Cómo el mundo creó Occidente - Josephine Quinn

Títol: Cómo el mundo creó Occidente
Autor: Josephine Quinn
Editorial: Crítica (Planeta)
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre que em van regalar per Sant Jordi i que no coneixia de res, però que explica perfectament la meva resposta quan em demanen quins llibres em podrien fer gràcia: aquells que jo no triaria pel meu compte, ja que això te l'avantatge que em sol fer obrir nous horitzons enlloc de limitar-se als meus interessos que al final són bastant tancats (ciència ficció, geopolítica, esports...). Doncs bé, aquest és un llibre d'història que a mi segurament no m'hagués cridat especialment l'atenció i en canvi ara me n'alegro molt d'haver-lo llegit!

El llibre sosté la tesi de que les arrels d'allò que anomenem Occident (típicament Europa occidental més els Estats Units) no provenen únicament de la Grècia i Roma clàssiques com es sol dir, si no que hi conflueixen moltíssimes influències de moltes altres civilitzacions i pobles del passat amb qui hi havia una intensa relació comercial i un constant intercanvi d'idees i invents. Segons l'autora, és només a partir del Renaixement que germina aquest focus en el món grecorromà clàssic com a bressol únic de la civilització Occidental, tot menystenint deliberadament l'influència d'altres civilitzacions com el món àrab i les seves profundes aportacions a la ciència, a causa de que l'imperi otomà i els musulmans eren percebuts en aquell moment com l'enemic d'una Europa liderada pel poder de l'esglèsia cristiana.

El llibre m'ha agradat ja que l'he trobat molt informatiu, tota una lliçó d'història sobre l'influència de pobles com els fenicis, la gran civilització mesopotàmia del Creixent Fèrtil, l'imperi persa, els àrabs... Després òbviament jo no hi entenc prou com per dilucidar si la tesi de l'autora és correcta, però certament els arguments que dona semblen prou potents com per almenys apreciar-ne el seu valor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-como-el-mundo-creo-occidente/412378

Recomanabilitat: Força recomanable, especialment si us interessa la història.

 

De las ruinas de los imperios - Pankaj Mishra

Títol: De las ruinas de los imperios
Autor: Pankaj Mishra
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 2012

Els occidentals nascuts a la segona meitat del segle XX, en un entorn relativament benigne i pro-democràtic, sovint obviem el fort ressentiment que altres parts del món, com Àsia, encara senten vers Occident. Aquest ressentiment és conseqüència de les barbaritats comeses pels nostres avantpassats durant la fase colonial del segle XIX i la primera meitat del XX.

Aquest llibre de l'autor indi Pankaj Mishra ajuda a aclarir l'origen d'aquest sentiment, així com a destacar els pensadors pioners que van contribuir a despertar les poblacions de les potències asiàtiques, passant d'una actitud de subjugació a una lluita revolucionària que no només els va conduir a la independència, sinó que també va establir les bases del brillant futur d'aquesta part del món

En aquest assaig, l'autor se centra en la vida i les obres de tres pensadors asiàtics: el persa Jamal al-Din al-Afghani, el reconegut filòsof i poeta indi Rabindranath Tagore, i l'intel·lectual xinès Liang Qichao. Malgrat provenir de països i entorns molt diferents, tots tres comparteixen una profunda decepció pel tracte injust i sovint inhumà que les potències occidentals colonials van infligir als seus països. Això els porta a evolucionar el seu pensament cap a una crida a l'emancipació dels pobles asiàtics com a única via per defensar les seves societats.

El llibre m'ha agradat perquè aborda un tema que sovint no es presenta amb la perspectiva que mereix a les nostres llibreries. En resum, no només és una font d'informació històrica, sinó també una invitació a repensar les nostres percepcions sobre les relacions entre Occident i Àsia. Recomano la seva lectura a aquells que busquen entendre les arrels del ressentiment actual i la importància de l'emancipació dels pobles asiàtics en el context global.

Més informació:  https://www.galaxiagutenberg.com/producto/de-las-ruinas-de-los-imperios-2/

Recomanabilitat: Recomanable pel contingut, tot i que és una obra una mica massa acadèmica.

La fi de l'alternativa xinesa - Miquel Vila

Títol: La fi de l'alternativa xinesa
Autor: Miquel Vila
Editorial: Tigre de paper
Any de publicació: 2024

Aquest és un llibre molt recent sobre el que no tenia cap referència però que quan el vaig fullejar al panell de novetats de la biblioteca em va cridar l'atenció. L'autor, un jove analista polític de Barberà del Vallès, ofereix un repàs de la història contemporània de Xina, tot centrant-se en l'estratègia de les èlits i en els nous reptes que afronta el país com a conseqüència de la seva modernització.

Si vaig dubtar a tornar a llegir sobre la Xina va ser perquè tenia el llistó molt alt després de la lectura al 2023 del fantàstic llibre de Julio Ceballos que ens ajudava a entendre moltes coses de la Xina des d'una perspectiva interior, la del poble de peu i el seu dia a dia. Afortunadament, aquest llibre que ens ocupa ha resultat ser-ne un gran complement, doncs ofereix una anàlisi de la Xina des de dalt, vista des de la perspectiva dels seus lideratges polítics, i serveix per contextualitzar tots els passos que han anat donant progressivament amb una lògica tant històrica com de política interna.

