Títol: La soledad de Charles Dickens
Autor: Dan Simmons
Editorial: Rocabolsillo
Any de publicació original: 2009
Dan Simmons és segurament el meu autor favorit, així que acostumo a esperar ansiosament poder-ne llegir les seves últimes novetats publicades, arribant a vegades a comprar-les en anglès via Amazon quan el llibre sembla tant interessant que no vull ni esperar la traducció. Doncs bé, aquest no és pas el cas del llibre que ens ocupa, tenia ganes de llegir-lo però em frenava una mica la sinopsi que indicava una història bastant fosca i tortuosa.
La Soledad de Charles Dickens és una ficció situada entorn els darrers anys del popular escriptor anglès, en veu del seu amic i alhora rival Wilkie Collins. Es tracta d'una història molt fosca i fins i tot sòrdida per moments, repeteix una mica la fòrmula de El Terror com a relat fantàstic que parteix d'uns esdeveniments amb una base real històrica, però que va molt més enllà gràcies a la imaginació de l'autor. En aquest cas, però, el relat esdevé massa fosc i paranoic pel meu gust.
Segurament la llarga extensió de la novel·la (870 pàgines en l'edició de butxaca) no ajuda pas al seu èxit: es tracta d'una narració molt lenta, massa recreada en si mateixa, i amb algunes trames al meu parer prescindibles que obstaculitzen força la fluïdesa de la lectura. En la vessant positiva, és remarcable la mirada històrica a la figura de Dickens i sobretot l'apreciació que d'ella en feien els seus contemporanis.
En resum: un llibre una mica fluixet, especialment decebedor considerant les altes expectatives que sempre li tinc a aquest gran autor.
Més informació: http://www.rocabolsillo.com/destacamos/la-soledad-de-charles-dickens-bol-710.htm
Recomanabilitat: No gaire recomanable, potser el llibre més fluix de Simmons
