Taba-Taba - Patrick Deville

Títol: Taba-Taba
Autor: Patrick Deville
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2017

Aquest és un llibre recentment publicat en castellà que vaig trobar mentre papallonejava per una llibreria, i que em vaig acabar comprant sense tenir-ne cap referència prèvia ni tampoc del seu autor. Em va semblar entendre que era una mena de novel·la històrica sobre França, però en realitat ha resultat ser un llibre força diferent del que em pensava. Es tracta en realitat d'un recorregut biogràfic per les vides dels avantpassats de l'autor (besavis, avis, tiets, etc...) però de novel·la no en té res, és més aviat un documental en forma de llibre.

Amb aquest llibre he tingut una evolució força curiosa: Les primeres pàgines se'm van fer tan farragoses que fins i tot vaig considerar la possibilitat d'abandonar aquesta lectura (contravenint el meu costum), però després de l'esforç inicial la veritat és que vaig anar-hi entrant tant bé que al final vaig acabar llegint les últimes dues-centes pàgines a un ritme força alt. No és una novel·la però es parla molt de la història recent de França (segles XIX i XX), i també es força interessant per visualitzar com es va enfrontar la gent del carrer a les dues guerres mundials i als durs períodes de reconstrucció posteriors.

Al final, n'he quedat força content. Si m'hagués fet una idea correcta de l'argument possiblement no me l'hauria comprat, però un cop llegit m'ha agradat molt per aprendre com va viure aquesta gent un període tan convuls.

Més informació: https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/taba-taba/9788433981011/PN_1061

Recomanabilitat: Bon llibre però només per a qui estigui interessat en la història de França als dos darrers segles.

Perro. Vida de Rainer Maria Rilke - Albert Roig

Títol: Perro. Vida de Rainer Maria Rilke
Autor: Albert Roig
Editorial: Galaxia Gutenberg
Any de publicació: 2016

Albert Roig és un reconegut poeta català que en aquest llibre ens parla sobre la vida de Rainer Maria Rilke, un dels poetes més importants de la literatura universal.

Als que em coneixen segurament els deu resultar força estrany que m'hagi comprat aquest llibre. Al cap i a la fi, és manifesta la meva incompatibilitat amb la poesia, no tant per que em desagradi especialment sinó perquè mai he aconseguit entendre-la gaire (o gens). Dit curt i ras: la poesia no m'entra, i per tant no forma part dels meus interessos literaris. Per què llegir aquest llibre doncs?

L'explicació és força senzilla: l'Albert Roig va ser professor meu a l'institut Àusias March de Barcelona. Però no un professor més, si no un d'aquells que et deixen un record inesborrable. Roig era una mena de Merlí de l'assignatura de literatura catalana; salvant les distàncies òbviament, però si m'apures més descarat e irònic encara que el popular professor de la sèrie televisiva. En aquells moments, sent un grup de joves adolescents de 15 o 16 anys, ens sobtava molt que un professor ens tractés de tu a tu, amb un llenguatge col·loquial i sense estalviar les paraulotes, però era un home que era capaç d'ensenyar-nos al mateix temps que ens feia riure molt, tot i que si tenia el dia girat també podia acabar cagant-se en tots nosaltres. En resum: per lo bo i per lo dolent, el professor Roig era un espectacle, jo personalment en tinc un bon record.

El llibre m'ha costat una mica de llegir. L'estil de Roig és bastant heterodox, salta d'aquí cap allà i no s'assembla gaire a una biografia a l'ús, però el llibre m'ha resultat interessant per conèixer una mica més sobre la vida de Rilke, un personatge que tampoc deixa pas indiferent.

Més informació: http://www.galaxiagutenberg.com/libros/perro-vida-de-rainer-maria-rilke/

Recomanabilitat: No crec que sigui especialment recomanable si no teniu interès en Rilke.

Aquella porta giratòria - Lluís Foix

Títol: Aquella porta giratòria
Autor: Lluís Foix
Editorial: Grup 62
Any de publicació: 2016

Lluís Foix torna amb el seu segon tom autobiogràfic. Després de l'exìt de La marinada sempre arriba on ens relatava la seva infància a pagès (un llibre que a mi em va agradar molt), ara arriba el torn d'explicar-nos la seva llarga etapa com a periodista al diari La Vanguàrdia (més de quaranta anys).