El llibre m'ha agradat molt, l'he trobat molt interessant i l'he devorat àvidament. Si hi ha alguna cosa que puc criticar és que el títol del llibre em sembla molt poc encertat, és enganyós doncs suggereix que l'autor preveu el final de la Xina com a alternativa global, mentre que el contingut del llibre defensa una idea ben diferent. Si ho entenc bé, l'explicació seria que la Xina ha deixat de ser efectivament una alternativa però perquè a totes llums ja ha esdevingut una realitat indiscutible i que, si bé afronta perills nous com el xoc amb els EEUU, ha vingut per quedar-se com a actor principal en el futur del món.

Més informació:  https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/la-fi-de-l-alternativa-xinesa

Recomanabilitat: Altament recomanable, un notable exercici d'anàlisi sobre la Xina dels segles XX i XXI.

La Revolución de los Claveles - Diego Carcedo

Títol: La Revolución de los Claveles
Autor: Diego Carcedo
Editorial: Almuzara
Any de publicació: 2024

Quan vaig aprendre el que va suposar la Revolución de los Claveles, em va causar un gran impacte. No recordo exactament quan em vaig assabentar, però sé que ja no era un nen; devia ser al voltant de l'any 2000, així que ja havia passat la vintena, i em va estranyar molt com algú com jo que es tenia per mitjanament informat podia haver viscut tants anys ignorant uns fets tan excepcionals. O sigui que als anys 70 a Portugal hi va haver un cop d'estat, però els militars el van fer per derrocar una dictadura que havia durat gairebé 50 anys i amb la intenció d'instaurar la democràcia en aquell país? I a més van tenir èxit? Em va semblar extraordinari, i des d'aleshores es tracta d'un tema que sempre m'ha interessat.

Aquest llibre és una crònica de com van transcórrer les darreres hores d'una acció que s'havia preparat durant anys, però que es va desenvolupar de manera fulminant en només 24 hores. A l'hora, l'autor explica el context que va afavorir l'èxit de la missió, especialment que l'exèrcit estava en contra de seguir destinant una ingent quantitat d'homes i recursos a múltiples guerres llunyanes per intentar mantenir el domini portuguès sobre colònies com Angola o Moçambic, que lluitaven per obtenir la seva independència.

M'ha agradat el llibre per la seva temàtica, però no el considero especialment destacable pel que fa a l'estil d'escriptura. A nivell informatiu està bé, però crec que el relat podria haver estat més captivador donada la riquesa del material.

Més informació:  https://almuzaralibros.com/fichalibro.php?libro=9436&edi=1

Recomanabilitat: No especialment, només per a aquells interessats en el tema.

El col·leccionista de mons - Ilija Trojanow

Títol: El col·leccionista de mons
Autor: Ilija Trojanow
Editorial: La Magrana
Any de publicació original: 2006

Aquest és un llibre centrat en la figura de Richard Burton, un oficial de l'imperi britànic del segle XIX que tot i ser un personatge molt polifacètic va destacar en la seva faceta d'orientalista aventurer i explorador de nous mons.

El llibre es presenta en forma de novel·la i ens relata en els tres episodis més fascinants de la vida de Burton: la seva immersió a l'Índia on acaba fent d'espia després d'aprendre l'idioma i convertir-se en un local més, el pelegrinatge a la Meca sent el primer occidental no-creient en fer-ho (va assumir una identitat falsa d'indi musulmà practicant) i finalment el viatge a l'Àfrica oriental en busca de les fonts del Nil on acaba descobrint el llac Tanganika (només a ulls d'Occident, és clar).

El llibre m'ha agradat i crec que el seu principal encert és la forma en que es presenta. Tot i ser una novel·la sobre Burton, poques vegades se l'escolta en primera persona si no que la narració ens la fan altres personatges que interactuen amb ell: el seu criat a l'Índia, un comitè anti-espionatge que investiga el seu pelegrinatge a la Meca i finalment el guia local que condueix l'expedició britànica dins l'Àfrica oriental. Aquesta estructura narrativa fa que veiem Burton des dels ulls dels locals, el que dona una perspectiva molt més rica doncs aporta la perspectiva principal de com ells vivien la invasió per part de l'imperi britànic.

Més informació:  https://es.wikipedia.org/wiki/El_coleccionista_de_mundos

Recomanabilitat: Recomanable per a orientalistes i curiosos en general.

México - Pedro Ángel Palou

Títol: México
Autor: Pedro Ángel Palou
Editorial: Espasa (Planeta)
Any de publicació original: 2022

Aquesta és una novel·la que segueix la història de México des de Hernán Cortés al segle XX, i ho fa a través de les vivències dels membres de quatre famílies de diferents classes socials. L'estructura és força semblant a la de les novel·les d'Edward Rutherford (Nova York, Londres, etc...) però dedicant menys temps a cada personatge a l'hora que en fa aparèixer molts més.

