El dolor de los demás - Miguel Ángel Hernández

Títol: El dolor de los demás
Autor: Miguel Ángel Hernández
Editorial: Anagrama
Any de publicació original: 2018

Aquest és un llibre del que no tenia referències prèvies i amb el que em vaig topar a la llibreria. L'autor, Miguel Ángel Hernández, torna 25 anys enrere per rememorar un fet tràgic de la seva adolescència que el va marcar profundament: el que en aquell moment era el seu millor amic va assassinar de manera aparentment incomprensible a la seva germana durant la nit de Nadal de 1995 i a continuació es va tirar per un barranc.

El llibre descriu com l'autor, que amb les seves primeres novel·les ha tingut un cert èxit, decideix convertir aquest fet en la base d'una nova novel·la. Però poc a poc, a base d'immergir-se en aquella època, finalment s'acaba adonant que la novel·la acabarà versant molt més sobre ell mateix i la seva relació amb l'escriptura o amb el seu passat, que no pas sobre aquell crim poc esclarit.

El llibre m'ha agradat. L'estructura de la novel·la amb l'escriptor fent de protagonista principal m'ha recordat bastant al que fa el Javier Cercas, a qui a més he llegit molt recentment, de manera que he perdut potser factor sorpresa i no m'ha semblat una aproximació especialment innovadora. Tot i així, el trobo un llibre molt meritori ja que m'ha enganxat bastant amb la seva història (més aviat meta-història) i està molt ben escrit, des d'una inusual barreja de sinceritat i sentiment. Anoto aquest autor com una veu a seguir en el futur.

Més informació:https://www.anagrama-ed.es/libro/narrativas-hispanicas/el-dolor-de-los-demas/9788433998576/NH_608

Recomanabilitat: Està bé, una obra molt personal de l'autor però que pot agradar a qualsevol.

El cuc de seda - Robert Galbraith

Títol: El cuc de seda
Autor: Robert Galbraith
Editorial: Proa
Any de publicació original: 2014

Aquest llibre és una novel·la policíaca escrita sota pseudònim per J.K.Rowling, l'autora de Harry Potter. Es tracta d'un antic regal de Sant Jordi que per fi m'he decidit a llegir.

Es tracta d'una història de detectius bastant típica on es relata la investigació d'un assassinat amb múltiples sospitosos, i per tant l'argument no destaca per la seva originalitat. No sóc gaire aficionat a aquest gènere de misteri, però es tracta d'un llibre ben escrit, que aconsegueix fer-te passar l'estona.

Més informació: https://www.grup62.cat/llibre-el-cuc-de-seda/192212

Recomanabilitat: Correcte sense més, no el recomanaria especialment.

Entre la promesa del verano y el frío del invierno - Leif G.W. Persson

Títol: Entre la promesa del verano y el frío del invierno
Autor: Leif G.W. Persson
Editorial: Paidos (Planeta)
Any de publicació: 2002

No m'agrada gaire la novel·la policíaca, però el meu amic Boi (bé, tècnicament és més amic del meu pare, però què carai, també ho és meu!) em va instar a fer una excepció amb una trilogia anomenada "El declive del estado del bienestar", de la qual aquest llibre n'és el primer tom. No era un repte fàcil, ja que es tracta d'un voluminós llibre de prop de 700 pàgines, però sempre estic disposat a fer un petit esforç quan es tracta d'un llibre que ve molt recomanat per una persona propera, m'encanten aquesta mena de recomanacions.

Tot i que la novel·la comença amb un assassinat, diria que no es tracta d'una novel·la negra a l'ús. Efectivament la trama gira en torn a la resolució del crim, però en certa manera és una petita excusa per desenvolupar una història que té més a veure amb la política de seguretat sueca durant la guerra freda, per acabar lligant-la fins i tot amb l'assassinat d'Olof Palme l'any 1986. Així doncs, és un llibre que parla molt de Suècia i de la seva policia, però que també dedica molt temps a la construcció dels personatges, presentant-los amb una gran profunditat. El Boi comenta molt bé que la trilogia és un veritable estudi antropològic disfressat de novel·la policíaca.

