accions de protesta per precipitar un final del règim que veuen molt proper i que creuen serà recolzat per la societat des de dins, i els que s'inclinen per una posició de resistència pacient i d'acopi de forces (estudiar tant per formació personal com política) a l'espera d'un millor moment doncs creuen que no tenen prou força per fer caure el franquisme a causa de la conjuntura econòmica (el pla d'estabilització comença a donar els seus fruits) i geopolítica (el context de la guerra freda juga en contra de deixar caure un règim antidemocràtic però anticomunista). Un dels presos que protagonitzaven aquest debat, el militant comunista Manuel Moreno Mauricio, és un home a qui un jove Juliana coneixerà en la Badalona dels anys setanta i que tindrà una influència significativa en ell segons explica l'autor en entrevistes posteriors.

Quan va sortir aquest llibre me'l vaig comprar de seguida pel seu autor, però la temàtica no em cridava especialment l'atenció. Un cop dins però, m'ha resultat una lectura apassionant. Partint de la discussió de la presó, Juliana traça un relat molt ampli on toca una gran varietat de temes: la duresa de les condicions de vida a la presó de Burgos, les diferents estratègies de la dissidència antifranquista en la fase inicial del règim, el pla d'estabilització econòmica que li donaria vida quan trontollava, les posicions de les grans potències sobre l'Espanya franquista, el poder del partit comunista com a força principal de l'antifranquisme, l'evolució del règim soviètic i el seu impacte en les dissidències internes o l'anomenat eurocomunisme, la hibernació del PSOE durant la dictadura i l'ascensió del PSUC, l'impacte de la lluita clandestina en les persones que la protagonitzaven i les seves famílies, etc...

Potser el que més m'ha marcat del llibre és l'interessantísism debat entre dos posicions que tot i oposades, semblen ben comprensibles per tenir cadascuna la seva part de raó: l'esperit més revolucionari i idealista, de l'acció com a única forma de canviar realment les coses enfront d'un règim tan detestable, i l'esperit més gradualista i pragmàtic, partidari d'esperar el millor moment i teixir complicitats amb altres sectors (els moderats del règim i l'església post-conciliar) de cara a construir les bases d'un futura evolució democràctica poc trencadora però més assolible. A més, m'ha semblat que el llibre està excel·lentment documentat, amb referències que van des d'actes de les reunions de Postdam entre Stalin, Churchil i Truman a emissions de la ràdio Pirenaica, sumaris militars i documents de l'arxiu històric del PCE.

El llibre m'ha agradat moltíssim, potser el que més de tots els que he li llegit a l'Enric Juliana. He après moltíssimes coses noves sobre tota aquella època i el moviment antifranquista, molt més complexe del que entenia fins ara. També m'ha semblat molt colpidora l'experiència personal del propi Manuel Moreno Mauricio en particular, que després de la presó patirà una derrota encara més amarga en l'àmbit familiar. Un llibre molt complert on es nota que l'autor s'hi ha bolcat i que significa molt per a ell.

Més informació: https://arpaeditores.com/products/aqui-no-hemos-venido-a-estudiar

Recomanabilitat: Molt recomanable, excel·lent investigació de l'Enric Juliana que posa en relleu uns debats molt importants.

Filek - Ignacio Martínez de Pisón

Títol: Filek
Autor: Ignacio Martínez de Pisón
Editorial: Seix Barral
Any de publicació original: 2018

Una de les coses que més m'agraden de llegir és que fins i tot quan un llibre no m'agrada, sovint la seva lectura m'acaba aportant alguna cosa, ni que sigui un millor coneixement sobre una època o sobre algun tema remot, és difícil que acabi un llibre amb la impressió d'haver perdut al temps. Tampoc espero miracles, si la temàtica no m'interessa és difícil que el llibre m'acabi agradant, però en algunes rares ocasions pot passar que el llibre m'acabi agradant de manera totalment inesperada.

Filek és el relat de la vida d'un estafador austríac que va intentar entabanar el règim de Franco amb un suposat invent que permetia obtenir benzina de l'aigua. És un regal que em van fer aquest Sant Jordi i que sincerament no em va fer gaire gràcia, ja que l'argument no m'interessava gens. Però vet-ho aquí, la màgia de la lectura, vaig començar a llegir-lo i resulta que al final m'ha agradat bastant.