El llibre m'ha agradat bastant, però més per la component històrica que explica com es van viure les diferents èpoques a México que no pas per la part novel·lada en sí. De fet, el que menys m'ha agradat del llibre és que a cada membre de la família es dedica poc temps (un o dos capítols) de manera que a les històries s'acaba reflecting massa poca continuïtat entre els diferents personatges. Tot i així, és un llibre que està bé i que és força distret de llegir.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-mexico/347918

Recomanabilitat: Recomanable, per conèixer la història de México d'una forma més amena

Gandhi - Jacques Attali

Títol: Gandhi - Vida y enseñanzas del padre de la nación india
Autor: Jacques Attali
Editorial: Kairos
Any de publicació original: 2007


Aquest llibre és una biografia de Gandhi escrita per Jacques Attali, un polifacètic intel·lectual francès de formació economista, que va ocupar alguns càrrecs polítics relacionat amb la cooperació i l'ajuda al desenvolupament i del que destacaria que és el fundador de la ONG Acción Internacional contra el Hambre.

Vaig decidir-me a llegir aquesta biografia de Gandhi perquè sorprenentment en sabia ben poca cosa d'ell. Podia dir que era un pacifista que va liderar la lluita per la independència de l'Índia amb un moviment de resistència no violenta, però això era tot el meu pobre coneixement (no és pas un resum) d'un dels personatges més extraordinaris i influents de la història de la humanitat, si més no del segle XX.

El llibre m'ha agradat molt, l'autor fa una explicació molt minuciosa de tota la vida de Gandhi però l'aspecte més important és que no és la típica biografia simple i elogiosa, si no que l'autor no dubta a posar el focus en els punts més foscos del protagonista i a criticar-lo fortament quan creu que els seus actes així ho mereixen (els consells als jueus massacrats per Hitler, l'afició a dormir amb noies menors d'edat, una certa indiferència als oprimits fora de l'Índia). Amb tot, no es tracta d'una biografia destructiva, l'autor no dubta a posar en valor les bones obres de Gandhi (l'aposta per la pau, pels intocables i per la convivència pacífica de hindús i musulmans) així com l'impacte que va tenir en la vida de tants milions de persones, especialment a la seva Índia natal.

En resum, una excel·lent biografia que aporta una visió molt profunda i mesurada sobre un personatge històric extraordinari i a l'hora una persona complexa amb força virtuts i defectes.

Més informació: https://www.editorialkairos.com/catalogo/p/gandhi

Recomanabilitat: Molt recomanable, ideal per conèixer la vida i idees de Gandhi.

El conquistador del mundo - René Grousset

Títol: El conquistador del mundo
Autor: René Grousset
Editorial: Acantilado
Any de publicació original: 1944

Aquest llibre explica la vida de Genghis Khan, el gran conqueridor de l'imperi Mongol que al segle XIII es va convertir en el més gran de la història (en extensió) després d'una sorprenent expansió des d'uns petits pobles nòmades de les estepes fins al domini de la major part de l'Àsia continental. L'autor és un historiador francès anomenat René Grousset i està escrit ja fa força temps, en concret a l'any 1944, cosa que es nota al veure que per exemple Pakistan encara no existeix i que la perspectiva sobre els països musulmans o la Xina és marcadament diferent a la dels nostres dies.

A mi que no en sabia res sobre ell ni el seu poble, el que més m'ha impactat és veure el gran contrast en la vida de Temuyín (Gengis Khan): en diferents moments dels inicis les va passar realment molt magres i no se n'hauria sortit de no ser per l'ajuda d'alguns aliats fidels en els moments més crítics. En qualsevol cas, posa de manifest un cop més la influència de la sort i la component capritxosa del destí, doncs ningú hagués apostat en els seus inicis que l'atribolat líder d'un del clans mongols que lluitaven entre sí (un de tants) acabaria convertint-se en un conqueridor i el líder d'un gran imperi que acabaria sotmetent entre altres a una civilització mil·lenària com la xinesa. També m'ha sobtat la crueltat del seu exèrcit vers els pobles recent conquerits, però lamentablement això ja no em sorprèn tan dins el que és la història de la humanitat.

El llibre no m'ha agradat massa, està bé a nivell informatiu per aprendre sobre la història, però més enllà d'això no és un relat amè pels no iniciats com jo.

Més informació:  https://www.acantilado.es/catalogo/el-conquistador-del-mundo/

Recomanabilitat: No recomanable a menys que us interessi especialment la figura de Gengis Khan o l'imperi mongol.

Las personas más raras del mundo - Joseph Henrich

Títol: Las personas más raras del mundo
Autor: Joseph Henrich
Editorial: Capitan Swing
Any de publicació original: 2020

El terme WEIRD és un acrònim en anglès d'una sèrie d'adjectius que defineixen a una societat de característiques molt concretes (Occidental, Educada, Industrialitzada, Rica i Democràtica) i que a l'hora té un doble sentit doncs el terme weird es refereix a una persona "rara". Comparat amb la resta del món, les societats WEIRD som en realitat una minoria, així que l'autor dedica aquest llibre a explorar la nostra peculiar psicologia i si el seu impacte resulta (de forma més o menys accidental) en una major prosperitat econòmica d'aquestes societats.