El llibre es centra molt més en la seva primera etapa com a periodista ras, als anys seixanta i setanta, que no pas en l'etapa més recent dels 80 ençà on Foix va ostentar diversos càrrecs de responsabilitat al diari. Per tant, el llibre és més aviat un retrat del periodisme a l'època tardofranquista, no pas una font d'interioritats sobre el periodisme modern. Atenent a les explicacions de l'autor, aquesta distinció és intencionada ja que considera que caldria molta més distància i perspectiva per escriure sobre els protagonistes actuals.

El llibre m'ha agradat força i se m'ha fet molt ràpid de llegir. M'ha sorprès positivament que l'autor no fa un elogi desmesurat del diari on ha treballat durant tants anys, sinó que fins i tot aporta diversos elements de crítica que no esperava pas trobar en un llibre així. En negatiu, potser esperava que el llibre tingués una mica més de suc en general, sobretot de la segona etapa on ja he dit que passa bastant de puntetes. En qualsevol cas, m'ha resultat un llibre força interessant que val la pena llegir.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-aquella-porta-giratoria-208928.html  

Recomanabilitat: Recomanable, molt especialment als aficionats al periodisme.

Aguirre el magnífico - Manuel Vicent

Títol: Aguirre el magnífico
Autor: Manuel Vicent
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 2011

Aquest llibre el vaig agafar bastant aleatòriament a la biblioteca, i només tenia alguna vaga referència sobre l'autor Manuel Vicent, un periodista i escriptor que és un col·laborador habitual del diari El País. I si de l'autor ja en sabia ben poc, sobre el protagonista Jesús Aguirre no en sabia res de res, però llegint la contraportada em va cridar força l'atenció que un antic cura s'acabés convertint en Duque de Alba. Doncs bé, un cop llegit el llibre, la trajectòria vital d'aquest home resulta encara molt més sorprenent.

Jesús Aguirre va néixer de mare soltera poc abans de la guerra civil, ja que el pare (un militar català) no el va voler reconèixer al ser fruït d'una aventura extramatrimonial. M'imagino que en aquella època això ja hauria hagut de suposar una condemna a l'ostracisme social, però aquest impediment no va semblar frenar-lo. Va fer estudis de teologia i filosofia a Alemanya, on va tractar il·lustres filòsofs com Adorno o Heidegger i va tenir de company a Josef Ratzinger que després esdevindria Papa, i a principis dels anys 60 va acabar retornant a Espanya per a ordenar-se sacerdot.

Aguirre es va unir a alguns grups d'oposició clandestina al règim franquista i va acabar esdevenint el cura progre de l'esglèsia universitària de Madrid, on va coincidir amb gent com Felipe González, Solana, Maravall, Tamames, Morán... Als anys 70, Aguirre va penjar els hàbits (cosa prou inaudita també) i va convertir-se en director de l'editorial Taurus, per més endavant esdevenir alt càrrec del ministeri de cultura, casar-se amb la duquesa de Alba i fins i tot ocupar un seient a la Real Academia Española. En resum, una trajectòria que m'hagués semblat totalment inversemblant en un llibre de ficció.

Aquest llibre ha estat tota una sopresa per mi, m'ha agradat força. Sembla que el protagonista era una personalitat força carismàtica o almenys l'autor aconsegueix transmetre aquest magnetisme al seu llibre, i a més ho fa amb un punt elevat d'ironia en el tractament del personatge i la descripció de les seves "proeses". També m'ha resultat bastant interessant observar tot el rerefons de l'època tardofranquista dins el desenvolupament de la història.

Més informació: http://www.megustaleer.com/libro/aguirre-el-magnifico/ES0136730  

Recomanabilitat: Força recomanable, una lectura molt entretinguda.

El mundo de ayer - Stefan Zweig

Títol: El mundo de ayer
Autor: Stefan Zweig
Editorial: Acantilado
Any de publicació: 1942

Aquest és un llibre important. Podria buscar molts altres adjectius per mirar de definir-lo, però quan ho intento cap d'ells arriba a copsar tant el meu sentiment vers aquest llibre. No, no cal donar-hi més voltes: és un llibre important.