Si el llibre m'ha convençut és sobretot perquè està molt ben escrit, l'autor et fa partícip de la seva investigació on intenta desentranyar el misteri d'aquest estafador de pa sucat amb oli que de manera sorprenent va acabar acostar-se tant al poder, i al final t'acaba atrapant en el relat de les peripècies d'aquest singular individu. Ho explica tan bé que al final ha acabat fent interessant una història que d'entrada no m'ho semblava.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-filek/267271

Recomanabilitat: Està bé, una lectura amena i recomanable.

Les veus del Pamano - Jaume Cabré

Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 2009

Després de llegir el fantàstic Jo Confesso, tenia ganes de llegir algun altre llibre de Jaume Cabré per veure si tenia un nivell similar. Les veus del Pamano és la novel·la immediatament anterior i està molt ben considerada també, fins i tot TVC en va arribar a fer una mini-sèrie de dos capítols.

Aquesta és una història d'odis i rancúnies protagonitzada per guanyadors i perdedors de la Guerra Civil en un petit poble del Pirineu lleidatà. Una història sobre com l'oblit i la reconciliació és quasi impossible quan la sang dels caiguts és encara ben present en els records i sentiments dels seus familiars directes, de forma que les terribles cicatrius de la guerra s'acaben estenent a més d'una generació. I finalment, un recordatori de que la memòria històrica molt difícilment pot ser justa i imparcial quan la pretenen escriure els seus propis protagonistes o aquells que hi són d'alguna manera implicats.

Es tracta d'un llibre que m'ha agradat bastant, tot i que el tema de la Guerra Civil el tinc ja segurament massa vist (per exemple hi trobo força paral·lelismes amb Soldados de Salamina). Però l'autor aconsegueix atrapar-te en la seva lectura, amb un estil inconfusible (excel·lent construcció dels personatges, barreja d'èpoques i fins i tot de diàlegs) que per sobre de tot et deixa la inequívoca sensació de que aquest home escriu molt i molt bé.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-les-veus-del-pamano-93975.html   

Recomanabilitat: Força bo, però si no heu llegit mai a Jaume Cabré recomanaria millor començar amb Jo Confesso. 
 

La marinada sempre arriba - Lluis Foix

Títol: La marinada sempre arriba
Autor: Lluís Foix
Editorial: Columna (Grup 62)
Any de publicació original: 2013

Vivim en una situació ben crítica pel periodisme tradicional que trobant-se assetjat des de diversos fronts (crisi econòmica, noves tecnologies...) està responent d'una manera en general inquietant: deriva de la informació cap a l'entreteniment, forts posicionaments ideològics en favor de partits polítics, tertúlies espectacle, titulars sensacionalistes... Per sort, figures com la del Lluís Foix serveixen per recordar-nos que el bon periodisme independent i de qualitat hauria de seguir sent un pilar absolutament indispensable per a la salut democràtica de societats com la nostra.

Sento una profunda admiració vers en Lluís Foix. Puc estar més o menys d'acord amb les seves opinions segons el cas i no sóc gens seguidor del diari La Vanguàrdia on escriu fa molts anys, però segueix sent un dels meus periodistes de capçalera, d'aquells que sempre em detinc a escoltar si l'enganxo per casualitat a la ràdio o la televisió. M'agrada molt el seu tarannà moderat i respectuós amb els altres punts de vista, així com la seva defensa del bon periodisme i de la independència respecte els grans poders econòmics i polítics.

Aquest llibre és en principi un recull de vivències de la seva infància en un petit poble de la vall del Corb, però acaba resultant sobretot una magnífica descripció de la vida de pagès i els seus ritmes, uns usos i costums basats en coneixements adquirits durant dècades i segles que malauradament s'estan perdent en els nostres dies.

L'autor rememora uns quants episodis de la vida de postguerra en uns temps de tal duresa que la paraula austeritat es queda curta, seria segurament més adient emprar el mot misèria.  Cal posar en valor l'esforç extraordinari d'aquelles generacions que van fer possible arribar al nivell de vida relativament acomodat del que gaudim avui en dia.

Aquest llibre m'ha agradat molt i se m'ha fet ben curt de llegir, sobretot m'ha agradat molt la descripció d'allò que l'autor anomena el paisatge humà, els diversos personatges que hi apareixen, cadascú amb les seves històries personals al darrere.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-la-marinada-sempre-arriba-110293.html

Recomanabilitat: Un llibre que a mi m'ha agradat molt, recomanable a qui vulgui saber més sobre aquells temps i la vida de pagès.