Com a exemple d'aquests accidents, l'autor explica algunes decisions lligades amb la religió que acaben tenint conseqüències imprevistes: quan Martí Luter desafia l'església catòlica i diu que tothom ha de llegir la bíblia pel seu compte per entendre la paraula del Dèu cristià sense intermediaris com els capellans i bisbes, això acaba resultant en unes tasses d'alfabetització molt més grans en els països protestants respecte als del seu entorn, factor que a l'hora influeix en el seu major desenvolupament econòmic. De manera similar, quan l'església prohibeix el matrimoni entre familiars propers com ara els cosins, això redueix la influència de les grans tribus familiars i es generen nuclis familiars molt més petits que contribueixen a una mentalitat molt més individualista i indirectament meritocràtica respecte a altres societats: per exemple tries un metge o un advocat no perquè sigui de confiança com és el de la tribú (potser el tiet d'una cosina segona) si no perquè busques el metge o advocat més eficient encara que no tingui cap mena de llaços familiars amb tu. Igualment, t'acostumes a tractar amb desconeguts, de forma que gradualment s'acaben creant una mena d'institucions que ofereixen un mínim de garanties per facilitar la confiança entre gent que no es coneix entre si.

El llibre m'ha agradat però se m'ha fet una mica llarg. M'ha agradat el contingut perquè trobo que planteja idees noves i bastant interessants, però no m'ha agradat gaire el format doncs trobo que és massa acadèmic, amb massa referències i detall sobre multitud d'estudis realitzats, que trobo que no són necessaris per a una obra de divulgació. Igualment, la llargada m'ha semblat excessiva, crec que les mateixes idees es podien haver expressat sense problemes en 200 pàgines menys. Amb tot, es tracta d'un llibre interessant.

Més informació:  https://capitanswing.com/libros/las-personas-mas-raras-del-mundo/

Recomanabilitat: Interessant per les idees que planteja, però no del tot recomanable per ser massa llarg i dens.

Homo Deus - Yuval Noah Harari

Títol: Homo Deus
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2015

Homo Deus és una obra que segueix a Sàpiens i típicament s'emmarca dins la mateixa trilogia de llibres de Yuval Noah Harari, però que no és pas una continuació ja que mentre el primer volum era un repàs de la història de la humanitat, aquest n'imagina el que podria ser el seu futur a partir de les reflexions de l'autor. Tanmateix, és cert que comparteixen alguns temes i sobretot la perspicaç mirada de l'autor.

Aquest llibre me'l van regalar fa temps però l'he anat postposant ja que el tema d'imaginar el possible futur no m'atreia gaire, però al final li he donat una oportunitat i la veritat és que ha valgut totalment la pena. L'autor fa unes reflexions molt interessants i que fan pensar molt, més enllà de que s'estigui d'acord o no en les prediccions en sí. L'argumentació és prou sòlida i no sembla inversemblant imaginar un futur com el que prediu l'autor, per molt que no ens acabi d'agradar del tot. També volia destacar que hi ha una part del llibre dedicada a la discussió dels drets dels animals que m'ha semblat realment extraordinària. Es tracta d'uns drets que sovint són menystinguts sense gaire miraments per la majoria de la humanitat, però la contundent argumentació de l'autor trobo que és la millor defensa que mai n'he sentit al respecte.

En resum, un llibre fantàstic per a la gent a qui li agraden les lectures que et fan pensar.

Més informació: https://www.ynharari.com/es/book/homo-deus/

Recomanabilitat: Molt recomanable, un llibre amb reflexions que fan pensar molt.

El mundo está en venta - Javier Blas y Jach Farchy

Títol: El mundo está en venta. La cara oculta del negocio de las materias primas
Autor: Javier Blas y Jach Farchy
Editorial: Península (Planeta)
Any de publicació original: 2022

Aquest és un llibre que intenta aportar llum a un món molt poc conegut però essencial per a l'economia com és el del comerç amb les matèries primeres. Els autors Javier Blas i Jach Farchy són dos periodistes econòmics especialitzats en el sector de les matèries primeres, anteriorment per al Finantial Times i actualment per a Bloomberg.

El llibre és molt més entretingut del que podria semblar a priori. D'entrada pocs dirien que el tema fos apassionant, però resulta que acaba sent força distret ja que el món del comerç en matèries primeres acaba tenint molt de novel·la d'aventures, per exemple a les primeres pàgines veiem com el president d'una gran empresa aterra a Bengasi en plena guerra civil líbia per a intentar tancar un acord de venda de petroli amb els rebels que lluiten contra el govern. Això per no parlar dels pioners que a mitjans del segle XX no dubtaven a jugar-se-la fent tractes amb dictadors i tota mena de règims força sospitosos, en un entorn més semblant al del salvatge Oest que no pas al comerç internacional tradicional. Aquest món sembla haver evolucionat fins a moderar-se bastant en els darrers anys, però tanmateix no deixar de sobtar molt com un sector tan fonamental per a l'economia mundial i que té una forta incidència en els preus que tots paguem, segueix estant concentrat en les mans de relativament poques persones.

El llibre m'ha agradat bastant. Està ben escrit perquè manté l'interès del lector, no té res a veure amb un avorrit assaig econòmic gràcies a les mogudes històries de les empreses implicades i els singulars personatges que les lideren, i els autors fan una bona feina fent que la narració mai es faci pesada.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-el-mundo-esta-en-venta/349551

Recomanabilitat: Recomanable per a qualsevol lector amb interés en l'Economia.