Important perquè Zweig era un europeista convençut molt abans que existís ni la Unió Europea ni res que s'hi assemblés. Important perquè evoca els ideals humanistes de progrès i concòrdia que són segurament allò més gran que Europa ha donat al món. Important perquè explica també com aquesta mateixa Europa va ser capaç de descendir als inferns de les barbàries més inimaginables, certament el pitjor que Europa ha donat al món. Important per a recordar que tot això mai no s'ha d'oblidar.

Important perquè Zweig ens explica com tota una vida pacífica i tranquil·la de milions de persones se'n va del tot a la merda en un obrir i tancar d'ulls. Important perquè ens dona testimoni de tot un món que va ésser destruït a la primera Gran Guerra sense previ avís. Important perquè fins i tot amb els governants manipulant les emocions de les masses de la pitjor manera, l'autor té sempre present que les persones i les amistats estan per sobre de les nacionalitats.

Important per recordar que la locura del terror nazi va començar molt abans que la Segona Guerra mundial. Important perquè tinguem sempre present allò que ens va dur fins allà. Important perquè el patiment agònic d'aquesta generació que va viure les dos guerres no es perdi en l'oblit.

También he perdido a mi patria propiamente dicha, la que había elegido mi corazón, Europa, a partir del momento en que ésta se ha suicidado desgarrándose en dos guerras fraticidas. Para mi profundo desagrado, he sido testigo de la más terrible derrota de la razón y del más enfervorizado triunfo de la brutalidad de cuantos caben el la crónica del tiempo; nunca, jamás (y no lo digo con orgullo sino con vergüenza) sufrió una generación tal hecatombe moral, y desde tamaña altura espiritual, como la que ha vivido la nuestra.

Stefan Zweig es va suïcidar junt amb la seva esposa el Febrer de 1942, poc després de finalitzar el llibre, en un moment on l'avanç de l'Alemanya nazi semblava imparable i la guerra s'estenia fora d'Europa.

Més informació:  http://www.acantilado.es/catalogo/el-mundo-de-ayer-43.htm 

Recomanabilitat: Molt important com a testimoni d'un món perdut, i per aportar perspectiva al món que l'ha succeït.

 

Les veus del Pamano - Jaume Cabré

Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa (Grup 62)
Any de publicació original: 2009

Després de llegir el fantàstic Jo Confesso, tenia ganes de llegir algun altre llibre de Jaume Cabré per veure si tenia un nivell similar. Les veus del Pamano és la novel·la immediatament anterior i està molt ben considerada també, fins i tot TVC en va arribar a fer una mini-sèrie de dos capítols.

Aquesta és una història d'odis i rancúnies protagonitzada per guanyadors i perdedors de la Guerra Civil en un petit poble del Pirineu lleidatà. Una història sobre com l'oblit i la reconciliació és quasi impossible quan la sang dels caiguts és encara ben present en els records i sentiments dels seus familiars directes, de forma que les terribles cicatrius de la guerra s'acaben estenent a més d'una generació. I finalment, un recordatori de que la memòria històrica molt difícilment pot ser justa i imparcial quan la pretenen escriure els seus propis protagonistes o aquells que hi són d'alguna manera implicats.

Es tracta d'un llibre que m'ha agradat bastant, tot i que el tema de la Guerra Civil el tinc ja segurament massa vist (per exemple hi trobo força paral·lelismes amb Soldados de Salamina). Però l'autor aconsegueix atrapar-te en la seva lectura, amb un estil inconfusible (excel·lent construcció dels personatges, barreja d'èpoques i fins i tot de diàlegs) que per sobre de tot et deixa la inequívoca sensació de que aquest home escriu molt i molt bé.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-les-veus-del-pamano-93975.html   

Recomanabilitat: Força bo, però si no heu llegit mai a Jaume Cabré recomanaria millor començar amb Jo Confesso. 
 