El llibre, tot i la seva llargada, m'ha atrapat des del primer moment, i no se m'ha fet gens pesat de llegir. Tot i que el ritme pugui semblar lent, m'agrada molt com l'autor introdueix cada nou personatge amb molt detall, explicant-nos el que pensa en aquell moment i com ha arribat fins allà. També he trobat molt remarcable la manca de focs d'artifici: acostumat a altres històries on la resolució del misteri sol provenir d'un moment d'il·luminació imprevist o d'un cop d'efecte espectacular, aquí l'autor es decanta per explicacions molt més mundanes on la casualitat no juga pas un paper menor, a mi personalment aquest estil m'ha resultat bastant més versemblant.

Per posar alguna cosa a la part negativa, diré que és un llibre complexe que a vegades costa de seguir. Hi ha tanta trama i passen tantes coses que sovint l'autor no n'explicita el significat i queda una mica a la teva interpretació (si heu vist la sèrie Mad Men sabreu de què us parlo), i això en algun moment pot fer que et perdis una mica. Però no detrau de la qualitat general, ja que el fil gros del que està passant sí que queda prou clar.

En resum, és un llibre que m'ha agradat força, he gaudit llegint-lo i més endavant sens dubte que seguiré amb la segona part d'aquesta trilogia.

Més informació: http://www.planetadelibros.com/libro-entre-la-promesa-del-verano-y-el-frio-del-invierno/24267#soporte/24267  

Recomanabilitat: Força recomanable, requereix dedicar-hi molt temps però val la pena.

El quinto testigo - Michael Connelly

Títol: El quinto testigo
Autor: Michael Connelly
Editorial: RBA
Any de publicació: 2012

El Michael Connelly és un autor molt popular en el gènere de la novel·la negra i de misteri, sobretot per la saga del detectiu Harry Bosch, però el llibre que ens ocupa pertany a una altra saga, la de l'advocat Mickey Haller. A més, el crim toca de ple tot el món de la bombolla immobiliària i els desnonaments, cosa que hi afegeix un petit plus d'actualitat.

No m'agraden gens les novel·les policíaques, així que aquest regal no em va fer gaire gràcia en el seu moment. Però ara que finalment m'he decidit a llegir-lo, quasi per avorriment, resulta que m'ha semblat un llibre prou bó! En tenia zero expectatives però l'he acabat llegint en quatre dies.

La història enganxa, està raonablement ben construïda i està molt ben portada: l'autor va molt al gra i no s'entreté en foteses, així que el llibre té molt bon ritme. Pel que fa al contingut, m'ha semblat interessant veure en detall com funciona la dinàmica advocat-fiscal-jutge a nivell d'estratègies judicials, es tracta d'un joc d'interessos bastant curiós.

En resum, un llibre que sense ser una obra transcendent, dona un nivell prou alt. No m'ho esperava però m'ha agradat molt.

Més informació:  http://www.serienegra.es/articulo/novelas/nuevos_autores_novela_negra/1411/quinto_testigo.html  

Recomanabilitat: Molt recomanable, una novel·la policíaca força entretinguda

La reina al palau dels corrents d'aire - Stieg Larsson

Títol: La reina al palau dels corrents d'aire
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2007

Els qui m'havien recomanat apassionadament la lectura de la trilogia Millennium m'havien dit que els tres llibres eren molt i molt bons, però que potser el tercer no tenia tanta acció i que era una mica més lent. Al meu parer, però, aquest tercer llibre és tan apassionant i extraordinari com el segon.

La veritat és que m'ha sorprès molt l'altíssima qualitat d'aquesta trilogia. Quan sents a parlar tant i tant d'uns llibres, normalment t'acabes creant unes expectatives que fan que t'acostumi a defraudar. Això no té res a veure amb la qualitat intrínseca del llibre, que pot ser molt bo, sinó que amb tot el que s'ha escrit de Millennium quasi que n'esperes una obra mestra, i suposo que en alguns casos arriba a decepcionar una mica. En el meu cas, però, tot i que em sembli increïble, m'ha passat el contrari: m'ha semblat fins i tot millor del que m'esperava tot i que la gent ja me n'havia parlat meravelles!

Molt ben fet, molt detallat, suficientment complexe, uns personatges molt creïbles i matisats tan els bons com els dolents, una trama suficientment versemblant (fins i tot la part informàtica!), trames paral·leles raonablement interessants... Hi ha molts aspectes positius a extreure de Millennium i suposo que cadascú es queda amb el que l'interessa, però per a mi la principal lliçó seria potser la de ressaltar la gran importància que té l'existència d'un periodisme d'investigació fort i independent en el bon funcionament d'una societat democràtica.