La muerte contada por un sapiens a un neandertal - Juan José Millás y Juan Luis Arsuaga

Títol: La muerte contada por un sapiens a un neandertal
Autor: Juan José Millás y Juan Luis Arsuaga
Editorial: Alfaguara
Any de publicació original: 2022

Aquest llibre està fet a mitges entre l'antropòleg Juan Luis Arsuaga i l'escriptor Juan José Millás, i és una mena de continuació d'una primera col·laboració en forma de llibre ("La vida contada por un sapiens a un neandertal") que va resultar força exitosa. Si aquella es centrava més en el miracle de la vida, aquesta està dedicada a parlar sobre la mort i sobretot l'envelliment, per què uns animals viuen tres anys i altres més de cent, si hi ha una edat programada per a morir per a cada espècie, etc...

El llibre utilitza un format que funciona molt bé, que es resumeix en que l'escriptor s'encarrega de fer entenedores les explicacions de l'antropòleg. De fet, no és pas un assaig en sí, el llibre està narrat en primera persona per un Millás que explica les seves trobades amb Arsuaga i les lliçons que en va extraient, però aquest aprenentatge comparteix espai en el llibre amb moltes anècdotes del dia del propi escriptor i els seus pensaments, sovint sucosos perquè en Millás és tot un personatge en sí mateix: curiós, brillant, aprensiu... De fet, un dels punts forts del llibre és aquesta relació entre els dos autors, que al principi sorprèn perquè per moments no semblen ni amics, tot i que sospito que això sigui un artifici literari d'en Millás per fer més interessant la narració.

El llibre m'ha agradat força, en part pel que explica a nivell científic (algunes reflexions són molt interessants i algunes no tant) però sobretot per la forma en que està narrat, que el converteix en una lectura força entretinguda.

Més informació: https://www.penguinlibros.com/es/economia-politica-y-actualidad/278533-libro-la-muerte-contada-por-un-sapiens-a-un-neandertal-9788420461052#

Recomanabilitat: Recomanable, explica coses interessants i és entretingut

Taba-Taba - Patrick Deville

Títol: Taba-Taba
Autor: Patrick Deville
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2017

Aquest és un llibre recentment publicat en castellà que vaig trobar mentre papallonejava per una llibreria, i que em vaig acabar comprant sense tenir-ne cap referència prèvia ni tampoc del seu autor. Em va semblar entendre que era una mena de novel·la històrica sobre França, però en realitat ha resultat ser un llibre força diferent del que em pensava. Es tracta en realitat d'un recorregut biogràfic per les vides dels avantpassats de l'autor (besavis, avis, tiets, etc...) però de novel·la no en té res, és més aviat un documental en forma de llibre.

Amb aquest llibre he tingut una evolució força curiosa: Les primeres pàgines se'm van fer tan farragoses que fins i tot vaig considerar la possibilitat d'abandonar aquesta lectura (contravenint el meu costum), però després de l'esforç inicial la veritat és que vaig anar-hi entrant tant bé que al final vaig acabar llegint les últimes dues-centes pàgines a un ritme força alt. No és una novel·la però es parla molt de la història recent de França (segles XIX i XX), i també es força interessant per visualitzar com es va enfrontar la gent del carrer a les dues guerres mundials i als durs períodes de reconstrucció posteriors.

Al final, n'he quedat força content. Si m'hagués fet una idea correcta de l'argument possiblement no me l'hauria comprat, però un cop llegit m'ha agradat molt per aprendre com va viure aquesta gent un període tan convuls.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/taba-taba/9788433981011/PN_1061

Recomanabilitat: Bon llibre però només per a qui estigui interessat en la història de França als dos darrers segles.

El río sin orillas - Juan José Saer

Títol: El río sin orillas. Tratado imaginario
Autor: Juan José Saer
Editorial: Días Contados
Any de publicació original: 1991

Fa un temps vaig llegir un article que parlava de la re-edició d'aquest llibre de Juan José Saer sobre el Mar de Plata. Em va cridar l'atenció per tractar-se d'una regió molt important de la que en desconeixia pràcticament tot, i també per ser Saer un dels escriptors argentins més importants.

Aquest llibre és una mica difícil de classificar: s'assembla més a un assaig que no pas a un volum d'història, però tampoc s'allunya gaire de la literatura i està marcat per un estil bastant personal de l'autor. Parla principalment sobre la regió del Mar de Plata, que curiosament resulta que no és un mar sinó un estuari que es produeix a la confluència de dos grans rius amb l'oceà atlàntic. I és clar, el llibre també parla molt de l'Argentina, amb una perspectiva interessant doncs l'any 1991 era un moment on aquest gran país ja s'havia esgarriat molt, però segurament ningú imaginàvem que seguiria patint tantes dificultats durant els següents trenta anys.

El llibre no m'ha agradat gaire. Se m'ha fet una mica pesat de llegir i mai m'ha acabat d'atrapar, ni pel contingut ni per l'estil. No he acabat d'entendre la bona fama que el precedia.

Més informació:  http://www.diascontados.es/index.asp?Idioma=CAT&Seccion=DetalleObra&Libro=96

Recomanabilitat: Gens recomanable, no m'ha agradat gaire.

