Adriático - Robert D. Kaplan

Títol: Adriático
Autor: Robert D. Kaplan
Editorial: RBA
Any de publicació original: 2022

Sempre és una nona notícia quan visites una llibreria i te n'adones que hi ha una nou llibre de Robert D. Kaplan per a llegir, ja que normalment els seus llibres em solen agradar força. No hi ha tants autors dels que vulgui llegir tot el que treuen, però Kaplan és un d'ells gràcies al seu gènere propi a mig camí entre l'assaig geopolític i la literatura de viatges.

L'autor dedica la seva atenció aquesta vegada al Mar Adriàtic, començant el seu viatge pel nord d'Itàlia i recorrent-ne els països de la seva costa: Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Montenegro, Albània i Grècia. Per a Kaplan, l'Adriàtic representa un punt important que durant molt temps va suposar la separació entre Occident i Orient, des dels temps remots de la divisió de l'imperi romà, als més recents de Venècia i l'imperi otomà, però també actualment amb uns països balcànics que exerceixen de punt de fricció i tensió permanent.

El llibre m'ha agradat ja que retorna a les arrels de Kaplan, amb les seves observacions de viatge, lliçons històriques i entrevistes amb personalitats locals que ajuden a comprendre el context i la situació actual de cada país. Una bona lectura que m'ha permet aprendre molt sobre aquesta zona.

Més informació:  https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/adriatico_6960

Recomanabilitat: Recomanable, tan interessant i instructiu com els altres llibres de Kaplan.

Unico grande amore - Toni Padilla

Títol: Unico grande amore
Autor: Toni Padilla
Editorial: Panenka
Any de publicació: 2023

Un cop més llegeixo un llibre de futbol de l'editorial Panenka, que fins ara m'han agradat molt, en aquest cas dedicat a Itàlia i al seu futbol. El seu autor n'és el Toni Padilla, a qui jo no coneixia gaire però que ha resultat ser un representant del periodisme esportiu de qualitat.

La descripció del llibre diu que és un viatge per Itàlia a través del futbol, i la trobo plenament encertada. D'entrada pensava que seria difícil mantenir el llistó de Historias del calcio de l'Enric González (que ara prologa aquest llibre), però la veritat és que ho ha aconseguit i pel meu gust fins i tot l'ha superat.

El llibre m'ha agradat moltíssim, he gaudit molt llegint-lo i l'he trobat molt encertat, en destacaria especialment la seva barreja d'esports, literatura de viatges, història i cultura. A més, es tracta d'una lectura molt amena que t'enganxa i fa que costi deixar de llegir, una autèntica joia!

Més informació: https://www.panenka.org/miradas/unico-grande-amore-el-nuevo-libro-de-panenka/

Recomanabilitat: Excel·lent, molt recomanable per a qualsevol que li agradi el futbol o Itàlia.

Grand Hotel Europa - Ilja Leonard Pfeijffer

Títol: Grand Hotel Europa
Autor: Ilja Leonard Pfeijffer
Editorial: Acantilado
Any de publicació original: 2018

En aquest primer paràgraf hauria de explicar breument de que tracta aquesta novel·la, però se'm fa una mica difícil. La raó és que, tot i que en el llibre s'identifiquen de forma molt clara tres grans temàtiques, aquestes tres no combinen gaire bé entre elles i em costa decidir quina és la que predomina.

En primer lloc aquesta és una novel·la sobre la identitat europea, sobre la idea d'Europa i el seu difícil encaix en el nou món globalitzat que es configura al segle XXI, amb la sospita que hi hagi més passat que futur però a l'hora amb un present possiblement millor que el de la gran majoria de països (allò que alguns anomenen la dolça decadència d'Europa). En segon lloc, és tracta d'un assaig furibund en contra del turisme de masses, al que ataca despietadament. Finalment, es tracta d'una història d'amor, amb una parella d'enamorats que ofereix algunes peculiaritats però que al final no es desvia massa del cànon d'aquesta mena d'històries.

El llibre m'ha agradat bastant, tot i la seva llargària (650 pàgines) no se m'ha fet gens pesat de llegir. M'ha agradat molt l'ambientació de l'entranyable hotel i els seus personatges, així com l'evocació d'una certa idea d'Europa de la que molts ens en sentim part. Per la part dolenta, tota la crítica al turisme de masses m'ha sobrat bastant, no tant pels arguments que segurament els comparteixo si no perquè es fa massa redundant, crec que l'autor els podia haver expressat igualment amb dues-centes pàgines menys i obviant algunes escenes massa inversemblants.

En resum, és un bon llibre però una mica peculiar, si al principi de la lectura us entra bé doncs us agradarà bastant però si no segurament el deixareu sense miraments.

Més informació: https://www.acantilado.es/catalogo/grand-hotel-europa/

Recomanabilitat: Recomanable, sempre que l'argument us atregui una mica.

El gattopardo - Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Títol: El gattopardo
Autor: Giusseppe Tomasi di Lampedusa
Editorial: Proa
Any de publicació: 1958

Aquesta obra és un dels clàssics de la literatura italiana del segle XX i arreu del món és bastant popular per l'adaptació cinematogràfica que en va fer Luchino Visconti l'any 1963 (amb Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale). En el meu cas, però, em cridava l'atenció per aquella cita que he llegit i sentit centenars de vegades: Si volem que tot segueixi com està, cal que tot canviï. Un cop llegida la novel·la, la veritat és que la frase cobra força sentit.

El gattopardo ens narra la història de Don Fabrizio, príncep de Salina, un aristòcrata que representa la classe dominant a l'antic règim, una classe que tot i la seva decadència no tindrà massa problemes en transformar-se per seguir tocant poder en el nou règim que s'esdevindrà després de la revolució unificadora de Garibaldi.

Aquest llibre m'ha deixat una curiosa sensació que em passa moltes vegades amb la lectura: la novel·la no m'ha agradat gaire mentre la llegia, fins i tot diria que se m'ha fet molt llarga, però un cop acabada em queda una sensació positiva; m'ha resultat interessant aprendre una mica sobre diverses temàtiques que desconeixia i sobre les que no tenia un interès particular: la unificació d'Itàlia, Garibaldi, el peculiar tarannà dels sicilians, el relleu entre la noblesa decadent i la nova burgesia, etc... En fi, que potser per això m'agrada tant llegir: fins i tot quan el llibre no m'entusiasma, sempre m'acaba aportant alguns coneixement nous i això ajuda a obrir la ment.

Més informació: El gatopardo (Wikipedia)  

Recomanabilitat: No sé si jo arribaria a recomanar-lo, però entenc que molta gent ho faci.