La marxa de Radetzky - Joseph Roth

Títol: La marxa de Radetzky
Autor: Joseph Roth
Editorial: Proa
Any de publicació original: 1932

Aquest llibre el vaig triar de forma aleatòria a la biblioteca perquè em va captivar el seu argument: a la batalla de Solferino el subtinent Joseph Trotta salva la vida de l'emperador Franz Joseph (el longeu i darrer emperador de l'imperi austro-hongarès), gest heroic que serà degudament gratificat per l'Imperi, i que tindrà un gran impacte en les vides del seu fill i el seu futur net, a qui l'avi deixa un llegat molt diferent del que hauria volgut un home senzill i de pagès com ell. A través del relat de les vides d'aquestes tres generacions dels Trotta, La Marxa de Radetzky evoca el declivi i la caiguda de la vella Àustria absolutista.

Aquesta és una obra molt popular i valorada, fins i tot ha arribat a ser considerada una de les deu millors novel·les en alemany del Segle XX. Es tracta d'un relat heterogeni on es fa una evocació de la vida imperial, del rígid estil de vida militar o de la influència dels llaços paternals, però sobretot en destacaria un valor que encara trobem molt present avui en dia: la sensació d'incertesa en un món ben canviant, on sembla que l'endemà serà molt diferent a l'avui o l'ahir.

He de reconèixer que la primera meitat del llibre se m'ha fet molt lenta, però les meves sensacions han anat millorant a mesura que avançava la lectura i al final m'ha atrapat bastant. De totes maneres el que més m'ha agradat del llibre, més que la història dels Trotta en sí, és l'ambientació en els darrers temps de l'Imperi austro-hongarès, una època que jo desconeixia completament i que m'ha resultat força interessant.

Més informació: La marcha Radetzky (Wikipedia)

Recomanabilitat: Recomanable, interessant i amb força, però no és una lectura fàcil pels impacients.

Forjadores de Europa - Julio Crespo Maclennan

Títol: Forjadores de Europa
Autor: Julio Crespo MacLennan
Editorial: Ediciones Destino
Any de publicació original: 2009

Ben a prop de casa meva hi ha una petita i entranyable llibreria de barri, de nom "Al peu de la lletra", on m'agrada molt anar el dia de Sant Jordi. Normalment prefereixo mirar llibres a la FNAC, ja que al ser una gran superfície m'hi puc estar hores mirant-ne tot i que a vegades no arribi a comprar-ne cap, cosa que em sabria greu de fer en una llibreria petita. Però el dia de Sant Jordi sí que m'agrada anar a aquesta llibreria perquè puc curiosejar per la llibreria tranquil·lament sabent que com a mínim acabaré comprant dos o tres llibres pels regals que ja tinc pensats d'abans, i sovint acabo comprant-me d'altres llibres menys coneguts que no solc trobar a altres llibreries. Per exemple aquest Forjadores de Europa que vaig comprar sense cap referència prèvia ni sense conèixer de res l'autor, simplement em va agradar la temàtica que tractava.

Forjadores de Europa és un resum de petites biografies que fa l'autor sobre personatges que han marcat la construcció de la Unió Europea, un tema que m'agrada molt. La gràcia del llibre és que no només parla dels grans europeistes convençuts sino també dels euroescèptics contraris a la idea d'una Europa unida, ja que segons l'autor no és possible entendre Europa sense considerar les seves idees i la seva influència.

El llibre traça petits perfils biogràfics de personatges prou variats: hi són els anomenats pares de la Unió Europea tipus Monnet o Schuman, líders històrics tan diversos com Churchill, Ataturk, De Gaulle o Adenauer, i d'altres més contemporanis com Thatcher, Gorbachov, Kohl, etc... Aquest format m'ha agradat molt ja que aquests petits resums permeten obtenir les quatre dades importants de cada personatge sense haver de llegir-ne les biografies completes de cadascun.

Es tracta d'un llibre que ha satisfet plenament les meves expectatives d'informar-me una mica de la vida i obres d'aquests grans personatges de la història recent d'Europa.

Més informació: http://www.edestino.es/FichaLibro.aspx?IdPack=2&IdPildora=527

Recomanabilitat: Molt recomanable si teniu interès per la Unió Europea, totalment ignorable si no en teniu.