Memoria del fuego 1. Los nacimientos - Eduardo Galeano

Títol: Memoria del fuego 1. Los nacimientos
Autor: Eduardo Galeano
Editorial: Siglo XXI
Any de publicació original: 1982

Dins el meu interès per l'actualitat internacional (que alguns dirien que és més aviat afició), l'Amèrica Llatina és una de les àrees del món que més m'interessa. Però un problema que em trobo sovint és que tinc un gran desconeixement del seu passat més enllà de quatre tòpics apresos a l'escola, així que darrerament estic intentant llegir alguns llibres que m'expliquin la seva història i la dels seus pobles. Pel que he buscat, sembla que la trilogia Memoria del fuego d'Eduardo Galeano podria ser un bon lloc per començar.

Eduardo Galeano és un escriptor uruguaià molt reconegut i admirat, referent de l'esquerra però potser més recordat encara per la seva denúncia de que el subdesenvolupament dels estats de l'Amèrica Llatina no és un accident neutral si no que és conseqüència directa del saqueig històric iniciat per Espanya arran del descobriment del continent, ampliat a altres països europeus en els segles posteriors i continuat el segle passat pels Estats Units o si més no per les seves multinacionals. En aquesta trilogia, Galeano pretén contribuir a la recuperació de la memòria dels pobles americans, pas que troba fonamental abans d'iniciar altres camins.

Aquesta trilogia està escrita d'una manera molt peculiar. Enlloc d'una narració contínua, l'autor esbossa un conjunt de moltíssims microrelats amb una extensió d'entre una i quatre pàgines, que expliquen fets i mites de la història d'Amèrica, sovint des de la perspectiva de les gents conquerides, també dels conqueridors, però en tot cas sempre recolzats per nombroses cites d'obres acadèmiques que remeten als fets narrats. La primera part bastant curta explica alguns mites dels pobles precolombins, mentre que la segona part explica fets que passen entre els anys 1492 i 1700, deixant les èpoques més recents per als volums posteriors de la trilogia.

El llibre l'he llegit molt ràpid. La lectura no és especialment agradable doncs mostra el gran patiment que la conquesta va inferint, la gran misèria moral i manca d'humanitat del poder conqueridor que no té més motivació que enriquir-se a base de subjugar sense escrúpols als pobres índigens, a qui amb prou feines es considera subhumans i a qui per tant es tracta de manera no gaire llunyana als animals. Tot i que res d'això és nou per a ningú, la veritat és que impressiona força més el relat quan es mira des de les perspectives que ens ofereix l'autor, tant la dels oprimits com la dels opressors. El format resta certa continuïtat al relat, però un cop acabat et queda una bona imatge del conjunt.

En resum, el llibre m'ha agradat. No és un llibre d'història convencional però té el gran encert de recordar-te que la història afecta per sobre de tot a les persones, no és tan sols una qüestió de dates, països, noms propis, victòries i derrotes.

Més informació:  https://www.sigloxxieditores.com/libro/memoria-del-fuego-1-los-nacimientos_16476/

Recomanabilitat: Recomanable, una aproximació més humana a la història d'Amèrica Llatina.

El gigante rojo - Marc Bret i Nacho Morejón

Títol: El gigante rojo. Historia del baloncesto soviético
Autor: Marc Bret i Nacho Morejón
Editorial: Ediciones JC
Any de publicació original: 2020

El gigante rojo vindria a ser la versió en bàsket soviètic de l'extraordinari llibre de Sueños Robados, la bíblia del bàsket iugoslau que és el millor llibre d'esports que he llegit mai i el que més he disfrutat llegint, segurament per la meva especial connexió emocional amb la inoblidable generació de jugadors iugoslaus de finals dels anys 80. Aleshores, jo amb els jugadors soviètics no m'hi identifico tant, però quan vaig tenir notícia sobre aquest nou llibre de seguida vaig tenir claríssim que el volia llegir urgentment.

De totes maneres, quan vaig començar aquest llibre compaginava dos sentiments fortament contradictoris. Per un costat, tenia l'esperança que fos tan bo com l'equivalent del bàsket iugoslau i esperava poder-lo gaudir força també, però d'altra banda també em feia molta por que les meves expectatives fossin massa altes i que al final m'acabés decebent, ni que fos només per la comparació amb aquella meravellosa obra mestra. Doncs bé, per fortuna haig de dir que aquest llibre m'ha agradat moltíssim, està clar que no m'ha arribat a emocionar tant com l'altre doncs jo era molt més aficionat als jugadors iugoslaus que als soviètics, però aquest llibre val molt la pena i ha estat una gran lectura.

El primer que m'agradaria destacar d'aquest llibre és el format de narració, que diria que els anglesos anomenen Oral History. Consisteix en que enlloc d'explicar-t'ho tot com a narrador, l'autor intenta que siguin els protagonistes els que expliquin la història amb els seus propis testimonis. L'autor només explica breument els fets i et posa cada situació en context, per exemple t'explica la preparació pels jocs olímpics del 1988, però aleshores deixa que els Sabonis, Marciulionis, Tarakanov i companyia t'ho relatin amb les seves pròpies paraules en base als fragments de les incomptables entrevistes realitzades amb ells (pels jugadors més recents) o bé recollides d'altres fonts (pels més antics). Aquesta manera d'explicar és molt enriquidora i especialment bona per a contrastar versions, pots llegir per exemple el que diuen els protagonistes de la final de Munich'72 i formar-te molt millor la teva pròpia opinió sobre la polèmica. La clau per a que aquest format funcioni és que els testimonis originals siguin de qualitat, i en aquest cas són realment extraordinaris gràcies a l'ingent i encomiable treball de documentació que han fet els autors.

