Títol: Nascuts per córrer
Autor: Christopher McDougall
Editorial: La Campana
Any de publicació original: 2009
Amb uns quants companys de feina, fa uns mesos que hem agafat el bon costum de sortir a córrer junts per Collserola, un o dos dies a la setmana . Un d'aquests bojos corredors, el Marc, em va passar aquest llibre recomanant-me la seva original perspectiva sobre el que significa córrer.
El llibre neix de l'inquietat de l'autor per conèixer els Tarahumara, una inaccessible tribu mexicana que es caracteritza per córrer de forma habitual llarguíssimes distàncies, d'entre 150 i 200 km, quelcom que al nostre món occidental està reservat només als sonats de les ultra-maratons. Això ja és extraordinari de per sí, però encara xoca més el fet que aquesta tribu de corredors no utilitza pas bambes i mitjons com nosaltres, sinó tan sols unes sandàlies súper senzilles.
La tesi de l'autor és que els éssers humans com a espècie estem fets per córrer, i que aquest fet va tenir una importància decisiva en la nostre evolució. Segons aquesta explicació, la nostra capacitat de resistència és el nostre gran avantatge evolutiu, ja que la capacitat de refrigerar-nos (a través de la suor) a l'hora que correm és un tret força únic dins el món animal. Així doncs, la idea seria que en èpoques primitives corríem sense parar darrera d'animals més ràpids que nosaltres fins que acabàvem caçant-los bàsicament per esgotament.
A més, l'autor assevera que la forma natural de córrer és descalç. Sosté per exemple que l'arc del peu té un disseny òptim per a repartir la càrrega del nostre pes de forma equilibrada, i que en canvi córrer amb unes bambes amb molt esmortiment pot provocar diferents desequilibris (sobrecàrregues i lesions al genoll i turmells). L'autor no diu que haguem de córrer purament descalços (pels riscos obvis de punxades, abrasió, etc...) però sí que recomana un calçat lo més simple possible, sense amortiments ni comoditats que al cap i a la fi impedeixen el desenvolupament i enfortiment dels músculs del peu i turmells.
Aquest llibre ha esdevingut tremendament popular entre corredors d'arreu, hi ha opinions a favor i en contra però si més no ha permès obrir un interessant debat sobre quina és la manera més adequada de córrer per a prevenir lesions (el típic malson dels corredors).
A mi aquest llibre m'ha agradat bastant, és una lectura ben amena però a l'hora de les que fa pensar. Encara mantinc un cert escepticisme respecte les idees més revolucionàries de l'autor, però crec que tenen prou mèrit científic com per a que es segueixin investigant i debatent. És més, alguns dies ja he sucumbit a la temptació de deixar de banda les meves noves bambes Asics d'última generació i sortir a córrer amb les velles Decathlon de model súper senzill ;-)
Més informació: http://lacampanaeditorial.com/llibre-359/
Recomanabilitat: Molt recomanable pels corredors habituals, perfectament ignorable per qui no acostumi a córrer.
