Tasmania - Paolo Giordano

Títol: Tasmania
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Tusquets (Planeta)
Any de publicació original: 2022

Fins ara havia llegit ja dos llibres de Paolo Giordano i m'havien agradat, sobretot el primer, així que quan vaig veure aquest nou llibre amb una temàtica que semblava vagament interessant me'l vaig comprar.

Doncs bé, amb aquest llibre es trenca la bona ratxa que tenia amb Gordiano. L'autor s'embarca en una novel·la d'aquest gènere que s'anomena autoficció i que jo trobo personalment força desconcertant: l'autor es converteix en un personatge de la novel·la i se suposa que una part del relat és tal com li ha passat a la vida real, però a l'hora hi ha una altra part ficcionada així que mai pots acabar d'estar segur de si el que estàs llegint és un relat biogràfic o inventat.

El llibre no m'ha agradat gens. Es va llegint perquè l'estil de Giordano és molt planer, però no acabo de veure-li la gràcia a cap de les històries que explica ni les trobo particularment interessant, al final he acabat el llibre pensant que no tenia gaire cap ni peus.

Més informació:  https://www.planetadelibros.com/libro-tasmania/381017

Recomanabilitat: Gens recomanable, no m'ha agradat en absolut

El cos humà - Paolo Giordano

Títol: El cos humà
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62 (Grup 62)
Any de publicació original: 2013

Tenia ganas de tornar a llegir Giordano després de la bona impressió que em va deixar La solitud dels nombres primers, el seu debut. N'havia sentit a parlar molt i em va agradar força, així que vaig voler llegir el seu segon llibre tot i que l'argument no em cridava gaire l'atenció.

Aquesta novel·la ens explica la història d'un grup de joves soldats italians destinats a la guerra de l'Afganistan. Però més que de les seves aventures i desventures (un 95% d'avorrida espera i un 5% d'acció molt perillosa), l'autor ens relata sobretot les seves històries personals, com la situació específica de cadascú l'ha dut fins allà i quins són els seus sentiments (alienació, principalment).

L'estil Giordano es nota: fins i tot si la temàtica dels soldats a l'Afganistan m'atreu més aviat poc, resulta notable la manera en que Giordano fa que t'acabis preocupant per les històries personals dels protagonistes. L'autor fa èmfasi especialment en que aquest soldats són majoritàriament una colla de nanos ben joves a qui s'envia a algunes situacions dramàticament perilloses. Quan la majoria dels seus amics i parelles encara no han acabat els estudis i viuen a casa amb els seus pares, ells acaben traumatitzats o en el millor cas només atormentats. Un aspecte més de l'absurditat que representa la guerra en general.

Un bon llibre que m'ha agradat i m'ha ofert almenys una perspectiva una mica diferent del món dels soldats. Des de la desconeixença, m'atreviria fins a tot a dir que la versió que ens ofereix l'autor sembla com a mínim molt més versemblant que no pas allò que es veu a les pel·licules.

Més informació: http://www.grup62.cat/llibre-el-cos-huma-94876.html

Recomanabilitat: Un llibre ben escrit tot i que la temàtica no sigui la més atractiva

 

La solitud dels nombres primers - Paolo Giordano

Títol: La solitud dels nombres primers
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62
Any de publicació original: 2009

Aquest és un llibre que tenia moltes ganes de llegir, n'havia sentit a parlar molt bé i a més em solen cridar l'atenció les obres que són la primera novel·la d'un autor. I a més en aquest cas em sobtava molt que l'autor Paolo Giordano fos tan jove (26 anys!) i es dediqués a un camp tan diferent de la literatura com és la Física teòrica.

El llibre està protagonitzat pel Mattia i l'Alice, dos joves a qui no faria justícia despatxant-los amb una breu descripció, dos personatges d'una complexitat profunda que el llibre traça molt bé fins al punt d'arribar a fer-los versemblants tot i la inversemblança de la seva història.

Aquesta és una lectura sorprenentment emotiva, es tracta d'una història més pessimista que optimista, amb algun moment fràgilment tendre però bastant crua i tràgica en general, sense massa concessions a la felicitat. Però en valoro molt la seva complexitat i que, tot i plantejar molts temes de fons (la solitud, el pes de les aparences, la manca de comunicació...) no intenta donar una visió clara o moralitzant sinó que ho deixa tot més aviat obert a la interpretació del lector.

En resum, una novel·la que enganxa moltíssim, de la primera a l'última pàgina, i on m'agradaria destacar l'atreviment de l'autor en explicar una història força original i difícil.

Més informació: http://www.edicions62.cat/ca/llibre/la-solitud-dels-nombres-primers_10672.html

Recomanabilitat: Molt recomanable, una novel·la sorprenentment commovedora.