Sobre el contingut, una anècdota que m'ha sorprès bastant és la precarietat econòmica dels jugadors durant l'era comunista, això més o menys ho coneixia però no sabia fins a quin punt, i és que bàsicament tant jugadors com entrenadors aprofitaven les gires de la selecció pels EEUU per a treure's un sobresou a base d'intercanvis comercials i de l'entrada (prohibida) de dòlars americans, fet que en múltiples ocasions resultava en sancions que els impedien sortir de la URSS durant un any. El propi Gomelsky, l'entrenador més llegendari de la URSS, va ser sancionat uns quants cops per trobar-li dòlars a la aduana, cosa que em sembla surrealista tant pel fet que aquestes estrelles s'arribessin a arriscar a aquests nivells, com pel fet que la URSS tot i ser un règim tan estricte no aconseguia evitar la reincidència de jugadors i entrenadors en múltiples ocasions, o sigui sembla com que ho tolerés soterradament si al final només els hi retirava el passaport temporalment.

Com deia més a dalt, en el seu conjunt el llibre m'ha agradat molt, he disfrutat llegint-lo i retrobant-me amb els Sabonis, Marciulionis, Volkov, Tkachenko, Kurtinaitis, Tarakanov, Tikhonenko, Chomicius, Belostenny i tants altres jugadors, des dels més mítics fins als secundaris de luxe. Potser el primer terç del llibre (dels inicis als anys 60) se m'ha fet menys dinàmic de llegir pel meu gran desconeixement dels protagonistes, però a partir dels anys 70 que els començava a conèixer ja ha estat tot un goig. I a nivell informatiu també és un document extraordinari sobre com els esportistes de la URSS la vivien des de dins.

Més informació:  El Gigante Rojo (todostuslibros)

Recomanabilitat: Molt recomanable per a tots els amants del bàsket, especialment els que hagin vist jugar a la extinta URSS.

El nombre que ahora digo - Antonio Soler

Títol: El nombre que ahora digo
Autor: Antonio Soler
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació original: 1999

Tenia moltes ganes de tornar a llegir a Antonio Soler després d'Apóstoles y asesinos, un llibre molt ben escrit i que em va deixar un cert impacte que perdura a la memòria, és d'aquells llibres que encara guanyen més amb el temps i la distància. El nombre que ahora digo és un llibre de 1999 que va guanyar premis al seu dia, i que ha estat recentment re-editat per la sempre fiable Galaxia Gutenberg, una editorial de molt nivell.

La novel·la relata la història d'una colla de soldats enmig de la Guerra Civil, un grup peculiar que no es dedica al combat si no a acompanyar una pintoresca panda d'artistes que viatgen pel front per a aportar una mica d'entreteniment a les tropes. Un d'aquests joves soldats, Gustavo Sintora, s'enamorarà perdudament del que sembla un objectiu inabastable, una dona molt més gran que a més és la parella d'un individu especialment perillós. Però aquesta és una d'aquelles novel·les on l'argument és relativament secundari, la seva força està més aviat en els personatges, en la seva humanitat i en les diferents maneres d'afrontar una situació terriblement adversa, tant per si mateixa com pel pes aclaparador que suposa la desesperança que causa la imminència latent d'una derrota total que s'acosta de manera inexorable.

El llibre està molt ben escrit, la gran versemblança dels personatges és el punt fort de l'autor, que relata les interaccions i anècdotes del dia a dia d'una manera que els fa especialment creïbles. El que no m'ha convençut molt és l'argument en sí, potser perquè el tema de la Guerra Civil ja el tinc massa vist, o almenys aquesta història no m'aporta un punt de vista novedós que em desperti un especial interès.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/el-nombre-que-ahora-digo/

Recomanabilitat: No especialment, està ben escrit però és una novel·la més ambientada en la Guerra Civil.

El infinito en un junco - Irene Vallejo

Títol: El infinito en un junco
Autor: Irene Vallejo
Editorial: Panenka
Any de publicació: 2020

El primer cop que sents a algú recomanar un nou llibre, com a molt en fas una nota mental a no ser que et cridi especialment l'atenció. Al cap de poc temps aquesta nota mental sol quedar oblidada en algun racó de la teva memòria d'on ja no el podràs recuperar, a menys que et tornis a trobar amb aquest llibre un segon cop, fet que serveix per perllongar una mica la persistència del record a la teva memòria. Però si aleshores en un breu interval de temps et comences a trobar una i altra vegades multitud de referències al mateix llibre, i si a sobre les recomanacions venen d'una notable diversitat de fonts i són aclaparadorament positives, aquest nou llibre no només grava el seu nom a la teva memòria si no que a més et comencen a venir moltes ganes de llegir-lo. Que això et passi amb un llibre com Pàtria amb una temàtica colpidora que ha marcat a molta gent pot semblar lògic, però que això et passi amb una història sobre La invención de los libros en el mundo antiguo és com a mínim desconcertant.

