Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carlin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carlin. Mostrar tots els missatges

27 de gener 2019

El somriure de Mandela - John Carlin


Títol: El somriure de Mandela
Autor: John Carlin
Editorial: La Campana
Any de publicació: 2013

A la tòpica pregunta que fa un periodista a un entrevistat sobre quin és el personatge històric que més admira, la resposta sol incloure el noms habituals de Ghandi, Luther King, Jesucrist o Teresa de Calcuta... però en un percentatge molt elevat dels casos també apareix la figura de Nelson Mandela, més contemporània per mí, però a l'hora més desconeguda. Coneixia a grans trets la seva història, la seva lluita contra l'apartheid, la seva reclusió a la presó durant molts anys i la presidència tardia de la Sudàfrica post-apartheid, però hi havia quelcom que se m'escapava per entendre per què aquest líder polític suscitava tanta admiració personal.

He volgut llegir aquest llibre de John Carlin per entendre millor les causes del magnetisme de Mandela, que va més enllà del gran llegat polític que va deixar en ser un dels factors decisius en la reconciliació dels sudafricans blancs i negres en l'etapa immediatament posterior a l'apartheid. Això pot explicar un cert apreci impersonal, però no la immensa estima que la figura de Mandela desperta en tantíssima gent i especialment en aquells que el van tractar.

Un cop llegit aquest llibre de Carlin, entenc molt millor l'admiració general per Mandela i m'hi sumo. Més enllà de ser un símbol de llibertat o de resistència, Mandela significa la magnanimitat i la grandesa com a persona. Destaca la seva apassionada voluntat de voler entendre's i tractar respectuosament els líders de l'apartheid que havien estat els seus pitjors enemics, però la seva figura s'explica igualment per detalls personals com el d'interessar-se per la vida dels seus carcellers de la presó fins a arribar al punt de desenvolupar una amistat que es mantindria al llarg de tota la seva vida. O el fet que estant a la presó, es dediqués a aprendre la llengua afrikaner i la seva cultura, detall que seria posteriorment clau per demostrar als líders blancs la seva voluntat de perdó i reconciliació, de construir una nova Sudàfrica unida i no passar per davant de ningú. O el fet de tractar a tothom des de secretàries a gent de la neteja amb la mateixa gran educació i respecte amb que tractava als grans líders internacionals que el visitaven, o la decisió de mantenir tot el funcionariat blanc de la seu del govern quan va arribar al poder i com va acabar guanyant-se també tota la seva confiança i lleialtat.

El llibre m'ha agradat molt i és molt recomanable, Carlin explica molt bé la grandesa de Mandela i l'admiració que suscita entre persones de tota mena de condicions, però a l'hora no té problema en explicar els seus punts més febles i això fa que el seu relat sigui encara més versemblant.

Més informació: http://lacampanaeditorial.com/llibre-384/

Recomanabilitat: Molt recomanable, explica molt bé perquè la figura de Mandela és tan admirada.

27 de desembre 2011

Rafa, la meva història - John Carlin i Rafael Nadal


Títol: Rafa, la meva història
Autor: John Carlin i Rafael Nadal
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2011

Quan vaig sentir parlar d'aquest llibre em va semblar agosarat que algú publiqués una mena d'autobiografia amb només 25 anys, però haig de reconèixer que el format escollit ha estat prou encertat. No és la típica autobiografia d'esportista famós escrita a l'ombra per algú altre, sinó que és un llibre manifestament conjunt que alterna dos estils de narració oposats. En els capítols senars, Nadal parla en primera persona tot centrant-se al detall en els esdeveniments tennístics més importants (sobretot el relat de la final de Wimbledon 2008 contra Federer), mentre que a la resta és Carlin qui explica la vida i l'entorn de Nadal més a l'estil d'una biografia clàssica. Trobo que aquesta fórmula funciona prou bé i li dona més versemblança al resultat final.

Un altre aspecte que m'ha agradat del llibre és la seva honestedat. Tot i que l'entorn de Rafa és retratat de forma majoritàriament positiva, cal dir que també s'explica amb força cruesa la relació amb el seu tiet (i entrenador Toni), una persona de tracte ben difícil a qui es reconeix el seu mèrit en la progressió (i educació) del nano però alhora se'l retrata sense massa miraments ni falsos maquillatges en els seus excessos. En efecte, el caràcter del Toni Nadal és el que més m'ha sobtat del contingut del llibre, la seva duresa arriba a alguns extrems difícils d'entendre des de fora.

La veritat és que el llibre m'ha agradat força, però curiosament ha fet minvar una mica la meva admiració per Nadal i el seu entorn, suposo que des de fora no m'agradaria a mi (o si tingués un fill) haver tingut una vida com la que la família Nadal ha triat per ell. Ara bé, és just respectar-ho ja que cadascú tria el que vol, i en aquest cas el nano n'està ben content i orgullós, així que imagino que el resultat final ho justifica tot plegat.

Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/rafa-la-meva-historia_16678.html

Recomanabilitat: Força recomanable, una mirada fresca a l'interior de la vida d'un esportista d'èlit.