En resum, un fantàstic final per a una trilogia extraordinària que et fa gaudir moltíssim amb la seva lectura.

Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/la-reina-al-palau-dels-corrents-d-aire_11051.html

Recomanabilitat: Molt i molt recomanable, un llibre fantàstic que manté l'altíssim nivell dels anteriors.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina - Stieg Larsson

Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina
Autor: Stieg Larsson
Editorial: Columna
Any de publicació original: 2005

El primer cop que vaig sentir a parlar dels llibres d'en Larsson va ser en una tertúlia de ràdio fa cosa d'un any o més. Em va encuriosir bastant perquè el tertulià que l'havia llegit en parlava amb autèntic fervor, però tampoc sabia si realment a mi em podria agradar. Més endavant la febre per la trilogia Millennium es va estendre fins a límits inimaginables, però entre que no m'agraden gaire els llibres de temàtica policíaca i d'investigacions de crims, i que em feia una mica de mandra que tothom en parlés tant i tant bé (sí, és un prejudici elitista, en sóc conscient) no vaig pensar pas a llegir-los.

Al sortir la primera pel·lícula la vaig anar a veure, pensant que seria una bona manera d'almenys veure una mica de que anava la història en un format (el cine) que tampoc requeria massa dedicació. La pel·lícula em va agradar, però tampoc li vaig trobar res d'especial que m'incités a llegir-ne els llibres. Finalment, a base de molt i molt insistir per part d'algunes persones properes (principalment ma mare i el meu germà), vaig accedir a llegir-me el segon llibre de la trilogia, i els hi haig d'estar molt agraïts ja que es tracta d'un llibre fantàstic, que m'ha fet gaudir moltíssim mentre el llegia.

No entraré en l'argument perquè és de sobres conegut, i també perquè els que no l'hagin llegit és millor que comencin pel primer volum de la trilogia sense que jo desvetlli les coses que passen al segon volum. Però sí que almenys diré que el llibre està molt ben escrit, l'argument és sorprenentment sòlid i el desenvolupament és bastant poc previsible, hi ha vegades on trobes que la trama surt per dreceres totalment inesperades que a més afegeixen emoció i diversió al llibre. I tot això sense perdre coherència, ja que al final l'autor acaba lligant tots els caps raonablement bé.

En resum, un llibre molt bó que justifica plenament la fama i expectatives que el precedeixen.

Més informació: http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/la-noia-que-somiava-un-llumi-i-un-bido-de-gasolina_10450.html

Recomanabilitat: Molt i molt recomanable, una lectura per gaudir com un nen petit.

Blau de prússia - Albert Villaró

Títol: Blau de Prússia
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Any de publicació: 2006

Una de les coses que més m'agraden és dedicar una tarda a anar a veure llibres per comprar en una llibreria gran (tipus FNAC o Casa del libro), on sovint puc arrivar a perdre la noció del temps i restar totalment abstret de la resta de l'univers. En aquestes jornades, a part de comprar els llibres que m'interessin, tinc el costum d'intentar comprar també un llibre del qual no en tingui cap referència prèvia, per tal d'anar ampliant una mica els meus horitzons.

Blau de prússia era una novel·la completament desconeguda per mi abans de comprar-la, però d'alguna manera em va atreure per raons tan variades com la portada de color agradable, el petit resum de la trama, la localització a Andorra i el fet d'haver rebut un premi conegut (el Carlemany). El fil argumental gira entorn a l'esclariment del crim d'una noia, però amb un rerafons marcat per la sensació de pèrdua i amb el funcionament de la societat andorrana molt present en tot el llibre.

El llibre m'ha agradat, sobretot l'ambientació a Andorra que et fa sentir allà dins i també la forma en que està narrat, molt natural i fluida. En la part negativa, la història principal no m'ha enganxat pas gaire, en general he trobat com que li mancava una mica de trascendència a tot plegat, i algun personatge era un xic massa estereotipzat.

En resum, és un d'aquells llibres entretinguts que es va llegint però que tampoc li trobo res de massa d'especial o destacable.

Més info: http://www.columnaedicions.com/llibre.asp?id=476

Recomanabilitat: Llibre correcte però que no destaca molt, si us interessa la temàtica doncs endavant.