En la meva opinió, la principal raó que explica l'èxit inesperat d'aquesta petita joia és la grandíssima estima que demostra l'autora cap a aquest invent tan singular que és el llibre. Això és una raó necessària per explicar l'èxit però a l'hora és una raó demostrablement insuficient: hi ha milers d'acadèmics apassionats dels llibres que amb els seus assajos només aconsegueixen adormir les ovelles. El mèrit d'Irene Vallejo és fer un relat captivador que arriba a atrapar tant com les millors novel·les, i possiblement s'assembli més a aquest gènere que no pas al de l'assaig. A més, en la meva opinió, tot i que la temàtica no sembli pròpia d'un best-seller, la seva pròpia naturalesa fa que aquest llibre sigui molt més apreciat per tots aquells que són aficionats a la lectura: com més apassionats del llibre més fàcil resulta que els hi entusiasmi aquesta obra i que la recomanin per tot arreu.

A mi personalment el llibre m'ha agradat força. M'ha resultat entretingut i informatiu, però més enllà d'això em costa fer-ne una valoració freda i objectiva sense comentar que m'hi veig atret principalment per una raó molt més emocional: el més important del llibre és que aconsegueix fer-nos sentir, a tots els que ens considerem lectors avui en dia, com part d'una sola comunitat universal de lectors que s'estén al llarg dels segles, i que fins a cert punt representa una petita identitat compartida que perviu al llarg del temps.

Més informació: https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=3948

Recomanabilitat: Del tot recomanable a aquells que es considerin apassionats de la lectura.

Monzón, un viaje por el futuro del océano Índico - Robert D. Kaplan

Títol: Monzón. Un viaje por el futuro del océano Índico
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: El Hombre del Tres
Any de publicació original: 2010

Tenia clar que tornaria a llegir més llibres de Robert D. Kaplan, després de causa-me una gran impressió Rumbo a Tartaria que vaig llegir l'any passat. Aquest llibre que avui ens ocupa es centra en una zona que em resultava molt desconeguda, la de l'oceà Índic i tota una sèrie de països que hi fan vora: Oman, Pakistán, Índia, Sri Lanka, Bangladesh, Birmania, Indonèsia.

Aquest llibre és 100% Kaplan, una barreja entre geopolítica, literatura de viatges, història i gran reportatge de la secció d'Internacional d'un diari. Novament el llibre m'ha entusiasmat, i sobretot m'ha fet aprendre moltíssimes coses d'aquests països i la seva gent. Una cosa que aprecio especialment d'aquest autor és que, tot i tenir una part important de geopolítica que analitza des d'un prisma inevitablement nord-americà, el seu relat transpira una visió humanista global, amb no només respecte sinó admiració per a una sèrie de cultures i tradicions molt diferents a la seva, sent el principal valor l'estima cap a les persones i el progrès dels diferents pobles siguin quines siguin les seves formes de govern. En aquesta línia, Kaplan fa una valenta apreciació que desafia alguns postulats occidentals clàssics, opinant que funcionen millor certs països de règims no democràtics com ara la monarquia absoluta d'Oman que no pas països formalment democràtics on la gent vota però que pateixen una gran inestabilitat a causa de la corrupció i la violència.

En resum, un llibre magnífic on es pot aprendre molt sobre aquesta regió de l'oceà Índic que apunta a ser molt important en el futur.

Més informació: http://www.leeryviajar.com/historia/monzon-un-viaje-al-futuro-del-oceano-indico/

Recomanabilitat: Fantàstic llibre per conèixer una zona d'enorme importància pel futur.

14 de Julio - Éric Vuillard

Títol: 14 de Julio
Autor: Éric Vuillard
Editorial: Tusquets
Any de publicació original: 2019

Aquest és un llibre breu i força sorprenent. Jo pensava que l'autor faria un relat novel·lat de la presa de la Bastilla i els fets del 14 de Juliol que van simbolitzar l'inici de la revolució francesa, però resulta que ho fa d'una manera molt inesperada per a mi.

La originalitat d'aquesta narració rau en que no té personatges protagonistes com la immensa majoria de llibres. Hi intervenen molts personatges però no n'hi ha cap de principal, cada personatge apareix molt poc en el llibre, des d'un sol paràgraf a dos o tres pàgines com a màxim. A més, es tracta de personatges força "anònims" (en el sentit de poc famosos) a qui l'autor dignifica tot posant-hi un nom i explicant els pocs trets que es coneixen de la seva vida en base als documents de l'època, i que en molts casos no és gaire més que el nom i l'ofici.

La gràcia del llibre, el missatge que Vuillard vol transmetre, és que els protagonistes no van ser tres o quatre personatges èpics liderant la massa, si no que va ser una actuació coral, caòtica i espontània d'un seguit de gent humil i més aviat normal, farta de passar gana i de l'opressió de l'elit que ostentava el poder.

El llibre no l'he disfrutat molt llegint-lo, la veritat, a causa d'aquest estil inusual. Però un cop acabat li haig de reconèixer el seu mèrit: està ben construït i aconsegueix transmetre molt bé aquest missatge que pretenia l'autor.

Més informació: https://www.planetadelibros.com/libro-14-de-julio/289396

Recomanabilitat: Recomanable per la seva originalitat, una altra manera d'entendre el que va passar aquell dia.